De La Selva del Camp a Bell-lloc d'Urgell

Aquesta ruta feia dies que la teníem pendent, era una proposta del Julio que l'havia fet ja fa una colla de dies amb un vehicle no massa adient.
Aquest cop hem quedat a l'àrea del Penedes de l'AP-7, ja que tots tard o d'hora i hem de passar.
Cap a les 9:30 ja fem cap a La Selva del Camp per iniciar la ruta que ens portarà a Bell-lloc travessant les Muntanyes de Prades de sud a nord.
A Sant Pere del Puig fem parada a esmorzar que com sempre anem una mica tard i la gana apreta.
D'aquí fins al Puig d'en Cama on fem parada per mirar les vistes de la zona, llastima de la zona de la costa que hi ha calitja i no es veu gran cosa.
Pel Coll de sant Joan fem cap a la carretera TP-7013 que deixem una mica més endavant per seguir pista fins a la TV-7046 que ens apropa a l'Albiol.
De moment el dia és assolellat i la calor es comença a notar, la pista és plena de rocs i la pols comença a fer acte de presència.
Pel Puig de la Torre fem via cap a la urbanització abandonada d'Els Motllats, la pista és ample i els rocs i algun toll de tant en tant és el que anem trobant.
Ja som a Prades fen parada abans a veure el Perelloner del Cisterer, arbre catalogat com a Monumental.
Poc després de la mina de plom fem parada a dinar en una petita esplanada a refugi del sol que ja es fa notar de valent.
Seguim cap a Vallclara, el Vilosell i Cervià de les Garrigues, la pols és una constant en tot el camí, cosa que el fa una mica pesat.
De Cervià cap a les Borges Blanques, Juneda i vorejant la séquia quarta fins a Bell-lloc d'Urgell on donem la sortida per acabada.
Ruta d'uns 115 km amb una mica de tot, pujades, baixades, rocs, pols i algun toll de tant en tant per refrescar.
El paisatge, molt variat, matolls, boscos, camps de sembrat, vinyes, fruiters i de tant en tant, algun edifici singular.

El Perelloner del Cisterer

De Prades al Bruc

Aquesta sortida és un tram més de la ruta "Tot Catalunya", és la continuació de la Mequinensa-Montblanc.
Sortim de Prades passades les 10 direcció a l'ermita de l'Abellera on fem parada a esmorzar, fa molt de fred, estem a 3° i sembla que cau aiguaneu.
De l'ermita refem una mica de camí i agafem la pista que porta a la Mare de Déu de Barrultes per seguir cap a Farena.
A prop del Mas d'en Toni no podem continuar, hi ha una tanca i només està permès el pas als veïns.
Mitja volta, cap a Capafonts i per asfalt fins a Mont-Ral on agafem pista cap al Coll de Gràcia.
Segueix plovent, poc però amb insistència i el fred es nota si treus el nas al carrer.
A prop d'Alcover tornem a agafar asfalt, aquest cop serà un bon tram, ja que tenim de passar tota la zona de Valls.
A Alió deixem la carretera per agafar el camí que per les Planes del Guàrdia en porta fins a Santes Creus.
De Santes Creus i seguin un tram del GR-172 fem cap a l'Arboçar i d'aquí fins a la font del Gubany on fem parada a dinar.
Ara ja no plou i de tant en tant surt una mica el sol, no hi ha gens de pols i la temperatura ha assolit un nivell més agradable.
Cap a la Plana d'Ancosa i Carme per Santa Maria de Miralles i d'aquí fins a la Pobla per la Mare de Déu de Collbàs.
D'aquí i per una ruta més que coneguda fem cap al Bruc on podem enllaçar amb el tram que va del Bruc a Pineda de Mar.
És una ruta d'un 150 km. entre boscos, vinyes i sembrats molt recomanable.

La Mare de Déu de l'Abellera

De Mequinensa a Montblanc

Aquest cop és una ruta llarga, bastant llarga per un sol dia, tot i això posem fil a l'agulla.
Al voltant de les 10:30 ja estem a Mequinensa esmorzant, hem fet parada abans al EIN del Aiguabarreig Segre-Cinca, per recomanació de l'Avi, a donar un cop d'ull.
Hi ha una llarga passarel·la a costat del riu, com a plogut i tota l'aigua baixa de color marró no podem veure l'aiguabarreig, tot i això el lloc és força distret.
Iniciem la ruta pel Pont de l'Arbora direcció al pantà de Riba-Roja, pantà que anirem bordejant fins al Racó de Balances.
Just abans de les bombes d'aspiració hem de pujar fins al Mas d'en Pere, ja que aquest tram no es pot fer a peu d'aigua.
Aquí, en un tram un mica pelut hem d'utilitzar el petit winch del Jimny, ha quedat penjat per la panxa i no vol seguir.
Baixem cap a la Sénia i després de vorejar una estona el pantà fem via cap a Almatret per baixar cap a Riba-Roja d'Ebre.
No passem per Riba-Roja, anem vorejant el riu fins a Flix tot passant a prop de les illes de Mauricio i de Caloi.
Estem a la reserva Natural de Sebes on hi ha un observatori de Cigonyes, com toca pel temps que som, no n'hi cap.
Passat Flix ja deixem el riu i seguim direcció a la Serra del Rovello per fer cap a Cabacés.
D'aquí fem via cap a la font de Cavaloca on fem parada a dinar que ja és una mica tard.
Tot i que el paisatge és bastant sec i agresta la font treu un bon doll d'aigua fresca.
Seguim cap a la zona del Mas d'en Cinto per fer la pista que passa pel Parc del Montsant però està prohibit el pas.
Mitja volta i a vorejar el parc per carretera fins a prop de la Morera de Montsant.
No entenem aquesta mania de prohibir el pas als Parcs Naturals, en especial aquests en què l'afluència de visitants deu ser ínfima.
Cap a Cornudella de Montsant pel Coll del Conill i fins a prop de Siurana on deixem la carretera per fer la pista de la Marmolina.
Volem anar a veure l'Alzina mil·lenària del Mas de la Barba però una cadena o impedeix, cert que és poc tros a peu, però estem cansats i ens fa una mica de mandra.
A prop del Perelloner del Cisterer tornem a agafar asfalt per fer cap a Prades i al Tossal del Toniet on tornem a agafar pista direcció a Vilanova de Prades.
D'aquí cap a Vallclara i per pista fins a l'Espluga de Francolí tot fen parada a la Mare de Déu dels Torrents i el castell de Milmanda.
Ja cap a Montblanc per l'Estepar on donem la ruta per acabada que ja és prou tard.
Entre una cosa i altra han estat uns 160 km amb una mica de tot.

Fotos de la sortida

Info de la Reserva Natural de Sebes

De l'Hospitalet a Bellmunt del Priorat

Hem quedat a prop de les 9 al polígon de les Tàpies de l'Hospitalet, l'Avi ve tard i entre una cosa i una altra comencem la sortida passades les 10.
Amb el Toyota i el Defender, el Jimny l'he deixat al polígon que la pujada a la Portella és molt dura i sense bloqueig no puja, fem cap a l'ermita de sant Roc per iniciar la ruta.
La primera vegada que vaig fer la pujada a la Portella va ser dur, molt dur, vàrem tardar quasi dues hores per fer el tram fins dalt.
Aquest cop l'hem fet en un "plisplas", el bloqueig de diferencial de darrere fa meravelles.
A la Portella ens trobem amb un motorista que va en direcció contraria, diu que les ha passat magres per fer la pujada, molta pedra i molt solta.
La baixada també té el seu encant, però com cara avall tot corre, cap problema tret de la quantitat de rocs.
Seguim cap al Coll de les Portes on poc després ens desviem a buscar el Jimny que el tenim molt a prop.
Anem tirant per una pista asfaltada i entre camps d'ametllers deixats una mica de la mà de Déu, sembla que només si va a fer la costellada, les barbacoes estant en perfecte estat de revista.
Acostumats als paisatges del nord de Catalunya aquesta zona la trobem una mica seca i esquerpa, tot i això no deixa de tenir el seu encant.
A prop de Castelló ens desviem a la dreta per fer la zona de Los Dedalts, la pujadeta té historia, els rocs són els amos del camí.
Cap al corral de Ca la Torre per pujar fins al Mas de Genessies on tombem cap al sud direcció a Gavadà que dona l'impressió d'estar abandonat.
La calor és impressionat, el sol ataca amb totes les seves forces i les ombres són escasses, sort de l'aire condicionat que fa la ruta una mica més agradable.
Al Mas d'Aumet tornem a fer direcció nord cap a Tivissa on poc abans fem parada a l'ermita de Sant Blai i a la font a buscar una mica d'aigua.
A Tivissa donem el track "oficial" per acabat i seguim direcció a Falset tot seguint una ruta que tenim fins a Llança.
Cap al pantà de Guiamets, Marçà i Falset on agafem el GR-174 fins a les mines de Bellmunt del Priorat.
Aquesta zona és plena de vinya, molta vinya i molts bancals, bancals estrets amb pocs ceps i molt ben endreçats.
Com ja es hora fem parada a dinar que ja tenim gana.
Aquí ens donem conte que el Defender de l'Avi perd oli per una roda de darrere, la primera impressió és que és líquid dels frens, després de fer unes comprovacions veiem que no ho és.
Al final sembla que és valvulina del diferencial, com no és prudent continuar la ruta en aquestes condicions, recollim la paradeta i cap a casa.

Geocaché 4x4 "El Barranco Maligno" (La Ruta)

Al voltant de les vuit del matí ens trobem al lloc habitual el Isi i en J. Pedro amb el Mitsu i jo amb el Jimny per agafar direcció cap a l'Hospitalet de l'Infant a fer el Geocaché.
A quarts de deu ja estem assentats en un bar de Miami Platja esmorzant una mica per agafar forces per la ruteta.
Són les onze quan estem ja situats en el punt de sortida, és una ermita en un turó amb bona vista de tota la zona de la costa.
D'aquí i ja amb les noves coordenades ens dirigim cap al punt 2, pedres, moltes pedres és el que trobem.
El Mitsu va pujant i el Jimny al darrere, de mica en mica la cosa es complica, les pedres són més grans i el terra és ple de pedretes, el Mitsu comença a tenir problemes però segueix pujant, el Jimny diu que prou.
Agafo el Winch i el col·loco al seu suport, deixem anar el cable, l'enganxem al Mitsu i a provar, el Winch no pot, és massa petit pel que ens cal que també estiri el Mitsu.
La cosa sembla que va bé fins que es trenca el suport del Winch, cap al maleter i a provar l'eslinga variable. Aquest cop ha funcionat i sortim del primer entrebanc.
Un tros més amunt una mica del mateix, ja ens plantegem de deixar.o córrer i fer mitja volta quan passa un home a peu que ens diu que el tram dolent de seguida s'acaba, també ens trobem amb dos 4x4 que fan la ruta al revés i diuen que la baixada no és senzilla, doncs vinga a seguir.
Mentrestant darrere nostre hi ha un Discovery que també vol pujar però en veure la dificultat sembla que ho repensa i dóna la volta.
Uns quants bots més i amb el Jimny lligat al Mitsu arribem al punt 2, més o menys hem tardat més d'una hora per fer 2 quilòmetres.
Agafem les coordenades i cap al punt 3, aquest cop és de baixada i amb una pista també plena de rocs i amb el terra sorrenc, clavats no ens quedem però cal fer tot un esforç per controlar la velocitat dels vehicles i un parell d'indicacions per fer la traçada bona.
Arribem al punt 3, ens costa de veure'l tot i que el tenim davant del nas, potser és la solejada que cau. Anotar coordenades i cap al punt 4 ja per pista més tranquil·la i planera.
Del 4 ja cap al 5 sense més complicació, com ja són dos quarts de tres i estem a la carretera decidim anar a dinar, més o menys hem tardat més de tres hores per fer uns 20 quilòmetres.
A les tres ja estem aposentats en un restaurant de l'Ametlla de Mar.
Una bona paella, una mica de peix, un cafetó i a tornar.hi.
Són ja les cinc quan arribem al punt 6 per continuar la ruta cap al punt 7, no té massa complicació tret de veure'l, agafem coordenades noves i cap al punt 8.
Aquest cop és planer però els rocs ja són de mida XXL, sembla que estiguem en el Dragon Khan, cal posar-se el cinturó per no donar cops de cap al sostre.
L'Isi amb el Mitsu va passant, a mi amb el Jimny ha calgut eslingar.me un parell de cops, ja que me quedat penjat de panxa i sense tracció.
Ja estem al punt 8, coordenades noves i cap al punt 9, ara la cosa ja és més tranquil·la, ja del 9 cap al 10, 11 i 12 sense massa complicació tret de troba'ls.
Són les set de la tarda quan ja estem en el punt final, el 13, aquí ens diu que cal remenar pedres per trobar el Caché, el problema és que i a milions de pedres.
Amb imaginació, una petita ajuda i el gps a la mà tenim la sort de troba'l, vinga, una anotació a la llibreta i cap a casa.
A estat dur, molt dur, a estones portàvem la camisa ben xopa, el J. Pedro s'ha fet un fart de treballar amb el cable i l'eslinga i l'Isi semblava la grua del RACC, sort n'he tingut d'ells.
Cal remarcar que som els primers a trobar el Caché i que les vistes de tota la zona són esplèndides.
En total més de cinc hores de ruta per fer uns 50 quilòmetres i 14 de jornada, hem arribat a casa a les deu de la nit, no està malament.

Catalunya 1000

Ruta realitzada el 14 i 15 de Maig del 2005

1000 Km. de Track donant la volta a Catalunya.

Aquest projecte te la pretensió de comprovar un Track fet amb diversos trams ja comprovats i d’altres fets sobre el mapa, en total son uns 1000 Km.
La idea es fer la comprovació en dos o tres dies consecutius, es a dir “de tirón” amb la formació de dos equips que en sentit invers aniran comprovant el Track fins a trobar-se.

1/04/2005
Ja tenim com a dates provisionals el 14 i 15 de Maig i som de moment quatre voluntaris.

16/04/2005
El projecte va agafant cos, ja en som set, uns tenen ganes de fer muntanya i d’anar de motxilla i acampada, d’altres, una mica més granadets ens quedarem amb la vall i un hotelet per dormir.

L’ultima proposta es sortir tots de Masquefa el dissabte dia 14 a les 7 del matí, uns cap el Nord direcció a Manresa i els altres cap el Sud direcció Vilafranca del Penedès.

Els “granadets”, si la cosa no es complica massa, podríem arribar fins Algerri i anar a sopar i dormir a Balaguer per continuar la ruta el diumenge a veure si podem arribar fins a Sort.

Els “minyons”, si s’espavilen es possible que puguin acampar a les rodalies de Puigcerdà i si a la nit no fan durar gaire la farra llevar.se aviat per arribar el diumenge a l’hora a Sort.

23/04/2005

El projecte tira endavant i l’equip dels “Granadets” de moment ja som 5 cotxes, uns en plan “Rodríguez” i altres amb la família.

Jordi (Suzuki Jimny)
Isi (Montero V6)
J.Pedro (Montero V6)
Manolo (Terrano Family)
Joan (Toyota)

L’equip dels “Minyons” de moment no piulen, es cap de setmana i estan d’esbarjo.

24/04/2005

Els “Minyons” sembla que ja han tornat de festa i de moment son els següents:

Enric (autobús DID)
Oscar (mitsu ocamaco)
Txordi i Marc (llaunarroja)
Joan (offpatrol)
Antoni ?

Els que van en mitsu, dubten de les possibilitats de les seves montures i de la paciència de les seves respectives parelles i diuen que potser només vindran 1 dia, excepte la llaunaroja, ja que son un tipus de parella diferent x).

Els menjars els faran sobre la ruta i si coincideix al migdia amb algun restaurant de poble potser hi faran parada. Dormir en tenda i anar fent kms.

1/05/2005

El Manolo (Terrano Family) no podrà venir, a tingut un problema inesperat de salut, des d’aquí l'hi desitjo una ràpida milloria.

Intentaré que es pugi seguir la ruta ON LINE a través d’Internet utilitzant el sistema APRS.

4/05/2005

Els “Minyons” al final seran:

Txordi i Marc (Llauna vermella)

Xavi (Defender)
Joan i Gerard (Patrol)

Estan ben decidits a fer tota la ruta sencera entre dissabte, diumenge i dilluns.

El tema del APRS per qüestions de tranquil·litat el deixarem aparcat per un altre ocasió.

12/05/2005

Ja estem tots preparats, punt de trobada a Masquefa a la plaça de l’Ajuntament a les 7 del mati del dia 14.

14/05/2005

Dia “D” hora “H”, sortida i sort a tots.

16/05/2005

Ja em tornat, i només cal una petita cronica de la sortida:

Equip dels “Minyons” zona Nord:

Divendres nit :ens reunim al meu pis, en Joan i en Gerard i jo, quedem amb en Lluis per Disabte al mati ser a Masquefa.

Dissabte 7 del mati:

Ens reunim a Masquefa, els dos grups (Nord i Sud) Esmorçem una miqueta i ens posem em marxa direcció Montserrat:

LLuis Patrol- GR
Joan i Gerard -Patrol
Txordi - Mitsu.
Costa d'arrencar, problemes amb els ordinadors i els GPS i encara no hem sortit de Masquefa, desde un GR algu es descollona.

Voltejem les muntanyes de Montserrat i en dirigim direcció Manresa, pistes amb boniques vistes però sense mes complicació, anem tirant fins que....sorpresa, ens hem sortit de track, i ningu a vist cap pista alternativa. tornen enrera trobem una pista darrere un munt de terra que han posat amb una maquina, la pista esta en desus. Jo vaig al davant i la pista te molt bona pinta, fins que arribem a la meva creu. Trobem una petita trialera amb una cresta impresionant al mitg. Mi fico i pam...imposible de passar,intento fer marxa enrrere i el Mitsu es queda clavat del cul, ara, ni enrrere ni endavant, ni Patrol eslingant-me enrrere...el coche es clava del cul...Intenten aixecar-lo amb el Hi-lift...però no saben on posar-lo.

Despres de pensar una estoneta, empleno un forat de pedres perque fent marxa enrrera el cul s'aixequi i poguem per fi treure la “Llauna” els demes riuen....però dubto que ningu hagues passat.

Hem perdut cuasi una hora i decidim buscar alternativa.

Seguim Direccio Manresa, i Santpedor amb pistes planeres i sense mes problema. Com mes amunt paisatges mes bonics trobem i aixi fins arribar a Moia i seguint cap a Tona. A Tona ja son les dos del mitgdia i en Lluis ens te que deixar i nosaltres busquem un raconet per fer dinar.

El dinar sembla que ens porta a la desgracia ja que a part de perdrens algunes vegades els camins estan tallats.

Despres de fer dues hores el “Canelo” decidim agafar carretera i pujar fins a St Joan de Vilatorta per fer un caferet rapit i ja endintrar-se a les pistes mes muntanyosses dels voltans del Panta de Sau. Per la nostra deseperaciò....fins a Rupit tot el tram del track esta asfaltat o be encimentat... Es comença a fer tart, i encara ens queda per davant molta carretera que fer. Volem anar a veure el futbol a algun lloc i decidim pujar per carretera fins a Ripoll, on farem dormirem una miqueta,soparem, veurem el Futbol i celebrarem la Lliga. Però a les 12.30, ens tornem a posar en marxa cap a la Collada de toses i Cap a Puigcerda.

A les dues de la nit arribem al refugi de La feixa, (Per sobre de l’estació d’esqui nordic de Guils a 2200m d’alçada).

Fem nit (sense un trist encenedor per encendre foc...i es que el termometre esta baixant molt.

Diumenge 7:00 del mati:
Estic gelat de fred....i em llevo rapidament a posar en marxa el cotxe per escalfar-me un poc. Ja toca el sol, i fa un dia maravellos, pero el termometre marca 3 graus negatius encara.

l Gerard es lleva i comentem la jugada...encara que el senyor Bonet fa el ronço a dins del seu sac. Li treiem i el fred l’espavila rapidament. A les 7.30 estem en marxa i esperem no trobar tanta carretera com ahir.

Anem vorejant la Frontera amb França i baixem fins a Bellver de Cerdanya, alli respostem i seguim Cap a l’estació d’esqui nordic de Lles on esmorcem. Vistes i paisatges preciosos, molta verdor, aigua i molta vegetació ens acompanyaran fins acabar el recorregut.

Despres de pujar, toca baixar i arribem a la frontera amb Andorra, creuem la carretera i el riu i una mica mes amunt de San Joan Fumat, tenim que parar. Un casquillo del amortidor del Patrol s’ha fet malve, però en tenim un de recanvi i amb alguna “xapucilla” de més podem continuar sense problemes despres dels 15 minuts perduts. Continuem cap a Santa Magdalena (es Diumenge i trobem molta gent per tot arreu) Seguim cap a St. Joan de l’erm i la meva matricula cau...una altra ”xapucilla” i seguim.

Molta gent i els paisatges segueixen igual de verds i preciosos. Trobem una trialera opcional, i ens permetem el luxe de perdre una miqueta de temps. (fins ara ens hem portat molt be, un parell de intents i ja som a dalt. Un TT de Correcamins s’ho mira, però no si fica. Nosaltres seguim i fem una visita a l’estació d’esquí de PortAine i baixem per una pista bastant llarga i entretinguda fins a Rialp. Anem a dinar a Sort a les 5 de la tarda.

Estem molt cansats però decidim que acabarem els 500 km que ens queden pel Sud en una altra ocasió.

Ens despedim molts “besitos” entre tots 3 i cap a casa.
Fins la pròxima!

Equip dels “Granadets” zona Sud:

D'entrada ja vàrem sortir una mica tard, en Joan, Gerard i Txordi van arribar ja passades les 7 de llarg, mentre va arribar el Lluís disposat a fer una matinal.

Sortim direcció a Gelida i a uns 4 Km ja ens cal buscar una alternativa al track, el camí està tallat per l'AVE, seguim cap al Montcau i d’aquí a Sant Pau d'Ordal a fer un bon esmorzar.

De Sant Pau i per pistes amples i pleneres fins a passat els Monjos; aquí ja ens trobem amb una mica de tot fins a Can Ferrer de la Cogullada a on som incapaços de trobar la pista original per lo que fem drecera per la carretera fins a quasi Bràfim, parant a Vila-Rodona a fer la cervesa.

Ja son les dues del migdia i parem a el Catllar a dinar, un tram més endavant i ja em la panxa plena tornem a perdre el track per lo que decidim passar tot el tram fins passat Tarragona per asfalt, passat ja Constantí. Aquí anem seguin amb petites variants el GR-65-5 a on molts trams estan asfaltats fins a Ulldemolins i d’aquí fins a LLeida.

No hi cap incidència remarcable, tret d'un tram que desprès de pujar durant 3/4 d'hora per una pista molt trencada i plena de rocs per entre camps d’ametllers abandonats i a uns 10 metres de la carretera ens trobem amb una cadena posada estratègicament, pas que afrontem amb humilitat i decisió.

Un cop a LLeida ja ens comencen a fallar les piles eren ja les 9 de la nit i jo estava llevat des de les quatre de la tarda del divendres i ja portàvem 14 hores en cotxe, decidim fer drecera fins a Balaguer a sopar i dormir; l'hotel be, només tenia un petit problema, està a costat de la Peña Blaugrana de Balaguer.

Anem a sopar i just quant acabem acaba el Barça, Balaguer es converteix en una festa (cotxes, botzines, banderes), ja us o podeu imaginar; aquella nit vàrem dormir poc però contens.

El diumenge ens llevem tard i comencem a Algerri, poca cosa a remarcar fins a Pont de Montanyana tret dels trams de pista asfaltada i del fantàstic paisatge, sobre tot la zona d’Àger.

Un cop al pont de Montanyana decidim que anem molt tard d'horari i que millor que tirem fins a Viella per carretera, cosa que fem.

Ja estem a la Vall d'Aran son les tres del migdia i tenim gana, cap a provar l'olla Aranesa i un bon civet de bou. Després ja em l’estómac ple no ens veiem amb forces per continuar la ruta, literalment ens ca....em els calçotets, com ens queden encara tres hores per arribar a casa agafem asfalt i posem direcció a Masquefa.

Per nosaltres l’experiència a estat força agradable, tot i això n’hem tret la conclusió que son masses quilometres en un dia, entre uns 150 i 180 seria més adient.

De fotografies bones no en tenim, aquest cop el meu copilot es va declarar en baga, deia que ell venia a veure paisatge i menjar ve i jo això de la fotografia no ho domino gaire.