Geocaché 4x4 "El Barranco Maligno" (La Ruta)

Al voltant de les vuit del matí ens trobem al lloc habitual el Isi i en J. Pedro amb el Mitsu i jo amb el Jimny per agafar direcció cap a l'Hospitalet de l'Infant a fer el Geocaché.
A quarts de deu ja estem assentats en un bar de Miami Platja esmorzant una mica per agafar forces per la ruteta.
Són les onze quan estem ja situats en el punt de sortida, és una ermita en un turó amb bona vista de tota la zona de la costa.
D'aquí i ja amb les noves coordenades ens dirigim cap al punt 2, pedres, moltes pedres és el que trobem.
El Mitsu va pujant i el Jimny al darrere, de mica en mica la cosa es complica, les pedres són més grans i el terra és ple de pedretes, el Mitsu comença a tenir problemes però segueix pujant, el Jimny diu que prou.
Agafo el Winch i el col·loco al seu suport, deixem anar el cable, l'enganxem al Mitsu i a provar, el Winch no pot, és massa petit pel que ens cal que també estiri el Mitsu.
La cosa sembla que va bé fins que es trenca el suport del Winch, cap al maleter i a provar l'eslinga variable. Aquest cop ha funcionat i sortim del primer entrebanc.
Un tros més amunt una mica del mateix, ja ens plantegem de deixar.o córrer i fer mitja volta quan passa un home a peu que ens diu que el tram dolent de seguida s'acaba, també ens trobem amb dos 4x4 que fan la ruta al revés i diuen que la baixada no és senzilla, doncs vinga a seguir.
Mentrestant darrere nostre hi ha un Discovery que també vol pujar però en veure la dificultat sembla que ho repensa i dóna la volta.
Uns quants bots més i amb el Jimny lligat al Mitsu arribem al punt 2, més o menys hem tardat més d'una hora per fer 2 quilòmetres.
Agafem les coordenades i cap al punt 3, aquest cop és de baixada i amb una pista també plena de rocs i amb el terra sorrenc, clavats no ens quedem però cal fer tot un esforç per controlar la velocitat dels vehicles i un parell d'indicacions per fer la traçada bona.
Arribem al punt 3, ens costa de veure'l tot i que el tenim davant del nas, potser és la solejada que cau. Anotar coordenades i cap al punt 4 ja per pista més tranquil·la i planera.
Del 4 ja cap al 5 sense més complicació, com ja són dos quarts de tres i estem a la carretera decidim anar a dinar, més o menys hem tardat més de tres hores per fer uns 20 quilòmetres.
A les tres ja estem aposentats en un restaurant de l'Ametlla de Mar.
Una bona paella, una mica de peix, un cafetó i a tornar.hi.
Són ja les cinc quan arribem al punt 6 per continuar la ruta cap al punt 7, no té massa complicació tret de veure'l, agafem coordenades noves i cap al punt 8.
Aquest cop és planer però els rocs ja són de mida XXL, sembla que estiguem en el Dragon Khan, cal posar-se el cinturó per no donar cops de cap al sostre.
L'Isi amb el Mitsu va passant, a mi amb el Jimny ha calgut eslingar.me un parell de cops, ja que me quedat penjat de panxa i sense tracció.
Ja estem al punt 8, coordenades noves i cap al punt 9, ara la cosa ja és més tranquil·la, ja del 9 cap al 10, 11 i 12 sense massa complicació tret de troba'ls.
Són les set de la tarda quan ja estem en el punt final, el 13, aquí ens diu que cal remenar pedres per trobar el Caché, el problema és que i a milions de pedres.
Amb imaginació, una petita ajuda i el gps a la mà tenim la sort de troba'l, vinga, una anotació a la llibreta i cap a casa.
A estat dur, molt dur, a estones portàvem la camisa ben xopa, el J. Pedro s'ha fet un fart de treballar amb el cable i l'eslinga i l'Isi semblava la grua del RACC, sort n'he tingut d'ells.
Cal remarcar que som els primers a trobar el Caché i que les vistes de tota la zona són esplèndides.
En total més de cinc hores de ruta per fer uns 50 quilòmetres i 14 de jornada, hem arribat a casa a les deu de la nit, no està malament.