De l'Hospitalet a Bellmunt del Priorat

Hem quedat a prop de les 9 al polígon de les Tàpies de l'Hospitalet, l'Avi ve tard i entre una cosa i una altra comencem la sortida passades les 10.
Amb el Toyota i el Defender, el Jimny l'he deixat al polígon que la pujada a la Portella és molt dura i sense bloqueig no puja, fem cap a l'ermita de sant Roc per iniciar la ruta.
La primera vegada que vaig fer la pujada a la Portella va ser dur, molt dur, vàrem tardar quasi dues hores per fer el tram fins dalt.
Aquest cop l'hem fet en un "plisplas", el bloqueig de diferencial de darrere fa meravelles.
A la Portella ens trobem amb un motorista que va en direcció contraria, diu que les ha passat magres per fer la pujada, molta pedra i molt solta.
La baixada també té el seu encant, però com cara avall tot corre, cap problema tret de la quantitat de rocs.
Seguim cap al Coll de les Portes on poc després ens desviem a buscar el Jimny que el tenim molt a prop.
Anem tirant per una pista asfaltada i entre camps d'ametllers deixats una mica de la mà de Déu, sembla que només si va a fer la costellada, les barbacoes estant en perfecte estat de revista.
Acostumats als paisatges del nord de Catalunya aquesta zona la trobem una mica seca i esquerpa, tot i això no deixa de tenir el seu encant.
A prop de Castelló ens desviem a la dreta per fer la zona de Los Dedalts, la pujadeta té historia, els rocs són els amos del camí.
Cap al corral de Ca la Torre per pujar fins al Mas de Genessies on tombem cap al sud direcció a Gavadà que dona l'impressió d'estar abandonat.
La calor és impressionat, el sol ataca amb totes les seves forces i les ombres són escasses, sort de l'aire condicionat que fa la ruta una mica més agradable.
Al Mas d'Aumet tornem a fer direcció nord cap a Tivissa on poc abans fem parada a l'ermita de Sant Blai i a la font a buscar una mica d'aigua.
A Tivissa donem el track "oficial" per acabat i seguim direcció a Falset tot seguint una ruta que tenim fins a Llança.
Cap al pantà de Guiamets, Marçà i Falset on agafem el GR-174 fins a les mines de Bellmunt del Priorat.
Aquesta zona és plena de vinya, molta vinya i molts bancals, bancals estrets amb pocs ceps i molt ben endreçats.
Com ja es hora fem parada a dinar que ja tenim gana.
Aquí ens donem conte que el Defender de l'Avi perd oli per una roda de darrere, la primera impressió és que és líquid dels frens, després de fer unes comprovacions veiem que no ho és.
Al final sembla que és valvulina del diferencial, com no és prudent continuar la ruta en aquestes condicions, recollim la paradeta i cap a casa.