Del Baix Cinca a la Conca de Barberà

Després d'un bon tram de carretera i d'un bon esmorzar, iniciem la sortida a Mequinensa.
Tot vorejant el pantà de Riba-roja fem via a Flix tot passant per Almatret i a tocar de Riba-roja d'Ebre.
Cap a la Vilella Baixa per la Serra del Rovelló i d'aquí a Torroja del Priorat.
D'aquí volem arribar-nos a Poboleda pel Coll de Poboleda, a estat impossible, després de seguir tots els camins de la zona veiem que el camí original està molt tapat i tancat.
Mitja volta i cap a la Vilella Alta per fer cap a Escaladei i d'aquí a Cornudella de Montsant.
Tot està molt sec i hi ha molta pols, sobretot a la part de l'incendi de la Ribera d'Ebre.
Cap a Siurana i Prades tot vorejant els Cingles de la Gritella i pel Coll d'Andreu.
Seguim de Prades a Vilanova de Prades i Vallclara on donem la sortida per acabada que fins a casa encara tenim un bon tram.

Siurana

De Mequinensa a Montblanc

Aquest cop és una ruta llarga, bastant llarga per un sol dia, tot i això posem fil a l'agulla.
Al voltant de les 10:30 ja estem a Mequinensa esmorzant, hem fet parada abans al EIN del Aiguabarreig Segre-Cinca, per recomanació de l'Avi, a donar un cop d'ull.
Hi ha una llarga passarel·la a costat del riu, com a plogut i tota l'aigua baixa de color marró no podem veure l'aiguabarreig, tot i això el lloc és força distret.
Iniciem la ruta pel Pont de l'Arbora direcció al pantà de Riba-Roja, pantà que anirem bordejant fins al Racó de Balances.
Just abans de les bombes d'aspiració hem de pujar fins al Mas d'en Pere, ja que aquest tram no es pot fer a peu d'aigua.
Aquí, en un tram un mica pelut hem d'utilitzar el petit winch del Jimny, ha quedat penjat per la panxa i no vol seguir.
Baixem cap a la Sénia i després de vorejar una estona el pantà fem via cap a Almatret per baixar cap a Riba-Roja d'Ebre.
No passem per Riba-Roja, anem vorejant el riu fins a Flix tot passant a prop de les illes de Mauricio i de Caloi.
Estem a la reserva Natural de Sebes on hi ha un observatori de Cigonyes, com toca pel temps que som, no n'hi cap.
Passat Flix ja deixem el riu i seguim direcció a la Serra del Rovello per fer cap a Cabacés.
D'aquí fem via cap a la font de Cavaloca on fem parada a dinar que ja és una mica tard.
Tot i que el paisatge és bastant sec i agresta la font treu un bon doll d'aigua fresca.
Seguim cap a la zona del Mas d'en Cinto per fer la pista que passa pel Parc del Montsant però està prohibit el pas.
Mitja volta i a vorejar el parc per carretera fins a prop de la Morera de Montsant.
No entenem aquesta mania de prohibir el pas als Parcs Naturals, en especial aquests en què l'afluència de visitants deu ser ínfima.
Cap a Cornudella de Montsant pel Coll del Conill i fins a prop de Siurana on deixem la carretera per fer la pista de la Marmolina.
Volem anar a veure l'Alzina mil·lenària del Mas de la Barba però una cadena o impedeix, cert que és poc tros a peu, però estem cansats i ens fa una mica de mandra.
A prop del Perelloner del Cisterer tornem a agafar asfalt per fer cap a Prades i al Tossal del Toniet on tornem a agafar pista direcció a Vilanova de Prades.
D'aquí cap a Vallclara i per pista fins a l'Espluga de Francolí tot fen parada a la Mare de Déu dels Torrents i el castell de Milmanda.
Ja cap a Montblanc per l'Estepar on donem la ruta per acabada que ja és prou tard.
Entre una cosa i altra han estat uns 160 km amb una mica de tot.

Fotos de la sortida

Info de la Reserva Natural de Sebes

De l'Hospitalet a Bellmunt del Priorat

Hem quedat a prop de les 9 al polígon de les Tàpies de l'Hospitalet, l'Avi ve tard i entre una cosa i una altra comencem la sortida passades les 10.
Amb el Toyota i el Defender, el Jimny l'he deixat al polígon que la pujada a la Portella és molt dura i sense bloqueig no puja, fem cap a l'ermita de sant Roc per iniciar la ruta.
La primera vegada que vaig fer la pujada a la Portella va ser dur, molt dur, vàrem tardar quasi dues hores per fer el tram fins dalt.
Aquest cop l'hem fet en un "plisplas", el bloqueig de diferencial de darrere fa meravelles.
A la Portella ens trobem amb un motorista que va en direcció contraria, diu que les ha passat magres per fer la pujada, molta pedra i molt solta.
La baixada també té el seu encant, però com cara avall tot corre, cap problema tret de la quantitat de rocs.
Seguim cap al Coll de les Portes on poc després ens desviem a buscar el Jimny que el tenim molt a prop.
Anem tirant per una pista asfaltada i entre camps d'ametllers deixats una mica de la mà de Déu, sembla que només si va a fer la costellada, les barbacoes estant en perfecte estat de revista.
Acostumats als paisatges del nord de Catalunya aquesta zona la trobem una mica seca i esquerpa, tot i això no deixa de tenir el seu encant.
A prop de Castelló ens desviem a la dreta per fer la zona de Los Dedalts, la pujadeta té historia, els rocs són els amos del camí.
Cap al corral de Ca la Torre per pujar fins al Mas de Genessies on tombem cap al sud direcció a Gavadà que dona l'impressió d'estar abandonat.
La calor és impressionat, el sol ataca amb totes les seves forces i les ombres són escasses, sort de l'aire condicionat que fa la ruta una mica més agradable.
Al Mas d'Aumet tornem a fer direcció nord cap a Tivissa on poc abans fem parada a l'ermita de Sant Blai i a la font a buscar una mica d'aigua.
A Tivissa donem el track "oficial" per acabat i seguim direcció a Falset tot seguint una ruta que tenim fins a Llança.
Cap al pantà de Guiamets, Marçà i Falset on agafem el GR-174 fins a les mines de Bellmunt del Priorat.
Aquesta zona és plena de vinya, molta vinya i molts bancals, bancals estrets amb pocs ceps i molt ben endreçats.
Com ja es hora fem parada a dinar que ja tenim gana.
Aquí ens donem conte que el Defender de l'Avi perd oli per una roda de darrere, la primera impressió és que és líquid dels frens, després de fer unes comprovacions veiem que no ho és.
Al final sembla que és valvulina del diferencial, com no és prudent continuar la ruta en aquestes condicions, recollim la paradeta i cap a casa.

Geocaché 4x4 "El Barranco Maligno" (La Ruta)

Al voltant de les vuit del matí ens trobem al lloc habitual el Isi i en J. Pedro amb el Mitsu i jo amb el Jimny per agafar direcció cap a l'Hospitalet de l'Infant a fer el Geocaché.
A quarts de deu ja estem assentats en un bar de Miami Platja esmorzant una mica per agafar forces per la ruteta.
Són les onze quan estem ja situats en el punt de sortida, és una ermita en un turó amb bona vista de tota la zona de la costa.
D'aquí i ja amb les noves coordenades ens dirigim cap al punt 2, pedres, moltes pedres és el que trobem.
El Mitsu va pujant i el Jimny al darrere, de mica en mica la cosa es complica, les pedres són més grans i el terra és ple de pedretes, el Mitsu comença a tenir problemes però segueix pujant, el Jimny diu que prou.
Agafo el Winch i el col·loco al seu suport, deixem anar el cable, l'enganxem al Mitsu i a provar, el Winch no pot, és massa petit pel que ens cal que també estiri el Mitsu.
La cosa sembla que va bé fins que es trenca el suport del Winch, cap al maleter i a provar l'eslinga variable. Aquest cop ha funcionat i sortim del primer entrebanc.
Un tros més amunt una mica del mateix, ja ens plantegem de deixar.o córrer i fer mitja volta quan passa un home a peu que ens diu que el tram dolent de seguida s'acaba, també ens trobem amb dos 4x4 que fan la ruta al revés i diuen que la baixada no és senzilla, doncs vinga a seguir.
Mentrestant darrere nostre hi ha un Discovery que també vol pujar però en veure la dificultat sembla que ho repensa i dóna la volta.
Uns quants bots més i amb el Jimny lligat al Mitsu arribem al punt 2, més o menys hem tardat més d'una hora per fer 2 quilòmetres.
Agafem les coordenades i cap al punt 3, aquest cop és de baixada i amb una pista també plena de rocs i amb el terra sorrenc, clavats no ens quedem però cal fer tot un esforç per controlar la velocitat dels vehicles i un parell d'indicacions per fer la traçada bona.
Arribem al punt 3, ens costa de veure'l tot i que el tenim davant del nas, potser és la solejada que cau. Anotar coordenades i cap al punt 4 ja per pista més tranquil·la i planera.
Del 4 ja cap al 5 sense més complicació, com ja són dos quarts de tres i estem a la carretera decidim anar a dinar, més o menys hem tardat més de tres hores per fer uns 20 quilòmetres.
A les tres ja estem aposentats en un restaurant de l'Ametlla de Mar.
Una bona paella, una mica de peix, un cafetó i a tornar.hi.
Són ja les cinc quan arribem al punt 6 per continuar la ruta cap al punt 7, no té massa complicació tret de veure'l, agafem coordenades noves i cap al punt 8.
Aquest cop és planer però els rocs ja són de mida XXL, sembla que estiguem en el Dragon Khan, cal posar-se el cinturó per no donar cops de cap al sostre.
L'Isi amb el Mitsu va passant, a mi amb el Jimny ha calgut eslingar.me un parell de cops, ja que me quedat penjat de panxa i sense tracció.
Ja estem al punt 8, coordenades noves i cap al punt 9, ara la cosa ja és més tranquil·la, ja del 9 cap al 10, 11 i 12 sense massa complicació tret de troba'ls.
Són les set de la tarda quan ja estem en el punt final, el 13, aquí ens diu que cal remenar pedres per trobar el Caché, el problema és que i a milions de pedres.
Amb imaginació, una petita ajuda i el gps a la mà tenim la sort de troba'l, vinga, una anotació a la llibreta i cap a casa.
A estat dur, molt dur, a estones portàvem la camisa ben xopa, el J. Pedro s'ha fet un fart de treballar amb el cable i l'eslinga i l'Isi semblava la grua del RACC, sort n'he tingut d'ells.
Cal remarcar que som els primers a trobar el Caché i que les vistes de tota la zona són esplèndides.
En total més de cinc hores de ruta per fer uns 50 quilòmetres i 14 de jornada, hem arribat a casa a les deu de la nit, no està malament.