Catalunya 1000

Ruta realitzada el 14 i 15 de Maig del 2005

1000 Km. de Track donant la volta a Catalunya.

Aquest projecte te la pretensió de comprovar un Track fet amb diversos trams ja comprovats i d’altres fets sobre el mapa, en total son uns 1000 Km.
La idea es fer la comprovació en dos o tres dies consecutius, es a dir “de tirón” amb la formació de dos equips que en sentit invers aniran comprovant el Track fins a trobar-se.

1/04/2005
Ja tenim com a dates provisionals el 14 i 15 de Maig i som de moment quatre voluntaris.

16/04/2005
El projecte va agafant cos, ja en som set, uns tenen ganes de fer muntanya i d’anar de motxilla i acampada, d’altres, una mica més granadets ens quedarem amb la vall i un hotelet per dormir.

L’ultima proposta es sortir tots de Masquefa el dissabte dia 14 a les 7 del matí, uns cap el Nord direcció a Manresa i els altres cap el Sud direcció Vilafranca del Penedès.

Els “granadets”, si la cosa no es complica massa, podríem arribar fins Algerri i anar a sopar i dormir a Balaguer per continuar la ruta el diumenge a veure si podem arribar fins a Sort.

Els “minyons”, si s’espavilen es possible que puguin acampar a les rodalies de Puigcerdà i si a la nit no fan durar gaire la farra llevar.se aviat per arribar el diumenge a l’hora a Sort.

23/04/2005

El projecte tira endavant i l’equip dels “Granadets” de moment ja som 5 cotxes, uns en plan “Rodríguez” i altres amb la família.

Jordi (Suzuki Jimny)
Isi (Montero V6)
J.Pedro (Montero V6)
Manolo (Terrano Family)
Joan (Toyota)

L’equip dels “Minyons” de moment no piulen, es cap de setmana i estan d’esbarjo.

24/04/2005

Els “Minyons” sembla que ja han tornat de festa i de moment son els següents:

Enric (autobús DID)
Oscar (mitsu ocamaco)
Txordi i Marc (llaunarroja)
Joan (offpatrol)
Antoni ?

Els que van en mitsu, dubten de les possibilitats de les seves montures i de la paciència de les seves respectives parelles i diuen que potser només vindran 1 dia, excepte la llaunaroja, ja que son un tipus de parella diferent x).

Els menjars els faran sobre la ruta i si coincideix al migdia amb algun restaurant de poble potser hi faran parada. Dormir en tenda i anar fent kms.

1/05/2005

El Manolo (Terrano Family) no podrà venir, a tingut un problema inesperat de salut, des d’aquí l'hi desitjo una ràpida milloria.

Intentaré que es pugi seguir la ruta ON LINE a través d’Internet utilitzant el sistema APRS.

4/05/2005

Els “Minyons” al final seran:

Txordi i Marc (Llauna vermella)

Xavi (Defender)
Joan i Gerard (Patrol)

Estan ben decidits a fer tota la ruta sencera entre dissabte, diumenge i dilluns.

El tema del APRS per qüestions de tranquil·litat el deixarem aparcat per un altre ocasió.

12/05/2005

Ja estem tots preparats, punt de trobada a Masquefa a la plaça de l’Ajuntament a les 7 del mati del dia 14.

14/05/2005

Dia “D” hora “H”, sortida i sort a tots.

16/05/2005

Ja em tornat, i només cal una petita cronica de la sortida:

Equip dels “Minyons” zona Nord:

Divendres nit :ens reunim al meu pis, en Joan i en Gerard i jo, quedem amb en Lluis per Disabte al mati ser a Masquefa.

Dissabte 7 del mati:

Ens reunim a Masquefa, els dos grups (Nord i Sud) Esmorçem una miqueta i ens posem em marxa direcció Montserrat:

LLuis Patrol- GR
Joan i Gerard -Patrol
Txordi - Mitsu.
Costa d'arrencar, problemes amb els ordinadors i els GPS i encara no hem sortit de Masquefa, desde un GR algu es descollona.

Voltejem les muntanyes de Montserrat i en dirigim direcció Manresa, pistes amb boniques vistes però sense mes complicació, anem tirant fins que....sorpresa, ens hem sortit de track, i ningu a vist cap pista alternativa. tornen enrera trobem una pista darrere un munt de terra que han posat amb una maquina, la pista esta en desus. Jo vaig al davant i la pista te molt bona pinta, fins que arribem a la meva creu. Trobem una petita trialera amb una cresta impresionant al mitg. Mi fico i pam...imposible de passar,intento fer marxa enrrere i el Mitsu es queda clavat del cul, ara, ni enrrere ni endavant, ni Patrol eslingant-me enrrere...el coche es clava del cul...Intenten aixecar-lo amb el Hi-lift...però no saben on posar-lo.

Despres de pensar una estoneta, empleno un forat de pedres perque fent marxa enrrera el cul s'aixequi i poguem per fi treure la “Llauna” els demes riuen....però dubto que ningu hagues passat.

Hem perdut cuasi una hora i decidim buscar alternativa.

Seguim Direccio Manresa, i Santpedor amb pistes planeres i sense mes problema. Com mes amunt paisatges mes bonics trobem i aixi fins arribar a Moia i seguint cap a Tona. A Tona ja son les dos del mitgdia i en Lluis ens te que deixar i nosaltres busquem un raconet per fer dinar.

El dinar sembla que ens porta a la desgracia ja que a part de perdrens algunes vegades els camins estan tallats.

Despres de fer dues hores el “Canelo” decidim agafar carretera i pujar fins a St Joan de Vilatorta per fer un caferet rapit i ja endintrar-se a les pistes mes muntanyosses dels voltans del Panta de Sau. Per la nostra deseperaciò....fins a Rupit tot el tram del track esta asfaltat o be encimentat... Es comença a fer tart, i encara ens queda per davant molta carretera que fer. Volem anar a veure el futbol a algun lloc i decidim pujar per carretera fins a Ripoll, on farem dormirem una miqueta,soparem, veurem el Futbol i celebrarem la Lliga. Però a les 12.30, ens tornem a posar en marxa cap a la Collada de toses i Cap a Puigcerda.

A les dues de la nit arribem al refugi de La feixa, (Per sobre de l’estació d’esqui nordic de Guils a 2200m d’alçada).

Fem nit (sense un trist encenedor per encendre foc...i es que el termometre esta baixant molt.

Diumenge 7:00 del mati:
Estic gelat de fred....i em llevo rapidament a posar en marxa el cotxe per escalfar-me un poc. Ja toca el sol, i fa un dia maravellos, pero el termometre marca 3 graus negatius encara.

l Gerard es lleva i comentem la jugada...encara que el senyor Bonet fa el ronço a dins del seu sac. Li treiem i el fred l’espavila rapidament. A les 7.30 estem en marxa i esperem no trobar tanta carretera com ahir.

Anem vorejant la Frontera amb França i baixem fins a Bellver de Cerdanya, alli respostem i seguim Cap a l’estació d’esqui nordic de Lles on esmorcem. Vistes i paisatges preciosos, molta verdor, aigua i molta vegetació ens acompanyaran fins acabar el recorregut.

Despres de pujar, toca baixar i arribem a la frontera amb Andorra, creuem la carretera i el riu i una mica mes amunt de San Joan Fumat, tenim que parar. Un casquillo del amortidor del Patrol s’ha fet malve, però en tenim un de recanvi i amb alguna “xapucilla” de més podem continuar sense problemes despres dels 15 minuts perduts. Continuem cap a Santa Magdalena (es Diumenge i trobem molta gent per tot arreu) Seguim cap a St. Joan de l’erm i la meva matricula cau...una altra ”xapucilla” i seguim.

Molta gent i els paisatges segueixen igual de verds i preciosos. Trobem una trialera opcional, i ens permetem el luxe de perdre una miqueta de temps. (fins ara ens hem portat molt be, un parell de intents i ja som a dalt. Un TT de Correcamins s’ho mira, però no si fica. Nosaltres seguim i fem una visita a l’estació d’esquí de PortAine i baixem per una pista bastant llarga i entretinguda fins a Rialp. Anem a dinar a Sort a les 5 de la tarda.

Estem molt cansats però decidim que acabarem els 500 km que ens queden pel Sud en una altra ocasió.

Ens despedim molts “besitos” entre tots 3 i cap a casa.
Fins la pròxima!

Equip dels “Granadets” zona Sud:

D'entrada ja vàrem sortir una mica tard, en Joan, Gerard i Txordi van arribar ja passades les 7 de llarg, mentre va arribar el Lluís disposat a fer una matinal.

Sortim direcció a Gelida i a uns 4 Km ja ens cal buscar una alternativa al track, el camí està tallat per l'AVE, seguim cap al Montcau i d’aquí a Sant Pau d'Ordal a fer un bon esmorzar.

De Sant Pau i per pistes amples i pleneres fins a passat els Monjos; aquí ja ens trobem amb una mica de tot fins a Can Ferrer de la Cogullada a on som incapaços de trobar la pista original per lo que fem drecera per la carretera fins a quasi Bràfim, parant a Vila-Rodona a fer la cervesa.

Ja son les dues del migdia i parem a el Catllar a dinar, un tram més endavant i ja em la panxa plena tornem a perdre el track per lo que decidim passar tot el tram fins passat Tarragona per asfalt, passat ja Constantí. Aquí anem seguin amb petites variants el GR-65-5 a on molts trams estan asfaltats fins a Ulldemolins i d’aquí fins a LLeida.

No hi cap incidència remarcable, tret d'un tram que desprès de pujar durant 3/4 d'hora per una pista molt trencada i plena de rocs per entre camps d’ametllers abandonats i a uns 10 metres de la carretera ens trobem amb una cadena posada estratègicament, pas que afrontem amb humilitat i decisió.

Un cop a LLeida ja ens comencen a fallar les piles eren ja les 9 de la nit i jo estava llevat des de les quatre de la tarda del divendres i ja portàvem 14 hores en cotxe, decidim fer drecera fins a Balaguer a sopar i dormir; l'hotel be, només tenia un petit problema, està a costat de la Peña Blaugrana de Balaguer.

Anem a sopar i just quant acabem acaba el Barça, Balaguer es converteix en una festa (cotxes, botzines, banderes), ja us o podeu imaginar; aquella nit vàrem dormir poc però contens.

El diumenge ens llevem tard i comencem a Algerri, poca cosa a remarcar fins a Pont de Montanyana tret dels trams de pista asfaltada i del fantàstic paisatge, sobre tot la zona d’Àger.

Un cop al pont de Montanyana decidim que anem molt tard d'horari i que millor que tirem fins a Viella per carretera, cosa que fem.

Ja estem a la Vall d'Aran son les tres del migdia i tenim gana, cap a provar l'olla Aranesa i un bon civet de bou. Després ja em l’estómac ple no ens veiem amb forces per continuar la ruta, literalment ens ca....em els calçotets, com ens queden encara tres hores per arribar a casa agafem asfalt i posem direcció a Masquefa.

Per nosaltres l’experiència a estat força agradable, tot i això n’hem tret la conclusió que son masses quilometres en un dia, entre uns 150 i 180 seria més adient.

De fotografies bones no en tenim, aquest cop el meu copilot es va declarar en baga, deia que ell venia a veure paisatge i menjar ve i jo això de la fotografia no ho domino gaire.