Matinal per l'Anoia (La Ruta)

Amb l'escusa d'una petita ruteta em aprofitat per retrobarnos uns quands per explicarnos les ultimes "batalletes".
Sobre les nou sortim del lloc habitual a prop de les escoles per seguir fins a Sant Pau per la ruta clàsica i prou coneguda tot mirant de tant en tant com està de bolets el bosc.
El restaurant està a vessar, entre ciclistes i quads ja no hi cap ningú més, tot i aixó un bon esmorzar de forquilla i una mica de tertulia ens prepara per la resta del matí.
Anem seguint la ruta marcada cap a Castelloli per baixar a la Pobla i agafar direcció al Badorc a on trobem el primer entrebanc, com no recordem gaire la zona seguim una pista que al final no porta enlloc, mitja volta i a buscar una alternativa.
Tot i haber plogut amb força uns dies abans el bosc sembla està sec i en els camins no hi fang.
Arà toca una cadena al camí, un altre cop mitja volta i a veure que fem.
Seguim per un camí ample i planer fins a Piera a on donem ja la "sortideta" per acabada, entre una cosa i una altre ja es mitgdia.
Un bon esmorzar i molt bona companyia, i tornarem aviat amb un bona sardinada.

Els Manairons 2009 (La Ruta)

Ja aviem fet la ruta el 2007 i teníem ganes de tornar.hi per lo que passades les 9 ja estem a Noves de Segre per començar.
Pugem cap a Berén per agafar la pista que porta al coll del Roc Picó i a on aprofitem per fer parada a collir uns quants fredolics i a esmorzar, aquest cop no arribarem a Argestues ja que ho tenim vist. De Guils cap a Solans disfrutant de la diversitat de colors de la natura i cap a Vila-rubia i Biscarbó a veure el dolmen.
Després ja baixem cap a Junyent i Castellàs a veure el “Secret de les Encantades”.
Desfem el camí fins a Junyent per pujar cap a les Piques tot fent parades a veure com està el tema dels bolets, sembla que ni havien i ja els han collit. Parada a les Piques a veure com estan el voltors de la zona, fa un vent impressionant i només se’n veuen dos circulant.
Anem tirant tot “xino-xano” cap a la Guardia d’Ares per anar a veure les tarteres dels Manairons, deixem també la visita a Taüs com en el cas anterior.
Ja comença a ser hora de dinar per lo que parem a la segona tartera a fer parada, tot mirant per aquí i per allà cauen uns quants rovellons i uns peus de rata. Aquí trobem al Josep que degut a un mal entès i a una avaria al mòbil no em pogut contactar.
Seguim ja cap a Organyà per la pista “roquera” dels Manairons, es un tram no massa llarg però molt lent, sembla que els Manairons es varen cansar de recollir rocs.
A Coll de Nargó parem a donar un tomb ja que es la fira del bolet, després ja cap a casa que encara queda una estoneta.

El Bram del Cérvol (La Ruta)

Son a prop de les sis de la tarda quand arribem a Coll de Nargó, agafem les claus de l'habitació del hotel i anem direcció cap a Bóixols per agafar la pista de Pessonada.
A Carreu trobem una bona colla preparats amb telescopis i càmeres de fotos, parem a veure si sentim o veiem quelcom peró com fan molt de xivarri decidim seguir un tram més de camí.
Ara ja sols i en silenci sentim el Bram per diferents llocs de la vall per lo que ens quedem en el lloc fins que es fa fosc.
Sobre les vuit ja desfem el camí fins a Coll de Nargó a sopar una mica, ens cal fer.ho a la terrassa del bar ja que a dins està ple com un ou de gent mirant el Barça. Deprés ja cap a dormir que demà cal matinar.
Son quarts de set quand arriben el Juanpe i la Pili i començem ruta cap al refugi del Boumort desde a on pujem fins al Cap del Boumort.
Tornem a sentir els Brams peró no aconseguim veure cap cérvol, com a molt un ramat de bens.
Un altre cop al refugi aprofitem per esmorzar una mica en un lloc solei ja que fa una mica de fred, tot seguit ens diriguim al Prat Montaner a veure qué, a prop dels Masos de la Coma tenim la sort de veure un cérvol que creua la pista direcció a la vall.
En el Prat i estem una bona estona escoltan els Brams i veien les voltes dels voltors, després ja direcció cap a Cabó.
Tot baixant parem a refrescar una mica la gola i vet aquí que començem a veure algun rovelló i un altre i un altre, al final un bon cistell.
De Cabó cap a Organya i Pons a on parem a dinar, una mica de tertulia i cap a casa.
A estat be, em sentit els Brams, em vist un Cervol i a sobre em trobat rovellons.

La sortida del bolet (La Ruta)

Son les 9 quand ens trobem al lloc habitual per iniciar la sortida, fins a Pons i un bon tram més amunt per carretera fins que ja s'acaba el asfaltat.
Seguim per pista una mica rocallossa una bona estona fins a l'esplanada escollida i ens trobem que ja no es pot entrar dins al bosc amb el cotxe, unes grans pedres barren el pás. Trobem molt adeqüada aquesta mesura ja que el camí no porta a cap lloc i es més agradable fer el petit tram a peu.
Paradeta a esmorzar una mica, un bon entrepá de pernil, una cervesseta i per acabar un cafetonet ben calen que ens fa passar una mica el ferd que fá.
Som.hi, a buscar. La cosa está bastant fotuda, sembla que no hi ha rés de rés peró quand decidim tornar vet aquí que n'hi ha un que treu el cap.
Després un altre i un altre, tot tornan cap els cotxes anem fen un cistellet.
Com encara es aviat per dinar fem una mica de vermutet per cel.lebrar la troballa i de pás decidim que tornarem cap a casa per la pista de l'altre cantó de la muntanya, també fem una reflexió del molt que ens queda encara per ser una societat responsable ja que ens trobem amb dues ampolles d'aigua de les grans a terra que han deixat uns "porquets incivics".
El cel es comença a tapar i el vent ja bufa una mica fort, tot i aixó trobem un bon raconet ja a la vall on el vent no molesta i encara i fa un bon solet i que aprofitem per fer parada per dinar.
Una mica de tot regat amb un bon cava ens treu la gana i la sed, com a dalt sembla que hi ha tormenta toca ja recollir i cap a casa.
Seguim ja deixant la pista direcció a un poble petit a costat d'un cingle a on veiem que ha fet una bona calamarsada i ja d'aquí cap a Sant Llorenç a on parem a fer un cafetó.
Ara si que ja direcció cap a casa que ja es fá tard.

Matinal per l'Anoia (La Ruta)

A estat en un "pim-pam", ¿anem a esmorzar?, un post del J. Pedro al forum i llestos, dons anem.
Una ruta més que coneguda cap a Sant Pau de la Guardia amb el J. Pedro, la Pili i el Josep.
D'anada la ruta clàsica, Hostalets, la benzinera i Sant Pau per pistes amples i de pas habitual per els veins de la zona, el camí es polsegos i el bosc tot i està esplendit es veu resec, caldria una mica de pluja per animarlo.
La casa rural de Sant Pau està plena, sembla que d'altres usuaris de Quads, Motos, BTT i 4x4 han tingut el mateix pensament que nosaltres, tot i aixó ens troben un raconet.
Un bon esmorzar de forquilla (costelletes, botifarra, cançalada, patates, mongetes) tot regat amb una mica de vi i alguna Colaloca ens treu la pols de la gola.
De tornada agafem la via ràpida cap a Can Martí i aprofitem per fer una parada a recollir mores, estàn al punt per fer melmelades, ja en tenim uns quands pots fets peró una mica més no farà cap mal, l'hivern es molt llarg.
Per acabar un vermutet i cap a casa.

Un tomb per el Alto Tajo (La Ruta)

Son ja les 8 de la tarda quant arribem a Molina de Aragón, porta del Parc Natural del Alto Tajo.
Un cop instal·lats anem a donar un tomb per el poble, ens sorprèn la quantitat d’esglésies i de bars, també la poca gent que hi ha per el carrer. Sobre les 9 la cosa es comença a animar, els bars i terrasses es comencen a omplir i l’ambient ja canvia.
Es cert que fa molta calor i fins a aquesta hora no es bo voltar per el carrer.
Com hem fet els deures i anem prou documentats ens llevem de bon matí per començar la ruta. Aquest cop ens emportarem l’esmorzar i el dinar ja que en tota la ruta no hi ha cap bar ni restaurant per fer.ho, després de passar per el Súper i ja amb la nevera i la bossa plena iniciem la ruta direcció a Corduente a veure el Centre d’Interpretació, es molt nou i està molt ben documentat, aquí aprofitem per esmorzar a l’àrea de picnic que hi ha.
De Corduente anem cap a Torremocha del Pinar a on agafem pista cap a l’ermita de la Virgen de Montesinos, està dins d’una gorja i a costat del riu Arandilla a on algunes persones es refresquen.
Seguim cap a Cobeta per agafar asfalt fins al Puente de San Pedro i al mirador del Tajo, la vista es impressionant dels plans i les gorges fetes per el Tajo.
D’aquí ja seguim per pista vorejant el Tajo durant uns 30 Km., les vistes son impressionants i el vol dels voltors, les àguiles i el trafec dels esquirols ajuden a passar la calor.
Aprofitant una zona de picnic parem a dinar al peu del Tajo, hi ha d’altres persones i alguns es banyan al riu, fins i tot n’hi ha que si tiren d’una altura considerable.
A prop de Taravilla tornem a trobar asfalt que ja no deixàrem fins a Molina.
Son ja les 8 quant arribem a Molina, fa calor i el millor lloc es una terrassa a la plaça prenen una cerveseta.
Han estat uns 150 Km de ruta amb un 80% de pistes, pistes amples hi planeres valides per un turisme sempre que sigui una mica alt i tingui compte amb les pedres.
Avui anirem més cap al sud a fer una ruta que ens han dit un parell de llocs a on podem veure voltors i cérvols.
Cap al Súper a carregar la nevera i la bossa i direcció a Checa per començar la ruta.
Passat Checa ja agafem pista, a uns dos quilometres aproximadament ja veiem els voltors, ni ha molts i ens passen per sobre el cap, aprofitant que hi una zona de ombra parem a esmorzar. Es impressionant, ni ha tants i tan a prop que fa una mica basarda.
El paisatge es molt semblant al prepirineu, estem a 1.500 metres d’alçada i sembla que a l’hivern i neva força.
Anem seguint pista fins al Pajar de la Modorra on parem a fer una caminada per veure les gorges de més a prop, fa molta calor però com anem per dintre d’una riera seca i plena d’arbres la caminada es agradable. Aprofitem per veure els rastres del animals que estàn per la zona, tot i ser profans en aquest tema en veiem de porc senglar, cervol, cabres, ovelles i d'altres que no coneixem.
Anem seguint la ruta marcada fins a la Cañada de los Asperones a on parem a dinar a costat del riu, estem molt a prop del naixement del riu Cuervo i del Tajo.
Ja de tornada cap a Orea tenim la sort de veure uns cérvols travessant la pista, son grans, molt grans i caminant amb molta parsimònia. També veiem en un petit prat un badell acabat de néixer, encara porta el cordo umbilical i fa tarentines quant camina.
A Orea parem a veure un altre Centre d’Interpretació, aquest està més dedicat als usos humans de la zona.
D’aquí fins a Alcoreche a on ja agafem asfalt fins a Molina a on arribem sobre les 7, a fer una mica el mandra a l’hotel i a donar un tomb.
A estat be, molt be, el parc està molt ben cuidat i de moment i ha poca gent.
Disposen de molta informació i diverses rutes per fer a peu, amb bicicleta o en 4x4 (no com aquí a Catalunya que qüasi tot està prohibit, perseguit i penalitzat), sovint i ha àrees de picnic prou ben condicionades, això si, cal sortir amb el dipòsit ple i amb quelcom de menjar i veure ja que segons la ruta escollida no hi ha cap establiment ni benzinera.
No es un lloc per anar a fer 4x4 dur però s’agraeix portar.ne un ja que son molts quilometres de pistes i en alguns trams les pedres i algún regerot i son presents.
Hi tornarem, ens a quedat molt per veure.

Aquí teniu més informació.
Aquí els tracks de les rutes 1, 4 i 5.

Del Berguedà a l'Alt Urgell (La Ruta)

A l'hora prevista es troban tota la colla al punt de trobada, nosaltres hi anirem una mica més tard, ja ens trobarem a la Cerdanya.
Del punt de trobada cap a Sant Pere a on es fa la parada per esmorzar i una mica de visita cultural.
De moment tot va prou bé, una mica de fang pero com el dia es asolellat no hi a cap problema.
Es segueix ja cap a Salselles per arribar al Cobert de Puigcercós, aquí ja el tema es complica, en un cop de mala sort al Miquel se l'hi reventa un tub hidrahulic de la transmissió i el cotxe es queda parat enmig d'una zona amb prou fang.
Amb molt d'esforç i un gran sentit de companyerisme els companys l'ajuden a arribar a Alpens a on ja en asfalt truquen a la grua.
Es tard quand fan parada per dinar a prop d'Alpens, tot i aixó no es perd el bon humor i la companyonia.
Es evident que per l'hora que es no es pot continuar la ruta fins a Andorra per lo que es decideix fer dressera per carretera fins a Alp a on ens ajuntem nosaltres.
Després d'un petit refrigeri ens diriguim cap a Sant Julià per carretera a on arribem tocades les 8 de la tarda.
El Miquel després d' esperar 4 hores a la grua aconsegueix arribar a casa sà i estalvi.
Tot sopant i per unanimitat es decideix fer el diumenge el tram de ruta que no varen poguer fer el dissabte, es a dir, en lloc de pasar cap al Alt Urgell seguirem de la Cerdanya cap al Berguedà.
Son les nou quand ens anem trobant per esmorzar, com la ruta serà més curta ens donem un temps per anar a fer unes petites compres personals i quelcom per dinar ja que no estaba previst.
De Sant Julià cap a la Rabassa per entrar ja a la Cerdanya, aquí sembla que no ha plogut, la pols ja comença a apareixer, tot i aixó com el dia es molt clar les vistes son expectaculars.
Cap a Martinet i la Pobla de L'illet aprofitant a mig camí a fer parada per dinar amb l'espectacle d'un munt d'avions sense motor fent acrobacies per el cel.
Es ja una mica tard quand arribem a la Pobla, acomiadaments i cada un a caseta que encara ens queda una bona estona.
Caldrà guardar la ruta per una altre ocasió ja que aquest cop no l'em pogut arribar a fer tota sencera.

Els Monjos-Altafulla (La Ruta)

Son les 9 quand després de les salutacions pertinents començem l'excursió desde el Monjos direcció cap a les Cases Noves de la Riera, aquí ja tenim un petit entrebanc, un gran forat ens fà replantejar la ruta després d'utilitzar el Winch.
Cap a cal Sumoi a on parem a esmorzar una miqueta, el dia es asolellat i la calor comença a apretar.
Seguim cap a Can Ferrer de la Cogullada a on fem paradeta a l'ermita de Sant Miquel a fer un parell de fotografies i gaudir de la vista de les vinyes.
De Sant Miquel cap a Santes Creus a donar un tomb i refrescarnos una miqueta, anem una mica tard peró tan se val.
Reprenem la ruta cap a Vila-rodona desde on decidim seguir ja cap a Altafulla ja que son qüasi les dues i alguns tenen ganes d'anar a la platja.
Un bon dinar de Buffet i uns cap a la platja i d'altres cap a casa.
Una petita matinal sense masses complicacions per fer qüalsevol dia.

Geocaché "La Muntanya dels Rocs" (La Ruta)

Avui em anat a fer un Geocaché que em varen passar ja fà uns dies, com està a prop de casa no
em matinat gaire.
Gracies al gps i als mapes que portabem no ha estat massa complicat, tot i aixó ens em equivocat un parell de vegades al no agafar els camins correctes i a calgut caminar més del compte.
L'aproximació l'hem fet amb cotxe i d'altres trams caminant, llastima de no portar una BTT.
La vegetació i les vistes son realment impresionants si tens la sort de que el dia estigui clar i l'atmosfera neta.
Es una bona ruteta per fer amb BTT, a peu també es pot fer peró potser es massa llarg per fer en un dia.
Aquí la deixó per qui la volgui fer.

La Muntanya dels Rocs

Artés-Llançà (La Ruta)

Divendres 1
Son les 9 quand es anem trobant al punt d’inic a Artés, al final som una bona colla. Falta l’Eduard que ens comunica que ja ens trobarem al lloc d’esmorzar.
Iniciem ja la ruta direcció a Santa Creu de la Plana a on farem parada per esmorzar.
La pista està en bona part asfaltada i ràpidament arribem al lloc de trobada a on ja ens espera l’Eduard i fàmilia.
A esmorzar s’ha dit que ja hi ha una mica de gana, després el Joan ens fa una mica de café i a tornar-hi.
Anem seguint fins a Sant Miquel a on fem paradeta a fer unes fotos.
D’aquí cap a l’Estany a veure el Monestir i estirar une mica les cames.
Anem seguint fins a prop del dolmen de Puig Rodó, ens cal caminar una mica i d’entrada no el trobem peró el Ramón que te molt bon nas de seguida el localitza.
El temps ens fa companyia, el paissatge es d’un verd esplendit i com ha plogut no hi pols, una mica de fang i algún toll d’aigua es el que anem trobant, el just per embrutar una mica les botes.
Ja estem a Tona a on ens arribem tot xino-xano fins a Sant Andreu, a on fem visita i les fotos de rigor.
Cap a Santa Eugenia de Berga, Sant Julià de Vilatorta i Sant Romà de Sau a on fem paradeta a veure el mirador abans de baixar a la presa del pantà de Sau.
Aquí ens deixen l’Esteve i l’Eduard que tenen obligacions i no poden continuar la ruta.
Paradeta a veure el embassament, fotos i a tornar-hi fins a Sant Joan a on parem a dinar.
Hi ha de tot, entre les truites, les empanades, els pastissos, la xocolata, el vi, el cava, el café i les gotetes no te res a emvegar al “Bulli”.
Després uns fan el mandrà i d’altres fan una caminada a veure el Salt de Sallent. Recollir, deixar-ho tot ben net i cap a Girona.
Parada a la presa de Susqueda a fer un tomb i torne-mi fins a l’hotel a Sàrria de Ter que fet i fotut i arribem passades de llarg les vuit.
A instal-larse i tot xino-xano cap a sopar al restaurant Cal Punxa, una mica de tot, un cafetó i tot xino-xano cap al hotel a dormir que ja passen de les dotze.

Dissabte 2
Son ja les 10 i després d’un bon esmorzar de Buffet ens trobem amb l’Esteve i el Joan Carles que s’enganxen al grup per fer la ruta d’avui.
Sortim cap a Medinya per pujar cap a Nevata, el paissatge i les vistes dels Pirineus son esplendits.
De Navata cap a Llers i Boadella d’Emporda per retrobarnos tots.
De Boadella fins a Cantallops, Espolla, Vinamiscle i la Valleta.
En l’ultim tram ens a calgut agafar el bastó, els rocs i la vegetació feien trontollar el pàs.
Un bon dinar a la Valleta i després d’una mica de tertulia cada un cap a caseta que ens queda un bon tram d’autopista per arribar fins a casa.