Un tomb per el Bages

Com feia un bon solet em anat a donar un tomb per el Bages a passejar el Duc.
Cap a Monistrol per pujar cap a Montserrat i agafar la pista asfaltada que porta a Sant Cristòfol i Mas Enric.
Seguim direcció a Castellgalí i el Talló per fer cap al pou de Glaç de la riera de Rajadell.
Un bon tram per camins i un altre a peu ens acosta al pou però sembla que no ho em fet prou be i resulta que nosaltres estem a dalt la muntanya i el pou a baix la riera, només ens separen uns 50 metres d'alçada.
Per un camí alternatiu arribem a la carretera  que un tram més enllà i seguin la riera ens porta al pou de Glaç.

Refem el camí i fins a Sant Joan de Vilatorrada per agafar la pista que puja a la Punta Sabata i la Balma.
Poc abans de La Balma el camí està tallat per una esllavissada el que ens fa seguir una pista desconeguda a veure que.
Al final aquest camí dona un bon tomb però enllaça amb el track que tenim.
D'aquí cap al Molí d'en Boixeda i Cal Jaumandreu i Súria.
Entre els entrebancs i el temps destinat als tres Cachés que em buscat ja es hora de dinar.
Una bona Calçotada de menú en un petit restaurant i cap a casa que ja es hora.

Matinal de Geocaching

Més o menys ja o teníem preparat però molt per sobre.
Cap a mig matí agafem cap a Pierola per agafar la pista que ens portarà fins al Bruc.
Em quedat al bar-restaurant Cal Xico i mentre esperem aprofitem per fer un bon entrepà de fuet.
Ja hi som tots i fem camí direcció al Caché Sant Miquel de Vilaclara.
Trobar l'ermita no ha costat gaire, el que ja a estat més dificultós ha estat el Caché.
Caché local-litzat i visita a la Masia-Ermita i a per l'altre Caché.
Seguim per pistes cap a la Balma a veure si trobem l'altre Caché que teníem programat.
Tot xino-xano baixem fins a la Balma, es impressionant, un lloc desconegut de la zona del Bruc.

Dins la Balma el gps no rep prou senyal dels satèel.lits per lo que ens cal posar tot l'enginy per trobar el Cachè.
Volta amunt, volta avall fins que la Mireia en un moment d'inspiració troba el Caché en el lloc menys previst.
Cap a casa que es hora de dinar i ja hi ha gana. Una Calçotada amb calçots acabats de collir de l'hort i una mica de peix a la brasa (escamarlans, gambes, tonyina, salmó, pop, etc.) regat amb una mica d'all i oli negat.
Un bon Blanc Pescador per veure i un tortell de postres per acabar el dinar.
Divertit això del Geocaching, hem descobert camins nous i vist paisatges desconeguts.

Un tomb per l'Osona

Sobre les 7 ens anem trobant al lloc d'inici, salutacions, xarradetes i a repartir els Llibres de Ruta.

Feia molt de temps que  no utilitzàvem els Roadbooks, amb tot això dels gps i els tracks em desvirtuat una mica el sentit d'aventura.
De mica en mica anem sortint vigilant els metres i les cruïlles que això del roadbook té la seva historia.
Uns amunt, altres avall, la cosa es posa divertida i es fàcil despistar-se un parell de cops.
Aquest cop els aparells electrònics no serveixen per gran cosa, val més paciència e imaginació.
Uns cops els metres no quadren, uns altres la vinyeta no es prou clara, tot i aixó de mica en mica anem arribant al lloc de trobada, uns més aviat i d'altres més tard.
Son les 10 i la gana ja apresa, cap a taula a fer un bon sopar i explicar les aventures de l'excursió.
Una ruteta curta amb bon temps i molt bona companyia, llastima que no em vist gaire cosa del paisatge.
Caldrà repetir-la quant hi hagi més llum.

Un tomb per la neu

Aprofitant un petit descans i que ha nevat em anat a fer un tomb per la zona del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia.

Cap a la riera per pujar fins al Bruc i fer paradeta a prendre un cafè que fa molt de fred. Allà ens trobem amb gent de la terra que ens guiaran per tota aquella zona i per llocs inèdits per mi. Després del cafetonet fem via cap a la zona més nevada per fer ruteta per la muntanya i els camps fins a Sant Pau i tornada cap al punt d'inici. Encara que no massa gruix però està tot completament nevat, la muntanya de Montserrat té un aspecte estrany desde tant a prop.

El fred es deixa sentir amb força tal com toca i a cops torna a nevar.
El Duc a gaudit prou, sembla que està en el seu mitjà, això de la neu l'hi agrada.
Una ruta curta però distreta enmig de boscos i camps nevats al peu.
Potser hi tornarem a veure si encara queda una mica de neu.

De Solsona a Sant Llorenç

A l'hora prevista ens anem trobant a la Pensió Cardener per fer un bon esmorzar abans de començar la ruta.

Unes truitetes, uns ous ferrats amb bacó i d'altres es el que es veu per la taula, sembla que hi ha gana.
Com sempre que ens entaulem s'ha fet una mica tard per lo que sense més ens dirigim cap a Solsona per començar la ruteta direcció a Lladurs i Timoneda on aprofitem per buscar un Geocaché.
El dia es molt tapat a les valls, el fred es deixa notar i les glaçades en algunes raconades son importants.
Seguim cap a Soldevila on el sol fa presencia i el fred sembla que no apreta tant.
La ruta es agraïda i amb una mica de tot, el dia ens segueix acompanyant i les vistes son fantàstiques.

S'està fent tard per dinar per lo que fem parada a l'àrea de pícnic de la Creu del Codó, zona esplèndida i molt ben cuidada.
Una bona graellada de carn regat amb un bon vi i a tornar-hi que es fa tard i aviat serà fosc.
Per el Torrent fem cap a Sant Llorenç on donem la ruteta per acabada.
Un bon diumenge de ruta amb bona companyia.

Un tomb per el Solsonés

A l'hora acordada estem ja tots al lloc escollit, un Defender "preparadet", un Vitara, un Toyota i un Jimny, tots de serie tal com cal, a punt per esmorzar.
Un bon esmorzar com es necessari (si no hi ha esmorzar no hi ha sortida), nosaltres hem fet bondat peró d'altres donava l'impressió que no haguessin menjat per Nadal.
Per pistes divertides i amb una mica de tot i molt bones vistes arribem a la "V" per el cantó de l'Ermita, com es preceptiu i assenyat enviem al Defender a investigar la zona.
Al rato ens comunica que tot va be i que podem anar baixant, pues, tots a seguir cap avall.
El camí es ample però cada cop mes empinat i pedregós, cosa que no comporta més problema que anar baixant a poc a poc, molt a poc a poc i amb tots els ferros posats.
Ja estem tots en el rierol, ara toca pujar, pues amunt com està manat, uns puja'n amb prou dificultat, d'altres no hi ha manera, patinades, cavallets mirant al cel i un llarg etc.
Toca doncs buscar una alternativa ja que es inviable tornar per on hem baixat i molt complicat eslingar.
Una mica de patiment i per una ruteta alternativa tornem a trobar la ruta prevista fen abans una paradeta a reflexionar sobre el que hem passat.
D'aquí cap a Canalda on parem a dinar que ja es tard (uns de bocata, d'altres treuen el fogonet i es fan uns pèsols amb salsitxes que fan molt bona olor.
El temps es assolellat però fa un fred que pela i ja sembla que aviat s'amagarà el sol.
Seguim dons ja cap al Tossal a 1800 mts d'altitud per baixar ja cap a Oliana.
Uns camins amb una mica de tot i unes vistes fantàstiques es el que hem gaudit en aquesta sortida. També de força fauna i flora (llastima de la quantitat de Processionària del Pi em algunes zones).
També hem patit una miqueta en la zona de la "V" amb pendents d'un 40%, cosa que ens servirà per explicar més endavant.
Una ruteta d'uns 100 Km. molt i molt agraïda amb molt bona companyia.

Anem a collir olives

Ens han convidat a collir olives, com que no sabem massa bé com es fà i no serem gaire productius decidim portar a més a més el dinar.
Cap a Can Parellada per baixar a la riera i pujar a Can Marcet a on per asfalt farem cap fins a Pierola.
Aquí ja seguim direcció a l'est, el terreny està prou degradat per les últimes pluges, tot i això es pot passar amb prou tranquilitat.
Quan arribem a la crüilla que puja cap a El Bruc ens trobem amb una bona colla de 4x4 que sembla que van a fer un tomb per la "nevera", és un bon grup de 4x4 "preparadets".
Ja som al camp, el fred és intens però el mitiguem, els uns collint olives, i d'altres cremant les restes.
S'acosta l'hora de dinar i toca fer el "tiberi", unes costelletes adobades, una mica de llom i unes patates amb ceba per acompanyar.
Un dinar ràpid amb unes postres a base de torrons i galetes de xocolata, un cafetonet i a seguir que encara queden un munt d'oliveres per repassar.
Ja es fà fosc i cal deixar-ho, cap a casa i un altre cop serà.

Del Berguedà al Solsones

Aquest cop quedem a la benzinera el Lleó on fem un bon esmorzar de forquilla ja que el dia serà llarg.
Per carretera fem l'aproximació fins a prop de Cercs o agafem pista cap al Pujolet i Cal Torner.
Per la Tossella i la Creu de Fumanya per fer parada a Peguera on la glaçada es impressionant tot i fer un bon solet.
Els camins estàn molt gleçats i cal anar amb molt de cuidado de no relliscar.
Una mica de descans i que el Duc corri una mica i a seguir cap el camp de Vidre i Cal Sec on una mica més enllà fem parada a dinar una mica.
Uns bons entrepans i a tornar-hi que el dia es molt curt i encara ens queda un bon tram per acabar la ruta.
Seguim cap a Montcalb, Sisquer i Cal Badia on fem parada a decidir si seguim ja que comença a fer-se de nit.
Decidim donar la ruta per finalitzada i quedar un altre dia per acabar-la ja que ens a quedat un bon tram per el final.
Una ruteta agradable per una zona preciosa tot i el fred i la poca durada del dia.
Com sempre bona companyia i bon humor.

Una pasejada per el Vallés Oriental

Son passades les nou quan ens anem trobant a prop de la Garriga, fa un bon solet però també un fred que pela.
Aprop de les deu anem tirant cap a Sant Cristòfol on fem paradeta per esmorzar que ja és hora.
Des d'aquí i ja amb la gana satisfeta fem cap a Sant Pere per pujar cap al Turó i Bellver on un xic més enllà tombem cap a l'oest.
El dia segueix molt asolellat i a cops sembla que fa calor i tot, si estàs en un lloc arreserat el que ens permet fer parades i paradetes a veure el paisatge i de pasada mirar si hi ha bolets.
De bolets res de res, una mica de fang i també de pols.
Baixem ja cap a Aiguafreda per fer cap al Pla de la Garga i Sant Martí, on poc abans fem parada a dinar que ja comença a tocar.
Un bon dinar de brassa i un bon pastís de postres ens posan a to, després una mica de tertulia i a tornar-hi.
Seguim cap al Puigsagordi i Santa Coloma Sasserra  on donem la ruta per acabada que ja es fa fosc.
Acomiadaments i cap a casa.
Una bona ruteta en bona companyia i un dia esplèndit.

Un tomb per la muntanya

Ja toca portar al Duc a donar un tomb, està acostumat a sortir per la muntanya i està una mica negitós perqué ens passem de l'hora.
Aquest cop anirém cap a la zona de Can Aguilera i de pàs aprofitarem per mirar com està de bolets.

Cap a Hostalets i tombar per el camí del diposit per arribar a la muntanya, el camí està una mica trencat per la pluja, cosa que no treu perque alguns caçadors i passin amb els seus turismes.
Ja en el lloc fem parada i mentre el Duc fà les seves corredises nosaltres fem un cop d'ull a veure qué.
Molts i molts bolets es el que veiem, qüasi tots dolents tret dels pinetells. Com ens agraden fets amb suc els anem agafant, amunt i avall anant recollint quand ens trobem amb una magnifica fredoliquera, molts i molts fredolics.
Anem collint i collint fins que decidim que ja en tenim prous i que ja ens fan mal les cames d'estar ajupits.
Els camins estàn prou trencats per les ultimes plujes, tot i aixó encara es pot accedir si es và en molt de compte.

Un tram del Camí Gironí

Teniem un tram pendent del Camí de Sant Jaume Gironí, es un tram de Sant Vicenç a Montserrat.
Com no plovia anem fent tot xino-xano cap a Sant Vicenç per seguir la ruta que tenia prevista a veure qué.
Anem pujant cap al Castell per arribar a Cal Estevenó. De moment el dia ens acompanya i tenim prou temps per estirar les cames i mirar si hi ha bolets.
De bolets no hen trobem peró si una bona colla de caçadors fent parada i tirant algún tret de tant en tant.
Cap a Can Martorell i Santa Cecilia per agafar ja la carretera fins al Monestir de Montserrat a on donem el Camí per acabat.
D'aquí ja enllaçem amb el Camí Català-Aragonés que ens portarà cap a terres d'Aragó.

Anem a buscar pinyes

Tot sovint encenem la barbacoa i ultimament hem descobert que les pinyes van prou bé per encendre el carbó.
Com que ja no en teniem hem sortit a donar un tomb a recollir-ne unes quantes, ara els camins n'estan a vesar.
Cap a Pierola i Can Martí per fer cap al Coll del Bruc on poc abans fem parada a esmorzar i estirar una mica les cames.
Ciclistes i més ciclistes és el que trobem durant aquest tram de camí, alguns prou irresponsables ja que van a una velocitat difícil de seguir amb un vehicle motoritzat, d'altres ocupant tota l'amplada del camí sense preveure que pot venir algú en sentit contrari.
Del Coll del Bruc fem cap a Sant Pau de la Guàrdia per continuar cap Maians i Castellfollit on agafem pista direcció a Sant Pere del Mont.
Tot anant fent parades i paradetes arribem a Castellar on parem a refrescar una mica la gola.
El dia es esplèndit, no fa ni fred ni calor i el paisatge ja comença a donar els tons de color de la tardor.
De Castellar ja per l'eix transversal cap a casa que ja s'acosta l'hora de dinar.

La Brama dels Cérvols

 Ja hi havíem estat el 2009, però, sense massa éxit per el que decidim tornar-hi enguany a veure si tenim més sort.
Sobre les 8 ja ho tenim tot a punt i ens dirigim cap a El Bruc a recollir la resta de la colla.
Anem tirant cap al Coll de Nargó per carretera fent parada passat Ponts a esmorzar una mica, que ja comença a apretar la gana.
El dia es assolellat i sembla que fíns i tot farà calor tot i la boira baixa que hem trobat pel camí.
Reprenem la marxa fíns a Coll de Nargó on, ja per pista, anem pujant cap a Montanisell per el Solà de l'Ànima.
Cap a la collada de la Creu de Ferri i el Coll de Llívia per arribar al refugi del Boumort tot fen parades i paradetes a gaudir del paisatge i de les desfilades dels voltors de la zona.
Del refugi i tot xino-xano mirem d'arribar-nos al Cap del Boumort, una mica cansat per els que no estem acostumats a caminar.
Ja de retorn al refugi ens entaulem per dinar, un dinar fred amb una mica de tot i un cafetonet per acabar. Aixó si, el cafetonet en una taula que hi toca el sol que a la ombra el aire es fresquet.
Reprenem la ruta cap a Hortoneda, Claverol i Aramunt, on tenim feta una reserva a la Casa Rural Cal Julià.
Ja instal.lats, ens arribem a la Pobla de Segur a donar un tomb i sopar una mica.
Són les deu quan tornem a Aramunt i a dormir que demà toca llevar-se a les sis si es que volem sentir la Brama.
A Cal Julià ja ens tenen preparat una mica de café amb llet i unes magdalenes casolanes per treure una mica la gana, i també uns entrepants i begudes que ens emportarem per més tard.
L'estada a estat força bé, un lloc tranquil i amb tracte molt familiar.
Ara ja anem cap a Pessonada i a la Reserva, on poc després de creuar la porta fem parada a veure què  i sentim uns brams cap al nord. Així que tot caminant pugem a un turó on tenim una esplèndida vista i on començem a sentir brams per tot arreu.
Es impressionant. De veure, no en veiem, però els sentim com si els tinguessim al costat. Ja comença a sortir el sol i sembla que l'activitat va de baixa, així que decidim arribar-nos fins a Carreu on fem parada a esmorzar.
De Carreu tornem cap al Coll de Llivia per baixar fins a Isona a comprar quatre coses per dinar i continuar la ruta per Siall.
De Siall cap a la Rua per anar baixant per costat del Rialb on, a prop de Sant Martí del Puig, fem parada a dinar i a refrescar-nos els peus.
Ja donem la ruta quasi per acabada i anem fent seguint pel pantà de Rialb fins a Ponts, on aprofítem per fer un cafetonet a la Pedra Negra.
Un bon cap de setmana amb una mica de tot, uns 160 Km. de ruta per la zona del Boumort amb bon temps i una bona Brama.

Aquí unes quantes fotografies.
Aquí la ruta.

Caminada per el barranc d'Algendar

Aprofitant que no feia massa calor ens hem arrivat a fer un tomb per el barranc d'Algendar, entre Ferreries i Ciutadella.

Una estona d'aproximació amb el cotxe i ja en el aparcament començen l'excursió.
El trajecte a estàt curtet i molt agradable, dona la sensació d'endinsar-se dins un bosc encantat a costat d'un rierol i amb unes pareds prou altes.

Trobem les restes d'un camí empedrat i un descampat amb una alzina impressionant on parem a esmorzar una mica.
Ja de tornada passem per el pàs d'en Revull, la vegetació és exuberant i la morfologia de les pedres espectacular.
El barranc d'Algendar és l' accident més important de l'altiplà miocènic del sud menorquí, de gran bellesa natural i paisatgistica.

La riquesa de la fauna i la flora d'Algendar ha configurat el seu territori com una reserva natural de gran valor ecológic, amb alguns endemismes propis vegetals i animals.
L'abundancia d'aigua i l'especial configuració orogràfrica, fan els terrenys del barranc molt aptes per al cultiu de fruites i hortalisses.
La literatura popular ha creat nombroses llegendes i mites:  Sa nuvia d´Algendar és sens dubte la més coneguda. Narra les peripècies d´una jove que una nit de lluna plena es raptada per un moro que s'havia enamorat d'ella i se l'endú capdiba a teres de la moreria.
Tot seguint ja a buscar el cotxe ens acompanya un tortuga que sembla que té molta gana.

Un tomb per el Boumort i rodalies

Cap al mitgdia anem el Duc, jo i totes les eines cap a Coll de Nargó per donar un tomb per el Boumort durant un parell de dies.
D'aquí pujem cap a Montanissell i per el Coll de Llivia cap al refugi del Boumort on deixem els estris per poguer sopar i dormir.
Per fer temps ens acostem tot xino-xano fins el prat Montaner a fer un tomb a peu direcció al Roc dels Quatre Alcaldes.
Com ja comença a ser hora i ja hi ha gana anem tornant cap al refugi.
De menjar una bona llauna de "Fabada" i per veure un bon vinet, tot a la llum d'una petita lot ja que la gran no funciona.

Ja estem instal.lats dins del sac quand el Duc decideix que no l'hi agrada el refugi, potser fa massa calor d'escalfar el menjar.
Pués rés, cap al cotxe i llestos que ja hi està acostumat.
Dormir s'ha dormit poc, entre el plegatin, el sac i els Cervols que no han parat tota la nit de donar tombs al voltan del refugi s'han fet les set sense quasi aclucar l'ull.
Carreguem les eines i direcció cap a Hortoneda i la Pobla de Segur on fem gasolina i esmorzem una mica.
El dia es molt clar i tot i que encara no son les nou ja fà molta calor.
Agafem un altre cop cap al Boumort per Pessonada, Carreu i el Coll de Llivia on tombem cap a la Serra de Carranima.
Cap a la Collada de la Serra del Pi, Forat d'Abella, Siall i La Rua per baixar ja cap a la Baronia de Rialp.
Tot seguint el riu Rialp i el pantà fem cap a Pons parant abans a costat del riu a dinar una mica i ja sense massa entreteniment cap a casa, fa molta calor i no està per anar voleiant.
No hem tingut la sort de veure cap Cérvol (els hem sentit i de molt a prop), hem vist Voltors, Aguiles, Esquirols, Conills, Vaques, Cavalls, Xais, Cabres, un munt d'altres animalons i una parella de rucs molt especials.
Una bona ruteta de dos dies d'uns 180 Km. per fer quand refresqui una mica.

Aquí unes quantes fotografies.