Manresa-Girona (La Ruta)

Dissabte 27
Avui com anavem només la meva companya i jo em fet una mica el mandra i hem sortit passades les nou del matí.
Per carretera de Masquefa fins a Artés a on hem fet parada a esmorzar avans de començar la ruta ja per pistes.
D’Artés sortim per la carretera d’Avinyó per agafar el desviament cap a Roqueta i la pista cap a Sant Vicenç de Vilarassau.
El camí està molt trencat cal anar amb reductora i poquet a poquet, la glaçada es forta i fa un fred que pela.
De Sant Vicenç seguim per la pista que porta a Moià per el Moli del Perer i la Pedrissa vadegant en diferents ocasions el riu Sec que curiosament porta força aigua.
Creuem Moià i a pocs metres de la sortida direcció a Collsuspina agafem la pista cap a la Granoia i el Collet d’Herbaprima per baixar cap a Collsuspina i seguir carretera direcció a Tona.
Poc avans de Tona agafem la pista cap a Sant Miquel de Vilageliu per bordegar Tona per el sud.
Passat el Barranc del Puig tenim el primer entrebanc, el MiniPc fa el tonto, es para i no vol arrencar, després de remenar.lo una mica i donar.li un parell de copets torna a funcionar, ja tenim el track un altre cop.
Seguim cap el Molí de l’Omet i la Teularia a on sembla que vaig confondre la via del tren per un camí a l'hora de fer el track, per lo que ens cal buscar una ruta alternativa fins a Balenyà.
Després d’una estona de dona tombs al final trobem un pas per sobre la via del tren i enllaçem amb el track original direcció a Santa Eugènia de Berga.
Poc avans d’arribar.hi el MiniPc torna a fer “figa”, aquest cop ens ho agafem amb més calma, mentre estirem les cames i fem un cigarret sembla que el MiniPc ha descansat i torna a funcionar.
De Santa Eugenia seguim per un camí rural a troços asfaltat fins a Sant Julià de Vilatorta a on parem a dinar a Cala Manyàna.
Un bon dinar i després un tomb per el poble per pair una mica, sembla que hem menjat més del que tocaba.
Seguim per un camí força dolent cap a Folgueroles per agafar la carretera de Sau fins a Can Tordera a on agafem el camí rural que passa per el parc de Les Guilleries.
Les vistes del pantà i dels cingles de Tavertet es impressionant, tot i que fa molt de fred el dia es clar i assolellat.
Arribem a Sant Romà de Sau i passant per sobre la presa ens arribem fins a la Riba a on tenim lloc per dormir a l’Hotel la Riba.
Tot i ser un lloc apartat està ple de cotxes 4x4 i de gent, després ens expliquen que son un grup de caçadors de la zona, sembla que han anat a caçar el Senglar i que n'han portat 16.
Ens diuen que en el que va de temporada ja en porten més de 350 de caçats i que son una plaga a la zona.
Com encara es aviat anem a fer un tomb a Vilanova de Sau i de pas una cervesseta.
El fred es cada cop més intens per lo que decidim tornar cap l’Hotel a sopar una mica i cap al llit.

Diumenge 28
Son les nou i ja estém a punt per esmorzar, una mica de pa torrat amb tomaquet i llangonisa del pais, una cervesseta i un café amb llet per fer passar el fred, estem a 9º sota cero.
La glaçada es impressionant, ens cal possar el cotxe en marxa una estona avans per que i fa més fred a dintre que a fora.
Aquest cop el MiniPc a dit que prou, no es possa en marxa, amb tans de vots algún cable es deu haver desconectat.
Per sort, cosa que no havia fet mai, portem un antic gps Garmin 45 amb el track carregat, el posem en marxa i amb l’antena que porto al sostre del Jimny va perfecte.
Baixem cap a la presa i seguim la pista que vorega el riu Ter direcció al pantà de Susqueda.
El camí no està gaire bé i plé de rocs de desprendiments fins qüasi el Bosc de Torrents a on la pista ja es força planera fins a la presa.
Seguim ja per asfalt fins a la Cellera de Ter i el Cuc a on agafem direcció a Bonmatí per agafar la pista que seguin el riu porta a Argelaguer.
D’aquí seguim cap a Sant Gregori i ja per carretera fins a Girona a on deprés de donar un tomb amb el cotxe i situar.nos una mica aparquem.
Després de donar un tomb per la Catedral i el Call Jueu ens aseiem a dinar en una terrassa d’un restaurant, fa fred peró al sol s’està força bé.
Ara ja toca tornar cap a casa, autopista i en un ratet a Masquefa.
En total han estat 140 quilómetres de ruta d’una dificultat mitjana, el track fet sobre el mapa ha estat força fiable i el temps ens a fet costat.