Un tomb pel Rocacorba

Aquest cop a fet de guia el Ramon, es coneix tots els racons i raconets.
El punt de trobada és a Angles, davant del poliesportiu municipal, lloc on ens anem trobant a l'hora prevista.
La primera parada la fem a Bonmatí on aprofitem per esmorzar al peu de l'alzina Monumental.
D'aquí pujem per Constantins a l'Ermita de la Pietat, està en runes i amb l'entorn molt descuidat, tot i això val la pena la visita.
Seguim fins a l'ermita recuperada de Sant Grau, ara serveix com a refugi i mirador, sembla que des d'aquest lloc hi ha bones vistes però com hi ha boira baixa ens quedem amb les ganes de comprovar-ho.
Cap a Canet d'Adri pel Jonquerol a fer un tomb per les gorgues de la font de la Torre i d'aquí cap al Puigsou.
La pujada és llarga, costeruda i pedregosa, bé per un 4x4 amb reductora, els altres millor no posar-sí.
Santa Maria de Rocacorba està tancat, unes fotos de la zona i cap al castanyer de Sant Nicolau a dinar una mica a la zona de la font.
El cel s'ha aclarit i ha sortit el sol, a sota encara hi ha la boira que ens impedeix veure les bones vistes que s'intueixen.
Seguim pista fins al Cargol i al monument d'en Pere Joan Sala on ens desviem a fer una visita a Granollers de Rocacorba.
Creuem la GI-531 per agafar el camí del Puigserrador on poc després ens desviem cap a la pedrera.
De la pedrera i tot xino-xano fem cap a l'ermita de Santa Brígida on tenim, ara si, una bona vista d'Amer.
Seguim fins a Amer on aprofitem per fer parada a la plaça i donar la ruta per acabada.
És una ruta no massa llarga (70 km.), molt distreta i interessant, molt recomanable.

El Santuari de Rocacorba

De Montserrat a Sant Feliu de Guixols (La Ruta)

Aquest cop el punt de trobada a estat a Sant Vicenç sobre les nou del matí, on aviem quedat un petit grup per iniciar la sortida.
D'aquí cap al Pont de Vilumara i Navarcles fen una paradeta a Sant Esteve a esmorzar una mica.
Ja satisfets reprenem cap a Artés per agafar la pista asfaltada que porta a l'Estany, de moment el dia està tapat i la temperatura no és massa agradable.
Un paradeta a estirar les cames i seguim cap al Coll de Pedra i Santa Eulalia fent una tram alternatiu que coneix l'Eduard ja que per la ruta prevista no es pot passar.
Estem ja a Vic on fem una paradeta a refrescar la gola. Després de fer uns quands tombs ja que no trobem la direcció correcte encarem cap a Folgueroles per baixar fins a Malafogassa on parem a dinar a l'esplanada a costat de la Riera Major.
Sembla que el cel es va tapant i te ganes de ploure, tot i aixó ens dona temps de fer un bon dinar, uns bons postres i un cafetonet.
Anem tirant tot xino-xano cap a Sant Hilari, el bosc està completament destrossat i el camí ple de branques trencades.
Tot baixant cap al Joanet ens cal tallar un parell de pins que barren el pàs i treuren uns quants que fan la mateixa feina.
Ens acostem ja a l'Esparra quand tenim que buscar un tram alternatiu, un altre cop el camí tallat.
Anem tard i decidim fe el tram fins a Caldes per la carretera, un company ja té el tram comprobat i no té massa interés.
Aquí ens deixen el Josep i el Guillem que ja van tard per ser a casa, el altres, uns es queden a sopar i altres a dormir per continuar la ruta l'endemà.
Em quedat poquets i després d'esmorzar i amb un sol espectacular anem a donar un tomb per Caldes guiats per el Gerard que ens ensenya tot el poble.
Iiniciem la ruta direcció a Can Carbonell on fem un petit tram d'autopista per agafar la carretera de Sant Grau.
Tombem cap a Sant Baldiri i fins la Creu de Barraquer per baixar ja cap a Sant Feliu passant abans per la Pedralta.
Després ja un bon dinar de peix i arrós regat amb un bon vinet i un cafetó a la sorra de la platja.
En total uns 180 Km. prou agraïts i amb molt bona companyia tot i la tristessa de veure els boscos destrossats d'aquesta manera.

Artés-Llançà (La Ruta)

Divendres 1
Son les 9 quand es anem trobant al punt d’inic a Artés, al final som una bona colla. Falta l’Eduard que ens comunica que ja ens trobarem al lloc d’esmorzar.
Iniciem ja la ruta direcció a Santa Creu de la Plana a on farem parada per esmorzar.
La pista està en bona part asfaltada i ràpidament arribem al lloc de trobada a on ja ens espera l’Eduard i fàmilia.
A esmorzar s’ha dit que ja hi ha una mica de gana, després el Joan ens fa una mica de café i a tornar-hi.
Anem seguint fins a Sant Miquel a on fem paradeta a fer unes fotos.
D’aquí cap a l’Estany a veure el Monestir i estirar une mica les cames.
Anem seguint fins a prop del dolmen de Puig Rodó, ens cal caminar una mica i d’entrada no el trobem peró el Ramón que te molt bon nas de seguida el localitza.
El temps ens fa companyia, el paissatge es d’un verd esplendit i com ha plogut no hi pols, una mica de fang i algún toll d’aigua es el que anem trobant, el just per embrutar una mica les botes.
Ja estem a Tona a on ens arribem tot xino-xano fins a Sant Andreu, a on fem visita i les fotos de rigor.
Cap a Santa Eugenia de Berga, Sant Julià de Vilatorta i Sant Romà de Sau a on fem paradeta a veure el mirador abans de baixar a la presa del pantà de Sau.
Aquí ens deixen l’Esteve i l’Eduard que tenen obligacions i no poden continuar la ruta.
Paradeta a veure el embassament, fotos i a tornar-hi fins a Sant Joan a on parem a dinar.
Hi ha de tot, entre les truites, les empanades, els pastissos, la xocolata, el vi, el cava, el café i les gotetes no te res a emvegar al “Bulli”.
Després uns fan el mandrà i d’altres fan una caminada a veure el Salt de Sallent. Recollir, deixar-ho tot ben net i cap a Girona.
Parada a la presa de Susqueda a fer un tomb i torne-mi fins a l’hotel a Sàrria de Ter que fet i fotut i arribem passades de llarg les vuit.
A instal-larse i tot xino-xano cap a sopar al restaurant Cal Punxa, una mica de tot, un cafetó i tot xino-xano cap al hotel a dormir que ja passen de les dotze.

Dissabte 2
Son ja les 10 i després d’un bon esmorzar de Buffet ens trobem amb l’Esteve i el Joan Carles que s’enganxen al grup per fer la ruta d’avui.
Sortim cap a Medinya per pujar cap a Nevata, el paissatge i les vistes dels Pirineus son esplendits.
De Navata cap a Llers i Boadella d’Emporda per retrobarnos tots.
De Boadella fins a Cantallops, Espolla, Vinamiscle i la Valleta.
En l’ultim tram ens a calgut agafar el bastó, els rocs i la vegetació feien trontollar el pàs.
Un bon dinar a la Valleta i després d’una mica de tertulia cada un cap a caseta que ens queda un bon tram d’autopista per arribar fins a casa.

Manresa-Girona (La Ruta)

Dissabte 27
Avui com anavem només la meva companya i jo em fet una mica el mandra i hem sortit passades les nou del matí.
Per carretera de Masquefa fins a Artés a on hem fet parada a esmorzar avans de començar la ruta ja per pistes.
D’Artés sortim per la carretera d’Avinyó per agafar el desviament cap a Roqueta i la pista cap a Sant Vicenç de Vilarassau.
El camí està molt trencat cal anar amb reductora i poquet a poquet, la glaçada es forta i fa un fred que pela.
De Sant Vicenç seguim per la pista que porta a Moià per el Moli del Perer i la Pedrissa vadegant en diferents ocasions el riu Sec que curiosament porta força aigua.
Creuem Moià i a pocs metres de la sortida direcció a Collsuspina agafem la pista cap a la Granoia i el Collet d’Herbaprima per baixar cap a Collsuspina i seguir carretera direcció a Tona.
Poc avans de Tona agafem la pista cap a Sant Miquel de Vilageliu per bordegar Tona per el sud.
Passat el Barranc del Puig tenim el primer entrebanc, el MiniPc fa el tonto, es para i no vol arrencar, després de remenar.lo una mica i donar.li un parell de copets torna a funcionar, ja tenim el track un altre cop.
Seguim cap el Molí de l’Omet i la Teularia a on sembla que vaig confondre la via del tren per un camí a l'hora de fer el track, per lo que ens cal buscar una ruta alternativa fins a Balenyà.
Després d’una estona de dona tombs al final trobem un pas per sobre la via del tren i enllaçem amb el track original direcció a Santa Eugènia de Berga.
Poc avans d’arribar.hi el MiniPc torna a fer “figa”, aquest cop ens ho agafem amb més calma, mentre estirem les cames i fem un cigarret sembla que el MiniPc ha descansat i torna a funcionar.
De Santa Eugenia seguim per un camí rural a troços asfaltat fins a Sant Julià de Vilatorta a on parem a dinar a Cala Manyàna.
Un bon dinar i després un tomb per el poble per pair una mica, sembla que hem menjat més del que tocaba.
Seguim per un camí força dolent cap a Folgueroles per agafar la carretera de Sau fins a Can Tordera a on agafem el camí rural que passa per el parc de Les Guilleries.
Les vistes del pantà i dels cingles de Tavertet es impressionant, tot i que fa molt de fred el dia es clar i assolellat.
Arribem a Sant Romà de Sau i passant per sobre la presa ens arribem fins a la Riba a on tenim lloc per dormir a l’Hotel la Riba.
Tot i ser un lloc apartat està ple de cotxes 4x4 i de gent, després ens expliquen que son un grup de caçadors de la zona, sembla que han anat a caçar el Senglar i que n'han portat 16.
Ens diuen que en el que va de temporada ja en porten més de 350 de caçats i que son una plaga a la zona.
Com encara es aviat anem a fer un tomb a Vilanova de Sau i de pas una cervesseta.
El fred es cada cop més intens per lo que decidim tornar cap l’Hotel a sopar una mica i cap al llit.

Diumenge 28
Son les nou i ja estém a punt per esmorzar, una mica de pa torrat amb tomaquet i llangonisa del pais, una cervesseta i un café amb llet per fer passar el fred, estem a 9º sota cero.
La glaçada es impressionant, ens cal possar el cotxe en marxa una estona avans per que i fa més fred a dintre que a fora.
Aquest cop el MiniPc a dit que prou, no es possa en marxa, amb tans de vots algún cable es deu haver desconectat.
Per sort, cosa que no havia fet mai, portem un antic gps Garmin 45 amb el track carregat, el posem en marxa i amb l’antena que porto al sostre del Jimny va perfecte.
Baixem cap a la presa i seguim la pista que vorega el riu Ter direcció al pantà de Susqueda.
El camí no està gaire bé i plé de rocs de desprendiments fins qüasi el Bosc de Torrents a on la pista ja es força planera fins a la presa.
Seguim ja per asfalt fins a la Cellera de Ter i el Cuc a on agafem direcció a Bonmatí per agafar la pista que seguin el riu porta a Argelaguer.
D’aquí seguim cap a Sant Gregori i ja per carretera fins a Girona a on deprés de donar un tomb amb el cotxe i situar.nos una mica aparquem.
Després de donar un tomb per la Catedral i el Call Jueu ens aseiem a dinar en una terrassa d’un restaurant, fa fred peró al sol s’està força bé.
Ara ja toca tornar cap a casa, autopista i en un ratet a Masquefa.
En total han estat 140 quilómetres de ruta d’una dificultat mitjana, el track fet sobre el mapa ha estat força fiable i el temps ens a fet costat.