Una volta pel Solsonès

Aquest cop ens acompanya un vehicle poc habitual per les nostres contrades, un UMM del Romà i la Carme.
Sortim de Solsona direcció a Lladurs tot vorejant la rasa de l'Om, pel Soler i fins a Timoneda on fem parada a esmorzar.
Sembla que hi ha ganes de fer la famosa V de pujada pel que fem via fins a la caseta a veure com està l'accés per aquell cantó.
Està bastant pelut, l'ultima tamborinada a fet estralls a la zona, entre mirar de passar i mirar de sortir perdem quasi mig matí.
El camí està molt tapat i el terra ple de reguerots, un tram del camí ha perdut més de mitja amplada per una esllavissada.
Volíem arribar a Sant Llorenç de Morunys per Canalda però com anem una mica tard fem drecera per Junyent i Cavallera.
De Coll de Jou agafem direcció a Sant Serní del Grau tot baixant per una pista prou dreta i rocallosa, molt rocallosa.
Poc després de la cruïlla tenim una petita incidència, un gran forat provocat per la pluja ens impedeix passar, no hi ha camí, ha desaparegut riera avall.
Ens toca desfer el camí fet, cosa que vol dir que tenim de donar la volta als vehicles en un estret camí amb paret per un cantó i barranc per l'altre.
Fem via ja cap a Sant Llorenç on parem a la plaça del mercat a dinar una mica que ja comença a ser hora.
Entre una cosa i un altre són les quatre quan reprenem la ruta direcció a la Serra de Busa pel pantà de la Llosa del Cavall.
Cap al Coll d'Arques, Sant Jaume i la Valldora, el dia és clar i assolellat i el terra, tant surt aigua per tot arreu com està ven sec.
Les pistes estan molt trencades, l'aigua s'ha emportat la terra hi ha quedat la pedra viva amb reguerots prou importants.
Anem seguint cap a Sant Andreu de la Mora i Tolosa on donem la sortida per acabada, ja són les sis, ja és fosc i estem cansats.