La Brama del Cérvol 2015

Fa tres o quatre anys que per la tardor anem a sentir la Brama dels cérvols, habitualment anem al Boumort o al Catllaràs, enguany com teníem uns dies de festa hem aprofitat per anar al Parc Natural de la Sierra Cebollera.
Després de més de 500 km. arribem a Molinos de Razón on agafem la pista que puja al Quinto de la Chopera.
A la cruïlla de la pista de Las Relosillas ens paren els agents rurals, sembla que estan fent un control de boletaires (es necesita un permís), com nosaltres només volem pujar al llac Cebollera no ens posen cap impediment.
Aprofitan que ha sortit el sol fem parada a dinar, una mica de pícnic en un pla a la vora del camí.
Una mica més amunt deixem la pista principal per seguir un camí que puja a la Laguna Cebollera, està una mica trencat i amb uns quants rocs, tot i això arribem fins a la barrera sense cap problema. L'últim tram fins al llac cal fer-lo a peu, és curt, molt dret i sense senyalitzar, coses que fan difícil l'arribada.
Les tarteres son moltes i molt grans, demostren clarament l'origen glacial de la zona.
Cap a Vinuesa a instal·larnos a l'hotel i prendre vistes de la població, població situada en un petit turo amb cases de pedra.
Ens sorprèn la gran quantitat de Romanesos que hi ha, sembla que estan collint bolets que per aquella zona n'hi ha molts.
Tot fent una mica de sopar (els torreznos estàn impresionants) ens diuen que per sentir la Brama anem de nit a Santa Ines, cosa que fem passades les 11.
Pujem cap a Santa Ines i anem seguint la pista fins a uns 1.800 mts d'alçada, de brama no en sentim, alguna esquella de les vaques i prou.
Quan portem una bona estona sense sentir res decidim tornar cap a l'hotel, ja és prou tard.
Pujem cap a la Laguna Negra per la pista de Las Hoyas, és ample i molt ben cuidada, el bosc és esplèndid i amb un sotabosc ple de falgueres.
La barrera de la Laguna Negra està oberta i podem pujar fins a dalt de tot, esmorzar i passejada per la zona.
De tornada aprofitem per pujar a la Laguna Helada tot fent parada a veure si trobem algun bolet.
Un forestal ens comenta que és molt mal any per la Brama, han hagut de sacrificar molts cérvols per la sarna.
A prop de la Laguna Helada el camí es comença a complicar, els rocs i els basals comencen a ser de dimensions considerables, a punt estem de quedar-nos empantanegats en un d'ells.
Ja de baixada, com no podem sentir la Brama ens dediquem a buscar bolets, entre pins, roures i faig van caient ara uns rovellons ara uns ceps.
A Molinos agafem la pista cap a l'ermita de Santa Ana i fins al refugi de Sotogrande tot fent paradetes a recollir els rovellons que van apareixent a la vorera del camí.
Un tomb vorejant el pantà de la Cuerda del Pozo i cap a Vinuesa que demà toca tornar cap a casa.
Boscos impressionants, molta aigua i grans tarteres és el que hem trobat per aquella zona.
Sobta la netedat dels boscos tot i la gran quantitat de gent que hi va, aquí (Catalunya) acostumen a estar plens de porqueria.

Mapa de la sortida

Fotos de la sortida