Viatge al País dels Manairons

Són prop de les 10 quan sortim d'Adrall direcció a la N-260 per agafar la pista que porta a Sant Pere, on poc després fem parada a esmorzar, que ens hem llevat molt d'hora i tenim gana.
Seguim cap a la N-260 un altre cop per fer cap a Gramós i baixar a la carretera d'Argestues, no ho podem fer, una barrera tanca el pas a Gramós i no tenim més remei que desfer tot el fet i pujar a Argestues per Noves de Segre.
Visita ràpida, foto a la ceràmica de la Formació del Pirineu i cap a Guils del Cantó i Port del Cantó pel Serrat del Caragol.
Seguim cap a Biscarbo a veure el Tresor del rei d'Anglaterra i el Dolmen, estructura que tot i anar ben encaminats no sabem trobar.
Cap a Junyent per pujar a les Piques tot fen paradetes a veure com està de bolets, res de res.
Hem deixat la visita a Castellàs amb el seu Secret de les Encantades per un altre moment, ja que hi hem estat altres cops.
La propera parada és a les ruïnes de Sant Sebastià de Buseu, visita i retorn cap a Buseu, Sant Joan i Sant Roc.
Aquesta pista és estreta, asfaltada i transcorre vorejant un barranc de considerable alçada on els voltors aprofiten l'aire ascendent per fer voltes buscant una presa.
El dia ens està acompanyant amb un sol esplèndid i una visibilitat de fotografia.
A Els Castells ja deixem la pista asfaltada passant abans per la Mare de Déu de la guia i fen cap a Taús a veure l'últim Moro del País.
De moment no hem trobat gaires boletaires però si bastants deixalles, encara n'hi ha que no mereixen res més que el nom de Porcs.
Les pistes són distretes i amb una mica de tot, inclòs una mica de fang per embrutar el cotxe.
De Taús cap a les dues Tarteres dels Manairons i tot seguit per la Serra de Prada cap a la C-14 fins a Coll de Nargó on donem la sortida per acabada.
És una ruta no massa llarga però lenta i cansada, tot i això és molt recomanable per les vistes i els boscos per on transcorre.

Fotos de la sortida