05 de setembre 2015

De Camprodon a Olost


Hem quedat a prop de Camprodon per iniciar la ruta, com sempre, hi ha personal que arriba tard, a mi no m'agrada fer tard.
Ja hi som tots i podem iniciar la ruta, direcció a Font Rubí i pel Puig Cubell fins a Beget on fem parada a esmorzar.
Aquesta volta som una bona colla disposats a gaudir dels al·licients de la muntanya.
De Beget cap al Castellot per pista asfaltada per agafar el camí dels Resclusanys.
Aquest tram és impressionant, els rocs del camí son molts i de dimensions variades, també a cops sembla que es faci de nit, l'espesa vegetació no deixa entrar la llum del sol.
Fem via cap a la Ral i Sant Pau on ens deixa en Jordi del GR per una urgencia familiar sense consecuencies greus.
Seguim la ruta cap al Puigsacreu i  Sant Ponç, la baixada és lenta i distreta, el camí està molt tapat i els rocs i els esvorancs obligen a posar tots els ferros i anar fent fins a la planera, on trobem un pi caigut que ens barra el pas, cop de cabestrant del Defender de l'Avi i a tornar-hi.
Poc abans de Santa Llúcia fem parada a treure un altre pi que tapa el camí i a veure els gorgs del mateix nom, com a plogut l'aigua no hi falta.
Són ja passades les dues i com la gana pressiona fem parada a l'ermita a dinar una mica, uns de bocata, d'altres de carmanyola i tot fen-la petar, la gana fem marxar.
Seguim cap a Vallfogona i Sant Bernabé tot passant per la Collada de Santigosa i la N-260a.
Al castell de Llaés fem parada a fer un tomb i estirar una mica les cames que tant de cotxe també cansa.
D'aquí cap a Santa Maria i Sant Quirze de Besora on ens deixa el Xavier, ha vingut amb el seu fill i està una mica cansat de tants de vots.
Volem anar fins als Munts vorejant la riera de Solallong però un camp ens ho impedeix, hem de fer drecera per la carretera.
Als Munts ens deixa el Jesús, el Suzuki sembla que fa un soroll estrany i com a vingut de Sils prefereix anar tornant cap a casa.
D'aquí el que queda ja només és per enllaçar amb Olost, cap a Sant Boi, Sobremunt i Olost per la riera dels Sorreig.
És tard quan arribem a Olost, tot i això ha valgut la pena, és una ruta prou recomanable, pistes entretingudes i paisatges i edificacions molt interessants.

  • Fotos de la sortida
  • Etiquetes de comentaris: , ,