Un tomb per la Serra Carbonera i la Muntanya de Sant Mamet

Sembla que cada cop som més puntuals, abans de l'hora prevista ja estem tots a lloc.
Iniciem la ruta cap a l'Església de Sant Pere per costat del cementiri, sembla però que no hi arribarem, unes pedres de grans dimensions barren el pas.
Com aquest tram només era per allargar una mica la sortida, el deixem estar i ens n'anem a esmorzar.
Ja tips seguim direcció a Artesa de Segre per agafar la carretera que porta a Rubió, fen parada abans a fer un tomb per Santa Maria de Salgar.
Passat Rubió de Baix ens desviem per una petita pista que ens puja fins a un búnquer de dos punts d'observador.
Cap a Rubió de Dalt i Rubió del Mig per anar vorejant el riu Segre fins a Can Sisquet on agafem la pista cap a Camarasa.
Poc abans de Camarasa seguim la pista que puja cap a la Serra Carbonera per fer un tomb per la nova l'ermita de Sant Jordi.
Tot baixant aprofitem per anar fins a sobre el campament de la Fecsa on les vistes del Noguera Pallaresa i el Segre són prou interessants.
Llastima de la boira, les vistes des de Sant Jordi de tota la plana de Lleida en un dia clar deuen ser espectaculars.
Cap a Camarasa i per sobre la presa del pantà del mateix nom fins a la pista que puja cap a Penalta i Sant Martí de la Nou on poc després fem parada a dinar.
Seguim pujant cap a les Mines per agafar el desviament a San Mamet, a mesura que anem pujant fa vent i comença a fer fred.
L'edifici està en molt bon estat i a més d'una capella hi ha un petit refugi en molt bones condicions.
Refem el camí per tombar cap a Figuerola de Meià i Perauba, poble abandonat i en runes.
Cap a Colldorenga i Santa Maria de Meià on tombem cap a la Vall d'Ariet fen parada a l'ermita de Sant Bartomeu.
Seguim ja cap a Baldomar, Artesa de Segre, Torreblanca i Gualter tot vorejant el Segre per fer parada final a Ponts on donem la ruta per acabada.
Una sortida d'uns 150 km seguin tot de llocs emblemàtics de la Noguera.

Fotos de la sortida