Del Ripollès al Bages

Aquest cop hem quedat al punt més llunyà per anar tornant cap a casa tot fent la ruta.
Són les deu i estem a prop de Ribes de Freser per mirar d'agafar la pista de la collada Verda, el temps és insegur i no sabem si plourà o no.
Cap a Pardines on tenim la primera confusió en la direcció a seguir, no és la primera vegada que ens passa, cada cop que passem per aquí passa el mateix.
Abans de Puigsac agafem la pista cap a Abella per la collada Verda, el terra està perfecta, ni fang ni pols.
El temps de moment ens està respectant, unes quantes gotes de tant en tant i prou; la Collada està perfecta, verda, verda per fer honor al seu nom.
Direcció a Camprodon parant abans a Llanars a comprar una mica de coca que diuen és molt bona, tot seguit cap a Camprodon on poc després agafem la pista direcció a Ogassa.
Estem en plena Serra Cavallera, el dia és plenament de primavera, ara sol, ara pluja, cosa que fa enfortir els colors dels prats.
A Sant Martí agafem direcció al sud per fer cap a Ripoll, aquí ens toca fer parada a comprar una mica de pa per dinar.
Seguim per la C-26 fina el Cremat on ens desviem per la pista que porta a Sant Martí de Vinyoles i Alpens.
Cap a Sant Boi, Sobremunt i Olost sense cap més incidència que una mica de pluja de tanta en tant.
Per Santa Maria d'Oló i Horta d'Avinyó per acabar a Sallent la ruta programada.
Pensàvem que tindríem molta pluja, no ha estat així i hem tingut una ruta excel·lent, 160 Km de paisatges de primavera.