La ruta del Tap de Suro

Aquesta volta anem a fer un tomb per l'Osona, fem una bona colla i com ja comença a fresquejar quedem tot esmorzant a Sant Feliuet.
Són més de les 10 quan iniciem la ruta direcció a Muntanyola després de resoldre una petita incidència amb el Mitsu d'en J.P.
El dia de moment és assolellat i sembla que ens vol acompanyar tota la ruta.
A Sant Martí tenim el primer Punt de Ruta per fer parada, els únics que ho fan són en Ramon i el Jaume, nosaltres, com no hem vist l'ermita, passem de llarg.
Cap a Santa Eugènia, fotos a l'Església i de pas buscar una alternativa al track que sembla que un carrer està tallat per obres.
Seguim direcció a Tavèrnoles i Sant Pere on fem parada a donar un tomb fins a Sant Feliuet, és una petita excursió a peu que realment val la pena.
Per entre el bosc anem trobant unes pedres de grans dimensions (El Sacrifici 1 i 2), ja a dalt, l'ermita de Sant Feliuet i unes vistes esplèndides del Ter poc abans d'arribar al pantà de Sau.
Mentrestant, a baix han quedat una colla mirant el Defender de l'Avi que sembla que s'escalfa una mica.
Al final l'hi treuen el termòstat i en tornar a muntar es trenca un tap de plàstic que ja estava una mica "tocat", l'Alfons demana un tap de suro i la Mercè sense cap mania obre l'ampolla de vi que porta per dinar i diligent l'hi porta el tap.
El Jordi col·loca el tap, una brida per si de cas i a córrer que no ha estat res.
Els camins que anem trobant són prou divertits, aigua, fang, bassals, passos d'aigua i a mès de moment, el temps va aguantant.
Entre una cosa i l'altra s'ha fet l'hora de dinar pel que fem parada arran del pantà, encara fa una mica de sol però el vent és impressionant, a menjar amb una esgarrapada i cap al cotxe falta gent.
Seguim cap a Sant Romà i per pista asfaltada fins a la N-141 on ens deixen el JP i els seus amics, el cotxe no acaba d'anar massa fi i no volen arribar a casa de nit.
Seguim el track previst per zona desconeguda, el camí està molt trencat i tapat, sembla que haurem de tornar a polir la carrosseria.
No és un tram molt llarg, uns cinc quilòmetres, però com fa molt de temps que no hi passa ningú és lent de recórrer.
Poc abans d'arribar al Punt de Ruta senyalat trobem un petit entrebanc, el camí desapareix i continua uns 20 metres més enllà.
Cal prendre una desiciò i buscar una alternativa, cosa que fem i portem a terme sense dilacions, d'un a un i ja som a l'altre cantó.
Entre una cosa i una altra i com el dia ja és molt curt decidim donar el tomb per l'Osona per acabat, un cafetó a Sant Julià i cap a casa.
Bona sortideta amb bona companyia, llastima de la ventada.

Més informaçió de la Pedra dels Sacrificis