Una volta per la Plana d'Ancosa
Com teniem una estona, no feia calor i un deute amb el Duc hem anat a fer un tomb per la Plana d'Ancosa a prop de la Llacuna.
La ruta l'hem començat a Santa Margarita a fi de veure la zona de la Serra de la Portella i la de Fontfregona.
De la Llacuna cap a Torrebusqueta i la Plana d'Ancosa on fem parada a prop del Roure en una bona sombra.
Aquí i després d'esmorzar fem camí tot xino-xano cap al Convent i una bona passejada per tota la plana que el Duc agraiex sempre que hi hagui una bona sombra.
Aquí deixo uns comentaris de la Plana:
La ruta l'hem començat a Santa Margarita a fi de veure la zona de la Serra de la Portella i la de Fontfregona.
De la Llacuna cap a Torrebusqueta i la Plana d'Ancosa on fem parada a prop del Roure en una bona sombra.
Aquí i després d'esmorzar fem camí tot xino-xano cap al Convent i una bona passejada per tota la plana que el Duc agraiex sempre que hi hagui una bona sombra.
Aquí deixo uns comentaris de la Plana:
A
la Plana d’Ancosa
es poden veure les restes d’aquesta granja cistercenca, datades al segle XII.
Els monjos de Valldaura s’hi van instal·lar inicialment gràcies a una donació
feta el 1155 pels comtes de Barcelona, tot i que a causa de la manca d’aigua es
van traslladar el
1168 a
Santes Creus,
i Ancosa va restar
únicament com una granja del que fou gran cenobi cistercenc.
A prop de la granja trobem el singular roure d’Ancosa, amb una soca i brancatge monumentals, amb 437 cm de perímetre de tronc.
També a la mateixa plana hi ha el conegut avenc d’Ancosa, el qual disposa d’una profunditat d’entre 25 i 32 metres que no fou explorat oficialment fins l’any 1907 pel Club Muntanyenc Barcelonès. Es tracta d’un engolidor encara actiu, que drena les aigües de pluja de la plana Roja i els voltants. L’entrada es troba al lateral de la diaclasa i ens situa en una galeria d’uns 21 metres de llarg per 7 d’amplada, amb el sostre molt alt. Al llarg de la història ha estat un espai destinat a llençar-hi tot tipus de residus, especialment animals morts dels ramats que pasturaven per la plana.
Aquesta plana disposa també d’una joia arquitectònica, el pou d’Ancosa, situat gairebé a peu del camí principal que travessa la zona, a pocs metres també de l’actual casa d’Ancosa, malauradament deshabitada. Té una profunditat de 9 m amb 3 m de diàmetre. La part superior està culminada amb una magnífica cúpula. Fou recuperat i rehabilitat per un grup d’entusiastes que han fet possible gaudir d’aquesta obra d’arquitectura popular difícilment datable.
A prop de la granja trobem el singular roure d’Ancosa, amb una soca i brancatge monumentals, amb 437 cm de perímetre de tronc.
També a la mateixa plana hi ha el conegut avenc d’Ancosa, el qual disposa d’una profunditat d’entre 25 i 32 metres que no fou explorat oficialment fins l’any 1907 pel Club Muntanyenc Barcelonès. Es tracta d’un engolidor encara actiu, que drena les aigües de pluja de la plana Roja i els voltants. L’entrada es troba al lateral de la diaclasa i ens situa en una galeria d’uns 21 metres de llarg per 7 d’amplada, amb el sostre molt alt. Al llarg de la història ha estat un espai destinat a llençar-hi tot tipus de residus, especialment animals morts dels ramats que pasturaven per la plana.
Aquesta plana disposa també d’una joia arquitectònica, el pou d’Ancosa, situat gairebé a peu del camí principal que travessa la zona, a pocs metres també de l’actual casa d’Ancosa, malauradament deshabitada. Té una profunditat de 9 m amb 3 m de diàmetre. La part superior està culminada amb una magnífica cúpula. Fou recuperat i rehabilitat per un grup d’entusiastes que han fet possible gaudir d’aquesta obra d’arquitectura popular difícilment datable.
Etiquetes de comentaris: An, Sortides 2012
<< Tornar a pàgina principal