Un tomb per el Solsonés

A l'hora acordada estem ja tots al lloc escollit, un Defender "preparadet", un Vitara, un Toyota i un Jimny, tots de serie tal com cal, a punt per esmorzar.
Un bon esmorzar com es necessari (si no hi ha esmorzar no hi ha sortida), nosaltres hem fet bondat peró d'altres donava l'impressió que no haguessin menjat per Nadal.
Per pistes divertides i amb una mica de tot i molt bones vistes arribem a la "V" per el cantó de l'Ermita, com es preceptiu i assenyat enviem al Defender a investigar la zona.
Al rato ens comunica que tot va be i que podem anar baixant, pues, tots a seguir cap avall.
El camí es ample però cada cop mes empinat i pedregós, cosa que no comporta més problema que anar baixant a poc a poc, molt a poc a poc i amb tots els ferros posats.
Ja estem tots en el rierol, ara toca pujar, pues amunt com està manat, uns puja'n amb prou dificultat, d'altres no hi ha manera, patinades, cavallets mirant al cel i un llarg etc.
Toca doncs buscar una alternativa ja que es inviable tornar per on hem baixat i molt complicat eslingar.
Una mica de patiment i per una ruteta alternativa tornem a trobar la ruta prevista fen abans una paradeta a reflexionar sobre el que hem passat.
D'aquí cap a Canalda on parem a dinar que ja es tard (uns de bocata, d'altres treuen el fogonet i es fan uns pèsols amb salsitxes que fan molt bona olor.
El temps es assolellat però fa un fred que pela i ja sembla que aviat s'amagarà el sol.
Seguim dons ja cap al Tossal a 1800 mts d'altitud per baixar ja cap a Oliana.
Uns camins amb una mica de tot i unes vistes fantàstiques es el que hem gaudit en aquesta sortida. També de força fauna i flora (llastima de la quantitat de Processionària del Pi em algunes zones).
També hem patit una miqueta en la zona de la "V" amb pendents d'un 40%, cosa que ens servirà per explicar més endavant.
Una ruteta d'uns 100 Km. molt i molt agraïda amb molt bona companyia.