De l'Anoia al Berguedà

Volíem anar fins a Andorra però per diverses causes o hem retrasat, en el seu lloc ens anat fins a Berga.
Començam a Igualada per pujar cap a la Serra de Rubió per les Maioles, i continuar cap a Sant Martí de Maçana i Aguilar de Segarra.
El dia està una mica tapat per lo que la temperatura es prou agradable i el terra sense pols.
Tot anar fent i sense preses arribem al Observatori de Castelltallat i l'ermita de Sant Miquel.
De moment sembla que només tenim la companyia d'uns voltors que volten per sobre els nostres caps.
Anem seguint per la Serra de Castelltallat amb la companyia dels Oriols i els Gaigs per pujar cap a Mejà, Vallbona i Santa Cecilia on tombem cap a l'est per arribar a Cardona per la Muntanya de Sal.
Seguim cap a Valldeperes, Navel i Montmajor on fem parada a dinar.
Ens ofereixen a part d'altres plats uns pessols negres estofats que estan prou bons.
Després d'una mica de sobretaula seguim cap a la Mora i la Valldora per arribar a l'ermita de Sant Pere i pujar cap al Mirador dels Presidents.
El dia segueix ara tapat, ara sol però de moment la pluja no treu el cap.
Cap a Sant Serni i el Pla de Campllong a veure els pins de Les Tres Branques i ja cap a Berga on donem la ruta per acabada.
Son uns 140 Km. tranquils i distrets ja que molta part dels camins rurals estan asfaltats.