Serres de Sant Gervàs i Cis

A les 11 i després d'esmorzar ja estem a Arinyà per començar la ruta direcció cap a Cérvoles, de moment el dia es asol.lellat i no fà massa calor.
De Cèrvoles anem seguint la pista que ens porta a Adons i al Coll de Fa-Riure, la vista del pantà d'Escales es impresionant, tal sembla una cala de la Costa Brava.
D'aquí pujem cap al Coll de Sant Roc de Viu per baixar ja cap a Viu de Llevata.
El temps ens segueix acompanyant i les vistes del Pirineu son impresionants, la flora està encara prou ufanosa i la fauna ens deleita amb bons cants d'ocells.
Seguim per carretera fins a Pont de Suer per agafar el desviament a Sirès on deixem ja l'asfalt per seguir per pista cap a la Serra de Cis.
Ens sorpren dues tarteres semblants a les de la Guardia d'Ares, sembla que els Manairons també varen passar per aquí.
Ja estem en plena Serra de Cis, pistes amples i molt pedregosses que sembla que a l'hivern serveixen per fer Mushing, a l'estiu els prats son per els ramats d'ovelles i cabres.
El paissatge en aquesta zona es d'alta montanya, està qüasi tot pelat i fà prou de vent per no parar gaire estona.
Més a vall i a prop de Betesa fem parada a dinar, ja son prop de les 4 i tenim gana, aquí ja no fà vent i al raser del bosc s'està força be.
A Betesa agafem asfalt direcció al pantà de les Escales, Sopeira i el Pont d'Orrit a on tombem direcció a la Torre de Tàmurcia.
Estem en l'espai de la Terreta per on anem seguint per una carretereta prou trencada cap a l'Espluga de Serra tot fent parada al Mirador dels Voltors.
La vista de la Serra de Sant Gervàs i del Torogó es fantàstica, de voltor no aconseguim veuren cap de moment.
Anem seguint ja per pista cap al Castellet i Sapeira per tombar cap a l'Esplugafreda on poc abans d'arribar tenim la sort de veure un petit cavirol creuant el camí devant dels nostres nassos i fent una paradeta a veure qui som.
Anem seguint tot borejant la Serra de Gurp direcció a Talarm quant tot de cop ens trobem amb una gran concentració de rapinyaires per sobre els nostres caps, n'hi ha molts i de diferents especies.
Son ja les 8 quand passem per Tremp i donem la ruta per acabada, ha estat llarg i al final una mica pessat, tot i aixó a valgut l'esforç, es una zona realment agraida.