21 d’agost 2009

Un tomb per el Alto Tajo (La Ruta)

Son ja les 8 de la tarda quant arribem a Molina de Aragón, porta del Parc Natural del Alto Tajo.
Un cop instal·lats anem a donar un tomb per el poble, ens sorprèn la quantitat d’esglésies i de bars, també la poca gent que hi ha per el carrer. Sobre les 9 la cosa es comença a animar, els bars i terrasses es comencen a omplir i l’ambient ja canvia.
Es cert que fa molta calor i fins a aquesta hora no es bo voltar per el carrer.
Com hem fet els deures i anem prou documentats ens llevem de bon matí per començar la ruta. Aquest cop ens emportarem l’esmorzar i el dinar ja que en tota la ruta no hi ha cap bar ni restaurant per fer.ho, després de passar per el Súper i ja amb la nevera i la bossa plena iniciem la ruta direcció a Corduente a veure el Centre d’Interpretació, es molt nou i està molt ben documentat, aquí aprofitem per esmorzar a l’àrea de picnic que hi ha.
De Corduente anem cap a Torremocha del Pinar a on agafem pista cap a l’ermita de la Virgen de Montesinos, està dins d’una gorja i a costat del riu Arandilla a on algunes persones es refresquen.
Seguim cap a Cobeta per agafar asfalt fins al Puente de San Pedro i al mirador del Tajo, la vista es impressionant dels plans i les gorges fetes per el Tajo.
D’aquí ja seguim per pista vorejant el Tajo durant uns 30 Km., les vistes son impressionants i el vol dels voltors, les àguiles i el trafec dels esquirols ajuden a passar la calor.
Aprofitant una zona de picnic parem a dinar al peu del Tajo, hi ha d’altres persones i alguns es banyan al riu, fins i tot n’hi ha que si tiren d’una altura considerable.
A prop de Taravilla tornem a trobar asfalt que ja no deixàrem fins a Molina.
Son ja les 8 quant arribem a Molina, fa calor i el millor lloc es una terrassa a la plaça prenen una cerveseta.
Han estat uns 150 Km de ruta amb un 80% de pistes, pistes amples hi planeres valides per un turisme sempre que sigui una mica alt i tingui compte amb les pedres.
Avui anirem més cap al sud a fer una ruta que ens han dit un parell de llocs a on podem veure voltors i cérvols.
Cap al Súper a carregar la nevera i la bossa i direcció a Checa per començar la ruta.
Passat Checa ja agafem pista, a uns dos quilometres aproximadament ja veiem els voltors, ni ha molts i ens passen per sobre el cap, aprofitant que hi una zona de ombra parem a esmorzar. Es impressionant, ni ha tants i tan a prop que fa una mica basarda.
El paisatge es molt semblant al prepirineu, estem a 1.500 metres d’alçada i sembla que a l’hivern i neva força.
Anem seguint pista fins al Pajar de la Modorra on parem a fer una caminada per veure les gorges de més a prop, fa molta calor però com anem per dintre d’una riera seca i plena d’arbres la caminada es agradable. Aprofitem per veure els rastres del animals que estàn per la zona, tot i ser profans en aquest tema en veiem de porc senglar, cervol, cabres, ovelles i d'altres que no coneixem.
Anem seguint la ruta marcada fins a la Cañada de los Asperones a on parem a dinar a costat del riu, estem molt a prop del naixement del riu Cuervo i del Tajo.
Ja de tornada cap a Orea tenim la sort de veure uns cérvols travessant la pista, son grans, molt grans i caminant amb molta parsimònia. També veiem en un petit prat un badell acabat de néixer, encara porta el cordo umbilical i fa tarentines quant camina.
A Orea parem a veure un altre Centre d’Interpretació, aquest està més dedicat als usos humans de la zona.
D’aquí fins a Alcoreche a on ja agafem asfalt fins a Molina a on arribem sobre les 7, a fer una mica el mandra a l’hotel i a donar un tomb.
A estat be, molt be, el parc està molt ben cuidat i de moment i ha poca gent.
Disposen de molta informació i diverses rutes per fer a peu, amb bicicleta o en 4x4 (no com aquí a Catalunya que qüasi tot està prohibit, perseguit i penalitzat), sovint i ha àrees de picnic prou ben condicionades, això si, cal sortir amb el dipòsit ple i amb quelcom de menjar i veure ja que segons la ruta escollida no hi ha cap establiment ni benzinera.
No es un lloc per anar a fer 4x4 dur però s’agraeix portar.ne un ja que son molts quilometres de pistes i en alguns trams les pedres i algún regerot i son presents.
Hi tornarem, ens a quedat molt per veure.

Etiquetes de comentaris: