Calçotada 2009 "Ruta dels Llenyataires" (La Ruta)

Més o menys a l'hora prevista ens anem troba'n al lloc habitual, al final fem una colla de 10 cotxes amb majoria de Mitsus. 
Ens repartim en dos grups i comencem direcció cap a Hostalest i Can Aguilera sense cap complicació, el terreny es humit, no hi a pols ni fang.
Anem seguint cap a la Pobla per la ruta marcada i sense entrebancs, l'únic que veiem els que anem en el segon grup es un pi caigut al camí que algú ja a tallat per obrir el pas.
Poc després de la Pobla ens trobem amb el primer grup, alguna cosa a passat ja que portàvem un bon espai de temps entre uns i els altres, pues un arbre al mig del camí que estan intentant tallar.
De sobte el Jordi ens sorprèn molt agradablement amb una moto-serra, es i serà al llarg d'un bon tram de ruta el nostre "salvador".
Son ja quasi les deu del matí, tindríem que estàr esmorzant i no estem ni a la mitat del tram.
Al final i després de intentar-ho mil vegades el J.Pedro aconsegueix contactar amb el restaurant per avisar que anem tard.
Després, més arbres i més arbres i més arbres, al final ja estem fent una "porra" a veure quan avançarem fins al proper arbre caigut, algú ja comenta per l'emissora "esto ya cansa, me aburro".
Ja entrem a Santa Margarida quan el Jordi ens deixa per compromisos familiars, ens sap molt greu, ens hages agradat almenys compartir l'esmorzar amb ell i pogué donar-li la gracies per tot el que ha fet, s'ha fet un far de treballar.
Son les 11:30 quan arribem a esmorzar, tard i amb molta gana.
Una mica de tot, callos, truites, botifarres i un llarg etc. complementat amb la amabilitat del personal del restaurant ens treu la gana.
Anem ja tard, molt tard, tot i això decidim fer ruta fins a la Llacuna, la ruta es divertida, una mica de fang i unes pujadetes animen la sortida fins que ens topem amb un altre pi al mig del camí.
Aquest cop no tenim l'ajuda del Jordi, cap problema, tenim la serra de l'Oriol, la "MiniMotoSerra" del Ramon, els braços del Marc, l'Antonio i en J. Pedro i la direcció del Gerard.
Vinga, a força de brassos i alguna eslingada del Isi i del Ernesto ens anem obrint pas, ara passant per el costat, ara a força de serra arribem al final a la Llacuna.
Cal remarcar que la col.laboració dels acompanyants a estat "la clau de volta" per arribar a "bon port", sense la seva alegria i el seu recolzament no ho aguesim aconseguit.
Aquí ens deixen l'Oriol, el Mario, el Ramon i la Dolors ja que tenen que estar d'hora a casa, els demés seguim per carretera fins al restaurant de la Calçotada.
Una bona Calçotada, uns cafetons, una mica de tertúlia i cada un a casa seva que ja es tard.
Dels 90 quilometres de ruta previstos només m'hem fet 40, això si estem cansats com a rucs.
Ja hem quedat de tornar-la a fer quan faci bon temps i en plan de botifarrada amb les botifarres del J.Carles.
Vull reiterar amb nom de tots les gracies al Jordi per la seva companyia i col.laboració tot i tenir incidències familiars.