La Ruta dels Manairons (La Ruta)
No estava previst per ara, ja que la salut no ens acompanya gaire. Ha estat allò de "anem? Doncs anem!" 
Cap a les vuit del matí agafem direcció a Organyà a esmorzar una mica, comprar pa del bo i coca i a començar la ruta.
Per la palanca de Noves anem cap a Noves de Segre per pujar a Argestues a veure la llegenda de La Formació del Pirineu, i d'aquí pel Coll del Roc Picó cap a Guils del Cantó per seguir cap a Biscarbó on trobem la llegenda d'El Tresor del Rei d'Anglaterra, un dolmen molt ben conservat.
La pista fins a Argestues està asfaltada, d'aquí fins al Coll del Roc no es massa complicada però fa una mica d'impressió l'alçada per la que recorre.
De Guils cap a Biscarbó la cosa canvia, la pista és planera i trobem m
olta pols. El paisatge és sorprenent, el bosc és d'un color groc intens i no hi ha ni un arbre de color verd.
De Biscarbó ja baixem cap a Junyent per arribar-nos a Castellas a visitar El Secret de les Encantandes. Aquí trobem una colla de 4x4s d'Andorra amb un porc senglar mort en un remolc.
Desfem el camí fins a Junyent per pujar cap a les Piques. Tot pujant parem a veure com està de bolets però comprobem que no n'hi ha un.
Ja a les Piques fem paradeta a disfrutar del paisatge i contemplar les aus que sempre hi ha per aquella zona.El dia és molt clar i la vista és esplendida, això si, fa un fred que pela.
De les Piques ja baixem direcció a la Guàrdia d'Ares per el Tossal dels Pallers per veure si trobem els Manairons.
De la Guàrdia fem una escapada a Taús a visitar l'Últim Moro del País i agafar ja direcció a la carretera.
Aquest tram és una mica més pelut. A partir de les Tarteres dels Manairons i durant uns 20 quilòmetres tot són rocs i més rocs. Sembla talment que els Manairons es varen cansar de treballar.
No sé si estaven tots d'acord o què va passar però ens varem trobar més de 30 motos i quads en diferents grups. Sort que tots anavem "xino-xano".
S'ha fet tard, ja són les quatre de la tarda i com que tenim una mica de pressa fem un piscolabis a Coll de Nargó. I cap a casa.
La ruta en total a estat d'uns 90 quilòmetres amb una mica de tot, pistes planeres i d'altres que et posen tots els ossos a lloc. El dia molt clar i asolellat.
Potser hi tornarem quan hagi nevat, hi ha un parell de llocs que poden ser molt divertits amb una mica de neu.
Cap a les vuit del matí agafem direcció a Organyà a esmorzar una mica, comprar pa del bo i coca i a començar la ruta.
Per la palanca de Noves anem cap a Noves de Segre per pujar a Argestues a veure la llegenda de La Formació del Pirineu, i d'aquí pel Coll del Roc Picó cap a Guils del Cantó per seguir cap a Biscarbó on trobem la llegenda d'El Tresor del Rei d'Anglaterra, un dolmen molt ben conservat.
La pista fins a Argestues està asfaltada, d'aquí fins al Coll del Roc no es massa complicada però fa una mica d'impressió l'alçada per la que recorre.
De Guils cap a Biscarbó la cosa canvia, la pista és planera i trobem m
olta pols. El paisatge és sorprenent, el bosc és d'un color groc intens i no hi ha ni un arbre de color verd.De Biscarbó ja baixem cap a Junyent per arribar-nos a Castellas a visitar El Secret de les Encantandes. Aquí trobem una colla de 4x4s d'Andorra amb un porc senglar mort en un remolc.
Desfem el camí fins a Junyent per pujar cap a les Piques. Tot pujant parem a veure com està de bolets però comprobem que no n'hi ha un.
Ja a les Piques fem paradeta a disfrutar del paisatge i contemplar les aus que sempre hi ha per aquella zona.El dia és molt clar i la vista és esplendida, això si, fa un fred que pela.
De les Piques ja baixem direcció a la Guàrdia d'Ares per el Tossal dels Pallers per veure si trobem els Manairons.
De la Guàrdia fem una escapada a Taús a visitar l'Últim Moro del País i agafar ja direcció a la carretera.
Aquest tram és una mica més pelut. A partir de les Tarteres dels Manairons i durant uns 20 quilòmetres tot són rocs i més rocs. Sembla talment que els Manairons es varen cansar de treballar.
No sé si estaven tots d'acord o què va passar però ens varem trobar més de 30 motos i quads en diferents grups. Sort que tots anavem "xino-xano".
S'ha fet tard, ja són les quatre de la tarda i com que tenim una mica de pressa fem un piscolabis a Coll de Nargó. I cap a casa.
La ruta en total a estat d'uns 90 quilòmetres amb una mica de tot, pistes planeres i d'altres que et posen tots els ossos a lloc. El dia molt clar i asolellat.
Potser hi tornarem quan hagi nevat, hi ha un parell de llocs que poden ser molt divertits amb una mica de neu.
Etiquetes de comentaris: AlUr, Sortides 2007
Publicat per Toti a les 20:42
<< Tornar a pàgina principal