Tomb per el Montseny I (La Ruta)

Al final no hem fet la ruta de Berga a Cardona, hem tirat cap al Montseny ja que hi teniem un petit "compromís".
Sobre les nou del matí sortim per carretera cap a Breda. A les deu ja som asseguts a la terrassa de l'Hostal Santa Ana, amb un bon plat de fuet amb pa amb tomaquet. El pa és una mica diferent, semblant a una coca, però està boníssim.
Al cap de poc arriba el "compromís", que s'apunta a esmorzar i diu que ens farà de guia per la zona.
Cap a les onze comencem la ruta. Com sempre ja anem tard, però l'esmorzar ho compensa.
Agafem direcció a Fogueres de Montsoriu, per seguir una pista que, passant pel costat de Can Massaguer, ens apropa al castell de Montsoriu i torna a la carretera de Fogueres. És un tram realment fantàstic, una pista entretinguda entre una quantitat impressionat d'alzines sureres. Tot ho fem amb primera curta, tant per la dificultat com per disfrutar del paisatge.
Ja baixant volem agafar la pista que porta cap el Verdeguer per seguir direcció a Arbúcies però hi ha una direcció prohibida. Mitja volta i ja per carretera fins a trobar un altre cop el track en la zona de Picnic El Pol del bosc de les Gavarres.
La zona de Picnic El Pol està de plena de gent, però nosaltres seguim direcció a Cal Teixidor, Sant Seguimon del Bosc, el Rieral i Arbúcies.
És un tram curt però molt alliçonador. El nostre "guia" ens fa veure que en molt pocs quilòmetres hi ha molta diversitat de fauna i de flora, fins i tot desde dins el cotxe s'adona d'unes petjades de porc senglar.
La diversitat de colors verds entre els arbres de fulla caduca a costat del riu i la de fulla perenne a la muntanya és força notable.
Sobre la una del migdia arribem a Arbúcies, i aqui ja perdem tot el promig de la ruta. Fan la fira de l'Aigua i entre parades i paradetes arriba l'hora de dinar. És tard i no tenim temps de seguir la ruta prevista. Carretera i cap a Sant Feliu de Buixalleu, a dinar a Can Masferrer.
Una cuina casolana amb servei ràpid i correcte. Després, i amb la panxa força plena d'un bon arròs de muntanya, cap a Breda a fer un cafetó i donar un tomb.
No hem fet tota la ruta, diguem que n'hem deixat una mica per poder tornar un altre dia a aquesta zona que, tot i estar a costat de casa, era desconeguda per nosaltres.