Setmana Santa 2007 (La Ruta)

Aquest cop no hem pogut fer gaires rutes per pistes i camins, tot i que o hem intentat, la neu no hens a deixat.
A la Vall de Cardós volem fer la pista que porta al Pla de Boavi pero just en la cruilla cap al llac de Certascan el gruix de neu es ja molt important i està verge per lo que dessistim de continuar, aixó si, desde Tavascan la pista talment sembla una riera per la qüantitat d'aigua que baixa direcció cap al riu de Lladorre i els bassals qüasi tapan les rodes del Jimny.
Ja de tornada pujem fins a l'estació d'esquí nòrdic de la Pleta del Prat que tot i averi molta neu està tancada, fet que aprofitem per fer una caminadeta per la zona.
Ja situats en la Vall Ferrera probem de pujar fins el refugi de Farrera pero al pont de la Farga una mica del mateix, neu, molta neu.
A Tirvia a part de comprar coca mirem de seguir la pista que porta a Santa Magdalena peró a Farrera la cosa ja es comença a complicar, tot i no averi massa neu el gruix en alguna raconada es força important i tot i que portem cadenes i el Winch no es qüestió de temptar la sort, a més, en aquestes alçades el Winch no pot ser de massa ajuda ja que no hi a ni un trist arbre per lligar-lo.
De les Valls d'Aneu passem cap a la Val d'Aran per el port de la Bonaigua, la qüantitat de neu es impresionant, fins i tot el refugi està semi colgat de neu.
Aquí després de donar un tomb per Bossots i arribar-nos a Bausen anem a veure si podem fer la ruta que surt d'Arties direcció al Montardo, el refugi de Colomers i Salardú.
A les Bòrdes de Ressèc ja no es pot continuar, massa neu, neu que ens complica força el donar la volta, sembla que potsser tindrém que treure el Winch peró al final o aconseguim fent algunes tombarelles.
Ja situats a Llessui mirem de pujar per l'estació d'esqui seguin la pista que porta a Espot i també a la Vall Fosca, just quand passes per sota el telecadira ja no es pot continuar, mitga volta i cap a Sort a donar un tomb.
Baixant podem gaudir de les peripecies d'un remat d'ovelles passant la muntanya i ja com a colofó la vista d'un ocell que no sabem massa be que es (Aguila, Trencalós).
Ja estem de tornada cap a casa i decidim arrivar-nos a la Vall Fosca i al estany Gento peró just avans del pantà de Saliente ja es impossible passar per una gran barrera de neu.
Ja sabiem que la cosa estaria complicadeta peró no pensabem trobar tantissima aigua i neu, tot i aixó han estat divertits els pocs trams que hem pogut fer.
L'estada l'hem fet al Hotel Poldo a la Guingueta d'Àneu, lloc amb un ambient molt familiar i agradable amb una cuina de la zona i que recomano especialment.
Tot i que no hem pogut fer les rutes que teniem preparades, rutes que coneixem sobradament ja que fa un temps hi anavem molt sovint al estiu, ha estat un privilegi poger gaudir de la pau i la neu de les Valls.