Els Rasos-Igualada (La Ruta)

Al final no em arribat a Igualada ni tan sols a Castellar a dinar, aquest cop m'ha fallat la previsió.
Molta part del tram dels Rasos a Cardona es molt més lent del que tenia previst i el promig que tenia calculat s'ha esfumat.
Tot i aixó ens ho em passat força bè, no es tracta d'anar a fer carreres si no de disfrutar de la sortida.
Em sortit sobre les nou del matí direcció a Berga a on em parat a esmorzar al bar Canigó, d'aquí i seguin per carretera fins a dalt als Rasos.
Molt de fred i poca neu es el que em trobat, a part d'una colla que estaven fen una botifarrada, sort que ja haviem esmorzat.
Tornem a baixar direcció Berga per començar la ruta i ja ens trobem amb el primer entrebanc, no podem seguir el Track per una cadena que tanca el camí, es facil d'obrir amb una eina peró no es tracta d'aixó.
Mirant el mapa veiem que una mica més enllà hi ha un camí que enllaça amb el Track, el seguim i a uns 300 metres ens trobem amb una altre cadena, mitja volta i cap a la carretera un altre cop.
Tornem a repasar el mapa i veiem que la pista que porta a la Casa d'en Cots enllaça amb el Track a La Ribera per lo que fem via cap alla.
Un bon tram passat el Pi de les Tres Branques está asfaltat, després ja es camí fins a la carretera BV4241.
Un tram de carretera fins a trobar el GR-1 que seguim direcció sud cap a Sant Llei i Casa Gomira.
La pista es estreta i molt recargolada, el paisatge fantastic entre el bosc i les cingleres.
Nosaltres anem fent peró per darrera ens apretan una colla de quads i motos, ens apartem, una salutació, i cada un al seu ritme.
Passat el Serrat de la Pineda no podem seguir el Track, el camí ja es una trialera i als pocs metres està tallat per una bona pared de terra sobreposada, mitja volta amb molta dificultat, a desfer la trialera i a mirar el mapa un altre cop.
La cartografia ens diu que hi ha un camí que ens enllaçarà amb el Track, ens costa de trobar, està força trencat i tapat per la vegetació, fa temps que no hi pasa ningú.
A Tolosa tornem a enllaçar amb el Track i ja per asfalt fins a Montmajor a on parem a fer un vermutet.
Mirem el rellotge i ens donem conte que anavem despistats, no son la una del migdia si no les dues, em tardat tres hores per fer 45 quilómetres, cal espavilar-se per dinar.
De Montmajor sortim per un camí rural asfaltat a on trobem una colla de 4x4s que sembla que estan una mica perduts, salutacions i bon viatge.
L'asfalt s'acaba i ja per una pista prou divertida
arribem a Cardona a on parem a dinar, ja son més de les tres i tenim gana.
Entre una cosa i l'altre sortim del restaurant qüasi a les cinc, amb el camvi d'hora em dormit poc i estem cansats i com el tram de Cardona cap a Masquefa ja l'hem fet diverses vegades decidim tornar per carretera.
El tram dels Rasos a Cardona que em fet no es massa conflictiu peró es molt lent, cal agafar-ho amb molta tranquilitat i amb ganes de pujar i baixar del cotxe forçes vegades, hi ha un munt de "bailets" per obrir i tancar, tot i aixó val la pena fer-lo.
La Palm M 105 s'ha comportat, es pot seguir perfectament un Track amb aquest antiqüat artilugi.