Camí Català (La Ruta)

A les vuit del mati em sortit direcció a Igualada per començar la ruta, el tram de Montserrat a Igualada te molt d’asfalt i tot el tram de Sant Pau de la Guardia ja el coneixem sobradament.
D’Igualada i per asfalt degut a les obres en un carrer arribem a Sant Jaume Sesoliveres per després d'una mica de pista entrar a Sant Genis i Jorba a on parem al forn a comprar una mica de pa i coca.
Ja per pista ens diriguim cap a Santa Maria del Cami per Cal Rosic i Albarells, en tot aquest tram ja es comença a veure la glaçada de la nit, tot i que el sol ja escalfa una mica el terra es ven blanc i els bassals estàn ben glaçats.
Passat Porquerisses agafem direccio a la Tallada per baixar cap a la Panadella a esmorsar.
La pujada cap a la Tallada es força distreta, el camí a desaparegut sota la vegetació ja que sembla que fa molt de temps que no hi passa ningú.
La pista es molt dreta i recargolada, primera curta i poquet a poquet i amb l'ajuda del track aconseguim arribar fins la Tallada per baixar cap a la Panadella.
Despres d’un bon esmorzar agafem direccio a Pallerols seguin el Camí de Sant Jaume que està molt senyalitzat.
A Sant Pere dels Arquells agafem el GR-7-1 que ens porta fins a Cervera desde on seguim cap a Fonolleres, el Talladell i Tàrrega voregant el riu d'Ondara.
Poc avans d’arribar a Tarrega ens trobem amb la tipica boira gebradora, l’espectacle es impresionant, tot, absolutament tot es de color blanc tal com si hagués nevat.
Aminorem la marxa no sigui que trobem alguna placa del gel al camí i ençenem els lluns del cotxe. De Tarrega agafem direccio cap a Anglesola i Bellpuig, la boira segueix sent espessa i el paisatge blanc i fantasmagoric.
A Bellpuig no podem seguir la ruta per culpa de la via del tren, el pas a nivell està tallat, per lo que agafem carretera fins a Castellnou de Seana a on seguim ja per pista fins al Palau d’Anglesola.
D'aqui i per costat de l’autovia seguim fins a Bell-lloc d’Urgell per baixar cap els Alamús.
Estem molt a prop de Lleida, seguim cap a Torre Ribera i a la N-240 que agafem fins a Lleida.
Ja son mes de les dues i fa un fred que pela, anem a donar un tomb per la Seu Vella i a dinar.
Entre cargol i cargol sens fa una mica tard per lo que decidim deixar la resta de la ruta fins a Fraga per un altre dia i tornar cap a casa.
Han sigut uns 130 quilómetres molt agraïts, una mica de tot i amb l’afegit de la boira gebradora.