La ruta del Entrecot

Tot i la gran nevada em sortit a fer la ruta, al final només em estat tres cotxes.
Com estava previst em fet carretera fins a Olesa de Montserrat per agafar la pista que porta cap a La Puda, en el primer tram ni tan sols estava nevat, la cosa sa complicat degut al fang; en una petita pujada el Jimny a dit que no seguia i a calgut “eslingarlo” amb el Mitsu del Joan Pedro.

Un cop superat aquest entrebanc em seguit pista cap el Coll de Les Bruixes. Aquí la neu ja a començat a fer presencia i a mida que pugem de cota el gruix es fa mes considerable per lo que poc abans d'arribar al coll decidim donar mitja volta i fer drecera per la carretera.
Poc abans de Monistrol de Montserrat parem a esmorzar, ja son les 10:30 del mati i tenim gana.
Seguim per la carretera cap a Rocafort per intentar fer el tram fins a Talamanca, un cop allà veiem que el gruix de neu està sobre els 30 cm. Per lo que decidim seguir per el camí rural cap a Mura i Talamanca. El paisatge es realment fantàstic, la nevada es impressionant, i a molts pins trencats per el pes de la neu. Amb precaució i a poc a poc arribem a Talamanca a on anem a donar un vol per el poble i cap al restaurant, tal com toca, uns bons Entrecots, postres un cafetó i cap a casa.
Ja tornant i com teníem una mica de “mono” de camins agafem una petita drecera fins a la Beguda Alta en la que deixem els cotxes ben enfangats.

Tot i que no em pogut seguir tota la ruta el dia a estat força be, només per els paisatges ja a valgut la pena.
Ara només ens queda esperar que millori el temps per tornar.ho a provar.