El Camí de Sant Jaume

Dilluns 7/08/06
Etapa de tràmit entre Masquefa i Puente la Reina, sortim sobre les 9 del matí direcció Saragossa, Pamplona i Puente la Reina. Un parell d’aturades a esmorzar i dinar i sobre les cinc de la tarda arribem a Puente la Reina, com que no trobem lloc per dormir desfem el camí fins a Zizur Mayor on trobem lloc en un magnífic hotel.
Ja instal·lats ens arribem a Pamplona a donar un tomb per la “Plaza del Castillo” i el seu entorn i de pas fer uns “pinxos” en un bar.
Tornem desprès a Puente la Reina a fer una visita i localitzar el lloc on començarem el Roadbook, la vinyeta està molt ben dibuixada i no hi ha lloc a dubtes, una cruïlla al costat d’una carnisseria.
Sopar una mica i cap a Zizur Mayor a dormir, demà serà un altre dia.

Dimarts 8/08/06
Desprès d’un bon esmorzar de “buffet” ens dirigim cap a Puente la Reina a començar el Roadbook, travessem Puente la Reina i a uns 20 quilómetres de la sortida ja agafem pista, va paral·lela al Camí dels Peregrins i es força entretinguda, més endavant a vegades fem el mateix camí que els Peregrins el que fa que anem a poc a poc a fi de no molestar-los amb la pols. A prop de Mojardin ens separem del Camí per seguir una pista que ens porta a l’interior d’un bosc força espès, el camí està molt tapat i es realment estret, un tram no apte per qui no volguí ratllar el cotxe, en un bon tros hi ha passat una màquina a netejar el camí i està ple de rocs i de pols, força divertit.
Sortim del bosc i la cosa comença a ser mes planera i tret de petits trossos la ruta segueix el mateix Camí que els Peregrins per tota la zona d’Estella, Los Arcos i Logronyo.
Travessem Logronyo per localitzar el punt d’inici del Roadbook, els metres i les vinyetes no quadren, després de tres intents, de seguir pistes i passar per tres trial·leres “amb el culet apretadet” decidim seguir per carretera fins a Navarrete per enllaçar de nou amb el Roadbook; tot i que portem material de desatascament anem sols i no hi a cap arbre ni res semblant per enganxar el Winch.
Recuperat el Roadbook seguim per pistes planeres i avorrides fins a Nájera on el tornem a perdre per la construcció d’una autovia.
Ja amb la mosca al nas decidim arribar-nos fins a Belorado per carretera i de pas desviar-nos fins a San Millán de la Cogolla a fer-hi una visita.
Ja direcció cap a Belorado parem a Santo Domingo de la Calzada a fer un tomb i visitar el refugi de Peregrins en el que haviem estat ara fa 10 anys.
D’aquí cap a Belorado on ens allotgem en la casa rural Verdeancho, un tomb per el poble i a sopar al restaurant de la plaça. Aquí ens trobem amb una colla de la Torre de Claramunt que estan fent el Camí a peu i estan força cansats, una mica de tertúlia i a dormir.

Dimecres 9/08/06
Ja de bon matí i desprès d’un bon entrepà de truita (la mestressa de la casa n’ha hagut de fer molts, ja que som al mateix Camí i els Peregrins al sentir l’olor no s’han pogut resistir) anem un tros enrrera a veure si podem recuperar el Roadbook, a Bascuñana i desprès de tres intents aconsseguim trobar la casella correcta, seguim un altre cop el Roadbook per camins amples i entre immensos camps de blat segats.
La pista te unes roderes impressionants fetes per els immensos tractors que hi circulen el que comporta que has d’anar tota l’estona amb una roda per una rodera i l’altre per sobre del camí, sempre vas de costat.
A Villafranca Montes de Oca deixem el Roadbook, volem anar a Sant Juan de Ortega i el Roadbook no ens hi porta. Aquí deixem el cotxe i anem a fer una caminadeta d’un parell d’hores, després una visita al monestir, una cervessa i direcció a Atapuerca a recuperar un altre cop el Roadbook.
Aquí la pista ja és més entretinguda, cara amunt i tota de pedra grossa, cal anar amb primera curta i amb molt de compte. Ja a dalt ens trobem amb una gran creu, un sofà i dos sillons, bon descans per els Peregrins que van a peu.
Baixant i despress de passar per una gran pedrera agafem la N-120 direcció Burgos, travessem la ciutat i a Tardajos la deixem per desprès d’un petit tram d’asfalt, seguir per pista fins a Castrojeriz i Frómista.
Ara si que tot son camins planers per grans camps segats, realment avorrits i sense cap interès.
Ja a Frómista busquem allotjament en una pensió i anem a donar un tomb, desprès a sopar i a dormir.

Dijous 10/08/06
Avui ademés de fer el dormilega i començar més tard hem fet “campana” del Roadbook. Tot el Camí va paral·lel a la carretera i és avorridisim.
A Hospital de Órbigo hem parat a visitar el refugi dels Peregrins i el pont del Paso Honroso, també i com ja és hora, hem fet un bon dinar.
D’aquí cap a Astorga, on després de fer la visita de rigor i de buscar allotjament hem recuperat el Roadbook per tenir-lo una mica avançat l’endemà.
El terreny i el paisatge ja ha canviat, sense tocar carretera hem arribat fins a Foncebadón amb unes vistes magnifiques i una pista divertida.
Després d’un petit refrigeri tornem cap a Astorga, sopar, un Paxaràn a la plaça i a dormir.

Divendres 11/08/06
Un cafè amb llet, una pasta i fins a Foncebadón a recuperar la ruta. D’aquí arribem fins a la Creu de Ferro on fem una paradeta a fer la foto de rigor i repassar el Roadbook.
A partir d’aquí el Roadbook ja passa per molt poques pistes, quasi tot és carretera, pel que decidim prescindir-ne i intentar seguir el Camí per carreteres secundaries.
Arribem a Molinaseca i desprès de donar un tomb i recordar el Camí a peu anem a esmorzar un bon pa amb tomàquet i pernil.
D’aquí a Ponferrada, Villafranca del Bierzo i O Cebreiro, sempre per petites carreteres comarcals.
Visita a O Cebreiro i seguim cap a Triacastela i Sarria. Passat Sarria mirem de seguir el Camí per una pista que sembla força interessant però al cap de poca estona l’amplada es redueix fins a passar just amb el Jimny, ens preocupa trobar algú de cara i donem la volta cap enrera.
Seguim cap a Portomarin on busquem allotjament. Un cop instal·lats intentem fer el Camí a l’inrevés, durant forces quilòmetres anem en bona direcció, la zona és interessant i no veiem complicacions, però més endavant i a prop de trobar el punt on l’havíem deixat abans no podem tornar a passar, mitja volta i cap a Portomarin.
Un tomb, les fotos, sopar, un passeig i a dormir.

Dissabte 12/08/06
No massa d'hora i desprès d’esmorzar sortim de Portomarin direcció a Santiago seguint les carreteretes que van paral·leles al Camí, a vegades costa trobar-les ja que tots els indicadors de la carretera et fan anar cap a l’autovia i molts dels poblets pels que volem passar ni tan sols tenen indicació per arribar-hi. Tot i això aconseguim fer tota la ruta paral·lela.
Uns quilòmetres desprès de Melide aparquem el Jimny en un pla del bosc i anem a fer una caminada d’un parell d’horetes, fins a Melide i tornar. En aquest trajecte i a peu del Camí ens sorprèn un garatge amb un cotxe esportiu de ja fa uns anys, com que fem el tafaner el propietari ens convida a passar per donar-hi una ullada, una foto i a seguir caminant.
Feta la caminada i amb les cames ben estirades agafem el Jimny i seguim en direcció a Arzúa on aconseguim lloc per dormir, deixem l’equipatge i seguim en direcció a Santiago a fer les visites de rigor.
Ja a Santiago i amb el Jimny ben aparcat anem a fer la visita a la Catedral i a tot el barri antic, està força ple de gent i com que no fa calor aprofitem per fer un bon tomb.
Ja es va fent tard i tornem cap a Arzúa, sembla que son festes (La fiesta del Bote), la plaça està força animada i ens hi quedem una estona tot fent temps fins l’hora de sopar.
Un bon sopar i a fer la copeta a la plaça, ja toquen els músics i l’ambient es bo, després cap a fer nones.

Diumenge 13/08/06
Ja hem acabat el Camí, ara ja toca tornar cap a casa, agafem el mapa i decidim tornar paral·lels al Camí però més cap al sud. D’Arzúa tornem cap a Melide per agafar direcció cap a Orense i Palència seguint sempre carreteres nacionals o comarcals.
Es hora de dinar i parem a la Puebla de Sanabria en un restaurant al costat del riu, com que veiem que a dalt del castell hi ha un mercat Renaixentista desprès anirem a veure'l.
L’accés amb cotxe està tancat pel que pugem per les escales que hi ha davant del pont, talment com si pugessis a la Pica d’Estats, 230 graons inacabables.
La pujada ha estat “durilla” però ha valgut la pena, el poble és fantàstic i el mercat a l’altura de l’entorn.
D’aquí ja seguim cap a Palència i Aranda de Duero on parem a dormir.

Dilluns 14/08/06
Ara si que ja estem de tornada, cap a Soria, Saragossa i Masquefa, tot per carreteres nacionals fins a Saragossa el que ens permet gaudir del paisatge i dels petits poblets de la ruta.
Ja a Saragossa, autovia i cap a casa.