Després d'un bon esmorzar a Sant Llorenç de Morunys
fem cap al coll de Jou per iniciar la ruta cap al refugi de la Bòfia, el
sol comença a escalfar una mica però com estem a uns 2.000 metres
d'altitud l'aire fresqueja i s'està prou bé.Seguim ja cap a la zona de la Ginebrosa per fer parada a veure el forat de la Bòfia, sembla que té uns 30 o 40 metres de profunditat i s'utilitzava com a pou de glaç.
Baixem cap al prat de Brotons on agafem la pista que porta al prat Llong, tot això sembla que a l'hivern i si hi ha neu, s'utilitza per fer rutes amb raquetes.
Del refugi de prat Llong fem cap a la cabana d'en
Sangonelles per una pista prou trencada i plena de rocs, sembla que hem
deixat la zona d'influència de les pistes d'esquí i els camins ja no són
tan planers.Poc després de la cabana trobem el camí tallat, un pi de grans dimensions ens barra el pas, mitja volta i cap a buscar una alternativa.
Mirant els mapes veiem que hi ha un camí que fen un tomb per l'aparcament de les pistes de Tuixent ens apropa al track uns metres després del pi caigut.
Per una pista prou trencada i amb força de tot fem cap a Ossera, hem baixat 900 metres d'altitud en un tres i no res.
D'Ossera
fem via a l'Alzina d'Alinyà pel coll d'Ares per seguir per carretera
fins a prop de Llinars on agafem pista cap al coll de Veça i la collada
de l'Estany.Els boscos, els prats, els camins, l'aigua, tot està quasi perfecte, sobretot a dalt de tot, allà on s'acaba el camí.
En un moment ens presentem al Xalet, com sembla que anem bé de temps fem cap a Sant Llorenç per la drecera de coll de Jou.
És una ruta d'uns 100 km realment extraordinària, ha valgut la pena tornar-la a fer.