Les Rutes d'en Toti

De Solsona a Sant Llorenç

2012-01-22T19:11:00.004+01:00

A l'hora prevista ens anem trobant a la Pensió Cardener per fer un bon esmorzar abans de començar la ruta.

Unes truitetes, uns ous ferrats amb bacó i d'altres es el que es veu per la taula, sembla que hi ha gana.
Com sempre que ens entaulem s'ha fet una mica tard per lo que sense més ens dirigim cap a Solsona per començar la ruteta direcció a Lladurs i Timoneda on aprofitem per buscar un Geocaché.
El dia es molt tapat a les valls, el fred es deixa notar i les glaçades en algunes raconades son importants.
Seguim cap a Soldevila on el sol fa presencia i el fred sembla que no apreta tant.
La ruta es agraïda i amb una mica de tot, el dia ens segueix acompanyant i les vistes son fantàstiques.

S'està fent tard per dinar per lo que fem parada a l'àrea de pícnic de la Creu del Codó, zona esplèndida i molt ben cuidada.
Una bona graellada de carn regat amb un bon vi i a tornar-hi que es fa tard i aviat serà fosc.
Per el Torrent fem cap a Sant Llorenç on donem la ruteta per acabada.
Un bon diumenge de ruta amb bona companyia.

Un tomb per el Solsonés

2011-12-30T19:04:00.005+01:00

A l'hora acordada estem ja tots al lloc escollit, un Defender "preparadet", un Vitara, un Toyota i un Jimny, tots de serie tal com cal, a punt per esmorzar.
Un bon esmorzar com es necessari (si no hi ha esmorzar no hi ha sortida), nosaltres hem fet bondat peró d'altres donava l'impressió que no haguessin menjat per Nadal.
Per pistes divertides i amb una mica de tot i molt bones vistes arribem a la "V" per el cantó de l'Ermita, com es preceptiu i assenyat enviem al Defender a investigar la zona.
Al rato ens comunica que tot va be i que podem anar baixant, pues, tots a seguir cap avall.
El camí es ample però cada cop mes empinat i pedregós, cosa que no comporta més problema que anar baixant a poc a poc, molt a poc a poc i amb tots els ferros posats.
Ja estem tots en el rierol, ara toca pujar, pues amunt com està manat, uns puja'n amb prou dificultat, d'altres no hi ha manera, patinades, cavallets mirant al cel i un llarg etc.
Toca doncs buscar una alternativa ja que es inviable tornar per on hem baixat i molt complicat eslingar.
Una mica de patiment i per una ruteta alternativa tornem a trobar la ruta prevista fen abans una paradeta a reflexionar sobre el que hem passat.
D'aquí cap a Canalda on parem a dinar que ja es tard (uns de bocata, d'altres treuen el fogonet i es fan uns pèsols amb salsitxes que fan molt bona olor.
El temps es assolellat però fa un fred que pela i ja sembla que aviat s'amagarà el sol.
Seguim dons ja cap al Tossal a 1800 mts d'altitud per baixar ja cap a Oliana.
Uns camins amb una mica de tot i unes vistes fantàstiques es el que hem gaudit en aquesta sortida. També de força fauna i flora (llastima de la quantitat de Processionària del Pi em algunes zones).
També hem patit una miqueta en la zona de la "V" amb pendents d'un 40%, cosa que ens servirà per explicar més endavant.
Una ruteta d'uns 100 Km. molt i molt agraïda amb molt bona companyia.

Anem a collir olives

2011-12-18T19:26:00.004+01:00

Ens han convidat a collir olives, com que no sabem massa bé com es fà i no serem gaire productius decidim portar a més a més el dinar.
Cap a Can Parellada per baixar a la riera i pujar a Can Marcet a on per asfalt farem cap fins a Pierola.
Aquí ja seguim direcció a l'est, el terreny està prou degradat per les últimes pluges, tot i això es pot passar amb prou tranquilitat.
Quan arribem a la crüilla que puja cap a El Bruc ens trobem amb una bona colla de 4x4 que sembla que van a fer un tomb per la "nevera", és un bon grup de 4x4 "preparadets".
Ja som al camp, el fred és intens però el mitiguem, els uns collint olives, i d'altres cremant les restes.
S'acosta l'hora de dinar i toca fer el "tiberi", unes costelletes adobades, una mica de llom i unes patates amb ceba per acompanyar.
Un dinar ràpid amb unes postres a base de torrons i galetes de xocolata, un cafetonet i a seguir que encara queden un munt d'oliveres per repassar.
Ja es fà fosc i cal deixar-ho, cap a casa i un altre cop serà.

Del Berguedà al Solsones

2011-12-11T21:02:00.009+01:00

Aquest cop quedem a la benzinera el Lleó on fem un bon esmorzar de forquilla ja que el dia serà llarg.
Per carretera fem l'aproximació fins a prop de Cercs o agafem pista cap al Pujolet i Cal Torner.
Per la Tossella i la Creu de Fumanya per fer parada a Peguera on la glaçada es impressionant tot i fer un bon solet.
Els camins estàn molt gleçats i cal anar amb molt de cuidado de no relliscar.
Una mica de descans i que el Duc corri una mica i a seguir cap el camp de Vidre i Cal Sec on una mica més enllà fem parada a dinar una mica.
Uns bons entrepans i a tornar-hi que el dia es molt curt i encara ens queda un bon tram per acabar la ruta.
Seguim cap a Montcalb, Sisquer i Cal Badia on fem parada a decidir si seguim ja que comença a fer-se de nit.
Decidim donar la ruta per finalitzada i quedar un altre dia per acabar-la ja que ens a quedat un bon tram per el final.
Una ruteta agradable per una zona preciosa tot i el fred i la poca durada del dia.
Com sempre bona companyia i bon humor.

Una pasejada per el Vallés Oriental

2011-12-04T19:40:00.006+01:00

Son passades les nou quan ens anem trobant a prop de la Garriga, fa un bon solet però també un fred que pela.
Aprop de les deu anem tirant cap a Sant Cristòfol on fem paradeta per esmorzar que ja és hora.
Des d'aquí i ja amb la gana satisfeta fem cap a Sant Pere per pujar cap al Turó i Bellver on un xic més enllà tombem cap a l'oest.
El dia segueix molt asolellat i a cops sembla que fa calor i tot, si estàs en un lloc arreserat el que ens permet fer parades i paradetes a veure el paisatge i de pasada mirar si hi ha bolets.
De bolets res de res, una mica de fang i també de pols.
Baixem ja cap a Aiguafreda per fer cap al Pla de la Garga i Sant Martí, on poc abans fem parada a dinar que ja comença a tocar.
Un bon dinar de brassa i un bon pastís de postres ens posan a to, després una mica de tertulia i a tornar-hi.
Seguim cap al Puigsagordi i Santa Coloma Sasserra on donem la ruta per acabada que ja es fa fosc.
Acomiadaments i cap a casa.
Una bona ruteta en bona companyia i un dia esplèndit.

Un tomb per la muntanya

2011-11-27T18:23:00.004+01:00

Ja toca portar al Duc a donar un tomb, està acostumat a sortir per la muntanya i està una mica negitós perqué ens passem de l'hora.
Aquest cop anirém cap a la zona de Can Aguilera i de pàs aprofitarem per mirar com està de bolets.

Cap a Hostalets i tombar per el camí del diposit per arribar a la muntanya, el camí està una mica trencat per la pluja, cosa que no treu perque alguns caçadors i passin amb els seus turismes.
Ja en el lloc fem parada i mentre el Duc fà les seves corredises nosaltres fem un cop d'ull a veure qué.
Molts i molts bolets es el que veiem, qüasi tots dolents tret dels pinetells. Com ens agraden fets amb suc els anem agafant, amunt i avall anant recollint quand ens trobem amb una magnifica fredoliquera, molts i molts fredolics.
Anem collint i collint fins que decidim que ja en tenim prous i que ja ens fan mal les cames d'estar ajupits.
Els camins estàn prou trencats per les ultimes plujes, tot i aixó encara es pot accedir si es và en molt de compte.

Un tram del Camí Gironí

2011-11-20T18:26:00.001+01:00

Teniem un tram pendent del Camí de Sant Jaume Gironí, es un tram de Sant Vicenç a Montserrat.
Com no plovia anem fent tot xino-xano cap a Sant Vicenç per seguir la ruta que tenia prevista a veure qué.
Anem pujant cap al Castell per arribar a Cal Estevenó. De moment el dia ens acompanya i tenim prou temps per estirar les cames i mirar si hi ha bolets.
De bolets no hen trobem peró si una bona colla de caçadors fent parada i tirant algún tret de tant en tant.
Cap a Can Martorell i Santa Cecilia per agafar ja la carretera fins al Monestir de Montserrat a on donem el Camí per acabat.
D'aquí ja enllaçem amb el Camí Català-Aragonés que ens portarà cap a terres d'Aragó.

Anem a buscar pinyes

2011-10-16T17:34:00.002+02:00

Tot sovint encenem la barbacoa i ultimament hem descobert que les pinyes van prou bé per encendre el carbó.
Com que ja no en teniem hem sortit a donar un tomb a recollir-ne unes quantes, ara els camins n'estan a vesar.
Cap a Pierola i Can Martí per fer cap al Coll del Bruc on poc abans fem parada a esmorzar i estirar una mica les cames.
Ciclistes i més ciclistes és el que trobem durant aquest tram de camí, alguns prou irresponsables ja que van a una velocitat difícil de seguir amb un vehicle motoritzat, d'altres ocupant tota l'amplada del camí sense preveure que pot venir algú en sentit contrari.
Del Coll del Bruc fem cap a Sant Pau de la Guàrdia per continuar cap Maians i Castellfollit on agafem pista direcció a Sant Pere del Mont.
Tot anant fent parades i paradetes arribem a Castellar on parem a refrescar una mica la gola.
El dia es esplèndit, no fa ni fred ni calor i el paisatge ja comença a donar els tons de color de la tardor.
De Castellar ja per l'eix transversal cap a casa que ja s'acosta l'hora de dinar.

La Brama dels Cérvols

2011-10-02T19:30:00.018+02:00

Ja hi havíem estat el 2009, però, sense massa éxit per el que decidim tornar-hi enguany a veure si tenim més sort.
Sobre les 8 ja ho tenim tot a punt i ens dirigim cap a El Bruc a recollir la resta de la colla.
Anem tirant cap al Coll de Nargó per carretera fent parada passat Ponts a esmorzar una mica, que ja comença a apretar la gana.
El dia es assolellat i sembla que fíns i tot farà calor tot i la boira baixa que hem trobat pel camí.
Reprenem la marxa fíns a Coll de Nargó on, ja per pista, anem pujant cap a Montanisell per el Solà de l'Ànima.
Cap a la collada de la Creu de Ferri i el Coll de Llívia per arribar al refugi del Boumort tot fen parades i paradetes a gaudir del paisatge i de les desfilades dels voltors de la zona.
Del refugi i tot xino-xano mirem d'arribar-nos al Cap del Boumort, una mica cansat per els que no estem acostumats a caminar.
Ja de retorn al refugi ens entaulem per dinar, un dinar fred amb una mica de tot i un cafetonet per acabar. Aixó si, el cafetonet en una taula que hi toca el sol que a la ombra el aire es fresquet.
Reprenem la ruta cap a Hortoneda, Claverol i Aramunt, on tenim feta una reserva a la Casa Rural Cal Julià.
Ja instal.lats, ens arribem a la Pobla de Segur a donar un tomb i sopar una mica.
Són les deu quan tornem a Aramunt i a dormir que demà toca llevar-se a les sis si es que volem sentir la Brama.
A Cal Julià ja ens tenen preparat una mica de café amb llet i unes magdalenes casolanes per treure una mica la gana, i també uns entrepants i begudes que ens emportarem per més tard.
L'estada a estat força bé, un lloc tranquil i amb tracte molt familiar.
Ara ja anem cap a Pessonada i a la Reserva, on poc després de creuar la porta fem parada a veure què i sentim uns brams cap al nord. Així que tot caminant pugem a un turó on tenim una esplèndida vista i on començem a sentir brams per tot arreu.
Es impressionant. De veure, no en veiem, però els sentim com si els tinguessim al costat. Ja comença a sortir el sol i sembla que l'activitat va de baixa, així que decidim arribar-nos fins a Carreu on fem parada a esmorzar.
De Carreu tornem cap al Coll de Llivia per baixar fins a Isona a comprar quatre coses per dinar i continuar la ruta per Siall.
De Siall cap a la Rua per anar baixant per costat del Rialb on, a prop de Sant Martí del Puig, fem parada a dinar i a refrescar-nos els peus.
Ja donem la ruta quasi per acabada i anem fent seguint pel pantà de Rialb fins a Ponts, on aprofítem per fer un cafetonet a la Pedra Negra.
Un bon cap de setmana amb una mica de tot, uns 160 Km. de ruta per la zona del Boumort amb bon temps i una bona Brama.

Aquí unes quantes fotografies.
Aquí la ruta.

Caminada per el barranc d'Algendar

2011-09-18T19:41:00.011+02:00

Aprofitant que no feia massa calor ens hem arrivat a fer un tomb per el barranc d'Algendar, entre Ferreries i Ciutadella.

Una estona d'aproximació amb el cotxe i ja en el aparcament començen l'excursió.
El trajecte a estàt curtet i molt agradable, dona la sensació d'endinsar-se dins un bosc encantat a costat d'un rierol i amb unes pareds prou altes.

Trobem les restes d'un camí empedrat i un descampat amb una alzina impressionant on parem a esmorzar una mica.
Ja de tornada passem per el pàs d'en Revull, la vegetació és exuberant i la morfologia de les pedres espectacular.
El barranc d'Algendar és l' accident més important de l'altiplà miocènic del sud menorquí, de gran bellesa natural i paisatgistica.

La riquesa de la fauna i la flora d'Algendar ha configurat el seu territori com una reserva natural de gran valor ecológic, amb alguns endemismes propis vegetals i animals.
L'abundancia d'aigua i l'especial configuració orogràfrica, fan els terrenys del barranc molt aptes per al cultiu de fruites i hortalisses.
La literatura popular ha creat nombroses llegendes i mites: Sa nuvia d´Algendar és sens dubte la més coneguda. Narra les peripècies d´una jove que una nit de lluna plena es raptada per un moro que s'havia enamorat d'ella i se l'endú capdiba a teres de la moreria.
Tot seguint ja a buscar el cotxe ens acompanya un tortuga que sembla que té molta gana.

Un tomb per el Boumort i rodalies

2011-08-17T20:11:00.022+02:00

Cap al mitgdia anem el Duc, jo i totes les eines cap a Coll de Nargó per donar un tomb per el Boumort durant un parell de dies.
D'aquí pujem cap a Montanissell i per el Coll de Llivia cap al refugi del Boumort on deixem els estris per poguer sopar i dormir.
Per fer temps ens acostem tot xino-xano fins el prat Montaner a fer un tomb a peu direcció al Roc dels Quatre Alcaldes.
Com ja comença a ser hora i ja hi ha gana anem tornant cap al refugi.
De menjar una bona llauna de "Fabada" i per veure un bon vinet, tot a la llum d'una petita lot ja que la gran no funciona.

Ja estem instal.lats dins del sac quand el Duc decideix que no l'hi agrada el refugi, potser fa massa calor d'escalfar el menjar.
Pués rés, cap al cotxe i llestos que ja hi està acostumat.
Dormir s'ha dormit poc, entre el plegatin, el sac i els Cervols que no han parat tota la nit de donar tombs al voltan del refugi s'han fet les set sense quasi aclucar l'ull.
Carreguem les eines i direcció cap a Hortoneda i la Pobla de Segur on fem gasolina i esmorzem una mica.
El dia es molt clar i tot i que encara no son les nou ja fà molta calor.
Agafem un altre cop cap al Boumort per Pessonada, Carreu i el Coll de Llivia on tombem cap a la Serra de Carranima.
Cap a la Collada de la Serra del Pi, Forat d'Abella, Siall i La Rua per baixar ja cap a la Baronia de Rialp.
Tot seguint el riu Rialp i el pantà fem cap a Pons parant abans a costat del riu a dinar una mica i ja sense massa entreteniment cap a casa, fa molta calor i no està per anar voleiant.
No hem tingut la sort de veure cap Cérvol (els hem sentit i de molt a prop), hem vist Voltors, Aguiles, Esquirols, Conills, Vaques, Cavalls, Xais, Cabres, un munt d'altres animalons i una parella de rucs molt especials.
Una bona ruteta de dos dies d'uns 180 Km. per fer quand refresqui una mica.

Aquí unes quantes fotografies.

Un tomb fins el Bages

2011-07-24T22:26:00.005+02:00

Aquest cop anem sols, jo i el Duc i com no calia un vehicle gran anem amb el Jimny.
Per la ruta ja habitual tirem tot xino-xano cap a la Serra de l'Ocata tot fent parades a estirar les cames.
Cap a Hostalets i Can Martí per arribar a Sant Pau.
El dia es asol.lellat i la temperatura molt agradable.
D'aquí i per bona carretera cap a la Manresana i Sant Salvador on fem paradeta a esmorzar.
Tombem cap a l'oest per pujar més tard cap a Rajadell on donem la ruta per acabada.
Una ruteta curta a l'entorn de casa per fer gana per dinar.

De l'Anoia al Berguedà

2011-07-03T19:54:00.010+02:00

Voliem anar fins a Andorra peró per diverses causes o em atrasat, en el seu lloc ens anat fins a Berga.
Començem a Igualada per pujar cap a la Serra de Rubió per les Maioles, i continuar cap a Sant Martí de Maçana i Aguilar de Segarra.
El dia està una mica tapat per lo que la temperatura es prou agradable i el terra sense pols.
Tot anar fent i sense preses arribem al Observatori de Castelltallat i l'ermita de Sant Miquel.
De moment sembla que només tenim la companyia d'uns voltors que volten per sobre els nostres caps.
Anem seguint per la Serra de Castelltallat amb la companyia dels Oriols i els Gaigs per pujar cap a Mejà, Vallbona i Santa Cecilia on tombem cap a l'est per arribar a Cardona per la Muntanya de Sal.
Seguim cap a Valldeperes, Navel i Montmajor on fem parada a dinar.
Ens ofereixem a part d'altres plats uns pessols negres estofats que estàn prou bons.
Després d'una mica de sobretaula seguim cap a la Mora i la Valldora per arribar a l'ermita de Sant Pere i pujar cap al Mirador dels Presidents.
El dia segueix ara tapat, ara sol peró de moment la pluja no treu el cap.
Cap a Sant Serni i el Pla de Campllong a veure els pins de Les Tres Branques i ja cap a Berga on donem la ruta per acabada.
Son uns 140 Km. tranquils i distrets ja que molta part dels camins rurals estàn asfaltats.

Aquí unes quantes fotografies.
Aquí la ruta.

De Montserrat a Can Maçana

2011-06-05T18:28:00.017+02:00

Es una ruteta que l'hem fet a trams tot i no ser molt llarga, es una ruta prou coneguda i que la volem seguir cap a Sant Pau de la Guardia i Igualada de moment.
De Montserrat fins a Collbato tot es cara avall i tot xino-xano es fà sense massa esforç.
A Collbato ja seguim cap a la Vinya Nova sempre planejant i entre camps d'oliveres i bosc passem per l'ermita de la Mare de Deu de la Font, el Castell i Can Salses.
Aquí tombem a la dreta per pujar cap a les Creus Verdes i l'ermita de Sant Pau Vell.
Ja estem a Can Maçana on donem la ruta per acabada, son uns 14 Km. que donen per una bona matinal.
El paissatge es una barreja de bosc i camps d'oliveres, també un bon ramat de vaques que sembla menjen el sotabosc del parc natural de Montserrat.

Aquí la ruta.

Un tomb per fer gana per dinar

2011-05-29T19:01:00.053+02:00

Sobre les nou anem tirant cap a Piera i Can Aguilera per pujar fins a Cal Mosset i Castellolí.
El dia es asol.lellat i tranquíl, poc fang i poca pols es el que anem trobant.
Com ja teniem previst fem parada a fer un tomb per el Trial 4x4 d'Igualada i de pàs esmorzar una mica, una bona botifarra amb pà amb tomaquet i a veure les filigranes d'aquests vehicles preparats.
D'aquí seguim ja cap Odena per pujar cap a Can Sabatér i agafar la Serra de Rubió amb els seus espectaculars aerogeneradors.
Tot xino-xano fins a la crüilla de Castellfollit del Boix per agafar cap a la Roureda, el bosc de la Casa Vella i Sant Pau de la Guardia.
D'aquí i ja direcció cap a casa pasem per l'ermita de Sant Miquel i els boscos de Can Martí.
Baixem ja cap a Can Pujol i Pierola per pujar a la carretera i seguir fins a Can Marcet i fins a casa.
Son ja les dues i com la gana ja apreta ens trobem a casa del Joan on prepararem una espectacular paella.
Un vermutet mentre el J.Pedro prepara la paella i tot seguit cap a taula a degustar.la.
Bona, molt bona. Una mica de cava per passar la sed, un pastis de postres i llestos.
Una bon diumenge, ruteta, trial 4x4 i paella, no cal demanar rés més.

Del Vallés a l'Osona

2011-05-08T19:32:00.005+02:00

Avui començem a la comarca del Vallés Occidental, uns bons companys ens han preparat una bona ruta fins als Munts.
A quarts de nou ens anem trobant al lloc asenyalat, està pobliquejant una mica peró sembla que la cosa no anirà a més.
Salutacions i a començar la ruta direcció a Palaudaries ja al Vallés Oriental i Sant Feliu fent parada poc abans a esmorzar una mica que ja toca.
El dia va aguantant i sembla que vol sortir el sol, el terra està força mullat i la vegetaçió d'un verd brillant, a plogut la nit abans i trobem prous toll d'aigua.
De Sant Feliu cap a Sant Quirze fen una paradeta al Cim d'Aguiles a xafardejar una mica.
Seguim fins a Les Esplugues a veure la construcció dins la pedra, es semblant a la del Puig de la Balma tot i que una mica més petita.

Anem tirant fins a la Fàbrega a visitar el pou de Glaç de costat del camí, es gran, profunt i està molt ven conservat.
Anem tard, unes incidencies amb el fang ens a fet perdre una mica de temps.
Ara ja entrem a la comarca del Bàges, a Moià, on seguim cap al molí i Sant Viçens on poc després fem parada a dinar.
A sortit el sol i després d'omplir el pap ens venen ganes de fer una bona mitgdiada sota un pi, enlloc d'aixó ens arribem a Santa Maria a fer uns gelats i uns cafetons.
Pujem cap a Olost al Bages, Perafita, Sant Boi i Els Munts tot fen parada a veure el Vilar i l'impressionat Roure de la Senyora..
El dia segueix asol.lellat i net lo que ens permet disfrutar de les vistes de la comarca desde aquesta atalaia.
Aprofitem per buscar un Geocaché que hi ha peró com no sabem les coordenades exactes després d'una estona ens donem per vençuts.
Una ruta d'uns 110 Km. prou entretinguda i amb un bon component cultural de la zona recorreguda.

Aquí unes quantes fotografies.

Un tomb per la Vall del Corb II

2011-04-21T20:14:00.009+02:00

Aquest cop a estat una mica improvisat, anem, donçs anem, cap a Verdú a buscar una mica de ceràmica i de pàs fer un petit tomb que teniem pendent de la Vall del Corb.
Ja varem fer a finals de l'any passat la zona de Ciutadilla, Vallfogona i voltans. Ara aprofitarem per fer la zona oest de la vall, Verdú, Vallbona, Nalec, etc.
Son les 10 del matí i ha plogut, a plogut molt i no sabem massa que fer; com sembla que surt el sol fem un pensament i després d'instal.lar els aparells de navegaçió i col.locar al Duc fem tirada cap a Tàrrega.
Tot xino-xano, per l'autovia cap a Tàrrega i Verdú on fem parada a donar un tomb i comprar la ceramica que ens cal, tot està prou tranquil, es nota que encara no es festa.
De Verdú i entre trams d'asfalt i trams de pista ample i planera fem cap a Nalec i Vallbona de les Monges.
Un bon tomb per el poble i com ja comença a ser hora de dinar ens acostem al casino a veure que trobem.
Una bona plata de costelletes de xai a la brassa amb les seves patetetes i una bona amanida ens treu la gana, després, un cafetonet i una mica de tertulia amb els veins de taula.
De Vallbona anem tirant cap a Llorenç, Maldà i Belianes tot fent trams d'asfalt i trams de pista.
De Belianes ja tornem cap a Verdú on seguim la carretera cap a Tàrrega per agafar l'autovia direcció cap a casa.
A estat gratificant, les poblacions que hem visitat tenen un encant especial, es sorprenent les Esglesies, Castells i Cases Senyorials que tenen.
Sempre es bon temps per fer una visita per aquesta zona peró ara es molt bon temps, els camps i vinyes tenen un verd especial.

Aquí unes quantes fotografies.
Aquí la ruta.

Un tomb per la Segarra

2011-04-03T19:21:00.014+02:00

Aquest cop començem a Sant Guim de Freixenet i després d'un bon esmorzar i com no, comprar un parell del famós i bo Pà de Pessic reprenem la ruta.
Cap a Freixenet de Segarra i Vergós Guerrejat per pujar cap a Montfalcó Murallat i Sant Ramón on agafem pista cap a Ivorra.
El dia es asol.lellat i els camps ja fà dies que verdeguen,encara fà una mica de fresca peró sembla que aviat podrem anar en màniga curta.
D'Ivorra anem tirant tot xino-xano cap a Torà, aquí fem parada a donar un bon tomb i de pàs comprar pà i fer la cervesseta.

Seguim cap a la plana de Solibernat on fem paradeta a costat del riu Llobregós que porta força aigua i on el Duc es remulla una mica que ja comença a fer calor.
Cap a Talteüll on veiem que ja es hora de dinar per lo que fem via cap a Biosca i Castellfollit de Riubregós a treure la gana.
Un bon dinar a Cal Pep que està prou plé i cap a casa que tot i que el dia es molt llarg ja comença a ser hora.
Tota la Segarra es plena de pobles i poblets, tots amb el seu peculiar encant i amb uns camps de sembrat que ara estan verds com si fossin les pastures del Pirineu.
Les seves ermites, esglesies, castells i cases senyorials son dignes de ser visitades.

Aquí unes quantes fotografies.
Aquí el mapa de la ruta.

Un petit tomb a prop de casa

2011-03-20T13:33:00.003+01:00

No ha estat una sortida ni llarga ni curta, si no tot el contrari, un tomb a prop de casa a disfrutar d'un matí asolellat i amb una atmosfera netissima.
Agafem cap a Piera per tombar cap a Esparraguera amb l'intençió de baixar fins a Pierola a donar un tomb.
Un cop a baix seguim cap a l'esquerra amb l'intenció de pujar cap al Bruc, es un tram molt ample i que molt sovint s'utilitza per anar d'un lloc a un altre.
Quand portem un petit troç ens sorpren l'aigua que baixa, no es habitual, normalment es una zona seca.
Fantastic, faig parada i a donar un tomb amb el Duc, amunt i avall per entremig d'una aigua cristalina, talment com la del Pirineu.
Sembla que ja ens hem mullat prou i com ja comença el moviment de personal anem pujant cap a Can Martí per arribar al diposit on tornem a fer parada.
El dia es molt clar i asolellat el que permet unes vistes impressionants de tota la plana del prelitoral.
Es una zona més que coneguda, molt més que coneguda peró avui ha estat tota una sorpresa la netedat de l'atmosfera i l'aigua de la riera.

Un tomb per el Berguedà

2011-03-06T21:21:00.012+01:00

Aquest cop em arribat tard, un petit entrebanc (ara en diuen "incidencia") ens a fet parar a Navàs a fer unes compres d'urgencia.
Al final ens em trobat a l'ermita de Sant Pere on teniem previst fer parada a esmorzar i després d'anar una bona estona darrera uns quands cavalls que anaven per el camí.
Salutacions, presentacions als nou vinguts i després de l'entrepà a seguir la ruteta.
D'aquí anem seguint cap a Salselles passant per les Goles de les Heures a la riera de Merlés, lloc pintoresc que val pena visitar.
Tot xino-xano cap a Alpens per tombar cap l'oest direcció a l'ermita de Sant Pere on fem una paradeta a estirar les cames.
Uns ens comenten que han tingut la sort de veure un cérvol, estava una mica lluny peró la foto a sortit de primera.
De moment el dia es força asolellat i no fà massa fred, les pistes amb una mica de fang i la vegetació prou humida.
Cap a Sant Esteve per continuar cap a Santa Eugenia i Montclús on fem paradeta a dinar.
El dia segueix acompanyant peró com estem a una alçada considerable i hi ha força neu, fà una mica de fred.
Un bon dinar de picnic per reposar forçes acompanyat d'uns cafetonets (les sobres d'esmorzar que ens hem deixat el filtre de la cafetera i no en podem fer de nou), una mica de tertulia i a seguir que encara ens queda un bon troset.
Anem pujant i baixant amb cada cop més neu, cosa que fa divertit i entretingut aquest tram de l'excursió, alguns comproven per primer cop que el ABS es un entrebanc per conduir per pistes.
Al Roc de la Lluna fem parada a veure les fantastiques vistes desde el mirador i a estirar una mica les cames.
Després i sense neu anem baixant cap a Sant Romà i la Nou on donem la ruta ja per acabada.
Despedida i cap a casa que qüasi tots i tenim i bon tram encara.
A estat molt be, 100 km. amb bon dia, bona ruta (amb neu i tot) i molt bona companyia.

Ruteta per fer gana

2011-02-20T19:21:00.006+01:00

Per no perdre la costum i com no plou i no fa massa fred em sortit a donar un tomb a fer una mica de gana per dinar.
Uns 40 Km. de rés per pistes amples, planeres i amb una mica de fang de rés.
Com toca a les 9:30 parem a esmorzar una mica, un bon entrepà, una cervesseta i un cafetó per fer passar la mica de fred que fà.
Com no tenim massa presa anem fent tertulia mentre passen d'altres amb cotxe, bicicleta o a peu.
Com al final sembla que fem tard fem dreçera per carretera fins al restaurant on es quedan una colla, els altres cap a casa que tenim compromís.
Aquest cop toca fer els calçots amb la familia i con no, menjar.los després acompanyats d'una bona salsa i un bon vi.

Anem de Calçotada

2011-01-30T19:39:00.008+01:00

Al final i després d'algúns dubtes hem fet una bona colla, de l'Alt Penedés, del Barcelonés, de l'Anoia, del Baix Llobregat, de la Selva, de ................
Aquest cop la puntualitat a estat insuperable, a l'hora prevista ja estabem tots a punt al lloc de trobada per iniciar la ruta.
El primer tram fins a Santa Margarida ja es prou conegut, igual que l'ermita on hem parat a esmorzar.
El cel està tapat i no fa cara de cambiar, sembla que no veurem el sol en tot el dia i la glaçada de la riera ens confirma que fa fred, molt de fred.
De Santa Margarida anem fem cap a Miralles i les Colomines.
Aquí com anem una mica tard (l'esmorzar ha estat prou llarg) seguim cap a Valldeperes, Pontils i Santa Perpetua de Gaia.
Com ja es hora fem una paradeta a refrescar.nos una mica.
Tot xino-xano anem fent cap a la Serra Voltorera.
Els aerogeneradors son inmensos i la vista es inmillorable, desde Montserrat fins a Tarragona amb el mar inclós.
Baixem ja cap a Cabra del Camp i el Plà a on fem parada al restaurant Masia del Plà, son les 3 i ja tenim una mica de gana.
Una bona Calçotada amb un temps considerable, sembla que el restaurant està molt plé i ens han fet patir una mica.
Al final a estat prou be, una bona ruteta per llocs inedits amb una mica de tot, molt bona companyia i com no, un bon apat.
Un total de 85 Km. per passar un bon dia, potser hi tornarem més endavant a fer una cargolada.

Un tomb per la Vall de Corb

2010-12-12T19:16:00.013+01:00

Aquest cop em quedat a la Pobla i no massa d'hora, just el temps per arribar a bona hora a Carme a esmorzar.
Sobre quarts de deu i després de buscar una mica el restaurant el Racó de Carme ja estem apossentats a taula.
Una mica de tot per treure la gana, i a tornar.hi que tot hi no ser una ruta llarga encara ens queda un bon tram fins a la Vall i el dia es molt curt.
Tot xino-xano cap a Rofes per la Serra de Feixes, la Plana de Sant Romà i els Sagarressos fins a Sant Magí.
El dia es clar i asol.lellat i la vista desde la Serra del Pany espectacular, Montserrat, els Pirineus nevats i la boira baixa a la plana.
Els camins estàn prou be, una mica de tot i sense pols i en els boscos encara es nota els efectes de l'ultima ventada.
De Sant Magí i després d'agafar una mica d'aigua a les fonts anem seguint cap a Pontils per tombar cap al nord direcció a Les Piles.
D'aquí cap a Conesa, Segura i el Poble del Rector que està en plena boira baixa i amb una temperatura semblant.
Un tomb per Guimerà i Ciutadilla fent parada al Molí de la Cadena i Vallsanta, després cap a dinar que ja es hora i el temps no acompanya per està de passeig per el carrer.
En el restaurant Sant Jordi de Guimerà s'està prou calent per refer-nos del fred i dinar una mica.
Després ja cap a casa que aviat es farà fosc i el dia no dona per més.

La Ruta dels Castells I

2010-11-21T21:34:00.007+01:00

Sobre les 9 ens anem trobant al lloc d'inici a l'Anoia, el dia està molt tapat i fà un fred que pela.
Sense gaires entreteniments començem la ruta direcció a Ivorra i Vicfred, costa veure els castells i esglesies, hi ha boira baixa i no es veu rés més enllà del nas.
Prop de Palouet ja a la Segarra fem parada a esmorzar una mica i fer un cafetó a veure si ens refem una mica, el sol no ens vol acompanyar i el fred es manté.
Seguim cap a Talteüll i Ribelles ja a la comarca de la Noguera on fem parada a veure el castell i estirar una mica les cames.
D'aquí ens arribem fins a Ponts a visitar la Col.legiata de Sant Pere i fer una mica de benzina ja que es l'unica benzinera dels voltants.
Seguim cap a Oliola, Plandogau, Florejacs i les Pallargues on creuem el canal Segarra-Garrigues un parell de cops.
Es impresionant la quantitat de Castells, Esglesies i Ermites que hi ha en tota aquesta zona, tots els petits pobles tenen quelcom per veure.
Anem seguint la ruta cap a veure els castells de Malgrat i del Coma i com ja es hora parem a les Oluges a dinar.
Segueix sense sortir el sol i fen un fred considerable per lo que busquem un lloc arreserat per poguer instal.larnos a dinar.
Aquest cop la tertulia es curteta, el temps no acompanya, recollim i ja donem la ruta per acabada passant aixó si per Montfalcó Murallat a fer un tomb.
Aquest cop el temps no ens a fet gaire companyia per lo que tornarem a fer la ruta quand els camps estàn verds i el sol ja comença a apretar.
Si fà no fà han estat un 130 Km. per les comarques de l'Anoia, la Segarra i la Noguera veien alguns dels Castells de Frontera entre altres.

Del Bàges a la Cerdanya

2010-10-17T21:38:00.010+02:00

Son les vuit quand ens anem trobant al punt de reunió per fer la sortida cap a la Cerdanya.
Sense masses cumpliments anem tirant cap a Olost fen parada pocs abans a esmorzar un mica que ja hi ha gana.
Continuem ja cap a Sant Boi i Alpens, el dia està molt tapat i la boira no deixa veure gran cosa, el terreny està humit i el fred es nota.
Cap a Ripoll per pujar cap a la Serra Cavallera on fem parada a dinar, sembla que vol sortir el sol i la boira s'ha esvait una mica cosa que ens permet disfrutar ja de les vistes de la zona.
Un bon dinar de picnic ens refà una mica del cansament ja que portem unes quantes hores de ruta.
Anem baixant ja cap a Camprodon per seguir fins a Oix i Albanya on arribem ja de nit per lo que fem reunió a veure si fem dressera o continuem la ruta.
Decidim continuar la ruta ja que no es massa tard, cap a Sant Llorenç i Maçanet a on arribem passades les 9.
Aquí ens deixa el Josep Mª que demà te obligacions i no es pot quedar.
Cap a l'hotel a instal.larse i a sopar que ja tornem a tenir gana. Un bon sopar amb una bona tertulia i a dormir que demà cal matinar.
Son les 9 quand ja tornem a estar a punt per arribar.nos a la Cerdanya, el dia es assolellat i fa prou de fred.
El Josep ja fà estona que s'espera, només podia venir avui i a matinat prou per estàr aquí a l'hora.
Direcció cap a Costoja, Serrallonga i la Manera a la Catalunya nord per baixar cap a Setcases.
Seguim per la Collada Verda cap Ribes de Fresser i Planoles a on fen parada a dinar a Can Cruells, que ja son les tres hi tenim gana.
Un bon dinar que ens fa agafar mandra per continuar fins a Puigcerdà, un per l'altre i com el tram que queda es de tràmit al final donem la ruta per acabada.
Cap a Ripoll i cap a casa que encara i tenim un parell d'horetes i no es tracta d'arribar massa tard.
Una molt bona sortida amb una mica de tot i paissatges fantastics, curióssos els boscos de la zona de Serrallonga i més curios la quantitat de boletaires que hem trobat.
Al final uns 350 Km. per les comarques del Bàges, Osona, Ripollés, Garrotxa i l'Alt Empordà amb bones vistes, bon menjar i bona companyia.

Un bon esmorzar a l'Anoia

2010-10-03T17:25:00.003+02:00

Sobre les nou ens trobem a l'Hostal Robert i sense massa entreteniment començem la ruta.
Pista i més pista amb una mica de tot, regerots, fang, pols fins a cal Maginet fent paradeta al Castell de la Pobla i l'Agulla Grossa , pensaba que seria més ràpid i no ha estat així, ja son més de les 10.
Ja ben apossentats ens presentan una bona plata d'amanida per anar fent boca mentres ens preparen el tiberi a la brassa.
Una bona plata amb xai, cansalada i botifarra acompanyada amb unes mongetes i pa torrat amb tomaquet. Tot aixó regat amb un bon vi blanc (ara als experts els hi ha donat per veure vi blanc) amb porro i un bon allioli per desengrassar.
Després unes bones postres a base de codonyat i un porronet de mistela i ja per acabar uns cafetonets per amenitzar la tertulia.
S'ha fet tard i el Guillem ens deixa, nosaltres seguim fins a Tous pasant abans per l'Alzina de Cal Gol i l'ermita de Sentfores, després ja agafem carretera cap a casa.
No hem fet tota la ruta, ja era d'esperar, peró amb el tram fins a la masia i l'esmorzar ja em aconseguit pasar un bon matí de diumenge.

Un tomb per el Vallés Oriental i l'Osona

2010-09-05T22:00:00.004+02:00

Sobre les nou ens anem trobant a l'ermita de Sant Antoni, aquest cop també venen uns companys nous de Vilafranca i Cerdanyola.
El dia està molt tapat i sembla que de moment no veuren gran cosa.
De mica en mica anem inciant la ruta direcció a l'ermita de Valldeneu a on fem parada a esmorzar, sembla que el dia es va aixecant i es comença a esvair la boira que tapa el sol.
El terra tot i les ultimes plujes està molt sec i la pols es considerable, tot i aixó les vistes del cingles son excelents.
Ja una mica refets de la gana anem seguint cap a Puiggracios a on fem la segona parada a veure la zona i disfrutar de les vistes del Vallés.
Anem seguint cap al Casclar a on aprofitem per buscar el Geocaché "Els Cingles de Bertí", sense masses complicacions el localitzem en el lloc previst, unes anotacions al bloc i a continuar.
Estem ja a Sant Miquel del Fai on aprofitem per fer un refresc que la calor ja comença a apretar una mica i la pols deixa la gola seca.
D'aquí cap a Sant Miquel i Sant Martí de Centelles on fem parada a dinar, un dinar de picnic regat amb bon vi i millor cava que no te rés a envejar al del restaurant.
Seguim ja la ruta cap a Bernils per Sant Quirze de Safaja i d'aquí al Puigsagordi a on es disfruta d'una impresionant vista de la plana de Vic.
Son ja les set quand donem la ruta per acabada, despedides i cap a casa que encara i tenim una estoneta.

De Fontalba a Nuria

2010-08-18T19:12:00.003+02:00

Ja feina temps que ho voliem fer, un cop ho varem intentar peró entre que no estém acostumats a caminar i que amenaçaba pluja ho varem deixar a mitg camí. A quest cop no ens em acoquinat i ho hem fet tot, anada i tornada.
A estat dur, sobretot la tornada, quand no feia mal una cosa n'era una altra i les "piles" semblava que s'esgotaben ràpidament.
Tot i aixó a valgut la pena, el dia ens a acompanyat, no ha fet calor ni massa sol i les vistes son agraides.
El Duc s'ha comportat degudament tret d'una estoneta que s'ha liat amb un ramat de vaques i que al final n'ha sortit amb la cua entre cames.
Nuria està plé de gent, sobretot de parelles joves amb nens i grups de gent gran.
Aquest cop no sé si ho tornarem a fer, almenys no està previst.

Un tomb per la Muntanya dels Rocs

2010-08-15T20:28:00.008+02:00

Tal com haviem quedat a les 9 ens trobem davant de les caves, el Josep, el Narcís, el Martí, el Marc i família i jo.
Comencem la ruta en direcció a la Muntanya dels Rocs iniciant l'aproximació per un curt tram d'asfalt per agafar pista direcció al Castell, des d'aquí i tot xino-xano anem tirant, sembla que el camí està arreglat, tot i això encara queden uns quants rocs per fer tremolar les mans.
Passem l'Avenc d'Ordal per pujar fins al Montcau a disfrutar de la màgnifica vista del Penedès i de Montserrat.
Ja comença a ser hora d'esmorzar o sigui que anem baixant a buscar la carretera per arribar-nos al bar.
La baixada és molt dreta i rocallosa i ens cal fer-la molt a poc a poc, podriem caure i fer-nos mal.
Unes truitetes, canssalada, bacó, formatge i pa amb tomàquet ens treu la gana, el vi i el cafetó la son.
Continuem la ruta cap a la font Freda per arribar-nos al Puig d'Agulles on fem parada a gaudir de la vista espectacular.
Un tomb de 380º et permet veure des del mar a Montserrat, fantàstic, ja que el dia està prou clar.
Baixem cap a l'Ordal, rocs, rocs i més rocs que ja no deixarem quasi fins el final de la ruta.
Cap a l'Avenc del Mal Pas i el de Les Esteles per arrivar-nos a Sant Pau.
Aquí i com a fí de ruta fem un tast dels préssecs de la zona regats amb una mica de cava, alguns també aprofiten per comprar-ne uns quants.
Després un bon dinar a la Fonda Can Parellada a Masquefa i cada un cap a caseta que n'hi ha que hi tenen una bona tirada.

Serres de Sant Gervàs i Cis

2010-08-11T23:31:00.009+02:00

A les 11 i després d'esmorzar ja estem a Arinyà per començar la ruta direcció cap a Cérvoles, de moment el dia es asol.lellat i no fà massa calor.
De Cèrvoles anem seguint la pista que ens porta a Adons i al Coll de Fa-Riure, la vista del pantà d'Escales es impresionant, tal sembla una cala de la Costa Brava.
D'aquí pujem cap al Coll de Sant Roc de Viu per baixar ja cap a Viu de Llevata.
El temps ens segueix acompanyant i les vistes del Pirineu son impresionants, la flora està encara prou ufanosa i la fauna ens deleita amb bons cants d'ocells.
Seguim per carretera fins a Pont de Suer per agafar el desviament a Sirès on deixem ja l'asfalt per seguir per pista cap a la Serra de Cis.
Ens sorpren dues tarteres semblants a les de la Guardia d'Ares, sembla que els Manairons també varen passar per aquí.
Ja estem en plena Serra de Cis, pistes amples i molt pedregosses que sembla que a l'hivern serveixen per fer Mushing, a l'estiu els prats son per els ramats d'ovelles i cabres.
El paissatge en aquesta zona es d'alta montanya, està qüasi tot pelat i fà prou de vent per no parar gaire estona.
Més a vall i a prop de Betesa fem parada a dinar, ja son prop de les 4 i tenim gana, aquí ja no fà vent i al raser del bosc s'està força be.
A Betesa agafem asfalt direcció al pantà de les Escales, Sopeira i el Pont d'Orrit a on tombem direcció a la Torre de Tàmurcia.
Estem en l'espai de la Terreta per on anem seguint per una carretereta prou trencada cap a l'Espluga de Serra tot fent parada al Mirador dels Voltors.
La vista de la Serra de Sant Gervàs i del Torogó es fantàstica, de voltor no aconseguim veuren cap de moment.
Anem seguint ja per pista cap al Castellet i Sapeira per tombar cap a l'Esplugafreda on poc abans d'arribar tenim la sort de veure un petit cavirol creuant el camí devant dels nostres nassos i fent una paradeta a veure qui som.
Anem seguint tot borejant la Serra de Gurp direcció a Talarm quant tot de cop ens trobem amb una gran concentració de rapinyaires per sobre els nostres caps, n'hi ha molts i de diferents especies.
Son ja les 8 quand passem per Tremp i donem la ruta per acabada, ha estat llarg i al final una mica pessat, tot i aixó a valgut l'esforç, es una zona realment agraida.

Un tomb per el Berguedà

2010-08-05T20:32:00.001+02:00

Sobre l'hora prevista ens trobem amb l'Helio a Cal Rosal per començar la ruta direcció a Fuives.
Tot just agafar pista i a la cruïlla que porta al pantà de Fuïves fem parada a esmorzar i ha que el Duc estiri una mica les cames, be, esmorzar només esmorzem nosaltres, l'Helio encara te l'entrepà congelat i no pot donar.hi dentallada.
D'aquí anem borejant la riera de la Portella fins a la Casa dels Frares a on tombem cap a la Collada de l'Alzina seguint el torrent de Vilardell direcció a Salselles.
De Salselles ja cap a Alpens per pujar cap a la Solana de Serralonga de Dalt, el bosc i les rieras estàn fantastiques, talment sembla que estiguem en plena primavera, els verds dels boscos, l'aigua sortin de tot arreu i una temperatura agradable es el que anem trobant.
A la Ermita de Sant Pere de Serrallonga parem a estirar una mica les cames i fer una mica de vermut per treure la sed i la gana.
Aquí hi trobem algún bolet i sentim bocabadats un Picasoques al nostre costat que no deixa de treballar tot i la nostre presencia.
Continuem ja la ruta cap a Sant Esteve de la Riba per tombar cap a l'est direcció a Sant Jaume de Frontanyà.
Les pistes estàn fantastiques, no hi ha pols, tot el contrari, una mica de fang i un munt de tolls de dimensions més que considerables, en algún d'ells qüasi i cap el Jimny senser a dintre, sort que anavem amb el Range.
Passat Sant Jaume i a la Baga de l'Ardericó parem a dinar, es un petit prat a costat del bosc que sembla tret d'un conte de fades.
El dia ens segueix acompanyant, una mica de sol i una mica de nuvols no deixa pujar la temperatura el que permet no possar l'aire condicionat en el cotxe, cosa perfecte ja que a mi no em funciona.
Reprenem la ruta direcció al refugi Ardericó, poc abans intentem seguir una pista que supossadament ens portarà al cim peró després d'un tram prou brut i trencat ens trobem amb un pi al mitg del camí.
Com no portem cap eina i no sabem que hi ha després decidim donar la volta, sort que una mica enrere hi ha una mica d'espai ja que amb les "barques" que portem el tema es complicat. Amb el Jimny no hi ha problema, dones el tomb a qualsevol lloc.
Anem seguint la ruta fins al mirador del Roc de la Lluna a on fem parada a veure les vistes, després ja seguim cap al Coll de la Plana per arribar a la Nou de Berguedà i la Rodonella a on donem la ruta per acabada.

Del Pallars Jussà a l'Alt Urgell

2010-07-18T19:31:00.021+02:00

Com el dissabte al matí teniem obligacions a Lleida em aprofitat per arribarnos al Pallars Sobirà i fer un tomb per la zona.
Sobre les dues ja estem a Rialp a on tenim reservat lloc a un hotel, després de dinar començem la ruta direcció a Llessuí.
Feia ja molt de temps que no hi habiem estat i teniem ganes de tornar a fer aquesta excursió, de Llesuí ens diriguim cap a les instal-lacions de les pistes d'esquí on deixem ja l'asfalt per pujar cap al Bony del Tamborí, ens sorpren la verdor de la muntanya, sembla talment un camp de gespa plantat expresament.
Està tot ple de ramants de vaques i cavalls per tota la muntanya, també xais i alguns toros amb les banyes prou afilades.
Al Tossal del Pamano ens desviem per la Pala de Campollongo per baixar a la Vall Fosca fins a Espui, d'aquí seguim cap a l'ermita de la Mare de Deu del Fa on fem parada al mirador a contemplar la magnifica vista de la vall.
Seguim direcció a Els Castellons tot veien les instal.lacions inacabades de les futures pistes d'esqui de la zona.
Tot el bosc i els prats estàn fantastics, es nota que enguany a plogut sobint i generossament.
D'aquí anem baixant cap a la font de Filià i Cabdella on agafem carretera per tornar a agafar la pista fins al Tossal del Pamano.
Seguim boregant el Clot de Fontalada fins al port de la Portella a 2.350 metres d'altitud, d'aquí agafem a l'esquerra cap al Clot de la Bassa i les pistes d'esquí de Superspot.
El paissatge es impresionant i la calor o fred també, tot depent de on estiguis, el bestiar, en gran qüantitat ens mira amb molta parsimonia.
D'Espot seguim ja per carretera fins a Sort on aprofitem per sopar una mica, després cap al llit que estem rebentats.
El dia es lleva assolellat i calorós, nosaltres després d'esmorzar i repostár gasolina continuem la ruta prevista per la pista de la Costa de la Sabata, el primer tram està molt tapat, es nota que no hi ha gaire circul-lació.
Agafem ja el tram asfaltat fins a Montenartró a on deixem l'asfalt per continuar cap al Coll de Sant Joan.
El bosc es molt tupit i dona l'impressió que es zona de bolets, aixó després ho confirmarem amb la vista d'un bon cistell dels mateixos.
D'aquí ja continuem cap a Sant Joan de l'Erm tot fen una paradeta a estirar una mica les cames, aquí tenim la confirmació dels bolets, ens trobem amb una parella que porten un bon cistell de ceps i moltes ganes de trobarne més.
A Sant Joan fem parada a refrescarnos una mica i fer un tomb per la zona, deprés ja seguirem.
Anem seguint la ruta prevista cap a Santa Magdalena borejant sempre el riu del mateix nom i trobant algún grup de 4x4.
De Santa Magdalena cap al Coll d'Ares per baixar cap a Civis i Sant Julià per el Coll de la Gallina, aquí sembla que no apreta tant la calor, tot i aixó seguim portant les finestres ben obertes.
Ja a Sant Julià aprofitem per fer algunes compres i dinar una mica, després ja decidirem que fem.
Al final decidim tornar per la Rabassa per lo que agafem la carretera fins a la zona del Tobotronc, està ple de jovenalla que esperen per pujar, nosaltres seguim la pista fins a Estamariu i deprés ja per asfalt fins a la Seu d'Urgell a on donem la ruta per acabada.
A estat llarg peró molt gratificant, potser la tornarem a fer a l'atardor a veure els diferents colors dels boscos.

De Peramola a Organyà

2010-07-04T18:10:00.002+02:00

Son prop de les 10 quand ens trobem a Peramola el Helio, el Sergi, el Martí, el Josep i jo.
Com ja es hora anem fins al bar a esmorzar, sembla dificil ja que estàn de vacances peró al final la mestressa ens fà una mica de pa amb tomaquet amb embotits.
Iniciem la ruta cap a Pallerols per Sant Marc, d'aquí cap a Palou per pujar a Maçaners a fer un tomb.
Baixem ja cap el riu Rialp per seguir.lo fins a la Rua, es nota que ha plogut, no hi ha pols hi el bosc està prou ufanós.
Després de fer una paradeta a dinar seguim ja cap el Coll d'Espina per tombar cap a Siall i Abella de la Conca.
Borejem la Serra de Carranima i Boixols per pujar cap al Boumort per la Collada de la Creu de Ferri.
Aquí jo dono ja la ruta per acabada, es tard i ja he fet aquest tram diverses vegades.
Una ruta molt agraïda per una zona desconeguda per mí, el dia molt asol.lellat i l'atmosfera netissima, el que ens a permés veure tota la zona amb perfecció.

Un petit tomb per els Manairons

2010-06-25T20:20:00.005+02:00

Com ja qüasi una tradició em tornat a fer la ruta dels Manairons, ha estat una sortida matinal i familiar.
Son passades les deu quant agafem la pista que puja cap a la Fontanella on tot seguit parem a esmorzar, hem estat molt matiners i la gana ja apreta.
Ja amb l'estomac més tranquil anem seguint la ruta amb molta tranquilitat per gaudir de l'esplendor de la zona.
Fem parades sovint, la zona es especial, molt especial, fem fotografies i escoltem els refilons dels ocells, aprofitem també per donar via lliure al Duc, es cadell i te ganes de voltar.
Unes parades al Cap del Ras, al Pla Redó i com no a les Tarteres dels Manairons.
De la Guardia pujem cap a les Piques, un dia fantastic amb unes vistes inpressionants, només han faltat els voltors que avui segurament estaban de festa.
Baixem ja cap a Castellàs, la pista està molt trencada per les ultimes plujes per lo que ens cal anar tot "xino-xano".
S'ha fet tard i decidim donar la ruta per acabada i seguir per carretera cap a Coll de Nargó a on tenin el dinar reservat.
Un bon dinar i cap a casa, be, cap a casa després que ens possesin un dels cotxes en marxa, amb aixó de tenir d'anar amb els llums sempre ençessos si han quedat tota l'estona de dinar i s'ha esgotat la bateria.
Caldrà posar un avisador ja que aixó ens pot passar molt sovint.
Ha estat be, molt be, el Jimny i les noves aplicacions per el MiniPc s'han comportat com ja estaba previst, el Range Rover fantàstic.
Hi tornarem aviat, per nosaltres es un lloc especial.

Una volta per Tous

2010-05-29T18:33:00.002+02:00

Aquest cop anem a esmorzar tot fen una volta per Tous guiats per l'Oriol.
Sobre les 9 ens trobem a la benzinera per iniciar la ruta direcció a Tous per seguir cap el Trull, el dia es asol.lellat i sembla que farà calor.
D'aquí i per la Serra de ca l'Arota ens arribem a l'ermita de la Mare de Déu de la Roqueta molt a prop de les runes del castell del mateix nom.
Després de donar un tomb i fer la visita de rigor reprenem la marxa cap a esmorzar que ja comença a ser hora.
Estem ja a Cal Maginet a on ens espera un esmorzar d'aquells que treu la son, una mica de tot a un preu molt raonable i un tracte molt familiar.
Estem tan ben apossentats i tips que ens costa reprenda la ruta.
Per el Puïg del Bou ens acostem a Cal Caselles, una masia amb una gran varietat d'animals per contemplar.
Pujem ja cap a l'Agulla Grossa, aquí ens cal deixar el cotxe i fer un petit tram a peu per contemplar la vista de tota la zona.
Ja baixem cap a l'Aubreda tot fent parada abans a l'Alzina mil.lenaria de Cal Gol per seguir després cap a La Fou.
Està impressionant, com a plogut molt tot es un doll d'aigua.
Ja es tard i donem la sortida per acabada per poguer arribar a casa a dinar a temps.
Una sortida curta peró molt gratificant per una zona de l'Anoia, amn un bon esmorzar i bona companyia.

Un tomb per l'Anoia

2010-05-16T18:37:00.003+02:00

Sobre les nou ens trobem al lloc habitual per fer una sortida per l'Anoia de sud a nord, som 5 cotxes i prou mainada per no aborrirse.
Cap al Bruc per una pista polsegossa, tot i el molt que ha plogut, per seguir cap a Castellfollit.
D'aquí tombem cap al parc eólic de Rubió a on parem a sota als molins a contemplar les vistes de la comarca.
Tot es verd, els camps estàn euforics i el cel d'un blau radiant. Aixó si, fa bastant de fred.
Pujem ja cap a Sant Pere de l'Arç, Calonge i Castellfollit per pistes divertides i d'altres ja asfaltades.
Aquí dono ja la sortida per acabada, tinc que estàr a dinar a casa, els demés continuen fins a Pujalt a on paren a dinar al parc infantil.
Un dia agradable on em conegut nous companys.

De Montserrat a Sant Feliu de Guixols (La Ruta)

2010-04-25T21:16:00.009+02:00

Aquest cop el punt de trobada a estat a Sant Vicenç sobre les nou del matí, on aviem quedat un petit grup per iniciar la sortida.
D'aquí cap al Pont de Vilumara i Navarcles fen una paradeta a Sant Esteve a esmorzar una mica.
Ja satisfets reprenem cap a Artés per agafar la pista asfaltada que porta a l'Estany, de moment el dia està tapat i la temperatura no és massa agradable.
Un paradeta a estirar les cames i seguim cap al Coll de Pedra i Santa Eulalia fent una tram alternatiu que coneix l'Eduard ja que per la ruta prevista no es pot passar.
Estem ja a Vic on fem una paradeta a refrescar la gola. Després de fer uns quands tombs ja que no trobem la direcció correcte encarem cap a Folgueroles per baixar fins a Malafogassa on parem a dinar a l'esplanada a costat de la Riera Major.
Sembla que el cel es va tapant i te ganes de ploure, tot i aixó ens dona temps de fer un bon dinar, uns bons postres i un cafetonet.
Anem tirant tot xino-xano cap a Sant Hilari, el bosc està completament destrossat i el camí ple de branques trencades.
Tot baixant cap al Joanet ens cal tallar un parell de pins que barren el pàs i treuren uns quants que fan la mateixa feina.
Ens acostem ja a l'Esparra quand tenim que buscar un tram alternatiu, un altre cop el camí tallat.
Anem tard i decidim fe el tram fins a Caldes per la carretera, un company ja té el tram comprobat i no té massa interés.
Aquí ens deixen el Josep i el Guillem que ja van tard per ser a casa, el altres, uns es queden a sopar i altres a dormir per continuar la ruta l'endemà.
Em quedat poquets i després d'esmorzar i amb un sol espectacular anem a donar un tomb per Caldes guiats per el Gerard que ens ensenya tot el poble.
Iiniciem la ruta direcció a Can Carbonell on fem un petit tram d'autopista per agafar la carretera de Sant Grau.
Tombem cap a Sant Baldiri i fins la Creu de Barraquer per baixar ja cap a Sant Feliu passant abans per la Pedralta.
Després ja un bon dinar de peix i arrós regat amb un bon vinet i un cafetó a la sorra de la platja.
En total uns 180 Km. prou agraïts i amb molt bona companyia tot i la tristessa de veure els boscos destrossats d'aquesta manera.

Un tram del Camí Gironí (La Ruta)

2010-04-10T23:09:00.007+02:00

Tal com haviem quedat sobre les 9 ens anem trobant a Artés el Josep, el Miquel i la seva companya, el Ramón i jo per anar a comprobar el tram d'Artés a Montserrat.
Com ja es l'hora "oficial" no podem fer rés més que anar a esmorzar, el Ramón ens porta a un lloc de primera peró està tancat, cap problema, unes consultes a la benzinera i cap a un altre lloc.
Artés està de Fira i el primer que ens trobem es una bona mostra de cotxes d'ultima generació, com ja estem servits anem de cap al bar que tenim gana.
Una mica de tot servit per una "simpàtica" cambrera ens treu la són i la gana, després a començar la ruta.
Anem be i per bon camí, el track sembla fiable i la pista es ample i planera, un dia asolellat i una mica de pols es el que tenim al començar.
El Josep ens fa de guia, el meu Pc té la conexió d'alimentació fotuda i no es fiable; sense cap entrebanc anem fen ruta fins que passa el que ha de passar.
Un pi caigut al mig del camí ens barra el pàs , com ja tenim una mica d'experiencia abans d'intentar obrir pàs mirem com està el tema un tram més endavant, pués molts més pins caiguts.
Refem un tram del camí i seguim per una zona que coneixen el Josep i el Ramón i que també ens portarà fins al Pont de Vilomara.
Be, molt be, molta pedra i un far de mirar si entra aigua al cotxe i em mullo els peus.
Ja per carretera fins a Sant Vicenç de Castellet a on donem la ruta per acabada ja que es una mica tard.
Jo dono ja el tram per comprobat, de Sant Vicenç a Montserrat ja es un tram conegut i no té cap complicació.
Seguirem de mica en mica amb els altres trams.

Camí Català-Ebre (La Ruta)

2010-04-02T16:07:00.008+02:00

Dia 1 (Lleida-Fuentes de Ebro 130Km.):
Sobre les deu sortim direcció a Lleida on parem a donar un tomb i a dinar. Després, i ja situats a l’inici del Camí comencem la ruta pel costat del Segre direcció a Alcarràs.
D’aquí voregem la NII fins a Fraga, on pujem al Rincón de Portolés per encarar ja la plana dels Monegros.
Per camins amples i planers anem vorejant la NII fins a Candasnos, Peñalba i Bujaraloz. El dia és asolellat però fa un vent terrible.
El paisatge és agraït, tot és verd pels camps de sembrat i els conills ens acompanyen en tot el camí.
Passat Bujaraloz decidim agafar la NII fins a Pina de Ebro. La quantitat de conills que creuen el camí es impresionant i cal estar molt a l’aguait per no aixafar-los.
A Pina de Ebro ja trobem el riu Ebre que no deixerem de més a prop o de més lluny fins a Logroño.
Ja són passades les set quan arribem a Fuentes de Ebro on parem a fer nit en un hotel molt confortable i familiar.

Dia 2 (Fuentes de Ebro-Tudela 134 Km.):
Després d’esmorzar una mica reprenem la ruta cap a El Burgo de Ebro, on tornem a trobar l’Ebre.
D’aquí fins a la Cartuja Baja i Zaragoza on parem una bona estona a fer un tomb per la zona de la Basílica del Pilar.
Ara toca sortir de Zaragoza i això ja és més complicat; entre que el track que portem és per bicicleta i hi ha les noves instal.lacions de l’Expo ens costa molt trobar el camí adequat.
Després de donar un munt de tombs aconseguim encarar cap a Mozalbarba on ja seguim la ruta prevista.
D’aquí cap a Utebo, Sobradiel, Torres de Berrellén i Alagón on parem a estirar una mica les cames.
Seguim ja cap a Cabañas de Ebro, Alcalá de Ebro, Luceni, Boquiñeni, Pradilla de Ebro i Gallur sempre al costat de l’Ebre.
Continuem cap a Novillas, Buñuel, Ribaforada i el Bocal, on parem a veure la presa del Canal Imperial de Aragón.
Seguim ja fins a Tudela on després de donar un tomb i de reposar a la plaça del Fueros fem nit.

Dia 3 (Tudela-Logroño 110 Km.):
Iniciem la ruta per la Mejana de Santa Cruz direcció a Castejón, sempre entre l’Ebre i la via del tren, amb trams d’asfalt i trams de terra.
Passem per Alfaro, ja a la Rioja, per continuar cap a Ricón de Soto, Calahorra, Sartaguda i Lodosa on parem a dinar de picnic a costat del riu.
D’Alcanadre i seguin el riu cap a Arribal i Agoncillo on agafem la N232 per entrar ja a Logroño.
Un bon tomb per el casc antic, un bon sopar de tapes, una mica de processó i a dormir que estem cansats.

Resum:
Al final hem fet una barrega del Camí de Sant Jaume i la Ruta de l’Ebre i crec que ens ha sortit prou be.
El paisatge és fantàstic, molts trams estàn a tocar del riu, tot és verd, molt verd i els conills, les cigonyes i d’altres ocells t’acompayen tot el camí.
Les poblacions, quasi totes petites, tenen el seu encant amb esglésies i castells singulars.
Els camins són planers i tranquils, hi ha algun tram amb rocs o fang, però res complicat.

Ruta del "Asado" (La Ruta)

2010-03-21T19:53:00.010+01:00

Aquest cop hem decidit fer un "Asado", no ho hem fet mai i serà tota una experiencia, com no tots podem fer de cuiners al final uns hem anat de ruta i altres s'han quedat a fer la feina.
Passades les nou i mentres els "cuiners" van a la seva tasca nosaltres ens diriguim per una ruta més que coneguda cap a l'Andorrà a on parem a esmorzar.
Després i ja satisfets seguim la ruta direcció a Castellar.
Sembla que anem una mica apretats d'horari per lo que decidim fer dressera per Gravolosa per agafar la ruta de tornada cap a casa per el molins de Rubió.
La pista es divertida amb una mica de tot fins a prop de Cal Tous, aquí ja es molt planera i prou transitada per vianants.
D'aquí fins a Òdena i Castellolí per un tram desconegut per nosaltres per continuar ja cap a Ca n'Aguilera a on agafem carretera fins al lloc de trobada.
Son ja poc més de les dues quand ens trobem amb els "cuiners", sembla que qüasi tot està a punt, el "Asado" fa molt bona pinta i sembla que estarà al punt.
Ja tots a punt a taula començem a degustar el xai, be, molt be, molt bo, al punt, i amb el ximixurri i l'all i oli la cosa millora.
Bona matinal, 70 Km de ruta per passar el matí i un dinar que no el trobes al "Bulli".
Molt agraït a tots per la companyia i especialment als que s'han estat de la ruta per fer de "cuiners", un 10 a tots.

Matinal per l'Osona (La Ruta)

2010-03-14T23:18:00.007+01:00

Passades les nou ens anem trobant a l'ermita de Sant Antoni de Centelles per fer un tomb per la Comarca de Osona.
De Sant Antoni anem tirant cap a Sant Pau i l'Abella per creuar Aiguafreda, en aquest petit tram ja veiem la destrossa d'alzines que a fet la nevada.
El sol ens comença a fer companyia i sembla que no farà massa fred tot i la gran qüantitat de neu que tenim per els voltans.
Tot xino-xano anem pujant cap a la Collada tot fent parada en un mirador a esmorzar una mica, hi ha una bona colla de caminants que van fins al Brull.
Per entre boscos plens de neu i una mica de fang arribem al Brull, un tomb, unes fotos hi ha seguir direcció cap a Seva.
Passat Seva ens cal fer una mica de dressera per la carretera fins a Taradell ja que la pista està intransitable per els arbres caiguts.
Avans peró fem parada a veure el pont del Molí dels Sords i la seva caiguda d'aigua que està esplendida per el desglaç.
A prop del Collet ja tornem al camí previst que ens porta fins a l'Agulla per la Collada.
Son les dues quand arribem a Vilalleons on em quedat per dinar i on ens deixa l'Oriol.
Una sortida agradable i tranquila per l'Osona sud. Gracies a l'Eduard i famila per fer.nos de guia i al Josep i l'Oriol per la seva companyia.

La Calçotada 2010 (La Ruta)

2010-02-07T19:33:00.017+01:00

Aquest cop anem de Calçotada entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà.
A l'hora prevista i amb prou puntualitat ens anem reunin un bon grup per començar la ruta cap a la Pobla a fer un cop d'ull al castell.
Son ja més de les 9 quand parem a Collbàs a esmorzar una mica, de moment el dia es asol.lellat tot i que fà una mica de fred.
Uns entrepans variats, una mica de vi de la bota i un cafetonet ens donen energies per continuar.
Cap a Sant Romà i la Llacuna per continuar fins a la Plana d'Ancosa.
Aquí fem parada a veure el convent i el famos roure amb la seva lleguenda, sembla que hi ha d'altres interessats ja que hi ha una bona colla de 4x4s reunits.
Anem fen camí cap a les Cases Noves i els Ranxos per baixar fins a Santa Agnés, aquest tram ja es una mica més distret, com a plogut prou el fang es deixa veure i ens possa en algún entrebanc.
Ja estém a Santes Creus i aprofitem fer una parada a la plana de Sant Pere a fer una mica de vermut. Tenim taula guardada per molt tard i així anem fent temps.
Passat la fita dels Tres Termes tenim una petita incidencia, el camí està tallat i ens cal fer una petita volta fins a la carretera.
Com no podia ser d'una altre manera passem a veure el Mazinger del Mas del Plata, unes fotos i a tornar.hi.
Ja sense complicacions tret d'una mica de pols arribem al restaurant a on ja passem de seguida a taula.
Uns bons calçots i carxofes, després el xai, la butifarra, la crema i la taronja, tot regat per un bon vi i una mica de cava. Per acabar uns cafetonets amb gotetes i llestos.
Una bona ruteta d'uns 100 Km. sense cap incidencia remarcable, amb bones vistes i millor companyia.

Un tomb pels Cingles de Berti (La Ruta)

2010-01-24T18:10:00.006+01:00

Aquest cop i convidats per l'Eduard em començat la ruta a Centelles a on ens em trobat amb el grup sobre les 9 a prop de l'ermita de Sant Antoni.
Son ja les 10 quand parem a esmorzar a Can Tresquarts tot disfrutant de les vistes de la zona i del fred que es considerable.
El dia està una mica tapat i la pista humida i amb prou de fang per deixar ben brutes les sabates.
Anem seguint cap a Sant Pere per pista pedregosa i enmig d'un bosc esplendit per continuar cap al Santuari de Puiggraciós a on fem una paradeta a estirar una mica les cames.
Seguim cap a Can Mestret per un pas estret i amb un barranc considerable que fa reduir la marxa.
Ara ja ens acostem a Sant Pere a on decidim que aviat deixerem la ruta ja que tenim que estàr al mitgdia a casa.
Com la ruta passa a prop de Sant Miquel del Fai agafem carretera i cap a casa.
A estat molt be, era una zona desconeguda per nosaltres i ens em emportat una agradable sorpresa amb la ruta i els paisatges.
40 Km. de bona ruta amb bona companyia.

Fins a Montblanc i cap a casa (La Ruta)

2010-01-17T19:35:00.009+01:00

Dissabte:
A les 8 ens trobem al lloc habitual 2 Quads, 1 Buggie, 1 Moto i el petit Jimny, després de les salutacions ja enprenem ruta per pistes amples direcció a la Pobla.
El terra està molt humit i no hi ha gens de pols, sembla també que el sol vol treure el cap i acompanyarnos en la sortida.
Son les 9 quand ens asentem al bar a esmorzar, unes costelletes de xai amb fessols i un bon vinet ens treu la gana, deprés un cafetó per acabar de treure la son.
Seguim ja la ruta direcció a Carme i la Llacuna sense cap incidencia remarcable i a on parem a fer una retrobada.
De la Llacuna cap a Sant Magí i Santa Perpetua a on passada una mica de carretera agafem pista cap a Vallespinosa.
Sembla que anem bé, la pista es ample i no té complicacions, de cop ens trobem amb una colla de pins petits caiguts al camí, amb una corda i braços els anem treien peró arribat un punt el pi ja no es petit, es el pare dels pins.
No tenim més remei que donar mitja volta i buscar un camí alternatiu. Rapidament en trobem un que donant una mica més de volta ens porta al destí.
Com em perdut molt de temps ja seguim per carretera fins a Santa Coloma a on ens espera un bon dinar.
De Santa Coloma cap a Conesa a on começem a trobar molta neu a la pista asfaltada, en el primer reser ja em tingut que treure a cop d'eslinga a un turisme que estaba encallat.
Com el tema s'està complicant fem dressera per carretera fins a Sarral a on reprenem la ruta cap a Barberà i Montblanc.
Cap a l'hotel a treures el "traje de luces", un tomb per la població, un bon sopar que treu la són i a dormir.

Diumenge:
Sobre les 10 ja estem apunt i començem la ruta cap a Prenafeta i Figuerola, aquest tram ja es més dur i la qüantitat de pins trencats i al mitg de camí es considerable. Uns els treiem a braços, d'altres a cop d'eslinga i d'altres com el Jimny es molt petit passem per sota.
Ja de baixada ens cal una petita reparació al Quad del Sebas, el buje de la roda estava fluix i s'ha menjat tot el estriat.
Seguim ja cap a Santes Creus a on tenim el següent incident, l'Alfons a punxat la roda de devant de la moto i al posar la càmera de recamvi sembla que també està punxada.
Deixém la moto en el Centre Civic el Casalot de Santes Creus a on molt amablement la vigilaràn. Molt agraïts per la seva simpatia i ajuda.
L'Alfons segueix la ruta de copilot amb el Buggie del Joan fins al lloc de dinar a on ens trobarem amb un familiar amb un remolc per anar a buscar la moto.
Ja sense complicacions fins a Guardiola de Font-Rubí a on parem a fer un bon dinar, després una mica de tertulia i ja entre una mica d'asfalt i una mica de pista fins a casa.
Be, molt be, més de 230 Km. que han donat molt de si.

Ruta de l'Aniversari (La Ruta)

2009-12-19T18:40:00.001+01:00

Sobre les vuit i amb un fred impressionant ens anem trobant al lloc habitual, algú s'ha adormit i al final es decideix per l'escalfor del llit.
Per una ruta prou ràpida d'uns 50 Km. i amb molta pols fins a Sant Pere Sallavinera a esmorzar a la Pala a on arribem sobre dos quarts de deu.
Fa un fred que pela i sense ni tan sols fer el cigarret entrem al restaurant a on ja tenim lloc preparat.
Una mica de tot com sempre ens treu la gana, després una tertulia que s'allarga fins a quarts de dotze.
Seguim la ruta cap a l'Alta Anoia i la Segarra amb una mica de tot (fang, neu, gebrada, un bon solet i molt de fred).
Impressionant el bosc gebrat i el bon tram que hem fet amb neu, poca, peró divertit al ser novetat.
Els petits pobles de la zona tenen un aspecte de postal i els camps, que ja començen a verdejar, amb la seva petita capa de neu alegren la vista.
A Pujalt veiem que l'antic campament d'instrucció republicà ja està totalment reconstruit i acondicionat.
Ja son quarts de dues quand deixem la ruta a prop de Santa Maria del Camí, encara ens queda un tram de carretera fins a la fonda de Can Parellada a on em quedat per dinar.
Un bon dinar, una mica de tertulia i cap a casa a veure que fa el Barça.
Molt bona trobada, amb molt bona companyia i la sorpresa de la neu i la gebrada.

Matinal (La Ruta)

2009-11-29T17:25:00.005+01:00

A les 9 ja estabem una colla al punt de reunió per començar la ruta.
Per carretera fins a Can Aguilera per agafar la pista "canyera" que porta a la Pobla a on hem parat a esmorzar.
Una mica de botifarra amb seques, uns ous ferrats amb beicon i uns entrepans ens han tret la gana, després uns cafetonets i une gotetes per amenitzar la tertulia.
D'aquí ja cap al castell de la Pobla i seguint pista direcció a la Llacuna, trams ja coneguts i d'altres d'inedits que han estat tota una trobada.
Es un tram curt per un cami ample i divertit en mig d'un bosc frondós i molt poc transitat, es un bon lloc per fer bones passejades a peu i disfrutar de la natura.
Arribem ja a la Llacuna, una cervesseta i ja cap a casa que s'acosta l'hora de dinar.
Bona matinal, bona companyia, bon esmorzar i uns trams de ruta nous molt agraïts.

La Sardinada (La Ruta)

2009-11-15T23:01:00.003+01:00

Son les 9 quand ens anem trobant a l'ermita de Sant Joan de Montdarm on també aprofitem per anar esmorzant.
Sobre les 10 ja iniciem la ruta cap a Valldeperes i La Coromina tot parant de tant en tant a recollir cireretes d'arboç per fer una bona melmelada.
D'aquí i per una pista ample i polsegossa fins a Vallbona a on fem parada a refrescarnos i fer passar la pols avall.
Tot xino-xano anem tirant fins arribar a Can Genís a on tombem cap al sud per arribar a Castellar i Catellfollit del Boix a on agafem pista fins a Sant Pau de la Guardia.
El dia es asolellat i fa calor, una calor poc habitual per el temps que som, cal treures el jersei i anar amb màniga curta.
Es fà tard i per la ruta més curta ens diriguim ja cap al punt de la sardinada, encara cal prepara.ho tot i hi ha una mica de feina.
Ara si, ja tenim la brasa a punt i només cal començar a possar.hi el tiberi, costelletes, botifarra, carxofes, sardines, de tot aixó després en donarem bona conta.
Tot acompanyat amb un bon vi i cava ens porta fins les postres, una bona selecció de reposteria i d'altres per finalitzar el menú.
Ara ja toca el cafetó i les gotes per amenitzar la tertulia, després ja cap a caseta que es fa fosc.
Bona sortida, bona companyia i bon dinar.

Matinal per l'Anoia (La Ruta)

2009-10-25T21:19:00.004+01:00

Amb l'escusa d'una petita ruteta em aprofitat per retrobarnos uns quands per explicarnos les ultimes "batalletes".
Sobre les nou sortim del lloc habitual a prop de les escoles per seguir fins a Sant Pau per la ruta clàsica i prou coneguda tot mirant de tant en tant com està de bolets el bosc.
El restaurant està a vessar, entre ciclistes i quads ja no hi cap ningú més, tot i aixó un bon esmorzar de forquilla i una mica de tertulia ens prepara per la resta del matí.
Anem seguint la ruta marcada cap a Castelloli per baixar a la Pobla i agafar direcció al Badorc a on trobem el primer entrebanc, com no recordem gaire la zona seguim una pista que al final no porta enlloc, mitja volta i a buscar una alternativa.
Tot i haber plogut amb força uns dies abans el bosc sembla està sec i en els camins no hi fang.
Arà toca una cadena al camí, un altre cop mitja volta i a veure que fem.
Seguim per un camí ample i planer fins a Piera a on donem ja la "sortideta" per acabada, entre una cosa i una altre ja es mitgdia.
Un bon esmorzar i molt bona companyia, i tornarem aviat amb un bona sardinada.

Els Manairons 2009 (La Ruta)

2009-10-11T20:52:00.000+02:00

Ja aviem fet la ruta el 2007 i teníem ganes de tornar.hi per lo que passades les 9 ja estem a Noves de Segre per començar.
Pugem cap a Berén per agafar la pista que porta al coll del Roc Picó i a on aprofitem per fer parada a collir uns quants fredolics i a esmorzar, aquest cop no arribarem a Argestues ja que ho tenim vist. De Guils cap a Solans disfrutant de la diversitat de colors de la natura i cap a Vila-rubia i Biscarbó a veure el dolmen.
Després ja baixem cap a Junyent i Castellàs a veure el “Secret de les Encantades”.
Desfem el camí fins a Junyent per pujar cap a les Piques tot fent parades a veure com està el tema dels bolets, sembla que ni havien i ja els han collit. Parada a les Piques a veure com estan el voltors de la zona, fa un vent impressionant i només se’n veuen dos circulant.
Anem tirant tot “xino-xano” cap a la Guardia d’Ares per anar a veure les tarteres dels Manairons, deixem també la visita a Taüs com en el cas anterior.
Ja comença a ser hora de dinar per lo que parem a la segona tartera a fer parada, tot mirant per aquí i per allà cauen uns quants rovellons i uns peus de rata. Aquí trobem al Josep que degut a un mal entès i a una avaria al mòbil no em pogut contactar.
Seguim ja cap a Organyà per la pista “roquera” dels Manairons, es un tram no massa llarg però molt lent, sembla que els Manairons es varen cansar de recollir rocs.
A Coll de Nargó parem a donar un tomb ja que es la fira del bolet, després ja cap a casa que encara queda una estoneta.

El Bram del Cérvol (La Ruta)

2009-10-04T22:32:00.001+02:00

Son a prop de les sis de la tarda quand arribem a Coll de Nargó, agafem les claus de l'habitació del hotel i anem direcció cap a Bóixols per agafar la pista de Pessonada.
A Carreu trobem una bona colla preparats amb telescopis i càmeres de fotos, parem a veure si sentim o veiem quelcom peró com fan molt de xivarri decidim seguir un tram més de camí.
Ara ja sols i en silenci sentim el Bram per diferents llocs de la vall per lo que ens quedem en el lloc fins que es fa fosc.
Sobre les vuit ja desfem el camí fins a Coll de Nargó a sopar una mica, ens cal fer.ho a la terrassa del bar ja que a dins està ple com un ou de gent mirant el Barça. Deprés ja cap a dormir que demà cal matinar.
Son quarts de set quand arriben el Juanpe i la Pili i començem ruta cap al refugi del Boumort desde a on pujem fins al Cap del Boumort.
Tornem a sentir els Brams peró no aconseguim veure cap cérvol, com a molt un ramat de bens.
Un altre cop al refugi aprofitem per esmorzar una mica en un lloc solei ja que fa una mica de fred, tot seguit ens diriguim al Prat Montaner a veure qué, a prop dels Masos de la Coma tenim la sort de veure un cérvol que creua la pista direcció a la vall.
En el Prat i estem una bona estona escoltan els Brams i veien les voltes dels voltors, després ja direcció cap a Cabó.
Tot baixant parem a refrescar una mica la gola i vet aquí que començem a veure algun rovelló i un altre i un altre, al final un bon cistell.
De Cabó cap a Organya i Pons a on parem a dinar, una mica de tertulia i cap a casa.
A estat be, em sentit els Brams, em vist un Cervol i a sobre em trobat rovellons.

La sortida del bolet (La Ruta)

2009-09-12T20:53:00.002+02:00

Son les 9 quand ens trobem al lloc habitual per iniciar la sortida, fins a Pons i un bon tram més amunt per carretera fins que ja s'acaba el asfaltat.
Seguim per pista una mica rocallossa una bona estona fins a l'esplanada escollida i ens trobem que ja no es pot entrar dins al bosc amb el cotxe, unes grans pedres barren el pás. Trobem molt adeqüada aquesta mesura ja que el camí no porta a cap lloc i es més agradable fer el petit tram a peu.
Paradeta a esmorzar una mica, un bon entrepá de pernil, una cervesseta i per acabar un cafetonet ben calen que ens fa passar una mica el ferd que fá.
Som.hi, a buscar. La cosa está bastant fotuda, sembla que no hi ha rés de rés peró quand decidim tornar vet aquí que n'hi ha un que treu el cap.
Després un altre i un altre, tot tornan cap els cotxes anem fen un cistellet.
Com encara es aviat per dinar fem una mica de vermutet per cel.lebrar la troballa i de pás decidim que tornarem cap a casa per la pista de l'altre cantó de la muntanya, també fem una reflexió del molt que ens queda encara per ser una societat responsable ja que ens trobem amb dues ampolles d'aigua de les grans a terra que han deixat uns "porquets incivics".
El cel es comença a tapar i el vent ja bufa una mica fort, tot i aixó trobem un bon raconet ja a la vall on el vent no molesta i encara i fa un bon solet i que aprofitem per fer parada per dinar.
Una mica de tot regat amb un bon cava ens treu la gana i la sed, com a dalt sembla que hi ha tormenta toca ja recollir i cap a casa.
Seguim ja deixant la pista direcció a un poble petit a costat d'un cingle a on veiem que ha fet una bona calamarsada i ja d'aquí cap a Sant Llorenç a on parem a fer un cafetó.
Ara si que ja direcció cap a casa que ja es fá tard.

Matinal per l'Anoia (La Ruta)

2009-08-30T21:42:00.004+02:00

A estat en un "pim-pam", ¿anem a esmorzar?, un post del J. Pedro al forum i llestos, dons anem.
Una ruta més que coneguda cap a Sant Pau de la Guardia amb el J. Pedro, la Pili i el Josep.
D'anada la ruta clàsica, Hostalets, la benzinera i Sant Pau per pistes amples i de pas habitual per els veins de la zona, el camí es polsegos i el bosc tot i està esplendit es veu resec, caldria una mica de pluja per animarlo.
La casa rural de Sant Pau està plena, sembla que d'altres usuaris de Quads, Motos, BTT i 4x4 han tingut el mateix pensament que nosaltres, tot i aixó ens troben un raconet.
Un bon esmorzar de forquilla (costelletes, botifarra, cançalada, patates, mongetes) tot regat amb una mica de vi i alguna Colaloca ens treu la pols de la gola.
De tornada agafem la via ràpida cap a Can Martí i aprofitem per fer una parada a recollir mores, estàn al punt per fer melmelades, ja en tenim uns quands pots fets peró una mica més no farà cap mal, l'hivern es molt llarg.
Per acabar un vermutet i cap a casa.

Un tomb per el Alto Tajo (La Ruta)

2009-08-21T18:30:00.015+02:00

Son ja les 8 de la tarda quant arribem a Molina de Aragón, porta del Parc Natural del Alto Tajo.
Un cop instal·lats anem a donar un tomb per el poble, ens sorprèn la quantitat d’esglésies i de bars, també la poca gent que hi ha per el carrer. Sobre les 9 la cosa es comença a animar, els bars i terrasses es comencen a omplir i l’ambient ja canvia.
Es cert que fa molta calor i fins a aquesta hora no es bo voltar per el carrer.
Com hem fet els deures i anem prou documentats ens llevem de bon matí per començar la ruta. Aquest cop ens emportarem l’esmorzar i el dinar ja que en tota la ruta no hi ha cap bar ni restaurant per fer.ho, després de passar per el Súper i ja amb la nevera i la bossa plena iniciem la ruta direcció a Corduente a veure el Centre d’Interpretació, es molt nou i està molt ben documentat, aquí aprofitem per esmorzar a l’àrea de picnic que hi ha.
De Corduente anem cap a Torremocha del Pinar a on agafem pista cap a l’ermita de la Virgen de Montesinos, està dins d’una gorja i a costat del riu Arandilla a on algunes persones es refresquen.
Seguim cap a Cobeta per agafar asfalt fins al Puente de San Pedro i al mirador del Tajo, la vista es impressionant dels plans i les gorges fetes per el Tajo.
D’aquí ja seguim per pista vorejant el Tajo durant uns 30 Km., les vistes son impressionants i el vol dels voltors, les àguiles i el trafec dels esquirols ajuden a passar la calor.
Aprofitant una zona de picnic parem a dinar al peu del Tajo, hi ha d’altres persones i alguns es banyan al riu, fins i tot n’hi ha que si tiren d’una altura considerable.
A prop de Taravilla tornem a trobar asfalt que ja no deixàrem fins a Molina.
Son ja les 8 quant arribem a Molina, fa calor i el millor lloc es una terrassa a la plaça prenen una cerveseta.
Han estat uns 150 Km de ruta amb un 80% de pistes, pistes amples hi planeres valides per un turisme sempre que sigui una mica alt i tingui compte amb les pedres.
Avui anirem més cap al sud a fer una ruta que ens han dit un parell de llocs a on podem veure voltors i cérvols.
Cap al Súper a carregar la nevera i la bossa i direcció a Checa per començar la ruta.
Passat Checa ja agafem pista, a uns dos quilometres aproximadament ja veiem els voltors, ni ha molts i ens passen per sobre el cap, aprofitant que hi una zona de ombra parem a esmorzar. Es impressionant, ni ha tants i tan a prop que fa una mica basarda.
El paisatge es molt semblant al prepirineu, estem a 1.500 metres d’alçada i sembla que a l’hivern i neva força.
Anem seguint pista fins al Pajar de la Modorra on parem a fer una caminada per veure les gorges de més a prop, fa molta calor però com anem per dintre d’una riera seca i plena d’arbres la caminada es agradable. Aprofitem per veure els rastres del animals que estàn per la zona, tot i ser profans en aquest tema en veiem de porc senglar, cervol, cabres, ovelles i d'altres que no coneixem.
Anem seguint la ruta marcada fins a la Cañada de los Asperones a on parem a dinar a costat del riu, estem molt a prop del naixement del riu Cuervo i del Tajo.
Ja de tornada cap a Orea tenim la sort de veure uns cérvols travessant la pista, son grans, molt grans i caminant amb molta parsimònia. També veiem en un petit prat un badell acabat de néixer, encara porta el cordo umbilical i fa tarentines quant camina.
A Orea parem a veure un altre Centre d’Interpretació, aquest està més dedicat als usos humans de la zona.
D’aquí fins a Alcoreche a on ja agafem asfalt fins a Molina a on arribem sobre les 7, a fer una mica el mandra a l’hotel i a donar un tomb.
A estat be, molt be, el parc està molt ben cuidat i de moment i ha poca gent.
Disposen de molta informació i diverses rutes per fer a peu, amb bicicleta o en 4x4 (no com aquí a Catalunya que qüasi tot està prohibit, perseguit i penalitzat), sovint i ha àrees de picnic prou ben condicionades, això si, cal sortir amb el dipòsit ple i amb quelcom de menjar i veure ja que segons la ruta escollida no hi ha cap establiment ni benzinera.
No es un lloc per anar a fer 4x4 dur però s’agraeix portar.ne un ja que son molts quilometres de pistes i en alguns trams les pedres i algún regerot i son presents.
Hi tornarem, ens a quedat molt per veure.

Aquí teniu més informació.
Aquí els tracks de les rutes 1, 4 i 5.

Del Berguedà a l'Alt Urgell (La Ruta)

2009-06-21T22:06:00.001+02:00

A l'hora prevista es troban tota la colla al punt de trobada, nosaltres hi anirem una mica més tard, ja ens trobarem a la Cerdanya.
Del punt de trobada cap a Sant Pere a on es fa la parada per esmorzar i una mica de visita cultural.
De moment tot va prou bé, una mica de fang pero com el dia es asolellat no hi a cap problema.
Es segueix ja cap a Salselles per arribar al Cobert de Puigcercós, aquí ja el tema es complica, en un cop de mala sort al Miquel se l'hi reventa un tub hidrahulic de la transmissió i el cotxe es queda parat enmig d'una zona amb prou fang.
Amb molt d'esforç i un gran sentit de companyerisme els companys l'ajuden a arribar a Alpens a on ja en asfalt truquen a la grua.
Es tard quand fan parada per dinar a prop d'Alpens, tot i aixó no es perd el bon humor i la companyonia.
Es evident que per l'hora que es no es pot continuar la ruta fins a Andorra per lo que es decideix fer dressera per carretera fins a Alp a on ens ajuntem nosaltres.
Després d'un petit refrigeri ens diriguim cap a Sant Julià per carretera a on arribem tocades les 8 de la tarda.
El Miquel després d' esperar 4 hores a la grua aconsegueix arribar a casa sà i estalvi.
Tot sopant i per unanimitat es decideix fer el diumenge el tram de ruta que no varen poguer fer el dissabte, es a dir, en lloc de pasar cap al Alt Urgell seguirem de la Cerdanya cap al Berguedà.
Son les nou quand ens anem trobant per esmorzar, com la ruta serà més curta ens donem un temps per anar a fer unes petites compres personals i quelcom per dinar ja que no estaba previst.
De Sant Julià cap a la Rabassa per entrar ja a la Cerdanya, aquí sembla que no ha plogut, la pols ja comença a apareixer, tot i aixó com el dia es molt clar les vistes son expectaculars.
Cap a Martinet i la Pobla de L'illet aprofitant a mig camí a fer parada per dinar amb l'espectacle d'un munt d'avions sense motor fent acrobacies per el cel.
Es ja una mica tard quand arribem a la Pobla, acomiadaments i cada un a caseta que encara ens queda una bona estona.
Caldrà guardar la ruta per una altre ocasió ja que aquest cop no l'em pogut arribar a fer tota sencera.

Els Monjos-Altafulla (La Ruta)

2009-05-31T21:44:00.003+02:00

Son les 9 quand després de les salutacions pertinents començem l'excursió desde el Monjos direcció cap a les Cases Noves de la Riera, aquí ja tenim un petit entrebanc, un gran forat ens fà replantejar la ruta després d'utilitzar el Winch.
Cap a cal Sumoi a on parem a esmorzar una miqueta, el dia es asolellat i la calor comença a apretar.
Seguim cap a Can Ferrer de la Cogullada a on fem paradeta a l'ermita de Sant Miquel a fer un parell de fotografies i gaudir de la vista de les vinyes.
De Sant Miquel cap a Santes Creus a donar un tomb i refrescarnos una miqueta, anem una mica tard peró tan se val.
Reprenem la ruta cap a Vila-rodona desde on decidim seguir ja cap a Altafulla ja que son qüasi les dues i alguns tenen ganes d'anar a la platja.
Un bon dinar de Buffet i uns cap a la platja i d'altres cap a casa.
Una petita matinal sense masses complicacions per fer qüalsevol dia.

Geocaché "La Muntanya dels Rocs" (La Ruta)

2009-05-24T17:56:00.004+02:00

Avui em anat a fer un Geocaché que em varen passar ja fà uns dies, com està a prop de casa no
em matinat gaire.
Gracies al gps i als mapes que portabem no ha estat massa complicat, tot i aixó ens em equivocat un parell de vegades al no agafar els camins correctes i a calgut caminar més del compte.
L'aproximació l'hem fet amb cotxe i d'altres trams caminant, llastima de no portar una BTT.
La vegetació i les vistes son realment impresionants si tens la sort de que el dia estigui clar i l'atmosfera neta.
Es una bona ruteta per fer amb BTT, a peu també es pot fer peró potser es massa llarg per fer en un dia.
Aquí la deixó per qui la volgui fer.

La Muntanya dels Rocs

Artés-Llançà (La Ruta)

2009-05-03T15:59:00.006+02:00

Divendres 1
Son les 9 quand es anem trobant al punt d’inic a Artés, al final som una bona colla. Falta l’Eduard que ens comunica que ja ens trobarem al lloc d’esmorzar.
Iniciem ja la ruta direcció a Santa Creu de la Plana a on farem parada per esmorzar.
La pista està en bona part asfaltada i ràpidament arribem al lloc de trobada a on ja ens espera l’Eduard i fàmilia.
A esmorzar s’ha dit que ja hi ha una mica de gana, després el Joan ens fa una mica de café i a tornar-hi.
Anem seguint fins a Sant Miquel a on fem paradeta a fer unes fotos.
D’aquí cap a l’Estany a veure el Monestir i estirar une mica les cames.
Anem seguint fins a prop del dolmen de Puig Rodó, ens cal caminar una mica i d’entrada no el trobem peró el Ramón que te molt bon nas de seguida el localitza.
El temps ens fa companyia, el paissatge es d’un verd esplendit i com ha plogut no hi pols, una mica de fang i algún toll d’aigua es el que anem trobant, el just per embrutar una mica les botes.
Ja estem a Tona a on ens arribem tot xino-xano fins a Sant Andreu, a on fem visita i les fotos de rigor.
Cap a Santa Eugenia de Berga, Sant Julià de Vilatorta i Sant Romà de Sau a on fem paradeta a veure el mirador abans de baixar a la presa del pantà de Sau.
Aquí ens deixen l’Esteve i l’Eduard que tenen obligacions i no poden continuar la ruta.
Paradeta a veure el embassament, fotos i a tornar-hi fins a Sant Joan a on parem a dinar.
Hi ha de tot, entre les truites, les empanades, els pastissos, la xocolata, el vi, el cava, el café i les gotetes no te res a emvegar al “Bulli”.
Després uns fan el mandrà i d’altres fan una caminada a veure el Salt de Sallent. Recollir, deixar-ho tot ben net i cap a Girona.
Parada a la presa de Susqueda a fer un tomb i torne-mi fins a l’hotel a Sàrria de Ter que fet i fotut i arribem passades de llarg les vuit.
A instal-larse i tot xino-xano cap a sopar al restaurant Cal Punxa, una mica de tot, un cafetó i tot xino-xano cap al hotel a dormir que ja passen de les dotze.

Dissabte 2
Son ja les 10 i després d’un bon esmorzar de Buffet ens trobem amb l’Esteve i el Joan Carles que s’enganxen al grup per fer la ruta d’avui.
Sortim cap a Medinya per pujar cap a Nevata, el paissatge i les vistes dels Pirineus son esplendits.
De Navata cap a Llers i Boadella d’Emporda per retrobarnos tots.
De Boadella fins a Cantallops, Espolla, Vinamiscle i la Valleta.
En l’ultim tram ens a calgut agafar el bastó, els rocs i la vegetació feien trontollar el pàs.
Un bon dinar a la Valleta i després d’una mica de tertulia cada un cap a caseta que ens queda un bon tram d’autopista per arribar fins a casa.

Botifarrada 2009 (La Ruta)

2009-03-22T20:18:00.009+01:00

Aquest cop hem quedat una mica més tard, sobre les 9 del matí ja que la ruta era curteta, tot i aixó un parell han arribat tard.
Començem la ruta i al Plà parem a esmorzar i acabar d'acondicionar els Gps i el MiniPcs.
Caminet per aquí, caminet per alla, sempre seguint els camins adeqüats anem completant la sortida, tot hi aixó en un moment donat ens trobem amb un pi al mitg del camí que ens impedeix el pàs, en una pista que habitualment utilitzen els veins de la zona per desplazarse.
Es un pi molt gran, han calgut una eslingada i els braços de 5 persones per treurel del camí.
Ja son més de la 1 del mitgdia i cal anar al lloc de trobada per la botifarrada, una mica de pols, bé, bastante pols ens acompanya fins el lloc decidit.
De mica en mica anem arribant, i la gran sorpresa es que el Joan ja ho te tot preparat, una esplendida barbacoa, taules, cadires i un llarg etc.
A estat, bé, no sé ni com dir-ho, botifarres, pollastre, morro, xistorres, mongetes, pà de pages i un llarg etc., tot regat amb bon vi del Penedés i del Empordà i amb uns postres que treuen la son acompanyats d'un bon cava cassola del Isi.
A estat una bona matinal, molt bona, em fet una mica de ruteta i una bona trobada per dinar.
Gracies a tots.

Sortida Quads Hivern 2009 (La Ruta)

2009-03-01T22:19:00.015+01:00

Son les 7:30 quand sortim per la zona habitual direcció cap a la serra de Rubió 5 quads, 2 motos i 2 cotxes.
De la Serra de Rubió cap a Prats de Rei, Sant Martí i Castellfollit de Riubregós a on parem a esmorzar. Tram sense complicacions tret d'una mica de pols a prop de Castellfollit.
A Can Pep ens ofereixen el tipic "Esmorzar de Pagés", embutits, truites, botifarres amb mongetes, tot regat amb un bon vi.
Ja amb condicions seguim cap a Palouet i Ponts a on fem parada a repostar gasolina i mirar els nivells d'oli.
De Ponts cap a Guardiola per baixar cap al pantà de Rialb, aquí tenim el primer entrebanc, el camí previst queda sota l'aigua del pantà per lo que ens cal tornar fins a guardiola i agafar la pista que enllaça amb la C-1313.
Seguim per carretera fins a Bassella a on trobem el camí tallat, ens cal tornar a la carretera i anar fins a Nuncarga per retrobar la ruta.
Cap a Peramola i Ramoneda per pujar ja cap a Les Masies de Nargó, tram amb molts de rocs que ja no deixerem fins a Montenisell.
Arribem a Montanisell una mica tard, una moto a punxat una roda i perdem una mica de temps.
Un bon dinar a Cal Borda ens treu la gana i el cansament, després a tornari.
Seguim la ruta cap al Boumort, de moment tot va bé tret de que comença a fer una mica de fred.
Pasada la Collada del Rei ja no podem continuar la neu bloqueja el camí, després de mirar-ho bé decidim tornar enrera i baixar per el Solà de l'Anima cap a Coll de Nargó.
Son les 7 quand arribem al hotel, un dutxa, a donar un tomb i a sopar i dormir que demà cal tornar-hi.
A les 10 després d'un bon esmorzar i de saludar al Josep que s'apunta a la ruta d'avui ja estem a punt per fer el tram de tornada.
Aquest cop ja es diferent, plou i el fang serà el referent en tota la ruta fins a casa.
Seguim la mateixa ruta de pujada fins a Ramoneda a on tombem cap el Puig de Rialb per seguir fins a Ponts.
De moment tot va prou bé, cap incidencia remarcable i amb una pista amb prou fang per disfrutar una mica.
De Ponts cap a Oliola, Cabanabona, Grà i Castellfollit a on parem a dinar al mateix restaurant del esmorzar del dissabte, com varem menjar bé ja o teniem encomanat.
Aquí tenim una petita incidencia, el Miquel porta el track equivocat i sembla que ha seguit una ruta antiga, com va devant i els movils no tenen cobertura no sabem com localitzar-lo.
Sobre les 4 arriba el Miquel, sembla que qüasi a fet tota la ruta i com no trobava ningú a decidit refer el camí.
Ja com a tram de tràmit cap Sant Martí, Castellfollit del Boix i Masquefa.
En total han estat uns 400 quilómetres amb una mica de tot (pols, fang, neu, rocs, aigua, etc.), uns 230 el dissabte i uns 170 el diumenge.
A veure quand i tornem.

Calçotada 2009 "Ruta dels Llenyataires" (La Ruta)

2009-01-25T23:44:00.011+01:00

Més o menys a l'hora prevista ens anem troba'n al lloc habitual, al final fem una colla de 10 cotxes amb majoria de Mitsus.
Ens repartim en dos grups i comencem direcció cap a Hostalest i Can Aguilera sense cap complicació, el terreny es humit, no hi a pols ni fang.
Anem seguint cap a la Pobla per la ruta marcada i sense entrebancs, l'únic que veiem els que anem en el segon grup es un pi caigut al camí que algú ja a tallat per obrir el pas.
Poc després de la Pobla ens trobem amb el primer grup, alguna cosa a passat ja que portàvem un bon espai de temps entre uns i els altres, pues un arbre al mig del camí que estan intentant tallar.
De sobte el Jordi ens sorprèn molt agradablement amb una moto-serra, es i serà al llarg d'un bon tram de ruta el nostre "salvador".
Son ja quasi les deu del matí, tindríem que estàr esmorzant i no estem ni a la mitat del tram.
Al final i després de intentar-ho mil vegades el J.Pedro aconsegueix contactar amb el restaurant per avisar que anem tard.
Després, més arbres i més arbres i més arbres, al final ja estem fent una "porra" a veure quan avançarem fins al proper arbre caigut, algú ja comenta per l'emissora "esto ya cansa, me aburro".
Ja entrem a Santa Margarida quan el Jordi ens deixa per compromisos familiars, ens sap molt greu, ens hages agradat almenys compartir l'esmorzar amb ell i pogué donar-li la gracies per tot el que ha fet, s'ha fet un far de treballar.
Son les 11:30 quan arribem a esmorzar, tard i amb molta gana.
Una mica de tot, callos, truites, botifarres i un llarg etc. complementat amb la amabilitat del personal del restaurant ens treu la gana.
Anem ja tard, molt tard, tot i això decidim fer ruta fins a la Llacuna, la ruta es divertida, una mica de fang i unes pujadetes animen la sortida fins que ens topem amb un altre pi al mig del camí.
Aquest cop no tenim l'ajuda del Jordi, cap problema, tenim la serra de l'Oriol, la "MiniMotoSerra" del Ramon, els braços del Marc, l'Antonio i en J. Pedro i la direcció del Gerard.
Vinga, a força de brassos i alguna eslingada del Isi i del Ernesto ens anem obrint pas, ara passant per el costat, ara a força de serra arribem al final a la Llacuna.
Cal remarcar que la col.laboració dels acompanyants a estat "la clau de volta" per arribar a "bon port", sense la seva alegria i el seu recolzament no ho aguesim aconseguit.
Aquí ens deixen l'Oriol, el Mario, el Ramon i la Dolors ja que tenen que estar d'hora a casa, els demés seguim per carretera fins al restaurant de la Calçotada.
Una bona Calçotada, uns cafetons, una mica de tertúlia i cada un a casa seva que ja es tard.
Dels 90 quilometres de ruta previstos només m'hem fet 40, això si estem cansats com a rucs.
Ja hem quedat de tornar-la a fer quan faci bon temps i en plan de botifarrada amb les botifarres del J.Carles.
Vull reiterar amb nom de tots les gracies al Jordi per la seva companyia i col.laboració tot i tenir incidències familiars.

Matinal per començar l'any (La Ruta)

2009-01-11T22:03:00.009+01:00

Ven puntuals ens trobem al lloc habitual en Josep (Toi), en Marc amb la seva companya i el Gerard (Wrangler), en Ramón i la seva companya (Toi), el Oriol amb el seu amic i el (Samurai), en J.Pedro, la Pili, el Isi i la Isa (Mitsu) i jo (Jimny), falta el Joan (Toi) que s'ha adormit i ja vindrà més tard.
Iniciem la ruta direcció cap a Hostalets sense més complicació que una mica de fang que ens fa patir una mica en alguna pujada.
Passats els Hostalest i fen una petita pujadeta tenim el primer incident, a l'Oriol se l'hi surt tota la roda i el tambor del fré d'una roda de darrera, sembla que han sortit els cargols.
Mirant, mirant el J.Pedro torba les famelles entre el fang, somi dons a tornar a posar la roda peró sembla que la rosca està pasada i no aguanta, com estem a prop de la carretera deixem a l'Oriol i al seu amic ben apossentats i esperant la grua.
Nosaltres com anem una mica tard fem dreçera fins a la Pobla a esmorzar a on ens està esperant el Joan.
Una mica de tot, entrepans, xai, mongetes i un Donut per el Gerard; un cafetonet i a tornar.hi.
Seguim cap al turó d'en Marenet per baixar cap al Badorch, la zona es maca i te l'afegit de la mica de fang del camí.
Del Badorc pujem cap al castell de Cabrera per fer la clasica pujadeta de rocs, la sorpresa es que ja no hi ha els rocs, hi han passat una màquina i ara el camí es més fàcil i més ample.
Seguim cal a Vilanova i fins a Rofes a on donem la ruta per acabada ja que son a prop de les dues i cal anar a dinar.
El Josep i el Ramón ens deixen per anar cap a casa, la resta ens diriguim fins a Martorell a dinar tots junts.
Un bon dinar , una mica de tertulia i ja ara si cada un cap a casa seva.
A estat una bona màtinal per començar l'any, la ruteta tot i no tenir cap complicaçió a sigut distreta i la companyia excelent, sobretot la del Gerard que s'ha comportat esplendidament i ho a passat pipa amb el gelat del Isi.
Espero poguer retrobar-nos en altres ocasions.

Ruteta per la Garrotxa nevada (La Ruta)

2008-12-29T18:18:00.009+01:00

Com que ja ho teniem tot a punt al final hem decidit arribar-nos a la Garrotxa.
Cap a Ripoll per seguir cap a Sant Joan de les Abadesses on ja trobem força neu, com que anem d'hora decidim arribar-nos fins a Camprodón a fer un tomb.
Està tot nevat i nevant, després de fer les compres pertinents (secallona, galetes, etc.) i de donar un bon tomb ens arribem a fer un bon dinar.
Segueix nevant quan ens diriguim ja cap a Olot, tret d'un petit tram que sembla que la neu no ha quallat, la resta es tot blanc.
Olot és blanc de neu i ple de branques trencades, cap a l'hotel i a donar un tomb; visita a l'exposició de pessebres a la ciutat i a sopar.
Ja es tard i fa fred quan tornem cap a l'hotel, a dormir que demà serà un altre dia.
Està tapat i plou una mica quan ens llevem, cap a Santa Pau a donar un tomb i comprar uns quants fessols.
D'aquí cap a Besalú a passar pel pont i probar la Ratafia, després ja cap a Banyoles.
Comprobem que el llac encara està en el mateix lloc i seguim cap a Breda a dinar.
Un bon dinar i cap a casa que el temps no està per anar a fer excursions.
Queda pendent la "ruteta", potser quan el temps amaini.

Un tomb per el Pedraforca (La Ruta)

2008-11-16T18:18:00.010+01:00

Son les nou quand ens trobem a Bagà, entre tots som 15 cotxes a on guanyen per golejada els Discovery D3.
Després de fer quatre grups començem la ruta direcció cap a Sant Joan d'Avellanet i la Torre de Santa Magdalena per una pista asfaltada, passat ja Gisclareny i al Coll de la Bena deixem l'asfalt i seguim direcció a la zona de picnic de la Mare de Deu de Gresolet a on parem a esmorzar.
La glaçada es important i fà un fred que pela tot i fer un bon solet. La vista del Pedraforca tot nevat es impresionant.
Seguim ja cap a Saldes borejant la riera de Gresolet, el paisatje d'aquest tram es esplendit.
De saldes cap a Feners per carretera i ja per pista cap a Bonner, el tram es divertit, una mica de fang, unes cuantes pedres i una bona colla que s'equivocan de camí animen el matí.
Poc avans de Montcalb tornem a trobar asfalt que ja no deixarem fins a la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys.
Aquí nosaltres ja deixem la ruta ja que tenim que estar a casa a dinar, l'intenció era deixar-la a prop de Cardona peró com anem molt lents a calgut fer.ho avans.
En total han estat uns 50 quilómetres prou distrets i amb bona companyia.
Caldrà tornar-hi més endavant i amb més tranquilitat a fer la ruta sençera.

De l'Anoia a la Conca de Barberà (La Ruta)

2008-11-09T21:38:00.012+01:00

Son passades les vuit quand començem la ruta, 4 quads, 2 motos i el Jimny. Direcció cap al Bruc per baixar a la Pobla a esmorzar una mica, com el tram es ràpid nosaltres fem dressera per carretera per arribar a bona hora.
Una mica de carn, butifarra amb seques i una mica de vi ens treu el fred del cos.
De la Pobla baixem cap al Badorc i el Castell de Cabrera per continuar fins a Rofes i la Llacuna on parem a estirar una mica les cames.
De moment tot va prou bé, fa sol i no hi gens de pols per els camins, una mica d'aigua i fang que donen un afagit a la ruta.
Seguim cap a Sant Magí i per Pontils cap a Santa Coloma de Queral a on tenim parada per dinar. Aquí tenim la primera incidencia, en JP es queda sense benzina a pocs metres del restaurant, una estirada fins la benzinera i a tornar-hi.
Com anem bé de temps fem una bona tertulia i a torna-hi que no a estat rés, cap a Biure, Vallverd, Rocafort i Sarral per baixar cap a Montblanc.
De Montblanc fins a Prenafeta a on arribem just quand es comença a fer fosc, cap a l'hotel i a donar un petit tomb.
Sopar una mica, tertulia i cap a dormir que demà toca tornar-hi.
Com la tornada es curta aprofitem per dormir una mica més per lo que son ja passades les 10 quand reprenem la ruta direcció cap a casa.
De Prenafeta cap al Pla de Santa Maria i Santes Creus a on ens cal fer una mica d'investigació, han modificat el camí i ja no està a on estava de fet ni el camí ni la muntanya, està tot aplanat.
Passat les Pobles tornem a trobat el camí tallat, ruta alternativa i a seguir cap a Torrelles i Sant Martí a on agafem direcció a Guardiola a on parem a dinar.
Un bon dinar i ara ja només un tram de tramit fins a Masquefa.
A estat una bona sortida, força sol i els camins entretinguts, en total uns 240 quilómetres, 140 el disabte i 100 el diumenge. Ara ja fins l'any que ve que ja comença a fer massa fred.

De la Noguera al Berguedà (La Ruta)

2008-09-28T22:18:00.012+02:00

El cert es que al final ha estàt de l'Alt Urgell al Berguedà, ens hem saltat el tram de Ponts a Coll de Nargó per que quedaba una sortida masa llarga.
Sobre les nou del matí ens trobem a Coll de Nargó per començar la ruta, després de les presentacions fem dos grups de 5 vehicles. El primer amb 3 Discovery, 1 Mitsu i 1 Defender; el segon amb 2 Discovery, 2 Mitsu i el Jimny.
Iniciem la ruta direcció cap a Montanisell sense més complicació que les pedres del camí, d'aquí seguim cap al Coll de Llívia per fer el tram del Boumort, la pista es ample i planera peró la qüantitat de cotxes es espectacular, sembla la diagonal en hora punta.
El grup 1 sembla que han parat a esmorzar al refugi, nosaltres com anem més tard parem a la Solana dels Cóms.
Seguím ja cap a Sant Andreu per tombar direcció cap a l'est per arribar a Organyà, de Cérvol ni un, no es estrany amb la qüantitat de gent que hi ha, de Bram tampoc ni un aixó si de Voltors i Aguiles tots el que volge.ho.
D'Organyà ja pujem per el Coll de Bigues per fer la ruta dels Manairos, una mica de pedres per fer gana i a dinar a la Solana de Fontanel-la.
El dia es esplendit, fa un bon solet i ni una mica de vent. Paradeta de taules i ha treure el "tiveri", nosaltres aprofitem per fer el "vermutet" mentre s'està fent la paella de marisc que portem.
Tothom comparteix el que porta amb els demés per lo que acabem una mica massa tips.
Ara toca recollir i deixar el lloc ven net i arreglat abans de seguir la ruta.
Seguim cap a la Guàrdia d'Ares passant per les dues tarteres dels Manairons a on ens deixen tres Discovery per tornar cap a casa.
En aquest tram els que van devant tenen la sort de veure dos grups de Cervols, privilegis d'anar els primers.
De la Guàrdia cap a les Piques , Junyent i Biscarbó a on ens retrobem tots per seguir ja junts cap a Sant Joan de l'Erm.
Anem una mica tard i arribem a Sant Joan ja de nit, son més de les vuit. Una cervesseta, deixar les coses al refugi, sopar una mica i a dormir.
A les vuit del matí ja anem pasant per esmorzar ja que em quedat a les nou per iniciar la ruta.
Aquí ens trobem amb el Joan amb el seu Runner i el Josep i el Jordi amb el Toi que ens acompanyaràn en el tram d'avui.
Com som 9 cotxes també fem dos grups i iniciem la ruta direcció a Santa Magdalena. La pista està molt humida i els tolls al camí son prou divertits, a Santa Magdalena un parell pasen l'estona fent la tradicional trialera amb prou encert.
Ja seguim cap a Civís per baixar a Sant Julià de Loira a on parem una estona a fer unes petites compres i estirar una mica les cames.
De Sant Julià pugem cap a la Rabassa a on parem a veure el Tobotronc i el Trial de les Nacions.
Ja es tard i parem a dinar a l'àrea de Picnic de la Rabassa, aquest cop ens cal encendre el carbó per fer la carn que portem. Aquí perdem una mica de temps ja que el carbó està humit i no es vol encendre, al final peró ho aconseguim.
En Joan aprofita per escalfar el seu dinar i en Carles ens ofereix la seva magnifica "enpanada" i un orujo que treu la son.
El grup de Tarragona ja es despedeixen, encara tenen una bona estona fins a casa.
Nosaltres seguim cap a la Font de Pollineres per baixar ja cap al Cap de Rec i Martinet.
Com son ja més de les sis decidim donar la ruta per acabada i tornar ja cap a casa.
Al final han estat 150 quilómetres el dissabte i 100 el diumenge amb una mica de tot i un temps excelent.
Cal remarcar la companyonia i el bon fer de tots els que ens han acompanyat en la sortida, espero que poguem compartir noves rutes en altres ocasions.

Matinal per l'Anoia (La Ruta)

2008-09-14T20:44:00.006+02:00

Aquest matí com estavem aburrits hem anat a fer un tomb per l'Anoia, una mica tard ja que jo me adormit ens hem trobat una colla a prop de casa.
No se com ho faig peró sempre m'ajunto amb cotxes inmensos, aquest cop amb un grup de Grs d'aquest preparats, els més petits un Toy i jo amb el Jimny que semblala un nen de parvuls.
Tot xino.xano anem tirant cap al lloc d'esmorzar quand ja surt el primer entrebac, després de vuit anys tinc el primer pinxaso amb una roda, sort que estem a prop d'una benzinera i a peu pla es fàcil camviarla.
Vinga, torne.mi a veure si esmorzem que ja es prou tard, pués un altre entrebanc.
Han pasat una màquina per el camí i el Jimny es queda amb la panxa tocant a terra, una eslingada sense cap problema i a tornari.
Ara si, ja estem al restaurant i la bona teca no ens la treu ningú.
Ja de tornada cap a casa a fer una mica el valent i menjar una mica de pols, be, molta pols.
Ha estat una bona sortideta d'uns 50 quilómetres, bons companys i bon esmorzar, a veure si ho fem més sovint.

La Serra de l'Albera (la Ruta)

2008-08-20T21:48:00.007+02:00

Son pasades les set del matí quand ens trobem amb el Kilian i els seus dos acompanyants al peatge de la Roca, ens saludem i continuem per l'autopista fins a la sortida de la Jonquera per continuar cap a l'Agullana a on començem la ruta.
A Can Bec de Baix agafem el GR-11 fins a Santa Eugenia a on ens desviem cap al Coll del Portell, de moment el camí es ampla i sense complicacions.
D'aquí seguim cap a Les Creus i fins a Sant Julià de Torts, el camí ja s'estreny una mica i el bosc es realment molt espés, hi ha trams que sembla qüasi que sigui de nit.
Aprofitant aixó fem parada a esmorzar ja que en aquest lloc no hi bufa tan el vent, a d'alt fa una ventegera de mil dimonis.
De Sant Julia anem tirant cap a el Portús, com ens han dit que aquest dies hi ha molta caravana intentem fer una pista que porta directament al Fort de Bellaguarda peró està tancada a la circulació, una opció es fer dressera per el Coll de Panissars peró el camí ja no hi es per les obres del AVE.
No ens quede més remei que baixar a la carretera i fer més d'una hora de cua per creuar el Portús.
Passat el Portús ens despistem i no podem agafar la carretera que porta a Sant Martí d'Albera ja que tindriem que fer cua un altre cop per lo que seguim per la de Sant Joan d'Albera fins a trobar el track.
El "despiste" a estat una sorpresa ja que hem circulat per una pista forestal asfaltada enmig d'un bosc esplendit.
Ja retrobat el track seguim direcció cap el castell de Requesens tot fen parada a veure l'avió sinistrat, si es va a poc a poc i controlant el bosc es veu desde el mateix camí.
Visita al castell de Requesens i reprenem la ruta cap a Cantallops, com ja son les dues hi la gana apreta parem a Cal Tomás a dinar, un bon dinar, un cafetó a la terrassa de la plaça i a continuar.
Seguim cap al Puig de la Coma de Remers i Santa fe de Solers, les pistes son amples i de bon transitar tret de la pols que hi ha.
Ja estem a Espolla a on agafem direcció cap al Mas Girarols i el Mas Pils tot seguin el GR-11.
Cap a Santa Mª de Colera i Vinamiscle per el Paratge Natural de l'Albera, ja son més de les cinc i decidim donar la ruta per finalitzada, direcció cap a Figueres a buscar l'autopista i cap a casa que encara hi tenim dues hores de viatje.
A valgut la pena tot hi estar tant lluny, no coneixia aquella zona i m'ha deixat impresionat.
Els camins son agraïts i hi ha una mica de tot, cal reductora en algún tram, la vista de tota la zona de costa desde llança fins Portbou i els boscos de l'Albera han compensat l'estona d'autopista i la cua a el Pertus.

De l'Alt Urgell al Berguedà (La Ruta)

2008-08-13T21:56:00.013+02:00

Son les nou quand ens trobem a l'ermita de la Mare de Déu de la Font Trobada (Montferrer) amb el Helios per fer la ruta 4x4, entre tots som cinc amb un Terrano un Mitsu i el Jimny.
Després d'esmorzar una mica al costat de l'ermita seguim direcció a la Seu per iniciar la ruta direcció a Calbinyà, per aquesta pista jo no hi habia passat mai i es prou distreta.
De Calbinyà cap a les Bordes de Boloriu i el Refugi de la Rabassa ja a Andorra a on parem a veure el Tobotronc un tobogan de més de 5000 m. de longitud.
Vist que aixó del tobogan no es per nosaltres l'Helios ens porta fins el Pic Negre a 2650 mts. d'altitud i al Pic de la Peguera. La vista es espectacular i el vent i fred també, com no anem preparats no hi estem gaire estona, caldria porta roba d'abrig per estar.hi peró com anem en plan "pixapins", pues aixó, cap al cotxe.
Desfem el camí fins al Coll de Pinés per tombar cap a la Bordes de Cintó i anar a buscar el GR-11-10 que ens portarà al refugi del Cap de Rec. Per el camí trobem un parell d'àrees de Picnic plenes de gent disfrutan del bon dia que fa.
Entre una cosa i l'altre ja son més de les tres quand hi arribem, com hi a un restaurant aprofitem per dinar una mica.
Fet i no fet son més de les cinc quand reprenem la ruta direcció cap a Lles, Martinet i Bellver a on voliem agafar la pista que dona la volta per l'Ingla de Baix i el Serrat de les Esposes, com ja es molt tard decidim prescindir d'aquest tram i anar directamen cap a Coll de Pal.
Cap a Alp i la Masella, la carretera està en obres i ens retrassa una mica més. Agafem ja la pista que ens portarà cap a Coll de Pal i Bagà.
Poc després de Coll de Pal volem agafar la pista del Trencapinyes per fer dressera peró està tancada per treballs forestals per lo que seguim per carretera fins a Bagà i ja cap a casa.
Entre una cosa i l'altre al final han estat uns 135 Km. amb pistes no massa complicades tret d'algun tram amb molta pedra, paissatges fantastics i uns quands voltors fen.nos companyia.
Al temps ens a fet costat i la companyia de la Pili, el J.Pedro i l'Helios a estat clau per la sortida.

Un tomb per Menorca (La Ruta)

2008-08-10T22:11:00.001+02:00

Aquest dies i aprofitant les vacances hem anat a Menorca a veure un familiar i a passar uns dies d'esbarjo.
L'anada i tornada l'em fet en vaixell ja que ens hem enportat el Jimny per poguer donar algún tomb per allà.
Sortida de Barcelona amb un Ferry ràpid, sembla que en menys de 4 hores serem allà, bé, al final han estat qüasi 5 peró tant se val.
Ja estem situats a Alaior en el pis i un cop tot col.locat cap a donar un tomb i a dormir, estem cansats.
Ja recuperats cal fer "el que toca", visites cap aquí, visites cap allà, ara una cala, ara una altre, una mica de sol, una mica d'aigua i molta calor.
De 4x4 a Menorca no hi ha oportunitats de fer.ne peró tot i aixó el Jimny a anat bé per arribar a alguna caleta a peu de platja, sempre aixó si, amb les indicacions i ajuda de gent del païs.
Tenim la sort de coincidir amb les festes d'Alaior, Sant Llorenç, es impresionant la participació de la gent de la població en totes les activitats i l'afluencia de forans.
Les "Completes" al matí o a la tarda amb la Banda i els Caixers son agraïdes i els "Jaleos" cap al vespre son espectaculars.
Tot aixó regat amb una mica de "Pomada" ben fresca converteix a l'Alaior en el centre de la festa de Menorca per Sant Llorenç.
Ja estem de tornada, aquest cop en un Ferry normalet de Balearia, horari impecable, sortida i arribada al punt.
Desembarcar i tot anar fent cap a casa, descarregar, sopar i a dormir.
Es fà una mica llarg peró entre pel.licula, cigarret a cuberta, la vista d'un grup de dofins i de la costa ens passan les 9 hores de viatge prou entretingudes.

Geocaché 4x4 "El Barranco Maligno" (La Ruta)

2008-07-27T23:24:00.011+02:00

Sobre les vuit del matí ens trobem al lloc habitual el Isi i en J. Pedro amb el Mitsu i jo amb el Jimny per agafar direcció cap a l'Hospitalet del Infant a fer el Geocaché.
A quarts de deu ja estem asentats en un bar de Miami Playa esmorzant una mica per agafar forçes per la ruteta.
Son les onze quand estem ja situats en el punt de sortida, es una ermita en un turó amb bona vista de tota la zona de la costa.
D'aquí i ja amb les noves coordenades ens dirigim cap al punt 2, pedres, moltes pedres es el que trobem.
El Mitsu va pujant i el Jimny al darrera, de mica en mica la cosa es complica, les pedres son més grans i el terra es ple de pedretes, el Mitsu comença a tenir problemes peró segueix pujant, el Jimny diu que prou.
Agafo el Winch i el col.loco al seu suport, deixem anar el cable l'enganxem al Mitsu i a probar. El Winch no pot, es massa petit per lo que ens cal que també estiri el Mitsu. La cosa sembla que va bé fins que es trenca el suport del Winch, cap al maleter i a probar l'eslinga variable. Aquest cop a funcionat i sortim del primer entrebanc.
Un troç més amunt una mica del mateix, ja ens plantejem de deixar.ho correr i donar mitja volta quand passa un home a peu que ens diu que el tram dolent de seguida s'acaba, també ens trobem amb dos 4x4 que fan la ruta al revés i diuen que la baixada no es sençilla, donç vinga a seguir. Mentrestant darrera nostre hi ha un Discovery que també vol pujar peró al veure la dificultat sembla que s.ho repensa i dona la volta.
Uns quands bots més i amb el Jimny lligat al Mitsu arribem al punt 2, més o menys em tardat més d'una hora per fer 2 quilómetres.
Agafem les coordenades i cap al punt 3, aquest cop es de baixada i amb una pista també plena de rocs i amb el terra sorreng, clavats no ens quedem pero cal fer tot un esforç per controlar la velocitat dels vehicles i un parell d'indicacions per fer la traçada correcte.
Arrivem al punt 3, ens costa de veurel tot i que el tenim devant del nas, potser es la soleiada que cau. Anotar coordenades i cap el punt 4 ja per pista més tranquila i planera.
Del 4 ja cap el 5 sense més complicació, com ja son dos quarts de tres i estem a la carretera decidim anar a dinar, més o menys em tardat més de tres hores per fer uns 20 quilómetres.
A les tres ja estem aposentats en un restaurant de l'Ametlla de Mar. Una bona paella, una mica de peix, una cafetó i a tornar.hi.
Son ja les cinc quand arribem al punt 6 per continuar la ruta cap al punt 7, no te massa complicació tret de veurel, agafem coordenades noves i cap el punt 8.
Aquest cop es planer peró els rocs ja son de tamany XXL, sembla que estiguem en el Dragon Khan, cal posarse el cinturó per no donar cops de cap al sostre.
L'Isi amb el Mitsu va passant, a mi amb el Jimny a calgut eslingar.me un parell de cops ja que me quedat penjat de panxa i sense tracció.
Ja estem al punt 8, coordenades noves i cap al punt 9, ara la cosa ja es més tranquila, ja del 9 cap al 10, 11 i 12 sense massa complicació tret de trobar.los.
Son les set de la tarda quand ja estem en el punt final, el 13, aquí ens diu que cal remenar pedres per trobar el Caché, el problema es que i a mil.lions de pedres.
Amb imaginació, una petita ajuda i el gps a la má tenim la sort de trobar.lo, vinga, una anotació a la llibreta i cap a casa.
A estat dur, molt dur, a estones portavem la camisa ben xopa, el J. Pedro s'ha fet un fart de treballar amb el cable i l'eslinga i l'Isi semblava la grua del RACC, sort n'he tingut d'ells.
Cal remarcar que som els primers a trobar el Caché i que les vistes de tota la zona son esplendides.
En total més de cinc hores de ruta per fer uns 50 quilómetres i 14 de jornada, hem arribat a casa a les deu de la nit, no està malament.

Petita trobada Toyota Runner

2008-07-20T14:57:00.007+02:00

Aquest matí he anat a una petita trobada d'amics del Forum del Toyota Runner, tot i que jo vaig amb un Suzuki Jimny.
El lloc de trobada ha estat a prop de Collbató més o menys a les 8:30 del matí, quand he arribat només hi habia dos Runners per lo que he aparcat una mica separat per no fer nossa.
Al final ja erem uns 10 cotxes, tots grans, molt grans, el Jimny feia el ridicul entre aquell ventall de 4x4s grans i alguns preparats i tunnegats.
Tal com toca ja que no coneixia a ningú em fet les presentacions i quand tots estavem a punt hem anat a esmorzar.
Bé, prou bé l'esmorzar tot i que jo menjo com un pardalet, embutits, patates, monguetes, butifarres, etc.
D'aquí ja ens diriguim cap a un circuit privat a la zona de Can Martí, un cop alla el organitzador ens convida a fer el circuit, hi ha de tot, camins, trialeres, etc.
Ell comença el tomb a veure qui segueig, sembla que ningú, pues cap alla amb el Jimny, com no se cap a on a tirat el guia enfilo la primera baixada que trobo, sembla que es més dreta del que hem pensaba i hem quedo trabat de panxa a terra, tots els que estaben mirant s'apunten a apretar, "ep", no aprete.ho que no sortiré, aixeque.ho una mica el cul del Jimny que pesa poc i ja n.hi haurà prou, dit i fet.
Darrera meu segueixen dos Runners tot fent les trialeres, tots els altres s'han quedat a mira i fer fotografies.
Ja son més de les dotze i tinc que tornar cap a casa, no podré fer tot el circuit peró tan se val ja que la meva intenció era fer fotografies d'aquestes màquines tan grans i preparades i no pot ser perqué no segueixen la ruta.
Ha estat bé, he conegut bona gent i hem fet un bon esmorzar.

El tresor de "Doña Saurina II" (La Ruta)

2008-07-07T23:00:00.010+02:00

Hem tingut sort i hem pogut anar a finalitzar el Geocaché 4x4 del Tresor de "Doña Saurina".
Ja passades les nou hem sortit de Masquefa direcció cap a Tarragona i pel desviament de Lleida per l'autopista per sortir direcció a Bràfim.
El punt numero 13 ja el teniem localitzat de l'altra sortida per tant hem anat directe cap a ell, cap problema, un pas a sota del AVE i a localitzar el proper punt.
Ara ja anem cap el 14, aquest tot i que la aproximació ha estat molt fàcil trobar el lloc concret ja ens ha fet rumiar una mica, després d'un petit tomb per una urbanització i de baixar un parell de cops del cotxe a mirar hem trobat l'accés al punt.
Total rés, una baixadeta i cap a la foscor, un bon tros de foscor i aigua, prou aigua per un cop localizat el punt fer marxa enrere ja que anavem sols i el toll de sortida de la foscor ens ha semblat prou important per no arriscar.nos tots sols.
Ja tenim les dades i anem cap al punt 15 que no te més complicació que trobar.lo i anotar les coordenades per el punt 16.
Ja estem en el punt 16, un bon lloc i una bona lliço d'arquitectura, anotar les noves coordenades i cap el punt 17.
Aquest punt tot i que no està als meus mapes de seguida ha estat localitzat, tot i un pagés que ens ha mirat amb "mals ulls".
Fer reconte i cap al punt final, cap problema, amb un tres i no res i abans de les dotze ja estabem a la porta del establiment.
D'entrada han estat una mica sorpresos ja que erem els primers, després de fer les comprobacions pertinents ens han entregat el tresor.
Hem agafat un petit detall, n'hem deixat un altre i hem apuntat una petita cronica al llibre de notes.
Cal dir que el propietari de l'establiment ens a fet un petit obsequi per ser els primers a descobrir el tresor.
Ha estat bé, molt bé, mes o menys entre l'altre dia i avui unes 5 hores per trobar el tresor, no està malament, tot i aixó cal tenir present que la ruta es bastant "durilla", cal una mica d'experiencia en 4x4 per fer.la i portar uns bons equips de navegació.

El tresor de "Doña Saurina I" (La Ruta)

2008-06-22T21:51:00.017+02:00

Avui hem anat a fer un Geocaché 4x4, es semblant a una jincana, ens han donat les coordenades del primer punt i a partir d'aquí vas trobant pistes que indiquen el següent punt.
La ruta ens a portat entre l'Alt Camp i el Tarragonés.
A estat dur, molt dur, les pistes estàn plenes de forats i de rocs, molts rocs i molt grossos, feia temps que no sentia jemegar la suspensió del Jimny d'aquesta manera.
En alguns trams hem fet una bona neteja de laterals, el soroll de les branques fregant feia esgarrifanses a les dents.
Em començat a les onze del mati en el punt 1 i de mica en mica i amb més d'una equivocació hem anat trobant els següents punts, el 2 i el 3, no tenen massa complicació tret de trobar.los.
Del punt 3 al 4 la cosa ja es complica una mica, començen a apareixa els rocs i el camí redueix considerablement la seva mida.
Del 4 cap al 5 no te més dificultat que veure la crüilla a seguir per arribar.hi.
Del 5 cap al 6 un tram es bon camí peró costa de veure l'indicació, cal baixar del cotxe i posar.hi imaginació.
Del 6 cap al 7 el tema ja es complica, primera curta i un pel de gas per arribar.hi.
Del 7 cap al 8 una mica del mateix.
Del 8 cap al 9 ens trobem el camí tallat per un arbre caigut, hi ha peró uns pas estret per el costat.
A les dues del mitgdia i amb només 25 quilómetres fets estem al punt 9, com som a prop de Vilabella ens hi hem arribat a dinar al restaurant Les Arades.
Sobre les cuatre i ja tips reprenem la recerca.
Del punt 9 cap el 10, 11 i 12 que no tenen massa complicació, hi ha una mica de tot.
Com son ja més de les cinc decidim tornar cap a casa que encara i tenim més d'una hora de carretera.
De moment ja hem passat per Montferri, Peralta, Renau i l'Argilaga, sembla que encara ens queden la Secuita i Vistabella.
Ens queden per fer 6 punts per arribar al tresor, sembla que ara ja potser serà una mica més sençill vist els ultims trams.
A estat divertit, a veure a qui "enredo" per anar a acabar.ho, aixó si, aquest cop caldrà portar una mica de beguda ja que per aquella zona no hi ha gaires bars per fer passar la set.

Del Berguedà a la Cerdanya (La Ruta)

2008-06-15T21:15:00.004+02:00

Sobre les nou ens trobem a la benzinera de Guardiola, som un Mitsu, dos Tois, Un Terrano i un Jimny.
Aquest cop em conegut al Joan que a volgut compartir la ruta amb nosaltres. Després d'un bon esmorzar agafem la carretera direcció a la Pobla per agafar la pista que ens portarà fins a la carretera de Coll de Pal passant per Gavarrós, el dia està una mica tapat peró no impedeix veure com està la muntanya de verda i ufanossa.
Tot pujant i passat Cal Muntaner en Josep se li punxa una roda, paradeta, cambiar per la de recamvi i a tornari.
Anem seguint per carretera per agafar el GR-4 que ens porta fins a l'estació d'esqui de la Masella, la vista de la Cerdanya es fantastica, tot es verd es nota que la pluja a fet la seva feina.
Seguim cap a Urús i Riu per pujar cap els Cortals on fem una paradeta a estirar una mica les cames.
Ara ja estem de baixada per la vora del riu de l'Ingla fins a Bellver a on agafem la carretera cap a Ordén on tenim l'intenció de enllaçar fins a Eller, no a estat possible, hi ha una senyal de prohibida la circulaçió.
Com ja son més de les dues donem mitja volta i ja cap a Puigcerdà a on parem a dinar.
El tram de Meranges queda pendent per una altre ocasió.
Un bon dinar al restaurant l'Allau i cap a casa.
No es una ruta massa complicada i te bons trams d'asfalt peró les vistes del Berguedà i la Cerdanya ho valen.
Si fa no fa han estat un 90 quilómetres amb una mica de tot.

Un tomb cap el Bruc (La Ruta)

2008-06-08T18:21:00.007+02:00

Pues aixó, que teniem que anar al Bruc per un compromís i com som així i hem anat per la dressera habitual.
Cap a Hostalets, Ca n'Aguilera i fins a la benzinera per agafar l'autovia fins el Bruc.
Una mica de fang i el bosc ben humit es el que hem trobat, potser si haguesim parat fins i tot algún rovelló tindriem a la bossa.
Ja al Bruc un bon esmorzar, pa amb tomaquet, botifarra blanca, botifarra negre, cansalada, tot a la brasa i regat amb un bon vi del Penedés, després un cafetó tot esperant el inici de la festa.
Ha estat interessant i divertit, es el bicentenari de la "Batalla del Bruc", una bona cercavila i un munt de parades d'artesans per beure.

Veure la Ruta

Cargolada 2008 (La Ruta)

2008-05-24T21:42:00.007+02:00

Sobre les vuit quand ens trobem al lloc habitual els dos Mitsu, el Toi i el Jimny, està plovent peró tot i aixó decidim fer la ruta.
Per un tram ja prou conegut ens dirigim cap a Sant Martí Sarroca per arribar.nos a esmorzar a Torrelles de Foix, segueix plovent i el fang no es massa molestia.
Poc després de Sant Martí tenim un petit ensurt, un Mitsu es queda de potes enlaire al costat del camí, el terra es molt tou degut a la pluja i una part del camí cedeix.
Després de fer diversos intens ens cal enganxar diferents eslinges i amb l'ajuda d'un tractel el possem dret.
No ha estat gran cosa, quatre retllades i l'ensurt, tot i aixó no es qüestió de fer el valent i val més fer.hi un repás a conciencia per lo que mentre uns acompanyent al Mitsu a casa per deixarlo al garatge els altres fem dressera per carretera fins a Torrelles a on parem a esmorzar.
Entre una cosa i altre son qüasi les dotze quand sortim del bar, es tard i no dona per fer tota la ruta per lo que decidim fer dressera per carretera fins a Santes Creus ja que aquest tram ja el tenim conegut.
Els altres ja aniran directament a Montblanc a on ens trobarem a l'hora de dinar.
De Santes Creus ja seguim per pista cap al Pla de Santa Maria i Fuiguerola del Camp, està plovent amb ganes quand pujem cap al Bosc del Rector per arribar a Prenafeta, la pista es pedregosa i el bosc regalima aigua per tot arreu.
De Prenafeta i ja per un camí de tramit fins a Montblanc, son les dues quand arribem, els altres ja fa estona que volten per alla.
Un bon apat de cargols; cargols a la llauna, al pebre, a la catalana, amb seba dolza i amb especies tot acompanyat d'un bon vi ens recupera del ensurt, després una bona pasejada per Montblanc i cap a casa.

Sortida en Quad de Primavera (La Ruta)

2008-05-11T21:49:00.006+02:00

Son les set quand ens trobem al taller de l'Isi, sembla que tenim moltes baixes tot i aixó i la pluja decidim fer la sortida.
Sobre dos quarts de vuit ja estem a punt tres motos, un quad i dos cotxes. Ja amb el track carregat als gps i tot a punt enprenem la marxa per la sortida habitual que ens porta fins a prop de l'Andorrà.
El temps es va comportant i la pluja no es cap molestia, el fang no es excesiu i al no aver.hi pols anem a bon ritme.
Sobre dos quarts de deu ja estem els dos cotxes a Sant Martí de Sesgueioles esperant a devant del bar per esmorzar, les motos no arriben i després d'esperar una estona decidim seguir ruta a mirar si han passat de llarg.
Els trobem a prop de Millars aturats amb una moto averiada, s'ha trencat la cadena, reparació d'emergencia i després de la "bronca" per haberse passat el lloc d'esmorzar decidim arribar.nos a Sant Ramón per fer.ho.
Entre una cosa i l'altre son qüasi les dotze quand enprenem la ruta, aixó si, l'esmorzar a estat de pel.licula.
Seguim a bon ritme fins a Ponts i per la Baronia de Rialb fins a Coll de Nargó a on arribem sobre les dues de la tarda.
Aquí ens trobem amb un grup de Reus que també van cap a Andorra, son una bona colla, uns 15 o 20 entre motos i quads.
No hi ha massa gana ja que em esmorzat tard per lo que decidim fer una mica de "pica pica", formatge, llangonissa, pernil, etc. tot acompanyat amb una mica de pa amb tomaquet, un bon vi i un cafetó per acabar.
Ara ja d'una atacada fins a Andorra, cap a Noves de Segre, Miravall, el Coll del Roc Picó i Sant Joan de l'Erm.
Aquí ens cal deixar una moto, s'ha trencat el camvi i no pot continuar. L'encarregat del refugi ens guardarà la moto en un tancat, l'hi estem molt agraït per el seu interés.
Seguim ja cap a Santa Magdalena, Civís, Fontaneda i Sant Juliá de Lòira, son les set quand arribem a la porta de l'Hotel.
La pluja ha estàt escassa, d'aigua tota la que volgue.ho i més.
Entre Masquefa i Andorra han estat 250 quilometres amb molt poc asfalt i prou entretinguts.
Després de les dutxes pertinents i ja amb una mica de gana anem a sopar, tertulia i a dormir.
Hem quedat a les vuit per esmorzar, uns son puntuals, d'altres es presenten més d'una hora tard, tot i aixó a les deu ja sortim de Sant Julià direcció cap a la Rabassa.
Fa un dia fantàstic, el sol apreta i el cel està net i clar. El paissatge es esplendit i la pista fa de bon seguir.
Trobem una mica de tot, aigua, fang, neu i també un nombros grup de 4x4 francesos direcció a Andorra.
De la Rabassa baixem cap a Estamariu per agafar el GR-3 que segueix el riu fins a la Seu d'Urgell, es un passeig ample i planer amb força gent a peu i en bicicleta, també algú a cavall.
Nosaltres que anem amb el Jimny tenim un petit ensurt, un senyor a caigut del cavall i està ferit en el terra, fem les trucades pertinens al SEM i ens esperem que arribin i l'hi donin assistencia.
De la Seu cap a Adraén, Fornols, Tuixén, El Port del Comte i Solsona a on parem a dinar.
Anem prou bé d'horari, molts de trams estan asfaltats i el promig es bó.
Un bon dinar, repostar gasolina i a torna.ri direcció cap a l'Ermita del Miracle, Pinós, Fonollosa i Castellar.
D'aquí ja per ruta prou coneguda cap a Castellfollit, Sant Pau i Masquefa a on arribem sobre les set de la tarda.
Una cervesseta i cap a casa que estem tots una mica cansats.
La tornada ha estat rapida i sense incidents, potser una mica massa d'asfalt peró es el que toca per arribar a bona hora a casa.
Han estat uns 260 quilómetres de tornada i uns 500 en total, tot i la pluja ha estat una bona sortida.

De Tortosa a Miravet (La Ruta)

2008-05-03T20:12:00.007+02:00

Son les vuit del matí quand sortim direcció a Tortosa per l'autopista, sobre les deu ja estem en un bar de Roquetes esmorzant una miqueta i preparats per començar la ruta.
De Roquetes fins al Caro a veure una mica el paisatje i fer un parell de fotos, tot pujant també una foto a la Cabra per si de cas.
Anem seguin per asfalt fins el Coll de la Carrasqueta, a partir d'aquí ja comença pista.
Seguim per la Vall de Carlares per enllaçar amb el GR-8 fins a la Casa del Rei, la pista es ample i sense massa dificultat, el paissatje es agraït, entre boscos i ja alternant amb conreus.
En un moment donat tenim un petit ensurt, en una corva molt tancada ens trobem de cara a tres ciclistes que circulen en paralel ocupant tot el camí, sort que anabem molt a poc a poc disfrutant del paissatge si no ens trobem al imprudent ciclista que circulaba per la seva esquerra dins del cotxe.
Seguim cap el Coll de la Creu per tombar direcció nord cap a Baseit, poc avans ens desviem fins al Parrissal a fer una caminadeta. Sembla que estàn arreglan la pista fins alla.
Està ple de gent donant un tomb, no fa massa calor i la passejada es agradable.
Son ja les tres quand parem a Baseit a dinar, ens cal esperar un mica ja que el restaurant està a vessar, tot i aixó l'espera a valgut la pena, hem dinat força bé i el servei molt amable i familiar.
De Baseit seguim cap a Arnes i Horta de Sant Joan, el camí segueix sent prou sençill, qüasi no cal posar la reductora, si el 4x4 ja que de tant en tant hi ha algún roc.
Seguim per el barranc de Paladella direcció cap a Batea, ara el paissatge ja va camviant, ja es comença a veure vinya i atmetllers.
Son més o menys les set quand arribem a Batea i ens cal buscar lloc per dormir, aixó ja es una tasca més dificil que arribar fins aquí. Tot està plé, a Batea i també a Gandesa per lo que acabem en un hotel de Mora la Nova.
Un tomb per Mora la Nova i Mora d'Ebre, a sopar i a dormir.
Sobre les vuit, un café amb llet i de tornada cap a Batea ja que alla começa el tram fins a Miravet.
Tot esmorzant tenim la sort de trobar un conegut que ens fa de guia per tota la població, a estat tota una lliçó de que fan, com son i com han estat la gent d'aquesta població.
Sortim de Batea que son les dotze direcció a Gandesa, la pista està tota asfaltada, tot i aixó es pot disfrutar de les vinyes i els camps de cireres que l'envolten.
De Gandesa seguim cap a Miravet seguin el GR-7-1-3 fins a Lo Canalís a on ens desviem fins a Mas del Moro entre boscos i camps de conrreu.
Aquí ja agafem asfalt fins a Miravet a on arribem sobre les dues del mitgdia.
Sembla que hi ha una trobada de gegants i no ens deixan pujar al castell per lo que guardem taula en un restaurant i ens arribem al Pinell de Brai a donar un tomb i veure la cooperativa.
Un bon dinar, un cafetó i fins al Pas de la Barca per creuar el riu Ebre i agafar ja carretera cap a casa.
A estat una bona sortida i no massa complicada, potser una mica llarg el tram de Tortosa a Batea.
A quedat pendent el tram de Miravet a l'Hospitalet de l'Infant per un altre dia.
El track que tenia fet sobre el mapa a estat fiable al 100%.

Camí Català-Aragonés (La Ruta)

2008-03-20T21:26:00.012+01:00

Son les deu quant sortim de Masquefa direcció a Tàrrega per començar la ruta, a Igualada parem a esmorzar una mica avanç d’agafar l’autovia direcció Lleida.
Just passat Tàrrega ja comencem la ruta direcció a Tornabous, la Fuliola, Linyola i Balaguer.
Aquí parem una estoneta per refrescar.nos i comprar alguna tonteria, després tornem cap a Castelló de Farfanya, Algerri i Alfarràs a om parem a dinar.
De moment seguim la ruta prevista sense cap complicació, les pistes son amples i planeres i el paisatge d’un verd esplèndid.
Ja amb l’estómac ple seguim la ruta cap a Tamarite de Litera i Monzón a on arribem sobre les cinc de la tarda.
Es molt d’hora, em fet els 103 quilometres de la ruta en menys temps del previst però continuar més enllà ens pot complicar el trobar lloc per dormir.
Cap a l’hotel i a donar un bon tomb per el poble, a sopar i a dormir.
Després d’un bon esmorzar i sobre les deu del matí comencem el tram de Monzón a Loarre per Selgua, Ilche, Berbegal i Pertusa.
Els camins segueixen sent amples i planers, el paisatge igual, camps i camps verds.
De Pertusa cap a Salillas, Sesa, Novales, Ola i Huesca a on parem a donar un tomb i veure una mica la capital.
De Huesca cap a Chimillas, Bolea, Aniés i Loarre, aquest cop també arribem prou aviat, lo que ens dona temps d’anar a fer una visita al castell, es molt interessant i les explicacions del guia divertides.
Ja son les sis i toca buscar lloc per dormir, anem a l’hostal de Loarre i un cop instal·lats agafem el cotxe per fer un tomb fins al pantà de la Penya.
Han estat 117 quilometres de pistes planeres i amples, igual que el primer tram de Tàrrega a Monzón.
Ara ja es tard, cap a sopar i a dormir que demà cal tornar.hi.
Un bon esmorzar i a tornar.hi, sortim de Loarre direcció cap a la Penya Estación, ara la cosa ja es diferent, ja estem en ple bosc i el camí ja es una mica més pelut, a plogut i el fang i l’aigua son els protagonistes, hi ha molts de trams que sembla que estiguis esquiant.
En un moment donat el camí a seguir a desaparegut per lo que ens cal fer una ruta alternativa que ens porta fins a la Foz de Escaletes, es impressionant, cal passar per una passera que fa basarda mirar a baix, no te baranes i es la mida justa del Jimny.
Ja estem a La Peña Estación, agafem asfalt fins a Los Aquileses a on seguim ja per pista, aquí la cosa ja es complica, rocs, molt de rocs i prou grossos i ja per acabar d’amanir.ho el camí desapareix i ens cal passar dos rierols i un pedregar per arribar un altre cop a la carretera, a calgut la primera curta i molt a poc a poc per arribar.hi.
Ja per asfalt fins a Ena per seguir per pista cap a Botaya, fang i més fang amb unes roderes impressionants, quasi no cal agafar el volant, el Jimny sembla que vagi per uns rails.
A Botaya agafem asfalt per anar cap a Sant Juan de la Peña a on parem a fer un tomb per el Monestir.
Seguim cap a Santa Cruz de Serós i Santa Cilia de Jaca, aquí ja comencem a veure alguns Peregrins que venen de Jaca.
Anem seguint per carretera fins a Martes on agafem pista direcció a Mianos, tot segueix igual, fang, aigua i rocs, el paisatge es fantàstic, estem en ple Prepirineus.
A Mianos agafem un altra cop asfalt fins a Artieda on seguim ja per pista fins al pantà de Yesa on agafem pista direcció a Undués de Lerda i Sangüesa.
Avui han estat 125 quilometres molt distrets, son les quatre de la tarda quant arribem i estem cansats, molt cansats.
Decidim que el tram de Sangüesa a Puente la Reina ja el farem un altre dia per lo que ens dirigim cap a Tudela a buscar lloc per dormir, d’aquesta manera ja tenim un tros avançat per la tornada de demà.
Son les cinc quant passem per Caparroso i parem en un bar a menjar una mica, encara no hem dinat i tenim gana.
Unes bones chistorres i cap a Tudela, fa un fred que pela i una venteguera que aixeca tots els pels, tot i això anem a donar un tomb.
Després a sopar una mica i a dormir.
En total de Tàrrega a Sangüesa han estat uns 350 quilòmetres molt agraits, val la pena fer la ruta, cal però refer les etapes ja que les dues primeres podrien ser més llargues.
El track original a estat un 95% fiable a falta del tram de Sangüesa a Puente la Reina, a veure si algú s’anima i anem a acabar.ho.

Sortida en Quad d'hivern 2008 (La ruta)

2008-02-24T22:06:00.009+01:00

Aquest cop la puntualitat ha estat qüasi britanica, a les vuit ja sortiem direcció cap a la guardia.
Al final dos cotxes i fins a tretze vehicles entre motos i quads, catorze persones en total.
De la Guardia seguim per un tram ja conegut fins a Castellgalí a on parem a esmorzar en un bar a peu de la carretera, es petit i estem una mica estrets, tot i aixó la mestressa ens fa una mica de tot, botifarres, cançalada, llengonissa, etc.
De Castellgalí seguim cap al Pont de Vilomara i Rocafort per la serra de Puig Gili. D'aquí ja cap a Navarcles i Artés.
De moment cap incidencia remarcable, tot segueix el seu camí.
D'Artés seguim cap a Vilarassau, Santa Maria d'Oló i Olost a on parem a dinar a la fonda Sala a on ens han tractat força bé.
Ja tips i després d'una mica de tertulia seguim cap a Sant Bartomeu del Grau, Sobremunt i Sant Quirze de Besora.
Anem molt bé d'horari, poc passades les sis ja estem en el hotel a on ens instalem després de buscar un aparcament per les motos.
Un tomb per el poble, a sopar i després uns a dormir i d'altres a disfrutar una mica de la nit.
Son les vuit quand ens anem despertant i baixant a esmorzar, sembla que hi ha gana.
A les nou ja estem a punt per sortir, un quad fa el tonto i ens retrassa una mica, tot i aixó anem be d'horari.
Per la Plana Llisa cap a Alpens, d'aquí cap a Salselles i Sant Maurici de la Quar per pujar cap a la Portella i ja direcció sud fins a la Colonia Rosal.
De la Colonia i per Graugés cap a Casserres, Viver, Serrateix i Santpedor. Aquí tenim un petit incident, una moto es queda sense gasolina, no han fet parada a cal Rosal a omplir i han fet "salat", sort que a Santpedor han pogut omplir.
Seguim ja cap a Sant Joan de Vilatorrada per fer el tram final fins a Castellfollit del Boix a on parem a dinar, son les dues de la tarda i la gana ja comença a apretar.
Una mica de tot, un cafetó i ara ja si cap a Masquefa, com es un tram molt conegut cada un a anat per on a volgut.
Parada al Casal a descarregar boses fer una cervesseta i cap a casa.
Bé, a anat molt bé, més de 320 quilómetres entre el dissabte i el diumenge, el temps a estat esplendit i cap incidencia remarcable.
Sembla que han quedat ganes de tornar.hi, potser cap a mig Maig i cap a Andorra.

Nocturna hivern 2008 (La Ruta)

2008-02-09T23:37:00.003+01:00

Son les cinc de la tarda quand ens anem trobant en el lloc habitual, en total sembla que som 13 cotxes.
Son passades les sis quand començem la ruta, primer un tomb per el poble per despistar una mica i ja direcció cap a Can Esteve, el Torrentfondo i el Grandet.
Seguim cap a Can Llopart i Cal Font, aquí tenim que fer una petita variació del Roadbook, sembla que el camí esta llaurat i cal anar un tram per carretera.
Ja a prop de Gelida seguim per un camí estret, amb algún forat i una mica de pedra que ens porta a Can Rimundet i Sant Joan Samora.
Seguim cap el sud direcció a Gelida per tornar a pujar per les Flandes cap a Sant Llorenç i ja per anar acabant cap a Ca l'Almirall.
Aquí ja donem la nocturna per acabada, carretera i cap el restaurant a sopar una mica, un pica-pica per començar i després uns entrecots, xai, sipia o unes gambes a la planxa.
Una mica de pastís, un cafeto i cap a dormir que ja es hora.
Entre una cosa i una altre hem fet uns 45 quilómetres, no son masses pero hem tardat qüasi tres hores, de nit tot es negre i costa trobar els camins.
A estat prou divertit, a veure si n'hi ha alguna cap a la primavera.

Puig de la Balma (La Ruta)

2008-01-13T19:52:00.003+01:00

Son les vuit quand ens trobem amb l'Isi i la Isa amb el Mitsu i el Josep amb el seu Toy, bon dia, carregar el gps i direcció cap a Sant Pau.
Tram de tràmit sense cap incidencia fins a la Guardia a on parem a esmorzar, una mica de xai, cansalada, butifarra, una truiteta, acompanyat amb unes mongetes i una mica de vi, un cafetó i a tornar-hi.
Ara ja tota la ruta es una incognita per nosaltres ja que està feta sobre el mapa, de moment i fins a Castellgalí sembla que anem bé, poc asfalt i cap equivocació.
De Castellgalí seguim cap al Pont de Vilomara, tot segueix igual, qüasi no toquem carretera i el track sembla fiable.
Ja al Pont de Vilomara tenim una petita confusió, i a dos camins que van paralels i ens equivoquem, marxa enrera i cap a la ruta bona.
Anem seguin per una pista planera i ample, tot de cop perdem la linea de track, es evident que no seguim el camí marcat, mitja volta i a veure si veiem el camí bo.
Costa de trobar, està molt tapat, sembla que fa molt de temps que no hi pasa ningú, tot i aixó anem seguim amb curtes i a poc a poc.
El camí cada cop es més tapat i més dret, els rocs son considerables i les ratllades al cotxe son inevitables, dubtem si tindrà al final sortida a algún lloc.
El Jimny va passant tranquilament, el Mitsu i el Toy ja van una mica més justets, al final peró arribem a una pista més ample i planera, estem per la Serra de Puig.
Anem seguint el torrent de Flequer fins a la pista asfaltada que porta de Rocafort a Mura.
Fem un tram d'asfalt fins agafar la pista que porta fins al Puig de la Bauma a on parem a fer una visita i una cervesseta.
Seguim cap a Mura per le pista de les Blanqueres, ja son qüasi les tres i com la gana ja apreta seguim per asfalt fins a Rocafort.
Cap al restaurant Masia Can Serra a treura la gana, una mica de tot, un cafetó, tertulia i tot "xino xano" cap a caseta, nosaltres cap a Masquefa, el Josep cap a Terrassa.
El track a estat fiable qüasi en un 95%, la ruta a resultat distreta, amb una mica de tot i molt poc asfalt, em tingut algún inpediment que em solventat amb discreció i paciencia.
Potser l'aprofitaré per fer un tram d'una sortida en Quad.

De l'Anoia al Bages (La Ruta)

2007-12-30T21:55:00.003+01:00

Ja per acabar l'any hem fet una petita matinal de Masquefa fins a Rajadell.
Sobre les nou ens trobem al Casal per esmorzar una mica i són més de les deu quan comencem la ruta.
Sortim direcció als Hostalets i Pierola per seguir per la riera fins a Can Pujol.
Seguim cap a les Roques Blanques per baixar sota el pont de l'autovia, a veure com està el camí i fer una mica de trialera.
La cosa no surt gaire bé i el Mitsu es queda mirant als núvols! Cap problema, porta winch i en un tres i no res el treurem.
Vet aquí que tirant del cable ens queda a les mans, el cargol que l'aguanta està trencat. Al final, amb l'ajuda de l'altre Mitsu surt de l'entrebanc a correleres.
Seguim cap a Sant Pau per fer un tram desconegut que ens porta a la carretera i fins a Sant Salvador de Guardiola.
De Sant Salvador, i ja per pista, anem cap a la muntanya dels Set-Rengs per agafar el cami que porta cap a Rajadell.Ja prop de Rajadell els dos Mitsus fan drecera, jo segueixo per asfalt fins al poble.
Al cap de poc ja arriben els altres a peu, sembla que hi ha una tanca i no poden passar.
Han deixat els cotxes a l'altre cantó i cap al restaurant a peu.
Fem un vermutet i cap a dinar. Després tertúlia i ja de nit cap a caseta.
És una ruteta curta d'uns 50 quilómetres, prou entretinguda per una matinal.

La Mariscada (La Ruta)

2007-12-15T18:17:00.001+01:00

Com ja es habitual i com anavem sols hem sortit tard, molt tard, ja eren més de les deu i després d'un bon esmorzar al Casal quand hem començat la ruta.
De Masquefa per carretera fins a Gelida (aquest tram ja l'haviem fet i qüasi tots els camins estàn asfaltats) per començar la ruta passat Casablanca i direcció al castell de Subirats.
Tot aquest tram i fins Can Revella es molt entretingut i divertit, les vistes de tota la zona de la cara sud de Montserrat, fantastiques.
Passem la N-340 i seguim direcció a Olesa per el turó de les Mentides, tot segueix igual, per entre boscos i pistes plenes de rocs.
A Olesa tombem cap a l'Est direcció a les Gunyoles per baixar cap a l'Arboçar de les Roques, el paissatge ja es una mica diferent, es bairreja el bosc amb petites zones de vinya.
Seguim cap a Can Trabal i Viladellops per agafar la C-244 fins a Canyelles i tombar cap a Les Palmeres.
Aquí ja agafem pista direcció al pantà de Foix, cada cop la pista es més tancada per la vegetació i els rocs ja començen a ser d'una mida considerable.
Poc abans del Plà de le Palmeres trobem un petit tram on la mida dels rocs ja es per pararse a mirar.ho, tot i que es un tram molt curt com anem sols i anem tard per dinar decidim fer marxa enrera i continuar per carretera cap a Vilanova.
Ja tormarem a acabar la ruta i fer el tram dels rocs i el del pantà de Foix un altre dia que trobem companyia.
Ja son qüasi les tres quand arribem a Vilanova, cap a Cal Peixerot, un bon dinar de peix regat amb un bon vi de la zona i cap a caseta.
Es una bona ruteta, hi ha poc asfalt, la zona es distreta i si tens bon ull pots fer alguna dreçera entretinguda.

Ruta dels Ilergets (La mini ruta)

2007-12-07T20:18:00.000+01:00

Com en d'altres ocasions no ho teniem previst, ja eren qüasi les onze del matí quand em decidit anar a donar un tomb.
De Masquefa fins a Igualada a buscar l'autovia i fins a Tàrrega, d'aquí cap a Tornabous per començar la Ruta dels Ilergets.
Seguim el track direcció cap el poblat Iberic del Moli del Espigol (tot i el track està ben senyalitzat per arribar.hi),la primera sorpresa es que està tancat i no podem entrar a veurel, només està obert els dissabtes i diumenges.
Unes fotos desde les afores i a seguir el track direcció cap a Ivars d'Urgell entre els camps de fruiters.
El paisatge es de ple hivern, tots els arbres estàn sense cap fulla i el sol no ens vol acompanyar, tot i aixó es agradable la tranquilitat que si respira.D'Ivars ens diriguim cap a Vila-sana, en un moment donat no podem seguir el track original, sembla que els mapes que tinc ja son una mica caducs.
El camí que tenia marcat passa per un gran aiguamoll ple d'ocells, seguim per el camí autoritzat fen la borera i tornem a enllaçar amb el track original.
L'aiguamoll està molt bé, fins i tot dispossa de punts d'observació i zones d'esbarjo, es l'Estany d'Ivars i Vila-sana.
D'aquí ja seguim cap el Palau d'Anglesola a on parem a fer un vermutet, ja es qüasi el mitgdia i ja hi ha una mica de gana.
Del Palau i seguin el track original seguim cap a Sidamon, Bell-lloc d'Urgell i els Alamús.
A poc de passar els Alamús parem a mirar l'hora i a veure que fem, son dos quarts de tres i cal pensar en el dinar, veiem que estem tocan a Lleida i decidim seguir fins alla a veure que trobem.
Just passat els Mangraners veiem un restaurant en un poligon industrial, com no ens interessa entra dins a Lleida hi parem a dinar.
Molt bé, cargols a la llauna, remenat d'alls tendres amb bolets, ganves a la planxa, bacalla amb bolets i tot regat amb un bon vi de Raimat.
Després un cafetonet, autovia i xinu-xano cap a casa.
No hem fet tota la ruta dels Ilergets ja que es d'uns 150 quilómetres, més o menys han estat uns 60, el terreny es molt planer i ràpid peró es una bona excusa per tornar a fer la ruta complerta i fer una bona cargolada.

Sortida en Quad d'Hivern (La ruta)

2007-12-03T15:29:00.002+01:00

Son les set del matí i fa un fred que pela quand ens trobem al lloc habitual.
Al final som tres quads una moto i dos cotxes, tres per diferents motius no han pogut venir.
Sortim direcció a Hostalets, Sant Pau i Castellfollit per seguir per la Serra de Rubió cap a els Prats de Rei, aquí ja tenim la primera incidencia, la moto del Alfons es para sola cada dos per tres.
Després d'una estona aconseguim que es possi en marxa i seguim ruta cap a Sant Martí, just quand passem per la Clau la moto es tornar a parar.
Mirem de treure la bujia a veure com està peró està posada d'una manera que cal una clau especial i tot i l'ajuda dels veins del lloc no ho aconseguim.
Cop de peu i la moto arranca, torne.mi a veure si arribem fins a Sant Ramón.
Ja sense parar arribem a Sant Ramón a on parem a esmorzar una mica, portem una hora de retard i ja hi ha gana.
Una mica de xai, botifarra, cançalada i un parell de "Frankfurts", acompanyats amb unes mongetes y una mica de pa amb tomaquet, regat amb una mica de vi del pais, un cafetó i a tornari.
Seguim cap el Llor i fent un tram de carretera arribem a Ponts, d'aquí cap el Moli Nou seguint el riu Rialp per tombar ja direcció a Coll de Nargó.
La zona ja es coneguda i a les dues ja estem entaulats per dinar, un bon apat i a tornari que de seguida es farà fosc.
Una mica de carretera fins a la pista que puja cap al Coll de Bigues i a la Serra de Prada, fa molt de fred i trobem alguna zona amb una mica de neu, ja es qüasi fosc quand arribem a la Guàrdia d'Ares per lo que decidim agafar carretera i cap a Coll de Nargó a veure si ens donan sopar i podem dormir una mica.
Son quarts de nou i ja estem tots entaulats esmorzant una mica, la glaçada al carrer es prou important, tot i aixó els caçadors ja començen a marxar direcció al bosc.
Ara ja anem de tornada i la ruta te molts trams de carretera per poguer arribar d'hora a casa.
Cap a Alinyà, Cambrils, Montpol i Solsona fent algún tram experimental a fi de no passar per tan asfalt.
De Solsona seguim cap a Su, Pinós i Prades per baixar ja cap a Rajadell a on parem a dinar, com la ruta es ràpida els Quads han arribat una bona estona abans del previst, vermutet i a esperar que arribesim els demés.
Un bon dinar regat amb una mica de Cava del bó per cel.lebrar que tot a anat bé i cap a casa.
De Rajadell cap a Castellfollit i d'aquí cap a Masquefa, una cervesseta al bar, descarregar l'equipatge i cada un cap a caseta.
Al final han estat 230 quilómetres el dissabte i 170 el diumenge.

La Ruta dels Manairons (La Ruta)

2007-11-10T20:42:00.002+01:00

No estava previst per ara, ja que la salut no ens acompanya gaire. Ha estat allò de "anem? Doncs anem!"
Cap a les vuit del matí agafem direcció a Organyà a esmorzar una mica, comprar pa del bo i coca i a començar la ruta.
Per la palanca de Noves anem cap a Noves de Segre per pujar a Argestues a veure la llegenda de La Formació del Pirineu, i d'aquí pel Coll del Roc Picó cap a Guils del Cantó per seguir cap a Biscarbó on trobem la llegenda d'El Tresor del Rei d'Anglaterra, un dolmen molt ben conservat.
La pista fins a Argestues està asfaltada, d'aquí fins al Coll del Roc no es massa complicada però fa una mica d'impressió l'alçada per la que recorre.
De Guils cap a Biscarbó la cosa canvia, la pista és planera i trobem molta pols. El paisatge és sorprenent, el bosc és d'un color groc intens i no hi ha ni un arbre de color verd.
De Biscarbó ja baixem cap a Junyent per arribar-nos a Castellas a visitar El Secret de les Encantandes. Aquí trobem una colla de 4x4s d'Andorra amb un porc senglar mort en un remolc.
Desfem el camí fins a Junyent per pujar cap a les Piques. Tot pujant parem a veure com està de bolets però comprobem que no n'hi ha un.
Ja a les Piques fem paradeta a disfrutar del paisatge i contemplar les aus que sempre hi ha per aquella zona.El dia és molt clar i la vista és esplendida, això si, fa un fred que pela.
De les Piques ja baixem direcció a la Guàrdia d'Ares per el Tossal dels Pallers per veure si trobem els Manairons.
De la Guàrdia fem una escapada a Taús a visitar l'Últim Moro del País i agafar ja direcció a la carretera.
Aquest tram és una mica més pelut. A partir de les Tarteres dels Manairons i durant uns 20 quilòmetres tot són rocs i més rocs. Sembla talment que els Manairons es varen cansar de treballar.
No sé si estaven tots d'acord o què va passar però ens varem trobar més de 30 motos i quads en diferents grups. Sort que tots anavem "xino-xano".
S'ha fet tard, ja són les quatre de la tarda i com que tenim una mica de pressa fem un piscolabis a Coll de Nargó. I cap a casa.
La ruta en total a estat d'uns 90 quilòmetres amb una mica de tot, pistes planeres i d'altres que et posen tots els ossos a lloc. El dia molt clar i asolellat.
Potser hi tornarem quan hagi nevat, hi ha un parell de llocs que poden ser molt divertits amb una mica de neu.

Ruta de l'arròs a la cassola (La Ruta)

2007-10-14T11:28:00.002+02:00

A les viut ens trobem al lloc habitual. Sembla que en faltan dos i que al final no vindran. Som dos mitsus i un jimny, en total set persones.
Per carretera fins a Breda on començarem la ruta. Aqui, i com ja és hora, parem al bar Santa Anna a esmorzar una mica, unes truites amb pa amb tomàquet i els més atrevits una mica de cap i pota.
Després una visita a Breda a veure els llocs de Ventdelplà: el Tramuntana, la casa de la Teresa, la consulta del veterinari, el Condis, can Rata, etc.
Sortim ja de Breda direcció a Sant Llop de Viabrea per seguir pista fins a Can Flassada. La pista és molt tapada per la vegetació i el bosc és molt espès.
A uns dos-cents metres de Can Flassada el camí desapareix, i no tenin més remei que desfer una mica la ruta i fer drecera per la carretera fins a Riells.
Just quan fem la volta per tornar tenim la sort de veure un parell de gaigs prenent el sol.
Aquí volem seguir la pista que porta fins a Santa Fe de Montseny per Can Bernat però un guardia forestal no ens deixa passar. Sembla que només és per veïns i com que és temps de castanyes no deixen passar cotxes.
Mitja volta i cap a Breda per carretera per agafar la pista que va d'el Pol a Arbúcies.
És un tram curt però entretingut, està ple d'alzines sureres, castanyers i un racó de vinya.
A Arbúcies és la Fira de la Tardor i parem a fer un tomb i una cerveseta.
Ja son passades les dues i cal anar a dinar, per carretera fins a Sant Feliu de Buixalleu al restaurant, un bon arròs de muntanya amb bolets, esqueixada, xai i una mica de vi d'agulla rosat per regar-ho tot.
De tornada agafem la pista cap a Santa Barbara per baixar cap a la carretera d'Arbúcies, el track no està massa clar i cal fer una mica d'investigació.
A poc d' arribar a la carretera la pista ha desaparegut per les màquines d'una cantera, ruta alternativa i cap a la carretera.
Ja es fa tard i hem que tornar cap a casa, carretera i cap a Masquefa.
De 4x4 no n'hem fet gaire, el tram de Breda a Arbúcies per Santa Fe ha quedat pendent. Aquest cop no ha sortit gaire bé, tot i això el dia ha sigut prou entretingut.

Matinal Masquefa-Sitges (La Ruta)

2007-10-07T16:22:00.001+02:00

Tal com haviem quedat, a les vuit ens hem trobat davant de les escoles i sense perdre massa temps comencem la ruteta.
El Joan ha fet de guia ja que ell i l'Isi tenen la ruta ben coneguda per les seves sortides en Quad.
Agafem direcció a Sant Llorenç per Can Esteve, la pista està arreglada i sembla talment una autopista.
De Sant Llorenç cap a Espiells també hi ha novetats, quasi tota la pista està asfaltada fins a la Torre Ramona.
A partir d'aquí la cosa ja canvia, reductora i primera amb el Jimny, rocs i més rocs, la cosa es posa distreta.
Passem a prop del Castell de Subirats per seguir cap a Can Revella. El camí segueix sent entretingut, reductora i a poc a poc.
Passem la M-340 i ens diriguim cap el Turó de les Mentides per baixar cap a Olesa de Bonesvalls, on parem a fer un bon esmorzar. Tants rocs ens han obert la gana! Unes botifarres amb seques, una truiteta, vi, un cafetó i a tornar-hi.
A Olesa s'afegeix el Nacho que ens acompanyarà fins a Sitges. És el primer cop que ens veiem en persona.
A partir d'aquí ja entrem dins el parc del Garraf i ja la pista es planera, cal però anar en molt de compte, hi han persones en Quad, Moto, Bicicleta i a peu.
Sobre les dotze arribem a Sitges, està com si fos a mitjans d'Agost, els carrers i la platja plens.
Una cerveseta al Kansas i cap a casa a dinar.

Sortida en Quad de tardor (La Ruta)

2007-09-30T21:28:00.002+02:00

Aquest cop hem estat força puntuals, a les set ja erem tots al lloc, en total sis quads, dos motos i dos cotxes.
Sobre dos quarts de vuit ja agafem per la ruta habitual cap a l'Andorrà a esmorzar, hem arribat d'hora i a calgut fer una bona estona d'espera fins que obrisin.
Una amanida, una mica de xai amb pa torrat i tornem-hi.
Direcció cap a la serra de Rubió per pujar cap a la casa nova d'en Benet, l'Estació i el Castell d'Aguilar per continuar cap a Claret dels Cavallers.
D'aquí cap a Salo i cal Serraire per la serra de les Garrigues i fins a la Coromina a fer un vermutet i possar una mica de benzina.
De moment no hi a cap incidencia remarcable, monés un quad que a poc de començar la ruta a fet "figa" i a decidit tornar cap a casa.
De la Coromina cap a Navel i Montmajor a on parem a dinar, una mica de tot un cafetó i a tornar.hi.
Està plovent i sembla que ens mullarem, al final es només un cap de nuvol i de seguida escampa.
De Montmajor fins a Tolosa per carretera per agafar ja direcció a la Valldora i Sant Pere de Graudescales on ja tombem direcció cap a Berga.
Seguim fins el Pi de les tres Branques i com ja comença a fer-se fosc decidim no pujar al Rasos i seguir ja direcció a Berga.
Son les vuit del vespre quand arribem a la porta del Hotel ciutat de Berga.
A donar un tomb, sopar una mica, tertulia i a dormir.
A les nou del matí ja estem tots esmorzant, un bufet amb una mica de tot, preparar les montures i tornem.hi.
Per carretera fins a Avià per agafar la pista que porta a Sant Joan de Montdarn i Serrateix.
D'aquí cap a cal Tiet, cal Riols i fins a Suria a fer un vermutet i possar benzina.
De moment anem força bé d'horari, no tenim cap entrebanc i sembla que arribarem d'hora a dinar.
De Suria cap els Manxons, el Molí d'en Boixeda, Rajadell i can Servitxe per arribar a Castellfollit del Boix.
Ara ja es l'ultim tram, una tirada fins a Sant Pau de la Guardia i a dinar.
Un bon apat, una bona tertulia i cap a casa que demà es "Sant Tornem.hi".
Uns 300 quilómetres sense masses incidencies i amb algún tram inedit que ha estàt prou divertit.
Sembla que cap el desembre hi ha ganes de tornara fer una ruteta més.

Una volta per el Boumort (La Ruta)

2007-09-10T21:24:00.002+02:00

Com és habitual hem sortit una mica més tard del previst, passades les set del matí.
Un cop a Organyà hem seguit fins a Cabó per carretera, l'intenció era fer la pista que passa per Cal Llauna però no hem pogut passar, hi ha una gran llossa de pedra i anant sols no ens atrevim a seguir, no es qüestió de fer el valent.
De Cabó hem seguit cap a la collada de Montcau i la borda de la Pastora per bordejar tot el massís del Boumort.
Les cingleres de la cara nord del massís són impresionants i els ramats de voltors que s'hi veuen encara més.
La pista de moment és molt entretinguda, entre forats i rocs no tens gaire temps d'encendre el cigarret.
Passats els 1.900 metres d'altitud i a prop del tossal de Caners ja tombem per baixar cap el prat Montaner i els massos de la Coma.
Ara la cosa ja sembla diferent, una màquina ha arranjat el camí.
Seguim direcció Oest fins a Sant Andreu on agafem direcció al refugi del Boumort on fem una paradeta per veure les evolucions de les àligues daurades de la zona.
De moment de cèrvols ni un, deuen estar tots de festa aprofitant el pont.
Seguim cap al Coll de Llivia on mirem d'arribar-nos a Carreu a donar un tomb però hi ha una màquina arranjant el camí i no podem passar.
Mitja volta i anar fent cap a Montanissell per la Collada de la Creu de Ferri a veure si ens donen dinar.
Una bona taula d'embotits per començar, després una mica de tot, cargols, civet de porc senglar, pollastre i conill, ja per acabar un músic i un cafetó.
De tornada agafem la pista que porta fins a Coll de Nargó, aquí ens trobem amb un ramat de cabres manades per un gos de color blanc, no veiem cap pastor per enlloc tot i això el gos les porta fins a un petit prat amb molta diligència.
De cèrvol al final no n´hem vist cap, hem vist Voltors, Àligues Daurades, Esquirols, Vaques, Cabres, Perdius, Falcons i també diverses mosques.
Hem tingut la sort de gaudir de les impressionants vistes de la zona ja que el dia estava molt clar.
Ens han dit que el temps bo per els Cèrvols és d'aquí a uns quinze dies, potser hi tornarem.

Les Valls d'Aguilar (La Ruta)

2007-08-26T14:03:00.001+02:00

Aprofitant els últims dies de vacances he estat un parell de dies amb uns companys a les Valls d'Aguilar, al petit nucli de Castellàs.
L'estada l'hem fet a la casa dels Servos, un antic castell construit sobre una roca que al llarg dels anys a esdevingut una casa senyorial.
Des d'aquí hem fet un tomb -a part d'altres indrets- per el Bosc de Junyent fins a les Piques a uns 1.900 metres d'alçada.
Tot seguin les pistes s'ha fet necessari -per el temps en que estem- mirar com estava el tema del bolets, diuen que per allà n'hi ha molts.
Tot i que ho diuen jo, que soc un gran ignorant d'aquest tema, no n'he vist ni un, ni tan sols el de mostra, el que si em pogut veure ha estat una bona colla de voltors, alguna àliga daurada i un parell de cervols creuant la pista a tota "pastilla".
Com aquesta zona està a prop de la Serra del Boumort sembla que els cervols tenen tendència a arribar-hi a donar un tomb.
No hi havia estat mai en aquesta petita vall, si als voltants ja que son pas per anar cap a Andorra per el port del Cantó.
Mirarem de tornar-hi una mica més endavant, sembla molt tranqui-la per anar-hi a passar uns dies.

Ruta del Vi i del Cava (La Ruta)

2007-08-14T19:07:00.001+02:00

Avui he anat a marcar un tram del Roadbook de la ruta del Vi i del Cava, és un tram entre vinyes, arbres fruiters i alguna cava en el recorregut.
Ha estat força entretingut, més de quatre hores per marcar 40 quilòmetres, sort que després hem fet un bon dinar a Vilafranca.
Cal parar a cada crüilla significativa i agafar totes les dades a fi que surti un Roadbook fiable.
De moment ja tinc un tram fet, de Masquefa a Sant Marti Sarroca, ara ja només cal seguir per acabar els 140 quilòmetres que falten.

Un tomb per l'Alt Pirineu (La Ruta)

2007-08-12T19:47:00.002+02:00

Al final hem anat uns dies a les valls de l'Alt Pirineu, a la zona de la Vall de Cardós, la Vall Ferrera i les Valls d'Àneu.
Com que hem anat per la carretera de la Pobla de Segur hem aprofitat per visitar la zona de Collegats ja que no hi passavem des que varen fer els túnels.
Val la pena fer-hi una passejada, els penya-segats són interessants i la quantitat i varietat d'ocells mereixen la visita.
Ja situats en un hotel de Ribera de Cardós i com que encara es aviat fem la tradicional ruta per Tor fins a Andorra, estem de sort i sorpresos, només trobem tres cotxes en tota la ruta.
L'última vegada que hi varem passar semblava les Rambles de Barcelona.
Un tomb per Andorra i cap a Ribera un altre cop, ara anirem per la pista de la Mare de Déu de Canòlic, Civis i Santa Magdalena, es curiós, també anem completament sols.
Són dos quarts de nou de la nit quan passem per Santa Magdalena i agafem la pista direcció a Tirvia, potser és per l'hora o perquè no hi ha trànsit, però només agafar direcció a Tirvia veiem un ramat de porcs senglars que creua la pista i es queden una estoneta mirant-nos.
Intentem agafar la màquina de fotos però ja és tard, ja han marxat.
Just quan seguim la marxa ens creua una Daina, fa el mateix, es queda parada a veure què fem i com que veu que no fem res, cap el riu a veure.
Nosaltres ens quedem amb un pam de nas, es tard, es fa fosc i encara ens queda un bon tram fins a Ribera, a sopar i a dormir.
De bon matí és bona hora per anar a caminar una mica, agafem el Jimny i seguim en direcció a Tavascan per agafar la pista que porta al pla de Boavi, just passat l'envassament de Montalto cal deixar el cotxe, agafem la motxilla i seguim a peu fins al pla, no és molt llarg però entre parada i paradeta estem més d'una hora.
Tornant decidim fer-ho per l'altre vora del riu, durant força tram podem seguir vorejant per un petit corriol que quasi no es veu, desprès la cosa ja es complica.
Poc abans de l'envassament i a pocs metres d'on hem deixat el cotxe ja no es pot passar, a mullar-se toca, fora sabates i a passar el riu.
Fem un dinar de PicNic i com que és d'hora i el temps no està molt clar decidim tornar a Santa Magdalena a veure si tenim sort de veure més animalons.
Com que no es tracta d'anar pel mateix camí fem la ruta que passa per Roní, Montenartró i Sant Joan de l'Erm.
És un tram fins a Sant Joan de l'Erm realment agraït, pistes entretingudes dins d'un bosc esplèndit.
A Sant Joan parem a refrescar-nos, per dintre i per fora ja que comença a ploure amb ganes.
Cap a Santa Magdalena, Tirvia, Ribera i a dormir.
Sembla que avui el dia és clar i toca fer una mica de caminada, cap al pla de Boet per Àreu.
Pista amunt fins quasi el pla, des d'aquí, una estona a peu i fins el refugi de Vall Ferrera, un tomb per el Pla de Boet, tornada a Àreu i un bon dinar.
Sembla que el temps es complica i agafem direcció a la pista d'esqui de la Pleta del Prat a fer un cafetó i seguim, la pista que porta a la Pleta Palomera.
Volem pujar al l'Estany del Port però la pluja ja és torrencial i és molt tard, mitja volta i cap a Ribera a sopar i dormir.
Avui toca anar de mercat a Sort, plou i amb ganes, un tomb, dinar i a veure què fem.
El cel està molt tapat, tot i això pugem a Llessui a veure si podem fer la pista per la Serra del Solà.
Hi ha massa boira, no es veu res, tombem i seguim per carretera cap a Caregue a fer un tomb per la Vall d'Àssua.
Després cap a València d'Àneu per seguir cap a Son, Espot i Ribera.
Un bon tomb per el Parc Natural de l'Alt Pirineu, ens queden encara moltes pistes per fer amb el Jimny i molts camins per fer a peu.
Segur que hi tornarem.

De Berga a Camprodón (La Ruta)

2007-07-02T13:09:00.002+02:00

Al final em pogut fer la ruta, uns trams ja eren coneguts i els inedits no han anat gaire be, els camins ja no hi son.

Dissabte 30/06/07

Sortim de Masquefa sobre les vuit del matí direcció a la Colonia Rosal, després d'esmorzar una mica agafem la pista que porta cap a la Portella i la Quar per pujar cap a Borreda per Sant Benet de Villaplana.
Fa calor i parem a Borreda a donar un tomb i fer una cervesseta, seguim per carretera fins a Rocatrencada per agafar la pista cap el Sobirà i els Casons, aquí ja no podem seguir el track, després d'una hora de buscar i buscar no trobem cap camí per seguir direcció a Ripoll.
Com estem molt a prop del castell de Palmerola i anem a fer un tomb.
Tornem cap els Casons i baixem per una pista fins a la carretera, com es fa tard per dinar la seguim fins a Ripoll i Ribamala.
D'aquí seguim per la pista que porta a Ribes de Freser per el Coll de Jou. Ja son pasades les tres quand parem a Bruguera a dinar.
Aqui tenim el primer susto, el cotxe no enjega, la bateria està completament descarregada, fem un pont amb la bateria auxiliar que porto i tot arreglat.
Baixem cap a Ribes per anar fins a Pardines i agafar la collada Verda.
Ja aviem passat per la Collada Verda en una altra ocasió peró com era de nit no aviem vist el paisatge, ara entenem per que l-hi diuen la Collada Verda.
Son les set quand arribem a Camprodón, cap a l'Hotel a instalar-se, un tomb, unes compres, sopar, una mica de tertulia en una terrasa i a dormir.

Diumenge 1/07/07

Ara la bateria ja s.ha mort del tot, treiem la original, posem l'auxiliar i llestos, ens quedem sense el servei del MiniPc i les emissores, cal cambiar una conexió per que tot treballi peró com a partir d'ara ja no ens cal ja ho sol.lucionarem a casa.
Dubtem de tornar cap a Ribes de Freser per Tregurà o per carretera, com la pista de Tregurà ja l'hem fet tres vegades i els rocs que hi ha son una mica emprenyadors decidim anar per carretera.
Un cop a Ribes ens arribem fins a Queralbs per pujar a la Collada de Fontalba.
Aqui decidim pasar del 4x4 al 2x2, tot passejant i amb un esforç considerable (no estem acostumats a caminar) ens arribem fins a Nuria per un corriol prou entretingut.
Estem destrosats, aixó del tabac no perdona.
Un tomb per Nuria i corriol enrera per anar a buscar el cotxe, en total qüasi quatre hores a peu.
Ja s'acosta l'hora de dinar, cap a Ribes a fer el vermut i un dinar lleugeret, després de retorn cap a casa a on arribem sobre les sis de la tarda.
Es una bona sortida, llastima que el tram experimental no a estat del tot veritat, caldrà buscar una ruta alternativa per no tenir que fer tanta carretera.

Festa de la Cervesa (La Ruta)

2007-06-09T18:11:00.001+02:00

No estaba previst ja que teniem obligacions, peró com les hem pogut fer de bon matí hem decidit anar de ruta.
Hem sortit de Masquefa pasades les 10 del matí direcció cap a Can Bonastre per començar la ruta, com anavem parlant ens hem passat i l'hem agafat per el cantó de Piera.
Cap a Can Claramunt per agafar la pista que porta fins a Sant Jaume de Sesoliveres, aquí seguim direcció a La Bomba per passar el riu Anoia, d'entrada volem passar per el primer pas que trobem, sembla que hi ha força aigua i no recordo haber vist avans la passera que hi ha.
Mirem el Track i ens donem conte que no es el pas adeqüat, el lloc bó está una mica més amunt.
Cap problema en passar el riu tret que l'aigua es d'un color més aviat vermellos per lo que
seguim per el bosc de Can Segol direcció a Can Ros.
El bosc es molt tancat i amb moltes branques caigudes, mal lloc per estrenar un cotxe, les ratllades son inevitables i les "baques" perillen.
Passat ja Can Ros seguim cap a Sant Quintí de Mediona per la Solana del Cavaller, el paisatge no a cambiat gaire des que hem sortit, vinyes i camps de blat.
De Sant Quintí seguim per les Maioles fins al Castell de Mediona, aquí el paisatge ja es completament diferent, tot es bosc i en molta part repoblat.
La vista del bosc amb la montanya de Montserrat al fons es agradable.
Fem parada al Castell de Mediona a donar un tomb i fer una visita, la vista de la riera amb les seves petites singleres ens recorda el Cañon del Rio Lobos de Soria.
D'aquí i ja per una pista asfaltada arribem a Mediona, son les 12 pasades, poc més de dues hores per fer 37 quilómetres.
Aparquem i cap a la fira, es petiteta i no hi ha massa gent pero de cervesa si que n'hi a, i força.
Com no es qüestió d'agafar una "mona" en provem dues o tres d'artesanals, totes prou bones dins la seva diferencia.
En un tres y no rés ja som a l'hora de dinar, dons cap a l'Antic Hostal de Mediona a dinar.
Es un petit Bar/Restaurant amb un ambient molt agradable i una cuina molt cuidada.
Després un altre tomb per la fira i cap a casa.

Informació de la ruta

Sortida de Primavera (La Ruta)

2007-05-20T21:29:00.002+02:00

Dissabte:
Al final ens hem trobat a les set del matí 1 cotxe, 3 motos i 7 quads. Després de carregar el track als gps i fer una mica el ronso sortim ja tocades les vuit direcció cap a Manresa.
Aquest cop o fem una mica diferent i sobre les 9:30 ja estém asentats a la taula en el bar Catalunya de Sant Joan de Vilatorrada, sembla que hi ha gana y les seques amb botifarra qüasi no tenen temps de tocar el plat.
Com sempre la "canalla" fan una mica el beneit i cal posar ordre.
D'aquí seguim ja cap a Santpedor i La Botjosa per bordejar Artés i agafar la pista cap a Sant Vicenç de Vilarasau i baixar fins a Moià.
Aquí teniem previst fer un vermutet peró com anem una mica tard fem via cap a Tona per la Baga de la Crispiera.
De moment no tenim cap incidencia remarcable, tot mes o menys va sobre el previst, només una roda punxada.
Al voltan de les dues del migdia arribem a Tona, al restaurant 4 cantons, sembla que no hi som tots, n'em perdut un per el camí.
Després d'un tira i afluixa i algúns morros sembla que arriba el que faltaba, dons cap a dinar.
Un bon apat, un fard de riure i tot oblidat.
Estem ja molt a prop de Vic per lo que no tením massa pressa en marxar, una sobretaula i torne-mi.
De Tona cap a Santa Eugenia de Berga, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles i Vic.
Cap a les set arribem a l'hotel Pamplona a on ens allotgem, sembla que a costat del Sucre hi ha fira peró entre un entrebanc i un altre de seguida arriba l'hora se sopar.
Al hotel no fan sopars per lo que anem a un restaurant que hi carrer amunt.
Després una mica de tertulia i a dormir.

Diumenge:
A les vuit ja estem tots esmorzant, un bufet força complert amb musica de fons i envoltats d'antiguitats.
A les nou ja tením els gps i els vehicles a punt, somi, cap a Serrabonia, Sant Bartomeu del Grau i Olost.
D'aquí seguim cap el sud fins a Santa Mª d'Oló per tombar cap a Horta d'Avinyo i Sallent a on parem a fer un vermutet.
Després ja cap a Santpedor i cap a Maians a dinar.
Son les dues quant arribem al restaurant Cal Frare, la gana ja apreta i de seguida començen a servirnos.
Ja satitfets agafem ja el tram final fins a Masquefa, una cervesseta i cada un cap a casa.
En total han estat 160 quilómetres d'anada i 140 de tornada, tot anat força be, només un parell de llocs on a calgut posar una mica d'imaginació per seguir la ruta.

Tomb per el Montseny I (La Ruta)

2007-04-29T20:52:00.001+02:00

Al final no hem fet la ruta de Berga a Cardona, hem tirat cap al Montseny ja que hi teniem un petit "compromís".
Sobre les nou del matí sortim per carretera cap a Breda. A les deu ja som asseguts a la terrassa de l'Hostal Santa Ana, amb un bon plat de fuet amb pa amb tomaquet. El pa és una mica diferent, semblant a una coca, però està boníssim.
Al cap de poc arriba el "compromís", que s'apunta a esmorzar i diu que ens farà de guia per la zona.
Cap a les onze comencem la ruta. Com sempre ja anem tard, però l'esmorzar ho compensa.
Agafem direcció a Fogueres de Montsoriu, per seguir una pista que, passant pel costat de Can Massaguer, ens apropa al castell de Montsoriu i torna a la carretera de Fogueres. És un tram realment fantàstic, una pista entretinguda entre una quantitat impressionat d'alzines sureres. Tot ho fem amb primera curta, tant per la dificultat com per disfrutar del paisatge.
Ja baixant volem agafar la pista que porta cap el Verdeguer per seguir direcció a Arbúcies però hi ha una direcció prohibida. Mitja volta i ja per carretera fins a trobar un altre cop el track en la zona de Picnic El Pol del bosc de les Gavarres.
La zona de Picnic El Pol està de plena de gent, però nosaltres seguim direcció a Cal Teixidor, Sant Seguimon del Bosc, el Rieral i Arbúcies.
És un tram curt però molt alliçonador. El nostre "guia" ens fa veure que en molt pocs quilòmetres hi ha molta diversitat de fauna i de flora, fins i tot desde dins el cotxe s'adona d'unes petjades de porc senglar.
La diversitat de colors verds entre els arbres de fulla caduca a costat del riu i la de fulla perenne a la muntanya és força notable.
Sobre la una del migdia arribem a Arbúcies, i aqui ja perdem tot el promig de la ruta. Fan la fira de l'Aigua i entre parades i paradetes arriba l'hora de dinar. És tard i no tenim temps de seguir la ruta prevista. Carretera i cap a Sant Feliu de Buixalleu, a dinar a Can Masferrer.
Una cuina casolana amb servei ràpid i correcte. Després, i amb la panxa força plena d'un bon arròs de muntanya, cap a Breda a fer un cafetó i donar un tomb.
No hem fet tota la ruta, diguem que n'hem deixat una mica per poder tornar un altre dia a aquesta zona que, tot i estar a costat de casa, era desconeguda per nosaltres.

Setmana Santa 2007 (La Ruta)

2007-04-06T11:03:00.002+02:00

Aquest cop no hem pogut fer gaires rutes per pistes i camins, tot i que o hem intentat, la neu no hens a deixat.
A la Vall de Cardós volem fer la pista que porta al Pla de Boavi pero just en la cruilla cap al llac de Certascan el gruix de neu es ja molt important i està verge per lo que dessistim de continuar, aixó si, desde Tavascan la pista talment sembla una riera per la qüantitat d'aigua que baixa direcció cap al riu de Lladorre i els bassals qüasi tapan les rodes del Jimny.
Ja de tornada pujem fins a l'estació d'esquí nòrdic de la Pleta del Prat que tot i averi molta neu està tancada, fet que aprofitem per fer una caminadeta per la zona.
Ja situats en la Vall Ferrera probem de pujar fins el refugi de Farrera pero al pont de la Farga una mica del mateix, neu, molta neu.
A Tirvia a part de comprar coca mirem de seguir la pista que porta a Santa Magdalena peró a Farrera la cosa ja es comença a complicar, tot i no averi massa neu el gruix en alguna raconada es força important i tot i que portem cadenes i el Winch no es qüestió de temptar la sort, a més, en aquestes alçades el Winch no pot ser de massa ajuda ja que no hi a ni un trist arbre per lligar-lo.
De les Valls d'Aneu passem cap a la Val d'Aran per el port de la Bonaigua, la qüantitat de neu es impresionant, fins i tot el refugi està semi colgat de neu.
Aquí després de donar un tomb per Bossots i arribar-nos a Bausen anem a veure si podem fer la ruta que surt d'Arties direcció al Montardo, el refugi de Colomers i Salardú.
A les Bòrdes de Ressèc ja no es pot continuar, massa neu, neu que ens complica força el donar la volta, sembla que potsser tindrém que treure el Winch peró al final o aconseguim fent algunes tombarelles.
Ja situats a Llessui mirem de pujar per l'estació d'esqui seguin la pista que porta a Espot i també a la Vall Fosca, just quand passes per sota el telecadira ja no es pot continuar, mitga volta i cap a Sort a donar un tomb.
Baixant podem gaudir de les peripecies d'un remat d'ovelles passant la muntanya i ja com a colofó la vista d'un ocell que no sabem massa be que es (Aguila, Trencalós).
Ja estem de tornada cap a casa i decidim arrivar-nos a la Vall Fosca i al estany Gento peró just avans del pantà de Saliente ja es impossible passar per una gran barrera de neu.
Ja sabiem que la cosa estaria complicadeta peró no pensabem trobar tantissima aigua i neu, tot i aixó han estat divertits els pocs trams que hem pogut fer.
L'estada l'hem fet al Hotel Poldo a la Guingueta d'Àneu, lloc amb un ambient molt familiar i agradable amb una cuina de la zona i que recomano especialment.
Tot i que no hem pogut fer les rutes que teniem preparades, rutes que coneixem sobradament ja que fa un temps hi anavem molt sovint al estiu, ha estat un privilegi poger gaudir de la pau i la neu de les Valls.

Els Rasos-Igualada (La Ruta)

2007-03-25T18:59:00.002+02:00

Al final no em arribat a Igualada ni tan sols a Castellar a dinar, aquest cop m'ha fallat la previsió.
Molta part del tram dels Rasos a Cardona es molt més lent del que tenia previst i el promig que tenia calculat s'ha esfumat.
Tot i aixó ens ho em passat força bè, no es tracta d'anar a fer carreres si no de disfrutar de la sortida.
Em sortit sobre les nou del matí direcció a Berga a on em parat a esmorzar al bar Canigó, d'aquí i seguin per carretera fins a dalt als Rasos.
Molt de fred i poca neu es el que em trobat, a part d'una colla que estaven fen una botifarrada, sort que ja haviem esmorzat.
Tornem a baixar direcció Berga per començar la ruta i ja ens trobem amb el primer entrebanc, no podem seguir el Track per una cadena que tanca el camí, es facil d'obrir amb una eina peró no es tracta d'aixó.
Mirant el mapa veiem que una mica més enllà hi ha un camí que enllaça amb el Track, el seguim i a uns 300 metres ens trobem amb una altre cadena, mitja volta i cap a la carretera un altre cop.
Tornem a repasar el mapa i veiem que la pista que porta a la Casa d'en Cots enllaça amb el Track a La Ribera per lo que fem via cap alla.
Un bon tram passat el Pi de les Tres Branques está asfaltat, després ja es camí fins a la carretera BV4241.
Un tram de carretera fins a trobar el GR-1 que seguim direcció sud cap a Sant Llei i Casa Gomira.
La pista es estreta i molt recargolada, el paisatge fantastic entre el bosc i les cingleres.
Nosaltres anem fent peró per darrera ens apretan una colla de quads i motos, ens apartem, una salutació, i cada un al seu ritme.
Passat el Serrat de la Pineda no podem seguir el Track, el camí ja es una trialera i als pocs metres està tallat per una bona pared de terra sobreposada, mitja volta amb molta dificultat, a desfer la trialera i a mirar el mapa un altre cop.
La cartografia ens diu que hi ha un camí que ens enllaçarà amb el Track, ens costa de trobar, està força trencat i tapat per la vegetació, fa temps que no hi pasa ningú.
A Tolosa tornem a enllaçar amb el Track i ja per asfalt fins a Montmajor a on parem a fer un vermutet.
Mirem el rellotge i ens donem conte que anavem despistats, no son la una del migdia si no les dues, em tardat tres hores per fer 45 quilómetres, cal espavilar-se per dinar.
De Montmajor sortim per un camí rural asfaltat a on trobem una colla de 4x4s que sembla que estan una mica perduts, salutacions i bon viatge.
L'asfalt s'acaba i ja per una pista prou divertida
arribem a Cardona a on parem a dinar, ja son més de les tres i tenim gana.
Entre una cosa i l'altre sortim del restaurant qüasi a les cinc, amb el camvi d'hora em dormit poc i estem cansats i com el tram de Cardona cap a Masquefa ja l'hem fet diverses vegades decidim tornar per carretera.
El tram dels Rasos a Cardona que em fet no es massa conflictiu peró es molt lent, cal agafar-ho amb molta tranquilitat i amb ganes de pujar i baixar del cotxe forçes vegades, hi ha un munt de "bailets" per obrir i tancar, tot i aixó val la pena fer-lo.
La Palm M 105 s'ha comportat, es pot seguir perfectament un Track amb aquest antiqüat artilugi.