Les Rutes d'en Toti

Matinal (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 29 Nov 2009 16:25:00 +0000

A les 9 ja estabem una colla al punt de reunió per començar la ruta.
Per carretera fins a Can Aguilera per agafar la pista "canyera" que porta a la Pobla a on hem parat a esmorzar.
Una mica de botifarra amb seques, uns ous ferrats amb beicon i uns entrepans ens han tret la gana, després uns cafetonets i une gotetes per amenitzar la tertulia.
D'aquí ja cap al castell de la Pobla i seguint pista direcció a la Llacuna, trams ja coneguts i d'altres d'inedits que han estat tota una trobada.
Es un tram curt per un cami ample i divertit en mig d'un bosc frondós i molt poc transitat, es un bon lloc per fer bones passejades a peu i disfrutar de la natura.
Arribem ja a la Llacuna, una cervesseta i ja cap a casa que s'acosta l'hora de dinar.
Bona matinal, bona companyia, bon esmorzar i uns trams de ruta nous molt agraïts.

La Sardinada (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 15 Nov 2009 22:01:00 +0000

Son les 9 quand ens anem trobant a l'ermita de Sant Joan de Montdarm on també aprofitem per anar esmorzant.
Sobre les 10 ja iniciem la ruta cap a Valldeperes i La Coromina tot parant de tant en tant a recollir cireretes d'arboç per fer una bona melmelada.
D'aquí i per una pista ample i polsegossa fins a Vallbona a on fem parada a refrescarnos i fer passar la pols avall.
Tot xino-xano anem tirant fins arribar a Can Genís a on tombem cap al sud per arribar a Castellar i Catellfollit del Boix a on agafem pista fins a Sant Pau de la Guardia.
El dia es asolellat i fa calor, una calor poc habitual per el temps que som, cal treures el jersei i anar amb màniga curta.
Es fà tard i per la ruta més curta ens diriguim ja cap al punt de la sardinada, encara cal prepara.ho tot i hi ha una mica de feina.
Ara si, ja tenim la brasa a punt i només cal començar a possar.hi el tiberi, costelletes, botifarra, carxofes, sardines, de tot aixó després en donarem bona conta.
Tot acompanyat amb un bon vi i cava ens porta fins les postres, una bona selecció de reposteria i d'altres per finalitzar el menú.
Ara ja toca el cafetó i les gotes per amenitzar la tertulia, després ja cap a caseta que es fa fosc.
Bona sortida, bona companyia i bon dinar.

Matinal per l'Anoia (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 25 Oct 2009 20:19:00 +0000

Amb l'escusa d'una petita ruteta em aprofitat per retrobarnos uns quands per explicarnos les ultimes "batalletes".
Sobre les nou sortim del lloc habitual a prop de les escoles per seguir fins a Sant Pau per la ruta clàsica i prou coneguda tot mirant de tant en tant com està de bolets el bosc.
El restaurant està a vessar, entre ciclistes i quads ja no hi cap ningú més, tot i aixó un bon esmorzar de forquilla i una mica de tertulia ens prepara per la resta del matí.
Anem seguint la ruta marcada cap a Castelloli per baixar a la Pobla i agafar direcció al Badorc a on trobem el primer entrebanc, com no recordem gaire la zona seguim una pista que al final no porta enlloc, mitja volta i a buscar una alternativa.
Tot i haber plogut amb força uns dies abans el bosc sembla està sec i en els camins no hi fang.
Arà toca una cadena al camí, un altre cop mitja volta i a veure que fem.
Seguim per un camí ample i planer fins a Piera a on donem ja la "sortideta" per acabada, entre una cosa i una altre ja es mitgdia.
Un bon esmorzar i molt bona companyia, i tornarem aviat amb un bona sardinada.

Els Manairons 2009 (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 11 Oct 2009 18:52:00 +0000

Ja aviem fet la ruta el 2007 i teníem ganes de tornar.hi per lo que passades les 9 ja estem a Noves de Segre per començar.
Pugem cap a Berén per agafar la pista que porta al coll del Roc Picó i a on aprofitem per fer parada a collir uns quants fredolics i a esmorzar, aquest cop no arribarem a Argestues ja que ho tenim vist. De Guils cap a Solans disfrutant de la diversitat de colors de la natura i cap a Vila-rubia i Biscarbó a veure el dolmen.
Després ja baixem cap a Junyent i Castellàs a veure el “Secret de les Encantades”.
Desfem el camí fins a Junyent per pujar cap a les Piques tot fent parades a veure com està el tema dels bolets, sembla que ni havien i ja els han collit. Parada a les Piques a veure com estan el voltors de la zona, fa un vent impressionant i només se’n veuen dos circulant.
Anem tirant tot “xino-xano” cap a la Guardia d’Ares per anar a veure les tarteres dels Manairons, deixem també la visita a Taüs com en el cas anterior.
Ja comença a ser hora de dinar per lo que parem a la segona tartera a fer parada, tot mirant per aquí i per allà cauen uns quants rovellons i uns peus de rata. Aquí trobem al Josep que degut a un mal entès i a una avaria al mòbil no em pogut contactar.
Seguim ja cap a Organyà per la pista “roquera” dels Manairons, es un tram no massa llarg però molt lent, sembla que els Manairons es varen cansar de recollir rocs.
A Coll de Nargó parem a donar un tomb ja que es la fira del bolet, després ja cap a casa que encara queda una estoneta.

El Bram del Cérvol (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 04 Oct 2009 20:32:00 +0000

Son a prop de les sis de la tarda quand arribem a Coll de Nargó, agafem les claus de l'habitació del hotel i anem direcció cap a Bóixols per agafar la pista de Pessonada.
A Carreu trobem una bona colla preparats amb telescopis i càmeres de fotos, parem a veure si sentim o veiem quelcom peró com fan molt de xivarri decidim seguir un tram més de camí.
Ara ja sols i en silenci sentim el Bram per diferents llocs de la vall per lo que ens quedem en el lloc fins que es fa fosc.
Sobre les vuit ja desfem el camí fins a Coll de Nargó a sopar una mica, ens cal fer.ho a la terrassa del bar ja que a dins està ple com un ou de gent mirant el Barça. Deprés ja cap a dormir que demà cal matinar.
Son quarts de set quand arriben el Juanpe i la Pili i començem ruta cap al refugi del Boumort desde a on pujem fins al Cap del Boumort.
Tornem a sentir els Brams peró no aconseguim veure cap cérvol, com a molt un ramat de bens.
Un altre cop al refugi aprofitem per esmorzar una mica en un lloc solei ja que fa una mica de fred, tot seguit ens diriguim al Prat Montaner a veure qué, a prop dels Masos de la Coma tenim la sort de veure un cérvol que creua la pista direcció a la vall.
En el Prat i estem una bona estona escoltan els Brams i veien les voltes dels voltors, després ja direcció cap a Cabó.
Tot baixant parem a refrescar una mica la gola i vet aquí que començem a veure algun rovelló i un altre i un altre, al final un bon cistell.
De Cabó cap a Organya i Pons a on parem a dinar, una mica de tertulia i cap a casa.
A estat be, em sentit els Brams, em vist un Cervol i a sobre em trobat rovellons.

La sortida del bolet (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sat, 12 Sep 2009 18:53:00 +0000

Son les 9 quand ens trobem al lloc habitual per iniciar la sortida, fins a Pons i un bon tram més amunt per carretera fins que ja s'acaba el asfaltat.
Seguim per pista una mica rocallossa una bona estona fins a l'esplanada escollida i ens trobem que ja no es pot entrar dins al bosc amb el cotxe, unes grans pedres barren el pás. Trobem molt adeqüada aquesta mesura ja que el camí no porta a cap lloc i es més agradable fer el petit tram a peu.
Paradeta a esmorzar una mica, un bon entrepá de pernil, una cervesseta i per acabar un cafetonet ben calen que ens fa passar una mica el ferd que fá.
Som.hi, a buscar. La cosa está bastant fotuda, sembla que no hi ha rés de rés peró quand decidim tornar vet aquí que n'hi ha un que treu el cap.
Després un altre i un altre, tot tornan cap els cotxes anem fen un cistellet.
Com encara es aviat per dinar fem una mica de vermutet per cel.lebrar la troballa i de pás decidim que tornarem cap a casa per la pista de l'altre cantó de la muntanya, també fem una reflexió del molt que ens queda encara per ser una societat responsable ja que ens trobem amb dues ampolles d'aigua de les grans a terra que han deixat uns "porquets incivics".
El cel es comença a tapar i el vent ja bufa una mica fort, tot i aixó trobem un bon raconet ja a la vall on el vent no molesta i encara i fa un bon solet i que aprofitem per fer parada per dinar.
Una mica de tot regat amb un bon cava ens treu la gana i la sed, com a dalt sembla que hi ha tormenta toca ja recollir i cap a casa.
Seguim ja deixant la pista direcció a un poble petit a costat d'un cingle a on veiem que ha fet una bona calamarsada i ja d'aquí cap a Sant Llorenç a on parem a fer un cafetó.
Ara si que ja direcció cap a casa que ja es fá tard.

Matinal per l'Anoia (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 30 Aug 2009 19:42:00 +0000

A estat en un "pim-pam", ¿anem a esmorzar?, un post del J. Pedro al forum i llestos, dons anem.
Una ruta més que coneguda cap a Sant Pau de la Guardia amb el J. Pedro, la Pili i el Josep.
D'anada la ruta clàsica, Hostalets, la benzinera i Sant Pau per pistes amples i de pas habitual per els veins de la zona, el camí es polsegos i el bosc tot i està esplendit es veu resec, caldria una mica de pluja per animarlo.
La casa rural de Sant Pau està plena, sembla que d'altres usuaris de Quads, Motos, BTT i 4x4 han tingut el mateix pensament que nosaltres, tot i aixó ens troben un raconet.
Un bon esmorzar de forquilla (costelletes, botifarra, cançalada, patates, mongetes) tot regat amb una mica de vi i alguna Colaloca ens treu la pols de la gola.
De tornada agafem la via ràpida cap a Can Martí i aprofitem per fer una parada a recollir mores, estàn al punt per fer melmelades, ja en tenim uns quands pots fets peró una mica més no farà cap mal, l'hivern es molt llarg.
Per acabar un vermutet i cap a casa.

Un tomb per el Alto Tajo (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Fri, 21 Aug 2009 16:30:00 +0000

Son ja les 8 de la tarda quant arribem a Molina de Aragón, porta del Parc Natural del Alto Tajo.
Un cop instal·lats anem a donar un tomb per el poble, ens sorprèn la quantitat d’esglésies i de bars, també la poca gent que hi ha per el carrer. Sobre les 9 la cosa es comença a animar, els bars i terrasses es comencen a omplir i l’ambient ja canvia.
Es cert que fa molta calor i fins a aquesta hora no es bo voltar per el carrer.
Com hem fet els deures i anem prou documentats ens llevem de bon matí per començar la ruta. Aquest cop ens emportarem l’esmorzar i el dinar ja que en tota la ruta no hi ha cap bar ni restaurant per fer.ho, després de passar per el Súper i ja amb la nevera i la bossa plena iniciem la ruta direcció a Corduente a veure el Centre d’Interpretació, es molt nou i està molt ben documentat, aquí aprofitem per esmorzar a l’àrea de picnic que hi ha.
De Corduente anem cap a Torremocha del Pinar a on agafem pista cap a l’ermita de la Virgen de Montesinos, està dins d’una gorja i a costat del riu Arandilla a on algunes persones es refresquen.
Seguim cap a Cobeta per agafar asfalt fins al Puente de San Pedro i al mirador del Tajo, la vista es impressionant dels plans i les gorges fetes per el Tajo.
D’aquí ja seguim per pista vorejant el Tajo durant uns 30 Km., les vistes son impressionants i el vol dels voltors, les àguiles i el trafec dels esquirols ajuden a passar la calor.
Aprofitant una zona de picnic parem a dinar al peu del Tajo, hi ha d’altres persones i alguns es banyan al riu, fins i tot n’hi ha que si tiren d’una altura considerable.
A prop de Taravilla tornem a trobar asfalt que ja no deixàrem fins a Molina.
Son ja les 8 quant arribem a Molina, fa calor i el millor lloc es una terrassa a la plaça prenen una cerveseta.
Han estat uns 150 Km de ruta amb un 80% de pistes, pistes amples hi planeres valides per un turisme sempre que sigui una mica alt i tingui compte amb les pedres.
Avui anirem més cap al sud a fer una ruta que ens han dit un parell de llocs a on podem veure voltors i cérvols.
Cap al Súper a carregar la nevera i la bossa i direcció a Checa per començar la ruta.
Passat Checa ja agafem pista, a uns dos quilometres aproximadament ja veiem els voltors, ni ha molts i ens passen per sobre el cap, aprofitant que hi una zona de ombra parem a esmorzar. Es impressionant, ni ha tants i tan a prop que fa una mica basarda.
El paisatge es molt semblant al prepirineu, estem a 1.500 metres d’alçada i sembla que a l’hivern i neva força.
Anem seguint pista fins al Pajar de la Modorra on parem a fer una caminada per veure les gorges de més a prop, fa molta calor però com anem per dintre d’una riera seca i plena d’arbres la caminada es agradable. Aprofitem per veure els rastres del animals que estàn per la zona, tot i ser profans en aquest tema en veiem de porc senglar, cervol, cabres, ovelles i d'altres que no coneixem.
Anem seguint la ruta marcada fins a la Cañada de los Asperones a on parem a dinar a costat del riu, estem molt a prop del naixement del riu Cuervo i del Tajo.
Ja de tornada cap a Orea tenim la sort de veure uns cérvols travessant la pista, son grans, molt grans i caminant amb molta parsimònia. També veiem en un petit prat un badell acabat de néixer, encara porta el cordo umbilical i fa tarentines quant camina.
A Orea parem a veure un altre Centre d’Interpretació, aquest està més dedicat als usos humans de la zona.
D’aquí fins a Alcoreche a on ja agafem asfalt fins a Molina a on arribem sobre les 7, a fer una mica el mandra a l’hotel i a donar un tomb.
A estat be, molt be, el parc està molt ben cuidat i de moment i ha poca gent.
Disposen de molta informació i diverses rutes per fer a peu, amb bicicleta o en 4x4 (no com aquí a Catalunya que qüasi tot està prohibit, perseguit i penalitzat), sovint i ha àrees de picnic prou ben condicionades, això si, cal sortir amb el dipòsit ple i amb quelcom de menjar i veure ja que segons la ruta escollida no hi ha cap establiment ni benzinera.
No es un lloc per anar a fer 4x4 dur però s’agraeix portar.ne un ja que son molts quilometres de pistes i en alguns trams les pedres i algún regerot i son presents.
Hi tornarem, ens a quedat molt per veure.

Aquí teniu més informació.
Aquí els tracks de les rutes 1, 4 i 5.

Del Berguedà a l'Alt Urgell (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 21 Jun 2009 20:06:00 +0000

A l'hora prevista es troban tota la colla al punt de trobada, nosaltres hi anirem una mica més tard, ja ens trobarem a la Cerdanya.
Del punt de trobada cap a Sant Pere a on es fa la parada per esmorzar i una mica de visita cultural.
De moment tot va prou bé, una mica de fang pero com el dia es asolellat no hi a cap problema.
Es segueix ja cap a Salselles per arribar al Cobert de Puigcercós, aquí ja el tema es complica, en un cop de mala sort al Miquel se l'hi reventa un tub hidrahulic de la transmissió i el cotxe es queda parat enmig d'una zona amb prou fang.
Amb molt d'esforç i un gran sentit de companyerisme els companys l'ajuden a arribar a Alpens a on ja en asfalt truquen a la grua.
Es tard quand fan parada per dinar a prop d'Alpens, tot i aixó no es perd el bon humor i la companyonia.
Es evident que per l'hora que es no es pot continuar la ruta fins a Andorra per lo que es decideix fer dressera per carretera fins a Alp a on ens ajuntem nosaltres.
Després d'un petit refrigeri ens diriguim cap a Sant Julià per carretera a on arribem tocades les 8 de la tarda.
El Miquel després d' esperar 4 hores a la grua aconsegueix arribar a casa sà i estalvi.
Tot sopant i per unanimitat es decideix fer el diumenge el tram de ruta que no varen poguer fer el dissabte, es a dir, en lloc de pasar cap al Alt Urgell seguirem de la Cerdanya cap al Berguedà.
Son les nou quand ens anem trobant per esmorzar, com la ruta serà més curta ens donem un temps per anar a fer unes petites compres personals i quelcom per dinar ja que no estaba previst.
De Sant Julià cap a la Rabassa per entrar ja a la Cerdanya, aquí sembla que no ha plogut, la pols ja comença a apareixer, tot i aixó com el dia es molt clar les vistes son expectaculars.
Cap a Martinet i la Pobla de L'illet aprofitant a mig camí a fer parada per dinar amb l'espectacle d'un munt d'avions sense motor fent acrobacies per el cel.
Es ja una mica tard quand arribem a la Pobla, acomiadaments i cada un a caseta que encara ens queda una bona estona.
Caldrà guardar la ruta per una altre ocasió ja que aquest cop no l'em pogut arribar a fer tota sencera.

Els Monjos-Altafulla (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 31 May 2009 19:44:00 +0000

Son les 9 quand després de les salutacions pertinents començem l'excursió desde el Monjos direcció cap a les Cases Noves de la Riera, aquí ja tenim un petit entrebanc, un gran forat ens fà replantejar la ruta després d'utilitzar el Winch.
Cap a cal Sumoi a on parem a esmorzar una miqueta, el dia es asolellat i la calor comença a apretar.
Seguim cap a Can Ferrer de la Cogullada a on fem paradeta a l'ermita de Sant Miquel a fer un parell de fotografies i gaudir de la vista de les vinyes.
De Sant Miquel cap a Santes Creus a donar un tomb i refrescarnos una miqueta, anem una mica tard peró tan se val.
Reprenem la ruta cap a Vila-rodona desde on decidim seguir ja cap a Altafulla ja que son qüasi les dues i alguns tenen ganes d'anar a la platja.
Un bon dinar de Buffet i uns cap a la platja i d'altres cap a casa.
Una petita matinal sense masses complicacions per fer qüalsevol dia.

Geocaché "La Muntanya dels Rocs" (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 24 May 2009 15:56:00 +0000

Avui em anat a fer un Geocaché que em varen passar ja fà uns dies, com està a prop de casa no
em matinat gaire.
Gracies al gps i als mapes que portabem no ha estat massa complicat, tot i aixó ens em equivocat un parell de vegades al no agafar els camins correctes i a calgut caminar més del compte.
L'aproximació l'hem fet amb cotxe i d'altres trams caminant, llastima de no portar una BTT.
La vegetació i les vistes son realment impresionants si tens la sort de que el dia estigui clar i l'atmosfera neta.
Es una bona ruteta per fer amb BTT, a peu també es pot fer peró potser es massa llarg per fer en un dia.
Aquí la deixó per qui la volgui fer.

La Muntanya dels Rocs

Artés-Llançà (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 03 May 2009 13:59:00 +0000

Divendres 1
Son les 9 quand es anem trobant al punt d’inic a Artés, al final som una bona colla. Falta l’Eduard que ens comunica que ja ens trobarem al lloc d’esmorzar.
Iniciem ja la ruta direcció a Santa Creu de la Plana a on farem parada per esmorzar.
La pista està en bona part asfaltada i ràpidament arribem al lloc de trobada a on ja ens espera l’Eduard i fàmilia.
A esmorzar s’ha dit que ja hi ha una mica de gana, després el Joan ens fa una mica de café i a tornar-hi.
Anem seguint fins a Sant Miquel a on fem paradeta a fer unes fotos.
D’aquí cap a l’Estany a veure el Monestir i estirar une mica les cames.
Anem seguint fins a prop del dolmen de Puig Rodó, ens cal caminar una mica i d’entrada no el trobem peró el Ramón que te molt bon nas de seguida el localitza.
El temps ens fa companyia, el paissatge es d’un verd esplendit i com ha plogut no hi pols, una mica de fang i algún toll d’aigua es el que anem trobant, el just per embrutar una mica les botes.
Ja estem a Tona a on ens arribem tot xino-xano fins a Sant Andreu, a on fem visita i les fotos de rigor.
Cap a Santa Eugenia de Berga, Sant Julià de Vilatorta i Sant Romà de Sau a on fem paradeta a veure el mirador abans de baixar a la presa del pantà de Sau.
Aquí ens deixen l’Esteve i l’Eduard que tenen obligacions i no poden continuar la ruta.
Paradeta a veure el embassament, fotos i a tornar-hi fins a Sant Joan a on parem a dinar.
Hi ha de tot, entre les truites, les empanades, els pastissos, la xocolata, el vi, el cava, el café i les gotetes no te res a emvegar al “Bulli”.
Després uns fan el mandrà i d’altres fan una caminada a veure el Salt de Sallent. Recollir, deixar-ho tot ben net i cap a Girona.
Parada a la presa de Susqueda a fer un tomb i torne-mi fins a l’hotel a Sàrria de Ter que fet i fotut i arribem passades de llarg les vuit.
A instal-larse i tot xino-xano cap a sopar al restaurant Cal Punxa, una mica de tot, un cafetó i tot xino-xano cap al hotel a dormir que ja passen de les dotze.

Dissabte 2
Son ja les 10 i després d’un bon esmorzar de Buffet ens trobem amb l’Esteve i el Joan Carles que s’enganxen al grup per fer la ruta d’avui.
Sortim cap a Medinya per pujar cap a Nevata, el paissatge i les vistes dels Pirineus son esplendits.
De Navata cap a Llers i Boadella d’Emporda per retrobarnos tots.
De Boadella fins a Cantallops, Espolla, Vinamiscle i la Valleta.
En l’ultim tram ens a calgut agafar el bastó, els rocs i la vegetació feien trontollar el pàs.
Un bon dinar a la Valleta i després d’una mica de tertulia cada un cap a caseta que ens queda un bon tram d’autopista per arribar fins a casa.

Botifarrada 2009 (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 22 Mar 2009 19:18:00 +0000

Aquest cop hem quedat una mica més tard, sobre les 9 del matí ja que la ruta era curteta, tot i aixó un parell han arribat tard.
Començem la ruta i al Plà parem a esmorzar i acabar d'acondicionar els Gps i el MiniPcs.
Caminet per aquí, caminet per alla, sempre seguint els camins adeqüats anem completant la sortida, tot hi aixó en un moment donat ens trobem amb un pi al mitg del camí que ens impedeix el pàs, en una pista que habitualment utilitzen els veins de la zona per desplazarse.
Es un pi molt gran, han calgut una eslingada i els braços de 5 persones per treurel del camí.
Ja son més de la 1 del mitgdia i cal anar al lloc de trobada per la botifarrada, una mica de pols, bé, bastante pols ens acompanya fins el lloc decidit.
De mica en mica anem arribant, i la gran sorpresa es que el Joan ja ho te tot preparat, una esplendida barbacoa, taules, cadires i un llarg etc.
A estat, bé, no sé ni com dir-ho, botifarres, pollastre, morro, xistorres, mongetes, pà de pages i un llarg etc., tot regat amb bon vi del Penedés i del Empordà i amb uns postres que treuen la son acompanyats d'un bon cava cassola del Isi.
A estat una bona matinal, molt bona, em fet una mica de ruteta i una bona trobada per dinar.
Gracies a tots.

Sortida Quads Hivern 2009 (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 01 Mar 2009 21:19:00 +0000

Son les 7:30 quand sortim per la zona habitual direcció cap a la serra de Rubió 5 quads, 2 motos i 2 cotxes.
De la Serra de Rubió cap a Prats de Rei, Sant Martí i Castellfollit de Riubregós a on parem a esmorzar. Tram sense complicacions tret d'una mica de pols a prop de Castellfollit.
A Can Pep ens ofereixen el tipic "Esmorzar de Pagés", embutits, truites, botifarres amb mongetes, tot regat amb un bon vi.
Ja amb condicions seguim cap a Palouet i Ponts a on fem parada a repostar gasolina i mirar els nivells d'oli.
De Ponts cap a Guardiola per baixar cap al pantà de Rialb, aquí tenim el primer entrebanc, el camí previst queda sota l'aigua del pantà per lo que ens cal tornar fins a guardiola i agafar la pista que enllaça amb la C-1313.
Seguim per carretera fins a Bassella a on trobem el camí tallat, ens cal tornar a la carretera i anar fins a Nuncarga per retrobar la ruta.
Cap a Peramola i Ramoneda per pujar ja cap a Les Masies de Nargó, tram amb molts de rocs que ja no deixerem fins a Montenisell.
Arribem a Montanisell una mica tard, una moto a punxat una roda i perdem una mica de temps.
Un bon dinar a Cal Borda ens treu la gana i el cansament, després a tornari.
Seguim la ruta cap al Boumort, de moment tot va bé tret de que comença a fer una mica de fred.
Pasada la Collada del Rei ja no podem continuar la neu bloqueja el camí, després de mirar-ho bé decidim tornar enrera i baixar per el Solà de l'Anima cap a Coll de Nargó.
Son les 7 quand arribem al hotel, un dutxa, a donar un tomb i a sopar i dormir que demà cal tornar-hi.
A les 10 després d'un bon esmorzar i de saludar al Josep que s'apunta a la ruta d'avui ja estem a punt per fer el tram de tornada.
Aquest cop ja es diferent, plou i el fang serà el referent en tota la ruta fins a casa.
Seguim la mateixa ruta de pujada fins a Ramoneda a on tombem cap el Puig de Rialb per seguir fins a Ponts.
De moment tot va prou bé, cap incidencia remarcable i amb una pista amb prou fang per disfrutar una mica.
De Ponts cap a Oliola, Cabanabona, Grà i Castellfollit a on parem a dinar al mateix restaurant del esmorzar del dissabte, com varem menjar bé ja o teniem encomanat.
Aquí tenim una petita incidencia, el Miquel porta el track equivocat i sembla que ha seguit una ruta antiga, com va devant i els movils no tenen cobertura no sabem com localitzar-lo.
Sobre les 4 arriba el Miquel, sembla que qüasi a fet tota la ruta i com no trobava ningú a decidit refer el camí.
Ja com a tram de tràmit cap Sant Martí, Castellfollit del Boix i Masquefa.
En total han estat uns 400 quilómetres amb una mica de tot (pols, fang, neu, rocs, aigua, etc.), uns 230 el dissabte i uns 170 el diumenge.
A veure quand i tornem.

Calçotada 2009 "Ruta dels Llenyataires" (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 25 Jan 2009 22:44:00 +0000

Més o menys a l'hora prevista ens anem troba'n al lloc habitual, al final fem una colla de 10 cotxes amb majoria de Mitsus.
Ens repartim en dos grups i comencem direcció cap a Hostalest i Can Aguilera sense cap complicació, el terreny es humit, no hi a pols ni fang.
Anem seguint cap a la Pobla per la ruta marcada i sense entrebancs, l'únic que veiem els que anem en el segon grup es un pi caigut al camí que algú ja a tallat per obrir el pas.
Poc després de la Pobla ens trobem amb el primer grup, alguna cosa a passat ja que portàvem un bon espai de temps entre uns i els altres, pues un arbre al mig del camí que estan intentant tallar.
De sobte el Jordi ens sorprèn molt agradablement amb una moto-serra, es i serà al llarg d'un bon tram de ruta el nostre "salvador".
Son ja quasi les deu del matí, tindríem que estàr esmorzant i no estem ni a la mitat del tram.
Al final i després de intentar-ho mil vegades el J.Pedro aconsegueix contactar amb el restaurant per avisar que anem tard.
Després, més arbres i més arbres i més arbres, al final ja estem fent una "porra" a veure quan avançarem fins al proper arbre caigut, algú ja comenta per l'emissora "esto ya cansa, me aburro".
Ja entrem a Santa Margarida quan el Jordi ens deixa per compromisos familiars, ens sap molt greu, ens hages agradat almenys compartir l'esmorzar amb ell i pogué donar-li la gracies per tot el que ha fet, s'ha fet un far de treballar.
Son les 11:30 quan arribem a esmorzar, tard i amb molta gana.
Una mica de tot, callos, truites, botifarres i un llarg etc. complementat amb la amabilitat del personal del restaurant ens treu la gana.
Anem ja tard, molt tard, tot i això decidim fer ruta fins a la Llacuna, la ruta es divertida, una mica de fang i unes pujadetes animen la sortida fins que ens topem amb un altre pi al mig del camí.
Aquest cop no tenim l'ajuda del Jordi, cap problema, tenim la serra de l'Oriol, la "MiniMotoSerra" del Ramon, els braços del Marc, l'Antonio i en J. Pedro i la direcció del Gerard.
Vinga, a força de brassos i alguna eslingada del Isi i del Ernesto ens anem obrint pas, ara passant per el costat, ara a força de serra arribem al final a la Llacuna.
Cal remarcar que la col.laboració dels acompanyants a estat "la clau de volta" per arribar a "bon port", sense la seva alegria i el seu recolzament no ho aguesim aconseguit.
Aquí ens deixen l'Oriol, el Mario, el Ramon i la Dolors ja que tenen que estar d'hora a casa, els demés seguim per carretera fins al restaurant de la Calçotada.
Una bona Calçotada, uns cafetons, una mica de tertúlia i cada un a casa seva que ja es tard.
Dels 90 quilometres de ruta previstos només m'hem fet 40, això si estem cansats com a rucs.
Ja hem quedat de tornar-la a fer quan faci bon temps i en plan de botifarrada amb les botifarres del J.Carles.
Vull reiterar amb nom de tots les gracies al Jordi per la seva companyia i col.laboració tot i tenir incidències familiars.

Matinal per començar l'any (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 11 Jan 2009 21:03:00 +0000

Ven puntuals ens trobem al lloc habitual en Josep (Toi), en Marc amb la seva companya i el Gerard (Wrangler), en Ramón i la seva companya (Toi), el Oriol amb el seu amic i el (Samurai), en J.Pedro, la Pili, el Isi i la Isa (Mitsu) i jo (Jimny), falta el Joan (Toi) que s'ha adormit i ja vindrà més tard.
Iniciem la ruta direcció cap a Hostalets sense més complicació que una mica de fang que ens fa patir una mica en alguna pujada.
Passats els Hostalest i fen una petita pujadeta tenim el primer incident, a l'Oriol se l'hi surt tota la roda i el tambor del fré d'una roda de darrera, sembla que han sortit els cargols.
Mirant, mirant el J.Pedro torba les famelles entre el fang, somi dons a tornar a posar la roda peró sembla que la rosca està pasada i no aguanta, com estem a prop de la carretera deixem a l'Oriol i al seu amic ben apossentats i esperant la grua.
Nosaltres com anem una mica tard fem dreçera fins a la Pobla a esmorzar a on ens està esperant el Joan.
Una mica de tot, entrepans, xai, mongetes i un Donut per el Gerard; un cafetonet i a tornar.hi.
Seguim cap al turó d'en Marenet per baixar cap al Badorch, la zona es maca i te l'afegit de la mica de fang del camí.
Del Badorc pujem cap al castell de Cabrera per fer la clasica pujadeta de rocs, la sorpresa es que ja no hi ha els rocs, hi han passat una màquina i ara el camí es més fàcil i més ample.
Seguim cal a Vilanova i fins a Rofes a on donem la ruta per acabada ja que son a prop de les dues i cal anar a dinar.
El Josep i el Ramón ens deixen per anar cap a casa, la resta ens diriguim fins a Martorell a dinar tots junts.
Un bon dinar , una mica de tertulia i ja ara si cada un cap a casa seva.
A estat una bona màtinal per començar l'any, la ruteta tot i no tenir cap complicaçió a sigut distreta i la companyia excelent, sobretot la del Gerard que s'ha comportat esplendidament i ho a passat pipa amb el gelat del Isi.
Espero poguer retrobar-nos en altres ocasions.

Ruteta per la Garrotxa nevada (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Mon, 29 Dec 2008 17:18:00 +0000

Com que ja ho teniem tot a punt al final hem decidit arribar-nos a la Garrotxa.
Cap a Ripoll per seguir cap a Sant Joan de les Abadesses on ja trobem força neu, com que anem d'hora decidim arribar-nos fins a Camprodón a fer un tomb.
Està tot nevat i nevant, després de fer les compres pertinents (secallona, galetes, etc.) i de donar un bon tomb ens arribem a fer un bon dinar.
Segueix nevant quan ens diriguim ja cap a Olot, tret d'un petit tram que sembla que la neu no ha quallat, la resta es tot blanc.
Olot és blanc de neu i ple de branques trencades, cap a l'hotel i a donar un tomb; visita a l'exposició de pessebres a la ciutat i a sopar.
Ja es tard i fa fred quan tornem cap a l'hotel, a dormir que demà serà un altre dia.
Està tapat i plou una mica quan ens llevem, cap a Santa Pau a donar un tomb i comprar uns quants fessols.
D'aquí cap a Besalú a passar pel pont i probar la Ratafia, després ja cap a Banyoles.
Comprobem que el llac encara està en el mateix lloc i seguim cap a Breda a dinar.
Un bon dinar i cap a casa que el temps no està per anar a fer excursions.
Queda pendent la "ruteta", potser quan el temps amaini.

Un tomb per el Pedraforca (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 16 Nov 2008 17:18:00 +0000

Son les nou quand ens trobem a Bagà, entre tots som 15 cotxes a on guanyen per golejada els Discovery D3.
Després de fer quatre grups començem la ruta direcció cap a Sant Joan d'Avellanet i la Torre de Santa Magdalena per una pista asfaltada, passat ja Gisclareny i al Coll de la Bena deixem l'asfalt i seguim direcció a la zona de picnic de la Mare de Deu de Gresolet a on parem a esmorzar.
La glaçada es important i fà un fred que pela tot i fer un bon solet. La vista del Pedraforca tot nevat es impresionant.
Seguim ja cap a Saldes borejant la riera de Gresolet, el paisatje d'aquest tram es esplendit.
De saldes cap a Feners per carretera i ja per pista cap a Bonner, el tram es divertit, una mica de fang, unes cuantes pedres i una bona colla que s'equivocan de camí animen el matí.
Poc avans de Montcalb tornem a trobar asfalt que ja no deixarem fins a la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys.
Aquí nosaltres ja deixem la ruta ja que tenim que estar a casa a dinar, l'intenció era deixar-la a prop de Cardona peró com anem molt lents a calgut fer.ho avans.
En total han estat uns 50 quilómetres prou distrets i amb bona companyia.
Caldrà tornar-hi més endavant i amb més tranquilitat a fer la ruta sençera.

De l'Anoia a la Conca de Barberà (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 09 Nov 2008 20:38:00 +0000

Son passades les vuit quand començem la ruta, 4 quads, 2 motos i el Jimny. Direcció cap al Bruc per baixar a la Pobla a esmorzar una mica, com el tram es ràpid nosaltres fem dressera per carretera per arribar a bona hora.
Una mica de carn, butifarra amb seques i una mica de vi ens treu el fred del cos.
De la Pobla baixem cap al Badorc i el Castell de Cabrera per continuar fins a Rofes i la Llacuna on parem a estirar una mica les cames.
De moment tot va prou bé, fa sol i no hi gens de pols per els camins, una mica d'aigua i fang que donen un afagit a la ruta.
Seguim cap a Sant Magí i per Pontils cap a Santa Coloma de Queral a on tenim parada per dinar. Aquí tenim la primera incidencia, en JP es queda sense benzina a pocs metres del restaurant, una estirada fins la benzinera i a tornar-hi.
Com anem bé de temps fem una bona tertulia i a torna-hi que no a estat rés, cap a Biure, Vallverd, Rocafort i Sarral per baixar cap a Montblanc.
De Montblanc fins a Prenafeta a on arribem just quand es comença a fer fosc, cap a l'hotel i a donar un petit tomb.
Sopar una mica, tertulia i cap a dormir que demà toca tornar-hi.
Com la tornada es curta aprofitem per dormir una mica més per lo que son ja passades les 10 quand reprenem la ruta direcció cap a casa.
De Prenafeta cap al Pla de Santa Maria i Santes Creus a on ens cal fer una mica d'investigació, han modificat el camí i ja no està a on estava de fet ni el camí ni la muntanya, està tot aplanat.
Passat les Pobles tornem a trobat el camí tallat, ruta alternativa i a seguir cap a Torrelles i Sant Martí a on agafem direcció a Guardiola a on parem a dinar.
Un bon dinar i ara ja només un tram de tramit fins a Masquefa.
A estat una bona sortida, força sol i els camins entretinguts, en total uns 240 quilómetres, 140 el disabte i 100 el diumenge. Ara ja fins l'any que ve que ja comença a fer massa fred.

De la Noguera al Berguedà (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 28 Sep 2008 20:18:00 +0000

El cert es que al final ha estàt de l'Alt Urgell al Berguedà, ens hem saltat el tram de Ponts a Coll de Nargó per que quedaba una sortida masa llarga.
Sobre les nou del matí ens trobem a Coll de Nargó per començar la ruta, després de les presentacions fem dos grups de 5 vehicles. El primer amb 3 Discovery, 1 Mitsu i 1 Defender; el segon amb 2 Discovery, 2 Mitsu i el Jimny.
Iniciem la ruta direcció cap a Montanisell sense més complicació que les pedres del camí, d'aquí seguim cap al Coll de Llívia per fer el tram del Boumort, la pista es ample i planera peró la qüantitat de cotxes es espectacular, sembla la diagonal en hora punta.
El grup 1 sembla que han parat a esmorzar al refugi, nosaltres com anem més tard parem a la Solana dels Cóms.
Seguím ja cap a Sant Andreu per tombar direcció cap a l'est per arribar a Organyà, de Cérvol ni un, no es estrany amb la qüantitat de gent que hi ha, de Bram tampoc ni un aixó si de Voltors i Aguiles tots el que volge.ho.
D'Organyà ja pujem per el Coll de Bigues per fer la ruta dels Manairos, una mica de pedres per fer gana i a dinar a la Solana de Fontanel-la.
El dia es esplendit, fa un bon solet i ni una mica de vent. Paradeta de taules i ha treure el "tiveri", nosaltres aprofitem per fer el "vermutet" mentre s'està fent la paella de marisc que portem.
Tothom comparteix el que porta amb els demés per lo que acabem una mica massa tips.
Ara toca recollir i deixar el lloc ven net i arreglat abans de seguir la ruta.
Seguim cap a la Guàrdia d'Ares passant per les dues tarteres dels Manairons a on ens deixen tres Discovery per tornar cap a casa.
En aquest tram els que van devant tenen la sort de veure dos grups de Cervols, privilegis d'anar els primers.
De la Guàrdia cap a les Piques , Junyent i Biscarbó a on ens retrobem tots per seguir ja junts cap a Sant Joan de l'Erm.
Anem una mica tard i arribem a Sant Joan ja de nit, son més de les vuit. Una cervesseta, deixar les coses al refugi, sopar una mica i a dormir.
A les vuit del matí ja anem pasant per esmorzar ja que em quedat a les nou per iniciar la ruta.
Aquí ens trobem amb el Joan amb el seu Runner i el Josep i el Jordi amb el Toi que ens acompanyaràn en el tram d'avui.
Com som 9 cotxes també fem dos grups i iniciem la ruta direcció a Santa Magdalena. La pista està molt humida i els tolls al camí son prou divertits, a Santa Magdalena un parell pasen l'estona fent la tradicional trialera amb prou encert.
Ja seguim cap a Civís per baixar a Sant Julià de Loira a on parem una estona a fer unes petites compres i estirar una mica les cames.
De Sant Julià pugem cap a la Rabassa a on parem a veure el Tobotronc i el Trial de les Nacions.
Ja es tard i parem a dinar a l'àrea de Picnic de la Rabassa, aquest cop ens cal encendre el carbó per fer la carn que portem. Aquí perdem una mica de temps ja que el carbó està humit i no es vol encendre, al final peró ho aconseguim.
En Joan aprofita per escalfar el seu dinar i en Carles ens ofereix la seva magnifica "enpanada" i un orujo que treu la son.
El grup de Tarragona ja es despedeixen, encara tenen una bona estona fins a casa.
Nosaltres seguim cap a la Font de Pollineres per baixar ja cap al Cap de Rec i Martinet.
Com son ja més de les sis decidim donar la ruta per acabada i tornar ja cap a casa.
Al final han estat 150 quilómetres el dissabte i 100 el diumenge amb una mica de tot i un temps excelent.
Cal remarcar la companyonia i el bon fer de tots els que ens han acompanyat en la sortida, espero que poguem compartir noves rutes en altres ocasions.

Matinal per l'Anoia (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 14 Sep 2008 18:44:00 +0000

Aquest matí com estavem aburrits hem anat a fer un tomb per l'Anoia, una mica tard ja que jo me adormit ens hem trobat una colla a prop de casa.
No se com ho faig peró sempre m'ajunto amb cotxes inmensos, aquest cop amb un grup de Grs d'aquest preparats, els més petits un Toy i jo amb el Jimny que semblala un nen de parvuls.
Tot xino.xano anem tirant cap al lloc d'esmorzar quand ja surt el primer entrebac, després de vuit anys tinc el primer pinxaso amb una roda, sort que estem a prop d'una benzinera i a peu pla es fàcil camviarla.
Vinga, torne.mi a veure si esmorzem que ja es prou tard, pués un altre entrebanc.
Han pasat una màquina per el camí i el Jimny es queda amb la panxa tocant a terra, una eslingada sense cap problema i a tornari.
Ara si, ja estem al restaurant i la bona teca no ens la treu ningú.
Ja de tornada cap a casa a fer una mica el valent i menjar una mica de pols, be, molta pols.
Ha estat una bona sortideta d'uns 50 quilómetres, bons companys i bon esmorzar, a veure si ho fem més sovint.

La Serra de l'Albera (la Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Wed, 20 Aug 2008 19:48:00 +0000

Son pasades les set del matí quand ens trobem amb el Kilian i els seus dos acompanyants al peatge de la Roca, ens saludem i continuem per l'autopista fins a la sortida de la Jonquera per continuar cap a l'Agullana a on començem la ruta.
A Can Bec de Baix agafem el GR-11 fins a Santa Eugenia a on ens desviem cap al Coll del Portell, de moment el camí es ampla i sense complicacions.
D'aquí seguim cap a Les Creus i fins a Sant Julià de Torts, el camí ja s'estreny una mica i el bosc es realment molt espés, hi ha trams que sembla qüasi que sigui de nit.
Aprofitant aixó fem parada a esmorzar ja que en aquest lloc no hi bufa tan el vent, a d'alt fa una ventegera de mil dimonis.
De Sant Julia anem tirant cap a el Portús, com ens han dit que aquest dies hi ha molta caravana intentem fer una pista que porta directament al Fort de Bellaguarda peró està tancada a la circulació, una opció es fer dressera per el Coll de Panissars peró el camí ja no hi es per les obres del AVE.
No ens quede més remei que baixar a la carretera i fer més d'una hora de cua per creuar el Portús.
Passat el Portús ens despistem i no podem agafar la carretera que porta a Sant Martí d'Albera ja que tindriem que fer cua un altre cop per lo que seguim per la de Sant Joan d'Albera fins a trobar el track.
El "despiste" a estat una sorpresa ja que hem circulat per una pista forestal asfaltada enmig d'un bosc esplendit.
Ja retrobat el track seguim direcció cap el castell de Requesens tot fen parada a veure l'avió sinistrat, si es va a poc a poc i controlant el bosc es veu desde el mateix camí.
Visita al castell de Requesens i reprenem la ruta cap a Cantallops, com ja son les dues hi la gana apreta parem a Cal Tomás a dinar, un bon dinar, un cafetó a la terrassa de la plaça i a continuar.
Seguim cap al Puig de la Coma de Remers i Santa fe de Solers, les pistes son amples i de bon transitar tret de la pols que hi ha.
Ja estem a Espolla a on agafem direcció cap al Mas Girarols i el Mas Pils tot seguin el GR-11.
Cap a Santa Mª de Colera i Vinamiscle per el Paratge Natural de l'Albera, ja son més de les cinc i decidim donar la ruta per finalitzada, direcció cap a Figueres a buscar l'autopista i cap a casa que encara hi tenim dues hores de viatje.
A valgut la pena tot hi estar tant lluny, no coneixia aquella zona i m'ha deixat impresionat.
Els camins son agraïts i hi ha una mica de tot, cal reductora en algún tram, la vista de tota la zona de costa desde llança fins Portbou i els boscos de l'Albera han compensat l'estona d'autopista i la cua a el Pertus.

De l'Alt Urgell al Berguedà (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Wed, 13 Aug 2008 19:56:00 +0000

Son les nou quand ens trobem a l'ermita de la Mare de Déu de la Font Trobada (Montferrer) amb el Helios per fer la ruta 4x4, entre tots som cinc amb un Terrano un Mitsu i el Jimny.
Després d'esmorzar una mica al costat de l'ermita seguim direcció a la Seu per iniciar la ruta direcció a Calbinyà, per aquesta pista jo no hi habia passat mai i es prou distreta.
De Calbinyà cap a les Bordes de Boloriu i el Refugi de la Rabassa ja a Andorra a on parem a veure el Tobotronc un tobogan de més de 5000 m. de longitud.
Vist que aixó del tobogan no es per nosaltres l'Helios ens porta fins el Pic Negre a 2650 mts. d'altitud i al Pic de la Peguera. La vista es espectacular i el vent i fred també, com no anem preparats no hi estem gaire estona, caldria porta roba d'abrig per estar.hi peró com anem en plan "pixapins", pues aixó, cap al cotxe.
Desfem el camí fins al Coll de Pinés per tombar cap a la Bordes de Cintó i anar a buscar el GR-11-10 que ens portarà al refugi del Cap de Rec. Per el camí trobem un parell d'àrees de Picnic plenes de gent disfrutan del bon dia que fa.
Entre una cosa i l'altre ja son més de les tres quand hi arribem, com hi a un restaurant aprofitem per dinar una mica.
Fet i no fet son més de les cinc quand reprenem la ruta direcció cap a Lles, Martinet i Bellver a on voliem agafar la pista que dona la volta per l'Ingla de Baix i el Serrat de les Esposes, com ja es molt tard decidim prescindir d'aquest tram i anar directamen cap a Coll de Pal.
Cap a Alp i la Masella, la carretera està en obres i ens retrassa una mica més. Agafem ja la pista que ens portarà cap a Coll de Pal i Bagà.
Poc després de Coll de Pal volem agafar la pista del Trencapinyes per fer dressera peró està tancada per treballs forestals per lo que seguim per carretera fins a Bagà i ja cap a casa.
Entre una cosa i l'altre al final han estat uns 135 Km. amb pistes no massa complicades tret d'algun tram amb molta pedra, paissatges fantastics i uns quands voltors fen.nos companyia.
Al temps ens a fet costat i la companyia de la Pili, el J.Pedro i l'Helios a estat clau per la sortida.

Un tomb per Menorca (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 10 Aug 2008 20:11:00 +0000

Aquest dies i aprofitant les vacances hem anat a Menorca a veure un familiar i a passar uns dies d'esbarjo.
L'anada i tornada l'em fet en vaixell ja que ens hem enportat el Jimny per poguer donar algún tomb per allà.
Sortida de Barcelona amb un Ferry ràpid, sembla que en menys de 4 hores serem allà, bé, al final han estat qüasi 5 peró tant se val.
Ja estem situats a Alaior en el pis i un cop tot col.locat cap a donar un tomb i a dormir, estem cansats.
Ja recuperats cal fer "el que toca", visites cap aquí, visites cap allà, ara una cala, ara una altre, una mica de sol, una mica d'aigua i molta calor.
De 4x4 a Menorca no hi ha oportunitats de fer.ne peró tot i aixó el Jimny a anat bé per arribar a alguna caleta a peu de platja, sempre aixó si, amb les indicacions i ajuda de gent del païs.
Tenim la sort de coincidir amb les festes d'Alaior, Sant Llorenç, es impresionant la participació de la gent de la població en totes les activitats i l'afluencia de forans.
Les "Completes" al matí o a la tarda amb la Banda i els Caixers son agraïdes i els "Jaleos" cap al vespre son espectaculars.
Tot aixó regat amb una mica de "Pomada" ben fresca converteix a l'Alaior en el centre de la festa de Menorca per Sant Llorenç.
Ja estem de tornada, aquest cop en un Ferry normalet de Balearia, horari impecable, sortida i arribada al punt.
Desembarcar i tot anar fent cap a casa, descarregar, sopar i a dormir.
Es fà una mica llarg peró entre pel.licula, cigarret a cuberta, la vista d'un grup de dofins i de la costa ens passan les 9 hores de viatge prou entretingudes.

Geocaché 4x4 "El Barranco Maligno" (La Ruta)

noreply@blogger.com (Toti) — Sun, 27 Jul 2008 21:24:00 +0000

Sobre les vuit del matí ens trobem al lloc habitual el Isi i en J. Pedro amb el Mitsu i jo amb el Jimny per agafar direcció cap a l'Hospitalet del Infant a fer el Geocaché.
A quarts de deu ja estem asentats en un bar de Miami Playa esmorzant una mica per agafar forçes per la ruteta.
Son les onze quand estem ja situats en el punt de sortida, es una ermita en un turó amb bona vista de tota la zona de la costa.
D'aquí i ja amb les noves coordenades ens dirigim cap al punt 2, pedres, moltes pedres es el que trobem.
El Mitsu va pujant i el Jimny al darrera, de mica en mica la cosa es complica, les pedres son més grans i el terra es ple de pedretes, el Mitsu comença a tenir problemes peró segueix pujant, el Jimny diu que prou.
Agafo el Winch i el col.loco al seu suport, deixem anar el cable l'enganxem al Mitsu i a probar. El Winch no pot, es massa petit per lo que ens cal que també estiri el Mitsu. La cosa sembla que va bé fins que es trenca el suport del Winch, cap al maleter i a probar l'eslinga variable. Aquest cop a funcionat i sortim del primer entrebanc.
Un troç més amunt una mica del mateix, ja ens plantejem de deixar.ho correr i donar mitja volta quand passa un home a peu que ens diu que el tram dolent de seguida s'acaba, també ens trobem amb dos 4x4 que fan la ruta al revés i diuen que la baixada no es sençilla, donç vinga a seguir. Mentrestant darrera nostre hi ha un Discovery que també vol pujar peró al veure la dificultat sembla que s.ho repensa i dona la volta.
Uns quands bots més i amb el Jimny lligat al Mitsu arribem al punt 2, més o menys em tardat més d'una hora per fer 2 quilómetres.
Agafem les coordenades i cap al punt 3, aquest cop es de baixada i amb una pista també plena de rocs i amb el terra sorreng, clavats no ens quedem pero cal fer tot un esforç per controlar la velocitat dels vehicles i un parell d'indicacions per fer la traçada correcte.
Arrivem al punt 3, ens costa de veurel tot i que el tenim devant del nas, potser es la soleiada que cau. Anotar coordenades i cap el punt 4 ja per pista més tranquila i planera.
Del 4 ja cap el 5 sense més complicació, com ja son dos quarts de tres i estem a la carretera decidim anar a dinar, més o menys em tardat més de tres hores per fer uns 20 quilómetres.
A les tres ja estem aposentats en un restaurant de l'Ametlla de Mar. Una bona paella, una mica de peix, una cafetó i a tornar.hi.
Son ja les cinc quand arribem al punt 6 per continuar la ruta cap al punt 7, no te massa complicació tret de veurel, agafem coordenades noves i cap el punt 8.
Aquest cop es planer peró els rocs ja son de tamany XXL, sembla que estiguem en el Dragon Khan, cal posarse el cinturó per no donar cops de cap al sostre.
L'Isi amb el Mitsu va passant, a mi amb el Jimny a calgut eslingar.me un parell de cops ja que me quedat penjat de panxa i sense tracció.
Ja estem al punt 8, coordenades noves i cap al punt 9, ara la cosa ja es més tranquila, ja del 9 cap al 10, 11 i 12 sense massa complicació tret de trobar.los.
Son les set de la tarda quand ja estem en el punt final, el 13, aquí ens diu que cal remenar pedres per trobar el Caché, el problema es que i a mil.lions de pedres.
Amb imaginació, una petita ajuda i el gps a la má tenim la sort de trobar.lo, vinga, una anotació a la llibreta i cap a casa.
A estat dur, molt dur, a estones portavem la camisa ben xopa, el J. Pedro s'ha fet un fart de treballar amb el cable i l'eslinga i l'Isi semblava la grua del RACC, sort n'he tingut d'ells.
Cal remarcar que som els primers a trobar el Caché i que les vistes de tota la zona son esplendides.
En total més de cinc hores de ruta per fer uns 50 quilómetres i 14 de jornada, hem arribat a casa a les deu de la nit, no està malament.